First step towards cites.
authorviric@llimona
Wed, 24 Oct 2007 13:20:25 +0200
changeset 201 5f855bc5a236
parent 200 2f00aa2d1a21
child 202 10715deee188
First step towards cites.
doc/Makefile
doc/cited.bib
doc/memoria.tex
--- a/doc/Makefile	Wed Oct 24 12:13:58 2007 +0200
+++ b/doc/Makefile	Wed Oct 24 13:20:25 2007 +0200
@@ -1,8 +1,13 @@
 
-memoria.dvi: memoria.tex
+memoria.pdf: memoria.tex
+	pdflatex $^
+	bibtex memoria.aux
 	pdflatex $^
 	pdflatex $^
 
+clean:
+	rm -f memoria.bbl memoria.blg memoria.aux memoria.pdf
+
 %.pdf: %.eps
 	ps2pdf -dEPSCrop -dAutoFilterColorImages=false -dAutoFilterGrayImages=false -dColorImageFilter=/FlateEncode -dAutoRotatePages=/None $^ $@
 
--- /dev/null	Thu Jan 01 00:00:00 1970 +0000
+++ b/doc/cited.bib	Wed Oct 24 13:20:25 2007 +0200
@@ -0,0 +1,19 @@
+@manual{jpegspec,
+    title = "Information Technology -- Digital Compression and Coding of
+        Continuous-Tone Still Images -- Requirements and Guidelines",
+    organization = "ITU",
+    note = "ITU. ISO/IEC 10918-1:1993(E). CCITT Rec. T.81 (1992 E)",
+    month = "September",
+    year = "1992"
+}
+
+@misc{libjpeg,
+    organization = "The Independent JPEG's Group",
+    author = "The Independent JPEG's Group",
+    title = "JPEG Library",
+    edition = "Release 6b",
+    month = "March",
+    year = "1998",
+    howpublished = "Software"
+}
+
--- a/doc/memoria.tex	Wed Oct 24 12:13:58 2007 +0200
+++ b/doc/memoria.tex	Wed Oct 24 13:20:25 2007 +0200
@@ -7,6 +7,8 @@
 \usepackage{amsmath}
 \usepackage{subfigure}
 %\usepackage{a4wide}
+%\usepackage{natbib}
+\bibliographystyle{plain}
 
 \title{Restauració d'imatges JPEG}
 \author{Lluís Batlle}
@@ -60,8 +62,8 @@
 del mapa de bits original. Això vol dir que en el procés de decodificació
 tindrem només part de la informació de la original, i que per a construir una
 nova imatge sencera, el decodificador s'ha d'inventar la part que falta. En
-totes les implementacions populars de decodificadors JPEG que hem vist (ref
-libjpeg), la invenció d'informació és molt simple, i no sempre encertada,
+totes les implementacions populars de decodificadors JPEG que hem vist
+\cite{libjpeg}, la invenció d'informació és molt simple, i no sempre encertada,
 considerant que cal obtenir una imatge el més semblant possible a l'original
 d'acord amb els criteris de l'ull humà. En aquest treball analitzarem
 tècniques que pretenen aprofitar millor la informació del JPEG per a reconstruir
@@ -71,7 +73,7 @@
 
 Des de l'establiment de l'estàndard JPEG com a norma ISO (10918-1) el 1994, i de
 la donació al domini públic de la implementació coneguda amb el nom de
-\texttt{libjpeg} (ref libjpeg), en versió 5 el mateix any, aquesta codificació
+\texttt{libjpeg} \cite{libjpeg}, en versió 5 el mateix any, aquesta codificació
 ha esdevingut molt popular. Als inicis d'internet, JPEG oferia la major densitat
 d'informació per a transmetre fotografies. La publicació de l'estàndard va
 alliberar l'ús de qualsevol restricció per patents, i la velocitat de procés de
@@ -208,13 +210,14 @@
 
 En la decodificació, cal reescalar els plans delmats a la seva mida original,
 mitjançant interpolacions o altres tècniques. Convencionalment (per defecte a
-\texttt{libjpeg}) es fa una interpolació lineal.  I per a suplir la imatge final a la pantalla, cal invertir el canvi de plans de YCbCr a RGB.
+la \texttt{libjpeg} \cite{libjpeg}) es fa una interpolació lineal.  I per a suplir la imatge final a la pantalla, cal invertir el canvi de plans de YCbCr a RGB.
 
 \subsubsection{Quantització dels coeficients}
 
 Dels 64 punts d'intensitat de color que determinen cada bloc de 8x8 pícsels
-obtenim 64 coeficients. Aquests es solen ordenar en components relatius en
-freqüències de menor a major, utilitzant l'ordre de ZigZag (ref ?) definit a
+obtenim 64 coeficients. Aquests es solen ordenar en
+freqüències de menor a major, utilitzant l'ordre de Zig Zag (\cite{jpegspec},
+4.3) definit a
 l'estàndard de JPEG.
 
 Les taules de quantització determinen la quantitat d'informació que es llença
@@ -224,14 +227,13 @@
 entre ells. I alhora, s'han establert diferents taules de quantització relatives
 a la densitat d'informació que desitja l'usuari. En els taules de quantització
 sí que difereixen una mica les càmeres digitals, els programes de manipulació
-fotogràfica professionals, i la \texttt{libjpeg} (segons la seva última versió
-de 1998).
+fotogràfica professionals, i la \texttt{libjpeg} \cite{libjpeg}.
 
 \begin{figure}[!htp]
 \centering
 \includegraphics[width=10cm]{jpeg-coeficients.pdf}
-\caption{\label{fig:jpeg-coeficients} Delmat de l'original de 2:1, i posterior
-reescalat de la versió delmada.}
+\caption{\label{fig:jpeg-coeficients} A l'esquerra, funció base de cada
+coeficient de la DCT 2D. A la dreta, la serialització dels coeficients en Zig Zag.}
 \end{figure}
 
 % Taula de quantització
@@ -252,7 +254,7 @@
 \end{tabular}
 }
 \caption{\label{fig:example-qtable} Taula de quantització pel pla d'intensitat
-de llum segons la \texttt{libjpeg} a qualitat 30}
+de llum segons la \texttt{libjpeg} \cite{libjpeg} a qualitat 30}
 \end{table}
 
 
@@ -262,7 +264,7 @@
 \caption{\label{fig:quant-intervals} Coeficients del bloc situat a la fila 17,
 columna 17, del pla de lluminositat de la Lena de 256x256,
 amb una compressió a qualitat 30
-segons la \texttt{libjpeg}. Estan ordenats de menor a major frequència, com
+segons la \texttt{libjpeg} \cite{libjpeg}. Estan ordenats de menor a major frequència, com
 marca l'ordre de ZigZag de JPEG. Es poden apreciar els intervals de
 quantització, i la pèrdua d'informació sobretot a les freqüències més altes.}
 \end{figure}
@@ -270,4 +272,6 @@
 % TODO posar a lloc
 \[ \hat y_i = \left[ \frac{y_i}{Q_i}\right] \]
 
+\bibliography{cited}
+
 \end{document}