|
0
|
1 |
\documentclass[a4paper,catalan,ps2pdf]{report}
|
|
|
2 |
\usepackage[latin1]{inputenc}
|
|
|
3 |
\usepackage{babel}
|
|
|
4 |
|
|
|
5 |
\usepackage{a4wide}
|
|
|
6 |
\usepackage{hyperref}
|
|
|
7 |
|
|
|
8 |
\newcommand{\toki}{\emph}
|
|
|
9 |
\newcommand{\lletra}{\textbf}
|
|
|
10 |
\newcommand{\catala}{\emph}
|
|
|
11 |
|
|
|
12 |
\newenvironment{exemple}
|
|
|
13 |
{\vspace{4pt}%
|
|
|
14 |
\begin{tabular}{l}}
|
|
|
15 |
{ \end{tabular}%
|
|
|
16 |
\vspace{4pt} }
|
|
|
17 |
|
|
|
18 |
\newenvironment{exempledos}
|
|
|
19 |
{\vspace{4pt}%
|
|
|
20 |
\begin{tabular}{ll@{}}}
|
|
|
21 |
{ \end{tabular}%
|
|
|
22 |
\vspace{4pt} }
|
|
|
23 |
|
|
|
24 |
\newenvironment{taulados}
|
|
|
25 |
{\vspace{6pt}%
|
|
|
26 |
\begin{tabular}{|l|l|} }
|
|
|
27 |
{ \end{tabular}%
|
|
|
28 |
\vspace{6pt} }
|
|
|
29 |
|
|
|
30 |
\title{Curs de \emph{toki pona}}
|
|
|
31 |
\author{\toki{jan Pije} \\ traduït al català per Lluís Batlle}
|
|
|
32 |
|
|
|
33 |
\begin{document}
|
|
|
34 |
\maketitle
|
|
|
35 |
\tableofcontents
|
|
|
36 |
\chapter{Introducció de \toki{jan pije}}
|
|
|
37 |
|
|
|
38 |
\toki{toki!} Estic encantat que hagis decidit donar una ullada a aquestes
|
|
|
39 |
lliçons. Espero que aquesta introducció et respongui qualsevol pregunta que
|
|
|
40 |
puguis tenir. Si creus que vols aprendre Toki Pona, aquesta introducció també
|
|
|
41 |
et donarà una idea de la feina que t'espera.
|
|
|
42 |
|
|
|
43 |
Honestament, la Toki Pona no té masses seguidors, però la comunitat Toki Pona
|
|
|
44 |
inclou com a mínim tres parlants fluïts (cosa que no poden dir moltes altres
|
|
|
45 |
comunitats de llengües construïdes). Però si tu ets una d'aquestes persones
|
|
|
46 |
que trobo de tant en tant, que pensen que la Toki Pona té
|
|
|
47 |
varis centenars de parlants... bé, no es tracta pas d'això. De tota manera, et
|
|
|
48 |
demanaria que consideressis la Toki Pona no pel que et pugui arribar a
|
|
|
49 |
entretenir o pels seguidors que té, sinó més per les idees de simplicitat que et
|
|
|
50 |
pot ensenyar, a més d'una manera més natural de pensar.
|
|
|
51 |
|
|
|
52 |
Si ets com jo, mentre aprenguis Toki Pona trobaràs que les idees que introdueix
|
|
|
53 |
potser entren en conflicte amb la teva opinió de les coses. No és pas fàcil
|
|
|
54 |
adaptar-se a la manera de pensar que la Toki Pona requereix. Però tingues
|
|
|
55 |
paciència; Segur que, tot i si no hi estàs d'acord, al menys eixamplarà la teva
|
|
|
56 |
ment i t'ajudarà a entendre millor les coses. La Toki Pona és molt més que només
|
|
|
57 |
una llengua.
|
|
|
58 |
|
|
|
59 |
Ara hauries de poder decidir si vols o no vols aprendre la Toki Pona. Un últim
|
|
|
60 |
advertiment: No et pensis que estàs sol aprenent la llengua. Estaré encantat
|
|
|
61 |
d'ajudar-te amb el que sigui que et doni problemes; no dubtis en escriure'm per
|
|
|
62 |
correu electrònic a \href{mailto:bknight009@yahoo.com}{bknight009@yahoo.com} (en
|
|
|
63 |
tokipona o en anglès). També estic en el xat de Toki Pona sovint, i si no sóc
|
|
|
64 |
allà el primer cop que entres al xat, continua-ho provant de tant en tant, i
|
|
|
65 |
segur que em trobes.
|
|
|
66 |
|
|
|
67 |
Havent dit això, gaudeix de les lliçons, i bona sort aprenent la Toki Pona!
|
|
|
68 |
|
|
|
69 |
|
|
|
70 |
\chapter{Pronunciació}
|
|
|
71 |
|
|
|
72 |
Hi ha catorze lletres a l'alfabet de la Toki Pona: nou consonants (\lletra{j k l
|
|
|
73 |
m n p s t w}), i cinc vocals (\lletra{a e i o u}).
|
|
|
74 |
|
|
|
75 |
\subsection*{Consonants}
|
|
|
76 |
|
|
|
77 |
Excepte la \lletra{j}, totes les consonants es pronuncien com qualsevol persona parlant
|
|
|
78 |
d'un idioma europeu espera. En una taula, exemplificant-ho amb paraules
|
|
|
79 |
catalanes.
|
|
|
80 |
|
|
|
81 |
\begin{taulados}
|
|
|
82 |
\hline
|
|
|
83 |
Lletra & Pronunciada com \\
|
|
|
84 |
\hline
|
|
|
85 |
k & \lletra{k}ilo \\
|
|
|
86 |
l & \lletra{l}àmina \\
|
|
|
87 |
m & \lletra{m}ón \\
|
|
|
88 |
n & \lletra{n}ino \\
|
|
|
89 |
p & \lletra{p}araula \\
|
|
|
90 |
s & \lletra{s}abata, bra\lletra{ç}, bro\lletra{ss}a \\
|
|
|
91 |
t & \lletra{t}aula \\
|
|
|
92 |
w & \lletra{u} diftongada: pa\lletra{u}, ta\lletra{u}la, ping\lletra{ü}í
|
|
|
93 |
\\
|
|
|
94 |
j & \lletra{i} diftongada: ax\lletra{i}oma, p\lletra{i}ano \\
|
|
|
95 |
\hline
|
|
|
96 |
\end{taulados}
|
|
|
97 |
|
|
|
98 |
Ja t'hauràs adonat, doncs, que la \lletra{j} no es pronuncia com la \lletra{j}
|
|
|
99 |
catalana. Es pronuncia exactament com la \lletra{y} castellana. Altres
|
|
|
100 |
llengües com l'Esperanto també són així; de tota manera, si mai has estudiat
|
|
|
101 |
una llengua que fa servir la \lletra{j} així, assegura't que ho pronuncies
|
|
|
102 |
sempre tot bé. Si veus una \lletra{j}, imagina't que és una \lletra{i}, o potser
|
|
|
103 |
encara millor una \lletra{y}.
|
|
|
104 |
|
|
|
105 |
\subsection*{Vocals}
|
|
|
106 |
|
|
|
107 |
Les vocals de Toki Pona són com les vocals del català (tant li fa si són obertes
|
|
|
108 |
o tancades), el castellà, l'italià
|
|
|
109 |
o l'Esperanto.
|
|
|
110 |
O sigui, les típiques \lletra{a e i o u} tancades. En una taula, amb exemples
|
|
|
111 |
catalans:
|
|
|
112 |
|
|
|
113 |
\begin{taulados}
|
|
|
114 |
\hline
|
|
|
115 |
Lletra & Pronunciada com \\
|
|
|
116 |
\hline
|
|
|
117 |
a & p\lletra{a} \\
|
|
|
118 |
e & t\lletra{e}mps \\
|
|
|
119 |
i & r\lletra{i}tme \\
|
|
|
120 |
o & t\lletra{o}mb, tamb\lletra{o}r \\
|
|
|
121 |
%% Enllaçable
|
|
|
122 |
u & d\lletra{u}bte \\
|
|
|
123 |
\hline
|
|
|
124 |
\end{taulados}
|
|
|
125 |
|
|
|
126 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
127 |
|
|
|
128 |
Perquè puguis practicar la pronunciació, he fet una llista de paraules en Toki
|
|
|
129 |
Pona. Baixa't la llista i practica dient cada paraula. Llavors, escolta el
|
|
|
130 |
fitxer d'audio per comparar la teva pronunciació. Hi haurà una pausa de cinc
|
|
|
131 |
segons entre cada paraula del fitxer d'audio. Bona sort!
|
|
|
132 |
|
|
|
133 |
\begin{exemple}
|
|
|
134 |
/\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.txt}{Baixa't la llista de
|
|
|
135 |
paraules}/ \\
|
|
|
136 |
/\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.mp3}{Baixa't el fitxer
|
|
|
137 |
d'àudio}/ \\
|
|
|
138 |
\end{exemple}
|
|
|
139 |
|
|
|
140 |
Perquè puguis practicar la comprensió auditiva, he fet un fitxer d'audio de mi
|
|
|
141 |
mateix tal com pronuncio dotze paraules diferents en Toki Pona. La teva feina és
|
|
|
142 |
escoltar cada paraula, i llavors escriure-la. Una vegada ho hagis fet, obre el
|
|
|
143 |
fitxer de text i comprova les teves respostes. Bona sort!
|
|
|
144 |
|
|
|
145 |
\begin{exemple}
|
|
|
146 |
/\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.mp3}{Baixa't el fitxer
|
|
|
147 |
d'àudio}/ \\
|
|
|
148 |
/\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.txt}{Baixa't la llista de
|
|
|
149 |
paraules}/ \\
|
|
|
150 |
\end{exemple}
|
|
|
151 |
|
|
|
152 |
Ara que has après l'alfabet, mira't aquest petit dibuix de ``Lament'', un
|
|
|
153 |
parlant de Toki Pona. Aquest mostra catorze paraules diferents de Toki Pona,
|
|
|
154 |
cadascuna començant amb una de les lletres de l'alfabet de Toki Pona; hi ha
|
|
|
155 |
també un dibuix de què representa cada paraula. Clica
|
|
|
156 |
/\href{lesson2.html}{aquí}/ per veure la imatge\footnote{ Tingues en compte que
|
|
|
157 |
\toki{Elena}, la paraula Toki Pona per \catala{grec}, no és una paraula del
|
|
|
158 |
diccionari de Toki Pona. S'ha fet servir perquè no hi ha paraules en el
|
|
|
159 |
diccionari de Toki Pona que comencin per \lletra{e}.}.
|
|
|
160 |
|
|
|
161 |
\section*{Material Avançat}
|
|
|
162 |
|
|
|
163 |
Si ho has fet bé als exercicis de pràctica, llavors has après el material
|
|
|
164 |
essencial que necessites saber fins ara. Tot i això, encara hi ha coses a
|
|
|
165 |
aprendre. Si creus que la feina de pronunciació és prou difícil, et recomano que
|
|
|
166 |
no estudiis el material que hi ha a partir d'ara; tot i això, aquesta informació
|
|
|
167 |
és important per algú qui realment vol aprendre la Toki Pona, i per tant al
|
|
|
168 |
final ho hauràs d'acabar llegint.
|
|
|
169 |
|
|
|
170 |
Si la lliçó de pronuncació no ha estat massa difícil, i vols aprendre més,
|
|
|
171 |
continua llegint:
|
|
|
172 |
|
|
|
173 |
\begin{enumerate}
|
|
|
174 |
|
|
|
175 |
\item Totes les paraules oficials de Toki Pona (que són les paraules com
|
|
|
176 |
\toki{toki} o \toki{pakala} que es troben en el diccionari Toki Pona - anglès)
|
|
|
177 |
mai s'escriuen amb cap majúscula . (Sí, fins i tot a començament de frase són
|
|
|
178 |
totalment en minúscules).
|
|
|
179 |
|
|
|
180 |
\item L'únic moment en què s'usen majúscules és amb les paraules no oficials,
|
|
|
181 |
com els noms de persones, llocs o religions. Per exemple:
|
|
|
182 |
|
|
|
183 |
\toki{jan Kalisija li pona}. (\toki{Kalisija}, el nom d'una persona, és
|
|
|
184 |
la única paraula amb majúscula en aquesta frase.)
|
|
|
185 |
|
|
|
186 |
\toki{ma Elopa li suli}. (\catala{Europa} no és una paraula oficial de
|
|
|
187 |
Toki Pona, i per tant, s'escriu amb majúscula.)
|
|
|
188 |
|
|
|
189 |
\item Degut a que la Toki Pona té tan poques consonants, el so exacte que es
|
|
|
190 |
pronuncia pot ser força lliure i flexible. Apart de les pronuncacions que has
|
|
|
191 |
après abans en aquesta mateixa lliçó, aquí hi ha una petita llista d'algunes de
|
|
|
192 |
les altres pronunciacions que algunes consonants poden tenir:
|
|
|
193 |
|
|
|
194 |
\begin{taulados}
|
|
|
195 |
\hline
|
|
|
196 |
Lletra & Pronunciada \\
|
|
|
197 |
\hline
|
|
|
198 |
p & \lletra{b}ona \\
|
|
|
199 |
t & \lletra{d}it \\
|
|
|
200 |
k & \lletra{g}at \\
|
|
|
201 |
s & ca\lletra{s}a, \lletra{z}ero \\
|
|
|
202 |
\hline
|
|
|
203 |
|
|
|
204 |
\end{taulados}
|
|
|
205 |
|
|
|
206 |
\item Les síl·labes en Toki Pona segueixen aquest patró: consonant + vocal +
|
|
|
207 |
\lletra{n} opcional.
|
|
|
208 |
|
|
|
209 |
La consonant pot no ser imprescindible si parlem de la síl·laba inicial
|
|
|
210 |
de la paraula (per exemple, no hi ha consonant inicial a \toki{ali} o a
|
|
|
211 |
\toki{unpa}).
|
|
|
212 |
|
|
|
213 |
La \lletra{n} final no es pot fer servir si la pròxima síl·laba comença
|
|
|
214 |
amb \lletra{m} o amb \lletra{n}.
|
|
|
215 |
|
|
|
216 |
Hi ha quatre combinacions que no són permeses, degut a la seva
|
|
|
217 |
dificultat tant escoltant com pronunciant-les. Aquestes són: \toki{ji},
|
|
|
218 |
\toki{ti}, \toki{wo}, i \toki{wu}.
|
|
|
219 |
|
|
|
220 |
\item La tònica sempre és la primera síl·laba.
|
|
|
221 |
|
|
|
222 |
\end{enumerate}
|
|
|
223 |
|
|
|
224 |
|
|
|
225 |
\chapter{Frases bàsiques}
|
|
|
226 |
|
|
|
227 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
228 |
\subsection*{Noms}
|
|
|
229 |
|
|
|
230 |
\begin{exempledos}
|
|
|
231 |
\toki{jan} & algú, persona \\
|
|
|
232 |
\toki{mi} & jo \\
|
|
|
233 |
\toki{moku} & menjar \\
|
|
|
234 |
\toki{sina} & tu \\
|
|
|
235 |
\toki{suno} & sol \\
|
|
|
236 |
\toki{telo} & aigua, líquid \\
|
|
|
237 |
\end{exempledos}
|
|
|
238 |
|
|
|
239 |
|
|
|
240 |
\subsection*{Verbs}
|
|
|
241 |
|
|
|
242 |
\begin{exempledos}
|
|
|
243 |
\toki{moku} & menjar \\
|
|
|
244 |
\toki{pona} & bo, simple; arreglar \\
|
|
|
245 |
\toki{suli} & gran, alt, llarg, important \\
|
|
|
246 |
\end{exempledos}
|
|
|
247 |
|
|
|
248 |
\subsection*{Paraules gramaticals}
|
|
|
249 |
|
|
|
250 |
\begin{exempledos}
|
|
|
251 |
\toki{li} & separa un subjecte de tercera persona del seu
|
|
|
252 |
verb (aclarat a la lliçó) \\
|
|
|
253 |
% *** enllaçable
|
|
|
254 |
\end{exempledos}
|
|
|
255 |
|
|
|
256 |
\section*{Lliçó}
|
|
|
257 |
|
|
|
258 |
\subsection*{Frases amb \toki{mi} o \toki{sina} com a subjecte}
|
|
|
259 |
|
|
|
260 |
Bé, un dels principis que hauràs d'aprendre de Toki Pona és que no existeix cap
|
|
|
261 |
forma del verb \catala{ser} tal com el fem servir en català, ni en present ni
|
|
|
262 |
en futur ni en passat. I també, al contrari que en català, estem obligats a
|
|
|
263 |
escriure sempre el subjecte. Per exemple:
|
|
|
264 |
|
|
|
265 |
\begin{exempledos}
|
|
|
266 |
\toki{mi pona} & Jo (sóc) bo \\
|
|
|
267 |
\toki{sina suli} & Tu (ets) gran/important \\
|
|
|
268 |
\end{exempledos}
|
|
|
269 |
|
|
|
270 |
Simplement escriu \toki{mi} o \toki{sina}, i llavors completa la frase amb un
|
|
|
271 |
verb o un adjectiu. Aquestes són les frases més simples en Toki Pona, però ja
|
|
|
272 |
t'has trobat una cosa a la que probablement no estàs acostumat: totes les
|
|
|
273 |
paraules com \catala{és}, \catala{són}, \catala{seran}, \catala{era}, \ldots.
|
|
|
274 |
Digue'ls adéu! Tot i que això et pot semblar estrany, és més de fet més simple,
|
|
|
275 |
si hi penses. Hi ha altres llengües que no tenen forma del verb \catala{ser},
|
|
|
276 |
així que tampoc pensis que no escriure aquest verb és un fet molt estrany. Només
|
|
|
277 |
et farà falta una mica de pràctica per acostumar-te a la idea.
|
|
|
278 |
|
|
|
279 |
% *** Falta explicar la falta d'article
|
|
|
280 |
|
|
|
281 |
\subsection*{L'ambigüitat de la Toki Pona}
|
|
|
282 |
|
|
|
283 |
Bé, ara ve un altre concepte que potser et sorprendrà. Has observat que vàries
|
|
|
284 |
paraules del vocabulari tenen múltiples significats? Per exemple, \toki{suli}
|
|
|
285 |
pot voler dir \catala{llarg}\ldots o \catala{gran}\ldots o \catala{important}.
|
|
|
286 |
Per ara, et deus preguntar, `Què està passant? Com pot una paraula tenir tants
|
|
|
287 |
significats?' Bé, benvingut al món de Toki Pona! La veritat és que hi ha moltes
|
|
|
288 |
paraules que són així en Toki Pona. Donat que la llengua té tan poc
|
|
|
289 |
vocabulari i aquest és tan bàsic, l'ambigüitat és inevitable. Tot i això,
|
|
|
290 |
aquesta poca precisió no és necessariament una mala cosa: Degut a ella, un
|
|
|
291 |
parlant de Toki Pona està forçat a centrar-se en l'aspecte més bàsic i inalterat
|
|
|
292 |
de les coses, en comptes de fixar-se en molts detallets.
|
|
|
293 |
|
|
|
294 |
Un altre sentit en el que la Toki Pona és ambigua és que no pot especificar si
|
|
|
295 |
una paraula és singular (només hi ha una cosa) o plural (hi ha més d'una cosa).
|
|
|
296 |
Per exemple, \toki{jan} pot significar tan \catala{persona} com \catala{gent}.
|
|
|
297 |
Si has decidit que la Toki Pona és massa arbitrària i que no tenir plurals és
|
|
|
298 |
ja inacceptable, tranquilitza't. La Toki Pona no és l'única llengua que no
|
|
|
299 |
especifica si un nom és plural o no. El japonès, per exemple, fa el mateix.
|
|
|
300 |
Així, si ara aprens aquest concepte en Toki Pona, si mai aprens noves llengües
|
|
|
301 |
que l'utilitzen, hi tindràs facilitat. Això és un bon punt de vista, no?
|
|
|
302 |
|
|
|
303 |
\subsection*{El verb}
|
|
|
304 |
|
|
|
305 |
I ara estudiarem una altra cosa que segurament també et semblarà estranya.
|
|
|
306 |
Observa aquests exemples:
|
|
|
307 |
|
|
|
308 |
\begin{exempledos}
|
|
|
309 |
\toki{mi moku} & Jo menjo / Jo sóc menjar \\
|
|
|
310 |
\toki{sina pona} & Tu ets bo / Tu arregles \\
|
|
|
311 |
\end{exempledos}
|
|
|
312 |
|
|
|
313 |
De nou, pots apreciar l'ambigüitat de la toki Pona. Degut a que la Toki Pona no
|
|
|
314 |
té el verb \catala{ser}, el significat exacte es perd. \toki{moku} en aquesta
|
|
|
315 |
frase podria ser un verb, o podria ser un nom; igualment com \toki{pona} podria
|
|
|
316 |
ser un adjectiu, o podria ser un verb. En situacions com aquestes, qui
|
|
|
317 |
interpreta
|
|
|
318 |
ha de basar-se en el contexte. Després de tot, cada quan sents la frase
|
|
|
319 |
`\catala{Jo sóc menjar}'? Espero que no gaire sovint! Pots estar prou segur que
|
|
|
320 |
\toki{mi moku} vol dir \catala{Estic menjant}. Per frases com \toki{sina pona},
|
|
|
321 |
hi ha una altra manera que et permet especificar què vols dir, però això ho
|
|
|
322 |
aprendràs a la pròxima lliçó.
|
|
|
323 |
|
|
|
324 |
\subsection*{La falta de temps verbal}
|
|
|
325 |
|
|
|
326 |
Els verbs en Toki Pona no tenen temps verbal.
|
|
|
327 |
|
|
|
328 |
\begin{exempledos}
|
|
|
329 |
\toki{mi pona} & Sóc bo / Era bo / Seré bo \\
|
|
|
330 |
\end{exempledos}
|
|
|
331 |
|
|
|
332 |
Aquest és un altre exemple de la poca precissió de la Toki Pona. Si especificar
|
|
|
333 |
és
|
|
|
334 |
absolutament necessari, hi ha maneres de dir que alguna cosa ha passat al
|
|
|
335 |
passat, al present, o al futur, però queda força abans no ho aprenguis.
|
|
|
336 |
|
|
|
337 |
\subsection*{Frases sense \toki{mi} o \toki{sina} al subjecte}
|
|
|
338 |
|
|
|
339 |
Ja hem mirat les frases de \toki{mi} o \toki{sina}, que són les més fàcils
|
|
|
340 |
possibles en Toki Pona. Per frases que no fan servir \toki{mi} o \toki{sina} de
|
|
|
341 |
subjecte, hi ha una menudesa que hauràs d'aprendre. No és massa complexe;
|
|
|
342 |
simplement et caldrà pràctica per recordar-ne el seu ús. Observa com s'usa
|
|
|
343 |
\toki{li}:
|
|
|
344 |
|
|
|
345 |
\begin{exempledos}
|
|
|
346 |
\toki{telo li pona} & (L')aigua (és) bona \\
|
|
|
347 |
\toki{suno li suli} & (El) sol (és) gran \\
|
|
|
348 |
\toki{moku li pona} & Menjar (és) bo / (El) menjar (és) bo \\
|
|
|
349 |
\end{exempledos}
|
|
|
350 |
|
|
|
351 |
\toki{li} és una paraula gramatical que separa el subjecte del seu verb.
|
|
|
352 |
Recorda: només es fa servir quan el subjecte no és ni \toki{mi} ni \toki{sina}.
|
|
|
353 |
Tot i que \toki{li} sembla inútil ara, mentre vagis aprenent Toki Pona
|
|
|
354 |
veuràs que algunes frases podrien ser molt confuses si \toki{li} no hi fos. Així
|
|
|
355 |
doncs, prova de practicar-lo tant com en tinguis oportunitat, fins que
|
|
|
356 |
t'hi acostumis.
|
|
|
357 |
|
|
|
358 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
359 |
|
|
|
360 |
A partir d'ara, a cada lliçó trobaràs exercicis de traducció com aquests. Al
|
|
|
361 |
final d'aquest manual trobaràs les solucions de tots els exercicis vinents, per
|
|
|
362 |
comprovar si els has fet bé o no.
|
|
|
363 |
|
|
|
364 |
Potser algunes solucions són literalment diferents a les que has pensat; has de
|
|
|
365 |
corregir-te les errades amb sentit comú, ja que mai hi ha una traducció única i
|
|
|
366 |
precisa d'una llengua a una altra.
|
|
|
367 |
% Dir que algunes solucions seran diferents a les que penses, però que venen a
|
|
|
368 |
% ser el mateix.
|
|
|
369 |
|
|
|
370 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
371 |
|
|
|
372 |
\begin{exemple}
|
|
|
373 |
La gent és bona. \\
|
|
|
374 |
% jan li pona.
|
|
|
375 |
Estic menjant. \\
|
|
|
376 |
% mi moku.
|
|
|
377 |
Ets alt. \\
|
|
|
378 |
% sina suli.
|
|
|
379 |
L'aigua és simple. \\
|
|
|
380 |
% telo li pona.
|
|
|
381 |
El llac és gran. \\
|
|
|
382 |
% telo li suli.
|
|
|
383 |
\end{exemple}
|
|
|
384 |
|
|
|
385 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
386 |
|
|
|
387 |
\begin{exemple}
|
|
|
388 |
\toki{suno li suli.} \\
|
|
|
389 |
% El sol és gran
|
|
|
390 |
\toki{mi suli.} \\
|
|
|
391 |
% Sóc important / Estic gras
|
|
|
392 |
\toki{jan li moku.} \\
|
|
|
393 |
% Algú menja
|
|
|
394 |
\end{exemple}
|
|
|
395 |
|
|
|
396 |
\chapter{Complement directe}
|
|
|
397 |
|
|
|
398 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
399 |
\subsection*{Noms}
|
|
|
400 |
|
|
|
401 |
\begin{exempledos}
|
|
|
402 |
\toki{ilo} & eina, dispositiu, màquina \\
|
|
|
403 |
\toki{kili} & qualsevol fruita o vegetal \\
|
|
|
404 |
\toki{ni} & aquest, aquell \\
|
|
|
405 |
\toki{ona} & ell, ella, això, allò \\
|
|
|
406 |
\toki{pipi} & insecte, aranya, escarabat \\
|
|
|
407 |
\toki{ma} & nació, país, regió, terra, terreny, paisatge \\
|
|
|
408 |
\toki{ijo} & alguna cosa, qualsevol cosa, cosa \\
|
|
|
409 |
\end{exempledos}
|
|
|
410 |
|
|
|
411 |
|
|
|
412 |
\subsection*{Verbs}
|
|
|
413 |
\begin{exempledos}
|
|
|
414 |
\toki{jo} & tenir; propietat, possessió \\
|
|
|
415 |
\toki{lukin} & veure, mirar; visió, vista \\
|
|
|
416 |
\toki{pakala} & espatllar, destruir; accident \\
|
|
|
417 |
\toki{unpa} & fer sexe amb; sexe; sexual \\
|
|
|
418 |
\toki{wile} & voler, necessitar, haver de; desitjar \\
|
|
|
419 |
\end{exempledos}
|
|
|
420 |
|
|
|
421 |
\subsection*{Paraules gramaticals}
|
|
|
422 |
\begin{exempledos}
|
|
|
423 |
\toki{e} & introdueix el complement directe (aclarat a la lliçó) \\
|
|
|
424 |
% *** enllaçable
|
|
|
425 |
\end{exempledos}
|
|
|
426 |
|
|
|
427 |
\section*{Lliçó}
|
|
|
428 |
|
|
|
429 |
\subsection*{Complements directes utilitzant \toki{e}}
|
|
|
430 |
|
|
|
431 |
A la tercera lliçó,
|
|
|
432 |
% Link? Ref?
|
|
|
433 |
hem vist com les frases com \toki{mi moku} podrien tenir dos grans significats:
|
|
|
434 |
\catala{Estic menjant} o \catala{Sóc menjar}. En aquestes situacions, ens hem de
|
|
|
435 |
basar molt amb el contexte. Tot i això, hi ha una manera d'especificar que vols
|
|
|
436 |
dir \catala{Estic menjant} i no \catala{Soc menjar}. Observa:
|
|
|
437 |
|
|
|
438 |
\begin{exempledos}
|
|
|
439 |
\toki{mi moku e kili.} & Menjo fruita. \\
|
|
|
440 |
\toki{ona li lukin e pipi.} & Ell està mirant l'escarabat. \\
|
|
|
441 |
\end{exempledos}
|
|
|
442 |
|
|
|
443 |
El que rep l'acció és el \emph{complement directe}, i en Toki Pona, separem el
|
|
|
444 |
verb del complement directe amb \toki{e}, de manera que no hi ha confusió.
|
|
|
445 |
|
|
|
446 |
A la tercera lliçó també hem discutit com \toki{sina pona}, com \toki{mi moku}
|
|
|
447 |
tenia dos possibles significats: \catala{Tu ets bo} o bé \catala{Tu estàs
|
|
|
448 |
arreglant}. Normalment, voldria dir \catala{Tu ets bo} simplement perquè ningú
|
|
|
449 |
diu \catala{Estic arreglant} sense dir què és el que estan arreglant. Amb
|
|
|
450 |
\toki{e}, ara pots especificar:
|
|
|
451 |
|
|
|
452 |
\begin{exempledos}
|
|
|
453 |
\toki{ona li pona e ilo.} & Ella està arreglant la màquina. \\
|
|
|
454 |
\toki{mi pona e ijo.} & Estic arreglant alguna cosa. \\
|
|
|
455 |
\end{exempledos}
|
|
|
456 |
|
|
|
457 |
Si has tingut la oportunitat d'estudiar un idioma com el llatí, l'alemany o
|
|
|
458 |
l'esperanto, el complement directe no t'hauria de ser difícil. Si no, prova de
|
|
|
459 |
practicar-ne el seu ús (I no oblidis de continuar practicant el \toki{li}). Quan
|
|
|
460 |
sàpigues una mica més de Toki Pona, veuràs perquè \toki{e} és necessari.
|
|
|
461 |
|
|
|
462 |
\subsection*{Complements directes utilitzant \toki{e} amb \toki{wile}}
|
|
|
463 |
|
|
|
464 |
Si et fa falta dir que vols fer alguna cosa, segueix aquest exemple:
|
|
|
465 |
|
|
|
466 |
\begin{exempledos}
|
|
|
467 |
\toki{mi wile lukin e ma.} & Vull veure el país. \\
|
|
|
468 |
\toki{mi wile pakala e sina.} & T'he de destruir. \\
|
|
|
469 |
\end{exempledos}
|
|
|
470 |
|
|
|
471 |
Com pots veure, \toki{e} no apareix fins després de l'infinitiu en aquestes dues
|
|
|
472 |
frases, en comptes d'abans d'ell. Algunes persones han dit, erròniament, coses
|
|
|
473 |
com \toki{mi wile \lletra{e} pakala e sina}, així que ara ja saps com evitar
|
|
|
474 |
aquest error.
|
|
|
475 |
|
|
|
476 |
\subsection*{Frases compostes}
|
|
|
477 |
|
|
|
478 |
Hi ha dues maneres de fer una frase composta en Toki Pona; una manera comporta
|
|
|
479 |
utilitzar \toki{li}, i l'altra comporta utilitzar \toki{e}. Donat que ja has
|
|
|
480 |
estudiat totes dues paraules, ara mostrarem com utilitzar-les per fer frases
|
|
|
481 |
compostes. Observa:
|
|
|
482 |
|
|
|
483 |
\begin{exemple}
|
|
|
484 |
\toki{pipi li lukin li unpa.} \\
|
|
|
485 |
\end{exemple}
|
|
|
486 |
|
|
|
487 |
Aquesta podria ser traduïda com \catala{L'insecte mira i fa sexe}. Afegint
|
|
|
488 |
\toki{li} abans de cada verb, pots mostrar com el subjecte, que en aquest cas és
|
|
|
489 |
\toki{pipi}, fa més d'una cosa.
|
|
|
490 |
|
|
|
491 |
\begin{exemple}
|
|
|
492 |
\toki{mi moku li pakala.} \\
|
|
|
493 |
\end{exemple}
|
|
|
494 |
|
|
|
495 |
Això diu \catala{Menjo i destrueixo}. Mentre que \toki{li} encara s'omet abans
|
|
|
496 |
de \toki{moku} perquè el subjecte de la frase és \toki{mi} (Torna't a mirar
|
|
|
497 |
l'anterior lliçó si has oblidat aquesta regla), nosaltres sí l'utilitzem abans
|
|
|
498 |
del segon verb, \toki{pakala}. Si no hi hagués el \toki{li}, la frase seria
|
|
|
499 |
caòtica i confusa. Les frases compostes amb \toki{sina} segueixen el mateix
|
|
|
500 |
patró.
|
|
|
501 |
|
|
|
502 |
Un altre tipus de frases compostes és usat quan hi ha vàris objectes directes
|
|
|
503 |
del mateix verb, com al següent exemple:
|
|
|
504 |
|
|
|
505 |
\begin{exemple}
|
|
|
506 |
\toki{mi moku e kili e telo.} \\
|
|
|
507 |
\end{exemple}
|
|
|
508 |
|
|
|
509 |
Això diu \catala{Menjo/bec fruita i aigua}. \toki{e} es fa servir vàries vegades
|
|
|
510 |
perquè tant \toki{kili} com \toki{telo} són objectes directes, i per tant
|
|
|
511 |
\toki{e} les ha de precedir. Aquí hi ha un altre exemple:
|
|
|
512 |
|
|
|
513 |
\begin{exempledos}
|
|
|
514 |
\toki{mi wile lukin e ma e suno.} & Vull veure el país i el sol. \\
|
|
|
515 |
\end{exempledos}
|
|
|
516 |
|
|
|
517 |
Ostres! Aquesta lliçó ha estat una mica confusa. Potser vols prendre't el teu
|
|
|
518 |
temps per rellegir tot el que s'ha dit fins aquí. Quan creguis que estàs
|
|
|
519 |
preparat, prova aquests exercicis de pràctica:
|
|
|
520 |
|
|
|
521 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
522 |
|
|
|
523 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
524 |
|
|
|
525 |
\begin{exemple}
|
|
|
526 |
Tinc una eina. \\
|
|
|
527 |
% mi jo e ilo.
|
|
|
528 |
Ella menja fruita. \\
|
|
|
529 |
% ona li moku e kili.
|
|
|
530 |
Alguna cosa m'està mirant. \\
|
|
|
531 |
% ijo li lukin e mi.
|
|
|
532 |
Ell vol aixafar l'aranya. \\
|
|
|
533 |
% ona li wile pakala e pipi.
|
|
|
534 |
La pera és un menjar i és bona. \\
|
|
|
535 |
% kili li moku li pona.
|
|
|
536 |
L'escarabat té set. \\
|
|
|
537 |
% pipi li wile moku e telo.
|
|
|
538 |
\end{exemple}
|
|
|
539 |
|
|
|
540 |
Imagina't la última frase així: l'escarabat vol beure
|
|
|
541 |
aigua.
|
|
|
542 |
|
|
|
543 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
544 |
|
|
|
545 |
\begin{exemple}
|
|
|
546 |
\toki{mi lukin e ni.} \\
|
|
|
547 |
% Estic mirant allò.
|
|
|
548 |
\toki{mi wile unpa e ona.} \\
|
|
|
549 |
% Vull fer sexe amb ell/ella
|
|
|
550 |
\toki{jan li wile jo e ma.} \\
|
|
|
551 |
% La gent vol posseir el país.
|
|
|
552 |
\toki{mi jan li suli.} \\
|
|
|
553 |
% Sóc algú i sóc important
|
|
|
554 |
\end{exemple}
|
|
|
555 |
|
|
|
556 |
\chapter{Adjectius, noms compostos i adverbis}
|
|
|
557 |
|
|
|
558 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
559 |
|
|
|
560 |
\begin{exempledos}
|
|
|
561 |
\toki{ike} & dolent, endimoniat, complicat\\
|
|
|
562 |
\toki{jaki} & brut, fastigós; brossa\\
|
|
|
563 |
\toki{lawa} & principal, líder; cap; liderar\\
|
|
|
564 |
\toki{len} & vestit, peça de vestir \\
|
|
|
565 |
\toki{lili} & petit\\
|
|
|
566 |
\toki{mute} & vàris, molts\\
|
|
|
567 |
\toki{nasa} & boig, estúpid, incoherent, estrany\\
|
|
|
568 |
\toki{seli} & calent, calorós\\
|
|
|
569 |
\toki{sewi} & alt, superior; cel\\
|
|
|
570 |
\toki{tomo} & casa, edifici\\
|
|
|
571 |
\toki{utala} & guerra, batalla; combatre\\
|
|
|
572 |
\end{exempledos}
|
|
|
573 |
|
|
|
574 |
\section*{Lliçó}
|
|
|
575 |
|
|
|
576 |
\subsection*{Adjectius i noms compostos}
|
|
|
577 |
|
|
|
578 |
Com ja deus saber, la Toki Pona té un vocabulari molt mínim. Com menys paraules
|
|
|
579 |
hi ha, és clar, més fàcil és aprendre. Però, conseqüentment, en la llengua
|
|
|
580 |
moltes paraules no existeixen. Per exemple, no hi ha cap paraula que vulgui dir
|
|
|
581 |
\catala{amic}. Tampoc hi ha paraules per \catala{soldat}, \catala{cotxe}, o
|
|
|
582 |
\catala{sabata}. Per tant, sovint s'han de combinar vàries paraules per
|
|
|
583 |
aconseguir el que necessita només una paraula en català. Per exemple, aquí hi ha
|
|
|
584 |
com dir \catala{amic} en Toki Pona:
|
|
|
585 |
|
|
|
586 |
\begin{exemple}
|
|
|
587 |
\toki{jan + pona = jan pona} \\
|
|
|
588 |
\end{exemple}
|
|
|
589 |
|
|
|
590 |
\toki{jan pona} en català literalment significa \catala{persona bona}. Donat al
|
|
|
591 |
tan mínim vocabulari, doncs, també significa \catala{amic}.
|
|
|
592 |
|
|
|
593 |
Tal com has observat, l'adjectiu (que era \toki{pona} en l'anterior exemple) va
|
|
|
594 |
després del nom, com normalment en català (al contrari que l'anglès). Sovint, si
|
|
|
595 |
estudiem l'anglès com al llengua estrangera, tindrem tendència a col·locar els
|
|
|
596 |
adjectius davant del nom. Les llengües estrangeres es mesclen amb facilitat
|
|
|
597 |
mentre les estem aprenent.
|
|
|
598 |
|
|
|
599 |
Apart dels adjectius com \toki{pona}, molts dels verbs es fan servir sovint com
|
|
|
600 |
a adjectius:
|
|
|
601 |
|
|
|
602 |
\begin{enumerate}
|
|
|
603 |
|
|
|
604 |
\item
|
|
|
605 |
\begin{exempledos}
|
|
|
606 |
\toki{jan} & persona \\
|
|
|
607 |
\toki{pakala} & ferir \\
|
|
|
608 |
\toki{jan pakala} & persona ferida, víctima, etc. \\
|
|
|
609 |
\end{exempledos}
|
|
|
610 |
|
|
|
611 |
\item
|
|
|
612 |
\begin{exempledos}
|
|
|
613 |
\toki{ilo} & eina \\
|
|
|
614 |
\toki{moku} & menjar \\
|
|
|
615 |
\toki{ilo moku} & eina de menjar, com per exemple forquilla o cullera \\
|
|
|
616 |
\end{exempledos}
|
|
|
617 |
|
|
|
618 |
\end{enumerate}
|
|
|
619 |
|
|
|
620 |
Pots afegir més d'un adjectiu a un nom per aconseguir el significat desitjat:
|
|
|
621 |
|
|
|
622 |
\begin{exempledos}
|
|
|
623 |
\toki{jan} & persona \\
|
|
|
624 |
\toki{jan utala} & soldat \\
|
|
|
625 |
\toki{jan utala pona} & un bon soldat \\
|
|
|
626 |
\toki{jan utala pona mute} & molts bons soldats \\
|
|
|
627 |
\toki{jan utala pona ni} & aquest bon soldat \\
|
|
|
628 |
\end{exempledos}
|
|
|
629 |
|
|
|
630 |
Com hauràs vist, \toki{ni} i \toki{mute} són al final de la frase. Això
|
|
|
631 |
passa quasi sempre. La raó per això és que les frases es construeixen tal com
|
|
|
632 |
les vas dient, i els adjectius han de ser col·locats en un ordre lògic,
|
|
|
633 |
organitzat. Per exemple, observa la diferència entre les següents dues frases:
|
|
|
634 |
|
|
|
635 |
\begin{exempledos}
|
|
|
636 |
\toki{jan utala pona} & un bon soldat \\
|
|
|
637 |
\toki{jan pona utala} & l'amic que lluita\\
|
|
|
638 |
\end{exempledos}
|
|
|
639 |
|
|
|
640 |
Ara venen algunes combinacions d'adjectius fent servir paraules que ja has après
|
|
|
641 |
i que són prou típiques. Intenta comprendre'n els significats literals:
|
|
|
642 |
|
|
|
643 |
\begin{exempledos}
|
|
|
644 |
\toki{ike lukin} & lleig \\
|
|
|
645 |
\toki{jan ike} & enemic\\
|
|
|
646 |
\toki{jan lawa} & líder\\
|
|
|
647 |
\toki{jan lili} & nen\\
|
|
|
648 |
\toki{jan sewi} & déu\\
|
|
|
649 |
\toki{jan suli} & adult\\
|
|
|
650 |
\toki{jan unpa} & amant, prostituta\\
|
|
|
651 |
\toki{ma telo} & fang, aiguamoll\\
|
|
|
652 |
\toki{ma tomo} & ciutat\\
|
|
|
653 |
\toki{mi mute} & nosaltres\\
|
|
|
654 |
\toki{ona mute} & ells \\
|
|
|
655 |
% Comentari sobre "ona ali"
|
|
|
656 |
\toki{pona lukin} & maco, atractiu \\
|
|
|
657 |
\toki{telo nasa} & alcohol \\
|
|
|
658 |
\toki{tomo telo} & lavabo\\
|
|
|
659 |
\end{exempledos}
|
|
|
660 |
% Comentari sobre ike lukin i pona lukin (us amb 'pi' o amb 'li' només)
|
|
|
661 |
|
|
|
662 |
Hi ha una llista molt més llarga amb totes les típiques combinacions de noms que
|
|
|
663 |
usem en Toki Pona. Tot i això, la llista no ha estat pensada per a aquest curs,
|
|
|
664 |
i moltes de les combinacions fan servir paraules que encara no has après. Pots
|
|
|
665 |
mirar la llista \href{http://www.geocities.com/tokipona/learn/noun.html}{aquí};
|
|
|
666 |
recorda que existeix i mira-la de tant en tant mentre vagis aprenent paraules.
|
|
|
667 |
|
|
|
668 |
\subsection*{Possessius}
|
|
|
669 |
|
|
|
670 |
Per dir \catala{meu} i \catala{teu}, es fan servir els pronoms utilitzant-los
|
|
|
671 |
com qualsevol altre adjectiu:
|
|
|
672 |
|
|
|
673 |
\begin{exempledos}
|
|
|
674 |
\toki{tomo mi} & la meva casa \\
|
|
|
675 |
\toki{ma sina} & el teu país\\
|
|
|
676 |
\toki{telo ona} & la seva aigua\\
|
|
|
677 |
\end{exempledos}
|
|
|
678 |
|
|
|
679 |
Altres paraules es fan servir igual:
|
|
|
680 |
|
|
|
681 |
\begin{exempledos}
|
|
|
682 |
\toki{len jan} & la roba d'algú \\
|
|
|
683 |
\toki{seli suno} & la calor del sol\\
|
|
|
684 |
\end{exempledos}
|
|
|
685 |
|
|
|
686 |
\subsection*{Adverbis}
|
|
|
687 |
|
|
|
688 |
Sé que ja hem explicat molts aspectes difícils en aquesta lliçó. Per sort, els
|
|
|
689 |
adverbis en Toki Pona haurien de ser molt simples per tu, així que aguanta uns
|
|
|
690 |
minuts més, i haurem acabat.
|
|
|
691 |
|
|
|
692 |
Pels adverbis en Toki pona, l'adverbi simplement segueix el verb que modifica.
|
|
|
693 |
Per exemple:
|
|
|
694 |
|
|
|
695 |
\begin{exempledos}
|
|
|
696 |
\toki{mi lawa pona e jan.} & Vaig liderar bé a la gent. \\
|
|
|
697 |
\toki{mi utala ike.} & Vaig lluitar malament. \\
|
|
|
698 |
\toki{sina lukin sewi e suno.} & Mires el sol cap enlaire.\\
|
|
|
699 |
\toki{ona li wile mute e ni.} & Ell vol molt allò.\\
|
|
|
700 |
\toki{mi mute li lukin lili e ona.} & Quasi no el vam veure.\\
|
|
|
701 |
\end{exempledos}
|
|
|
702 |
|
|
|
703 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
704 |
|
|
|
705 |
Primer, a veure si pots llegir bé el següent poema. Saps totes les paraules i
|
|
|
706 |
els conceptes, hauries de poder-lo entendre. Llavors, comprova la teva traducció
|
|
|
707 |
per cada línia del poema. Aquí el tens:
|
|
|
708 |
|
|
|
709 |
{\center
|
|
|
710 |
\toki{mi jo e kili.} \\
|
|
|
711 |
\toki{ona li pona li lili.} \\
|
|
|
712 |
\toki{mi moku lili e kili lili.} \\
|
|
|
713 |
}
|
|
|
714 |
|
|
|
715 |
% Tinc una fruita
|
|
|
716 |
% És bona i petita
|
|
|
717 |
% Mossego una mica la fruita petita
|
|
|
718 |
\vspace{6pt}
|
|
|
719 |
|
|
|
720 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
721 |
|
|
|
722 |
\begin{exemple}
|
|
|
723 |
El líder va beure aigua bruta. \\
|
|
|
724 |
% jan lawa li moku e telo jaki.
|
|
|
725 |
Necessito una forquilla. \\
|
|
|
726 |
% mi wile e ilo moku.
|
|
|
727 |
Un enemic els ataca. \\
|
|
|
728 |
% jan ike li utala e ona mute.
|
|
|
729 |
Aquella mala persona té roba estranya. \\
|
|
|
730 |
% jan ike ni li jo e len nasa.
|
|
|
731 |
Vam beure molt de vodka. \\
|
|
|
732 |
% mi mute li moku e telo nasa mute.
|
|
|
733 |
Els nens miren els adults. \\
|
|
|
734 |
% jan lili li lukin e jan suli.
|
|
|
735 |
\end{exemple}
|
|
|
736 |
|
|
|
737 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
738 |
|
|
|
739 |
\begin{exemple}
|
|
|
740 |
\toki{mi lukin sewi e tomo suli.} \\
|
|
|
741 |
% Miro enlaire cap al gran edifici.
|
|
|
742 |
\toki{seli suno li seli e tomo mi.} \\
|
|
|
743 |
% La calor del sol escalfa casa meva.
|
|
|
744 |
\toki{jan lili li wile e telo kili.} \\
|
|
|
745 |
% La mainada volen suc de fruita.
|
|
|
746 |
\toki{ona mute li nasa e jan suli.} \\
|
|
|
747 |
% Ells van fer tornar bojos els adults.
|
|
|
748 |
\end{exemple}
|
|
|
749 |
|
|
|
750 |
\chapter{Preposicions 1: \toki{lon}, \toki{kepeken}, i \toki{tawa}}
|
|
|
751 |
|
|
|
752 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
753 |
|
|
|
754 |
\begin{exempledos}
|
|
|
755 |
\toki{kama} & venir, esdevenir, causar\\
|
|
|
756 |
\toki{kepeken} & utilitzar; amb, utilitzant\\
|
|
|
757 |
\toki{kiwen} & pedra, roca; dur com una roca\\
|
|
|
758 |
\toki{kon} & aire, atmosfera, esperit, vent\\
|
|
|
759 |
\toki{lon} & estar en/a/sobre, existir; en, a, sobre\\
|
|
|
760 |
\toki{pana} & donar, enviar, alliberar, emetre\\
|
|
|
761 |
\toki{poki} & contenidor, pot, vidre, copa, caixa, etc.\\
|
|
|
762 |
\toki{toki} & llengua; parlar, dir\\
|
|
|
763 |
\toki{tawa} & anar a, moure; a, per a\\
|
|
|
764 |
\end{exempledos}
|
|
|
765 |
|
|
|
766 |
\section*{Lliçó}
|
|
|
767 |
|
|
|
768 |
\subsection*{lon}
|
|
|
769 |
|
|
|
770 |
\toki{lon}, com \toki{tawa} i \toki{kepeken}, poden ser usats tant com a verb
|
|
|
771 |
com a preposició. Estudia aquests exemples:
|
|
|
772 |
|
|
|
773 |
\begin{exempledos}
|
|
|
774 |
\toki{mi lon tomo.} & Estic a la casa.\\
|
|
|
775 |
\toki{mi moku lon tomo.} & Menjo a la casa.\\
|
|
|
776 |
\end{exempledos}
|
|
|
777 |
|
|
|
778 |
En el primer exemple, \toki{lon} és el verb de la frase; en el segon, aquest és
|
|
|
779 |
una preposició. Interessant, eh? Aquí tens més exemples:
|
|
|
780 |
|
|
|
781 |
\begin{exempledos}
|
|
|
782 |
\toki{suno li lon sewi.} & El sol està al cel.\\
|
|
|
783 |
\toki{mi telo e mi lon tomo telo.} & Em banyo en el bany.\\
|
|
|
784 |
% Algun comentari sobre tomo telo?
|
|
|
785 |
\toki{kili li lon poki.} & La fruita és a la cistella.\\
|
|
|
786 |
\end{exempledos}
|
|
|
787 |
|
|
|
788 |
\subsubsection*{Utilitzar \toki{lon} amb \toki{wile}}
|
|
|
789 |
|
|
|
790 |
Degut a que \toki{lon} pot ser utilitzat o com a preposició o com a verb, el
|
|
|
791 |
significat de la frase pot ser una mica confús quan s'utilitza amb \toki{wile}.
|
|
|
792 |
Per exemple:
|
|
|
793 |
|
|
|
794 |
\begin{exempledos}
|
|
|
795 |
\toki{mi wile lon tomo.} & Vull ser a casa / Vull en una casa.\\
|
|
|
796 |
\end{exempledos}
|
|
|
797 |
|
|
|
798 |
La frase en Toki Pona té dues possibles traduccions. La primera traducció diu
|
|
|
799 |
que el parlant desitja ser a casa. La segona traducció diu que el parlant vol
|
|
|
800 |
fer alguna cosa (tot i que ell no diu què vol fer) en una casa. És millor
|
|
|
801 |
dividir aquesta frase per evitar confusió:
|
|
|
802 |
|
|
|
803 |
\begin{exempledos}
|
|
|
804 |
\toki{mi wile e ni: mi lon tomo.} & Vull això: jo sóc a casa.\\
|
|
|
805 |
\end{exempledos}
|
|
|
806 |
|
|
|
807 |
La Toki Pona sovint fa servir aquest truc \toki{e ni:} per ensortir-se'n sense
|
|
|
808 |
utilitzar el \catala{que} (o algun altre relatiu) utilitzat en frases com:
|
|
|
809 |
\catala{M'has dit que estàs menjant.} Aquesta frase seria traduïda com
|
|
|
810 |
\toki{sina toki e ni tawa mi: sina moku.} Aquest patró és molt típic en Toki
|
|
|
811 |
Pona i el veuràs cada cop més sovint en aquestes lliçons.
|
|
|
812 |
|
|
|
813 |
\subsubsection*{Utilitzant \toki{lon} com a verb d'acció}
|
|
|
814 |
|
|
|
815 |
El que ara aprendràs és un detallet de poca importància, i que es fa servir
|
|
|
816 |
rarament en Toki Pona. També farem servir una mica de vocabulari que encara no
|
|
|
817 |
hem après. A menys que estiguis molt interessat, segurament hauries de saltar-te
|
|
|
818 |
aquesta secció i llegir-la més tard si vols, ja que aquesta "feature" no és per
|
|
|
819 |
res gaire important.
|
|
|
820 |
%***
|
|
|
821 |
|
|
|
822 |
\ldots Així que encara ets aquí? Bé! Primer, hem d'ensenyar dues paraules de nou
|
|
|
823 |
vocabulari: \toki{lape} (\catala{dormir, son}) i \toki{pini} (\catala{aturar,
|
|
|
824 |
final}). Aquestes paraules s'ensenyaran amb pròximes lliçons, així que no fa
|
|
|
825 |
falta que les memoritzis ara si no vols, però són necessaries pel que ara
|
|
|
826 |
aprendràs. Amb aquest nou vocabulari, pots parlar sobre despertar algú:
|
|
|
827 |
|
|
|
828 |
\begin{exempledos}
|
|
|
829 |
\toki{mi pini e lape sina.} & He acabat el teu dormir. T'he despertat.\\
|
|
|
830 |
\end{exempledos}
|
|
|
831 |
|
|
|
832 |
Això és força fàcil. Però també pots expressar-ho utilitzant \toki{lon}:
|
|
|
833 |
|
|
|
834 |
\begin{exempledos}
|
|
|
835 |
\toki{mi lon e sina.} & T'he fet adonar de la realitat. T'he forçat estar
|
|
|
836 |
present i alerta.\\
|
|
|
837 |
\end{exempledos}
|
|
|
838 |
|
|
|
839 |
Fixa't, però, que no podries dir \toki{sina lon e mi} (\catala{M'has
|
|
|
840 |
despertat}). La persona que estava dormint estava en la seva pròpia existència
|
|
|
841 |
privada del \emph{dormir}. Quan s'ha despertat, ell no sentiria que ha estat dut
|
|
|
842 |
a la realitat ja que, segons ell, el \emph{dormir} era la realitat. Ell ha estat
|
|
|
843 |
simplement mogut d'una existència cap a una altra. \toki{mi lon e sina} només
|
|
|
844 |
funciona perquè, segons qui desperta, sembla com si el que dorm no està present
|
|
|
845 |
a la realitat d'aquest que desperta; el que dorm està absent, i per tant
|
|
|
846 |
despertar-lo el torna a la realitat. Captes el sentit?
|
|
|
847 |
|
|
|
848 |
Si no ho has entès massa bé, no et preocupis. És una petita diversió inclosa per
|
|
|
849 |
a qui li interessi. Per a la majoria de situacions, és millor utilitzar la frase
|
|
|
850 |
de \toki{pini e lape}.
|
|
|
851 |
|
|
|
852 |
\subsection*{\toki{kepeken}}
|
|
|
853 |
|
|
|
854 |
Aquesta no és massa difícil. De fet és més fàcil que \toki{lon} perquè es fa
|
|
|
855 |
servir \toki{e} després d'ella tal com has estat fent amb altres verbs.
|
|
|
856 |
|
|
|
857 |
\begin{exempledos}
|
|
|
858 |
\toki{mi kepeken e ilo.} & Estic fent servir eines.\\
|
|
|
859 |
\toki{sina wile kepeken e ilo.} & Has de fer servir les eines.\\
|
|
|
860 |
\toki{mi kepeken e poki mi.} & Estic fent servir aquest got.\\
|
|
|
861 |
\end{exempledos}
|
|
|
862 |
|
|
|
863 |
I \toki{kepeken} també es pot fer servir com a preposició.
|
|
|
864 |
|
|
|
865 |
\begin{exempledos}
|
|
|
866 |
\toki{mi moku kepeken ilo moku.} & Menjo fent servir una forquilla. \\
|
|
|
867 |
& (o qualsevol tipus d'útil de menjar)\\
|
|
|
868 |
\toki{mi lukin kepeken ilo suno.} & Miro utilitzant una llanterna. \\
|
|
|
869 |
& (\toki{ilo suno} = eina de llum, per tant llanterna).\\
|
|
|
870 |
\end{exempledos}
|
|
|
871 |
|
|
|
872 |
\subsection*{tawa}
|
|
|
873 |
\subsubsection*{Utilitzar \toki{tawa} com a verb}
|
|
|
874 |
|
|
|
875 |
Esperem que hagis entès \toki{lon} bé, ja que \toki{tawa} és similar. Igual que
|
|
|
876 |
\toki{lon}, \toki{tawa} no té una \toki{e} després d'ella.
|
|
|
877 |
|
|
|
878 |
\begin{exempledos}
|
|
|
879 |
\toki{mi tawa tomo mi.} & Me'n vaig a casa.\\
|
|
|
880 |
\toki{ona mute li tawa utala.} & Se'n van a la guerra.\\
|
|
|
881 |
\toki{sina wile tawa telo suni.} & Vols anar a l'oceà.\\
|
|
|
882 |
\toki{ona li tawa sewi kiwen.} & Ella va a sobre la roca. \\
|
|
|
883 |
& (Fixa't que \toki{sewi} actua de nom. Més literal, seria: \\
|
|
|
884 |
& Ella va al capdamunt de la roca)\\
|
|
|
885 |
\end{exempledos}
|
|
|
886 |
|
|
|
887 |
La raó per la qual \toki{lon} i \toki{tawa} no tenen una \toki{e} després d'ells
|
|
|
888 |
és que no hi ha objecte. Per exemple, a la frase \catala{Me'n vaig a casa meva},
|
|
|
889 |
el parlant simplement se'n va a casa. Ell no ha fet res a la seva casa,
|
|
|
890 |
simplement va cap a ella. Si ell hagués cremat la casa, o hagués intentat de fer
|
|
|
891 |
-li alguna cosa, o afectar-la d'alguna manera, llavors la \toki{e} podria venir
|
|
|
892 |
després del verb. Així doncs, en aquests casos no usem \toki{e}.
|
|
|
893 |
|
|
|
894 |
\subsubsection*{Utilitzar \toki{tawa} per voler dir \catala{a/cap a}}
|
|
|
895 |
|
|
|
896 |
Tal com he dit fa un moment, \toki{tawa} es fa servir sovint com a preposició.
|
|
|
897 |
|
|
|
898 |
\begin{exempledos}
|
|
|
899 |
\toki{mi toki tawa sina.} & Et parlo a tu.\\
|
|
|
900 |
\toki{ona li lawa e jan tawa ma pona.} & Va liderar la gent cap a bona terra.\\
|
|
|
901 |
\toki{ona li kama tawa ma mi.} & Vé cap al meu país.\\
|
|
|
902 |
\end{exempledos}
|
|
|
903 |
|
|
|
904 |
Aquest també és un bon moment per parlar sobre com dir que t'agraden certes
|
|
|
905 |
coses. En Toki Pona, per dir que t'agrada alguna cosa, tenim un patró, i el
|
|
|
906 |
patró fa servir \toki{tawa} com a preposició:
|
|
|
907 |
|
|
|
908 |
\begin{exempledos}
|
|
|
909 |
\toki{ni li pona tawa mi.} & Això m'és bo (en altres paraules, m'agrada això).\\
|
|
|
910 |
\end{exempledos}
|
|
|
911 |
|
|
|
912 |
I per dir que no t'agrada alguna cosa, canvia el \toki{pona} per \toki{ike}.
|
|
|
913 |
|
|
|
914 |
\begin{exempledos}
|
|
|
915 |
\toki{ni li ike tawa mi.} & Això m'és dolent. No m'agrada això.\\
|
|
|
916 |
\end{exempledos}
|
|
|
917 |
|
|
|
918 |
Aquí hi ha altres exemples:
|
|
|
919 |
|
|
|
920 |
\begin{exempledos}
|
|
|
921 |
\toki{kili li pona tawa mi.} & M'agrada la fruita.\\
|
|
|
922 |
\toki{toki li pona tawa mi.} & M'agrada parlar / M'agraden els idiomes.\\
|
|
|
923 |
\toki{tomo li ike tawa mi.} & No m'agraden els edificis.\\
|
|
|
924 |
\toki{telo suli li ike tawa mi.} & No m'agrada l'oceà.\\
|
|
|
925 |
\end{exempledos}
|
|
|
926 |
|
|
|
927 |
Recorda que la \toki{e} només pot venir després del verb de la frase. Toki Pona
|
|
|
928 |
no fa servir clàusules.
|
|
|
929 |
% Com?
|
|
|
930 |
Així, per exemple, si volguéssis dir \catala{Vull mirar el paisatge}, no podries
|
|
|
931 |
dir-ho així: \toki{lukin e ma li pona tawa mi}. És millor separar-ho en dues
|
|
|
932 |
frases:
|
|
|
933 |
|
|
|
934 |
\begin{exempledos}
|
|
|
935 |
\toki{mi lukin e ma. ni li pona tawa mi.} & Miro el paisatge. Això m'és bo.\\
|
|
|
936 |
\end{exempledos}
|
|
|
937 |
|
|
|
938 |
Evidentment, podries escollir dir aquesta mateixa frase fent servir altres
|
|
|
939 |
tècniques apreses en l'anterior capítol:
|
|
|
940 |
|
|
|
941 |
\begin{exempledos}
|
|
|
942 |
\toki{ma li pona lukin.} & El paisatge és bo visualment. M'agrada el paisatge.\\
|
|
|
943 |
\end{exempledos}
|
|
|
944 |
|
|
|
945 |
\subsubsection{Utilitzar \toki{tawa} per voler dir \catala{per a}}
|
|
|
946 |
|
|
|
947 |
Bé, \toki{tawa} vol dir essencialment \catala{anar a} o simplement \catala{a/cap
|
|
|
948 |
a}, no? No exactament. També pot voler dir \catala{per a}, com en aquesta frase:
|
|
|
949 |
|
|
|
950 |
\begin{exempledos}
|
|
|
951 |
\toki{mi pona e tomo tawa jan pakala.} & He arreglat la casa per a invàlids.\\
|
|
|
952 |
% Subrallar
|
|
|
953 |
\end{exempledos}
|
|
|
954 |
|
|
|
955 |
Malauradament, el truc de fer que \toki{tawa} tingui aquests dos significats té
|
|
|
956 |
les seves pegues. Continua llegint per saber perquè.
|
|
|
957 |
|
|
|
958 |
\subsubsection{Utilitzar \toki{tawa} com a adjectiu}
|
|
|
959 |
|
|
|
960 |
Ja saps com algunes paraules en Toki Pona poden ser utilitzades com a noms,
|
|
|
961 |
verbs, o adjectius, depenent del context. Bé, \toki{tawa} igual. \toki{tawa} es
|
|
|
962 |
fa servir com a adjectiu per fer la frase que utilitzem per \catala{cotxe}.
|
|
|
963 |
|
|
|
964 |
\begin{exempledos}
|
|
|
965 |
\toki{tomo tawa} & cotxe (literalment, \catala{construcció que es mou})\\
|
|
|
966 |
\toki{tomo tawa telo} & vaixell, barca\\
|
|
|
967 |
\toki{tomo tawa kon} & avió, helicòpter\\
|
|
|
968 |
\end{exempledos}
|
|
|
969 |
|
|
|
970 |
\subsubsection{Ambigüitat de \toki{tawa}}
|
|
|
971 |
|
|
|
972 |
Vull que pensis una mica sobre la següent frase abans de continuar. Mira si pots
|
|
|
973 |
trobar-hi diferents significats:
|
|
|
974 |
|
|
|
975 |
\begin{exemple}
|
|
|
976 |
\toki{mi pana e tomo tawa sina} \\
|
|
|
977 |
\end{exemple}
|
|
|
978 |
|
|
|
979 |
Bé. Si \toki{tawa} s'utilitza com a adjectiu, llavors la frase diu \catala{Dono
|
|
|
980 |
el teu cotxe}. Si es fa servir com a preposició, per això, pot voler dir
|
|
|
981 |
\catala{Et dono la casa}. Així doncs, com en discerneixes la diferència? No
|
|
|
982 |
pots! (Inserir un somriure endimoniat i burleta). Aquest és un dels problemes
|
|
|
983 |
inherents en la Toki Pona que no hi ha manera d'evitar.
|
|
|
984 |
|
|
|
985 |
\subsubsection{\toki{tawa} com a verb d'acció}
|
|
|
986 |
|
|
|
987 |
Només hi ha una cosa més per aprendre sobre \toki{tawa} (Uf!). Recordes com he
|
|
|
988 |
dit que \toki{tawa} no té una \toki{e} després d'ell perquè no es fa res a cap
|
|
|
989 |
objecte? Bé, això és cert, però \toki{tawa} pot tenir objectes, com aquests:
|
|
|
990 |
|
|
|
991 |
\begin{exempledos}
|
|
|
992 |
\toki{mi tawa e kiwen.} & Estic movent la pedra.\\
|
|
|
993 |
\toki{ona li tawa e len mi.} & Ella ha mogut la meva roba.\\
|
|
|
994 |
\end{exempledos}
|
|
|
995 |
|
|
|
996 |
\toki{tawa} pot ser usat com a verb d'acció en aquestes situacions perquè hi ha
|
|
|
997 |
un objecte. Alguna cosa ha fet una acció sobre una altra; aquest no era el cas
|
|
|
998 |
de \toki{tawa} en les anteriors frases d'exemple.
|
|
|
999 |
|
|
|
1000 |
\subsection*{\toki{kama}}
|
|
|
1001 |
|
|
|
1002 |
Ja hem parlat una mica d'aquesta paraula, però és força freqüent, i per tant ens
|
|
|
1003 |
l'hem de mirar de més a prop.
|
|
|
1004 |
|
|
|
1005 |
Primer, es fa servir amb \toki{tawa}, així:
|
|
|
1006 |
|
|
|
1007 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1008 |
\toki{ona li kama tawa tomo mi.} & Va venir a casa meva.\\
|
|
|
1009 |
\end{exempledos}
|
|
|
1010 |
|
|
|
1011 |
També es pot fer servir com a verb d'acció. Significa \catala{causar} o
|
|
|
1012 |
\catala{ocasionar}:
|
|
|
1013 |
|
|
|
1014 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1015 |
\toki{mi kama e pakala.} & He causat un accident.\\
|
|
|
1016 |
\toki{sina kama e ni: mi wile moku.} & Has causat això: vull menjar. M'has fet
|
|
|
1017 |
venir gana.\\
|
|
|
1018 |
& Fixa't que no podies haver dit \toki{sina kama e mi wile moku}. \\
|
|
|
1019 |
& La Toki pona no té clàusules;
|
|
|
1020 |
% Com?
|
|
|
1021 |
les peces de frases no es \\
|
|
|
1022 |
& poden ajuntar així. Si mai dubtes, el millor és \\
|
|
|
1023 |
& simplement separar una frase en dues. \\
|
|
|
1024 |
\end{exempledos}
|
|
|
1025 |
|
|
|
1026 |
També pot ser usat amb infinitius per a provocar un efecte \emph{progressiu}. Un
|
|
|
1027 |
dels infinitius utilitzats més comuns és \toki{jo}, així que ara mostrarem com
|
|
|
1028 |
funciona. Quan dius \toki{kama jo}, vol dir \toki{aconseguir, obtenir}.
|
|
|
1029 |
|
|
|
1030 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1031 |
\toki{mi kama jo e telo.} & He obtingut aigua.\\
|
|
|
1032 |
\end{exempledos}
|
|
|
1033 |
|
|
|
1034 |
Curiós, eh? \toki{kama} és una paraula molt flexible.
|
|
|
1035 |
|
|
|
1036 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
1037 |
|
|
|
1038 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
1039 |
|
|
|
1040 |
\begin{exemple}
|
|
|
1041 |
He arreglat la llanterna utilitzant una eina petita. \\
|
|
|
1042 |
% mi pona e ilo suno kepeken ilo lili.
|
|
|
1043 |
M'agrada la Toki Pona. \\
|
|
|
1044 |
% toki pona li pona tawa mi.
|
|
|
1045 |
Els hem donat menjar. \\
|
|
|
1046 |
% mi mute li pana e moku tawa ona mute.
|
|
|
1047 |
Aquest és pel meu amic. \\
|
|
|
1048 |
% ni li tawa jan pona mi.
|
|
|
1049 |
Les eines són al contenidor. \\
|
|
|
1050 |
% ilo li lon poki.
|
|
|
1051 |
Aquella ampolla és al fang. \\
|
|
|
1052 |
% poki ni li lon jaki.
|
|
|
1053 |
Vull anar a la seva casa amb el meu cotxe. \\
|
|
|
1054 |
% mi wile tawa tomo ona kepeken tomo tawa mi.
|
|
|
1055 |
S'estan queixant. \\
|
|
|
1056 |
% ona mute li utala toki.
|
|
|
1057 |
\end{exemple}
|
|
|
1058 |
|
|
|
1059 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
1060 |
|
|
|
1061 |
\begin{exemple}
|
|
|
1062 |
\toki{sina wile kama tawa tomo toki.} \\
|
|
|
1063 |
% Hauries de venir al xat.
|
|
|
1064 |
\toki{jan li toki kepeken toki pona lon tomo toki.} \\
|
|
|
1065 |
% La gent parla en Toki Pona al xat.
|
|
|
1066 |
\toki{mi tawa tomo toki. ona li pona tawa mi.} \\
|
|
|
1067 |
% Vaig al xat. És bo per a mi.
|
|
|
1068 |
\toki{sina kama jo e jan pona lon ni} \\
|
|
|
1069 |
% Faràs amics allà.
|
|
|
1070 |
% Comentari: lon significa tant aquí com allà. Pots entendre el significat
|
|
|
1071 |
% literal?
|
|
|
1072 |
\end{exemple}
|
|
|
1073 |
|
|
|
1074 |
\chapter{Preposicions 2}
|
|
|
1075 |
|
|
|
1076 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
1077 |
|
|
|
1078 |
\subsection*{Noms, verbs i adjectius}
|
|
|
1079 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1080 |
\toki{anpa} & sòl; baix, fons; baixar, rebaixar, desafiar\\
|
|
|
1081 |
\toki{insa} & interior, estómac\\
|
|
|
1082 |
\toki{monsi} & darrera, esquena, enrera\\
|
|
|
1083 |
\toki{sewi} & alt, superior, teulat, sostre, cel\\
|
|
|
1084 |
\end{exempledos}
|
|
|
1085 |
|
|
|
1086 |
\subsection*{Preposicions normalment}
|
|
|
1087 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1088 |
\toki{sama} & igual, similar\\
|
|
|
1089 |
\toki{tan} & raó, causa; degut a, car\\
|
|
|
1090 |
\toki{poka} & costat; al costat, proper, amb\\
|
|
|
1091 |
\end{exempledos}
|
|
|
1092 |
|
|
|
1093 |
\section*{Lliçó}
|
|
|
1094 |
|
|
|
1095 |
\subsection*{\toki{anpa}, \toki{insa}, \toki{monsi}, i \toki{sewi}}
|
|
|
1096 |
Tot i que pots estar temptat a fer servir aquestes paraules com a preposicions,
|
|
|
1097 |
de fet són noms. Has d'acompanyar-les d'una preposició per a fer-les servir.
|
|
|
1098 |
Aquí hi ha uns quants exemples.
|
|
|
1099 |
|
|
|
1100 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1101 |
\toki{ona li lon sewi mi.} & Ell és sobre meu.\\
|
|
|
1102 |
\toki{pipi li lon anpa mi.} & L'escarabat és sota meu.\\
|
|
|
1103 |
\toki{moku li lon insa mi.} & El menjar és dins meu.\\
|
|
|
1104 |
\toki{len li lon monsi mi.} & La roba és darrera meu.\\
|
|
|
1105 |
\end{exempledos}
|
|
|
1106 |
|
|
|
1107 |
Així doncs, aquestes paraules es fan servir com a noms, i \toki{mi} és un pronom
|
|
|
1108 |
possessiu que vol dir \catala{meu} . Per tant, \toki{sewi mi} significa una cosa
|
|
|
1109 |
semblant a \catala{sobre meu}, o \catala{l'àrea que està sobre meu}. I donat que
|
|
|
1110 |
aquestes paraules són simples noms, encara has d'utilitzar un verb; en els
|
|
|
1111 |
exemples anteriors, \toki{lon} fa de verb. No t'oblidis d'incloure un verb!
|
|
|
1112 |
% *** No és el verb ser elidit?
|
|
|
1113 |
|
|
|
1114 |
Ja que aquestes paraules no són preposicions, es poden fer servir per altres
|
|
|
1115 |
coses, com qualsevol altre nom/adjectiu/verb. Per exemple, \toki{monsi} com a
|
|
|
1116 |
part del cos, pot significar \catala{esquena} o \catala{cul}. I \toki{anpa} com
|
|
|
1117 |
a verb pot ser
|
|
|
1118 |
|
|
|
1119 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1120 |
\toki{mi anpa e jan utala.} & He desafiat el guerrer.\\
|
|
|
1121 |
\end{exempledos}
|
|
|
1122 |
% *** Desfiar??? Defeat
|
|
|
1123 |
|
|
|
1124 |
\subsection*{\toki{sama} i \toki{tan}}
|
|
|
1125 |
|
|
|
1126 |
L'ús d'aquestes paraules és bastant de sentit comú, però fa falta remarcar unes
|
|
|
1127 |
poques coses per assegurar-nos que tot queda clar.
|
|
|
1128 |
|
|
|
1129 |
\subsubsection*{\toki{sama}}
|
|
|
1130 |
|
|
|
1131 |
Aquesta paraula es pot fer servir de diferents maneres, però no crec que sigui
|
|
|
1132 |
massa difícil d'entendre. Anem a veure uns quants exemples:
|
|
|
1133 |
|
|
|
1134 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1135 |
\toki{jan ni li sama ni.} & La persona és com jo.\\
|
|
|
1136 |
\toki{ona li lukin sama pipi.} & Ell sembla un escarabat.\\
|
|
|
1137 |
\toki{sama li ike.} & La igualtat és dolenta.\\
|
|
|
1138 |
\end{exempledos}
|
|
|
1139 |
|
|
|
1140 |
Fàcil, no? Anem a veure el \toki{tan}.
|
|
|
1141 |
|
|
|
1142 |
\subsubsection*{\toki{tan}}
|
|
|
1143 |
|
|
|
1144 |
Encara no puc explicar tot el que et cal saber sobre aquesta preposició. Però
|
|
|
1145 |
aquesta és la última preposició de Toki Pona, i per tant, com a mínim l'hem
|
|
|
1146 |
d'introduir aquí.
|
|
|
1147 |
|
|
|
1148 |
De nou, anem a veure un exemple:
|
|
|
1149 |
|
|
|
1150 |
\begin{exemple}
|
|
|
1151 |
\toki{mi moku tan ni: mi wile moku.}\\
|
|
|
1152 |
\end{exemple}
|
|
|
1153 |
|
|
|
1154 |
Això vol dir literalment \catala{Menjo degut a això: vull menjar}. Una traducció
|
|
|
1155 |
més normal seria \catala{Menjo perquè tinc gana}.
|
|
|
1156 |
|
|
|
1157 |
Això és tot sobre aquesta paraula. La veuràs de nou quan comencem a aprendre a
|
|
|
1158 |
fer preguntes en Toki Pona, però llavors també vol dir el mateix.
|
|
|
1159 |
|
|
|
1160 |
% *** Introduir el significat de "per a"?
|
|
|
1161 |
|
|
|
1162 |
\subsection*{\toki{poka}}
|
|
|
1163 |
|
|
|
1164 |
\toki{poka} és una paraula una mica estranya, ja que pot ser tant nom/adjectiu
|
|
|
1165 |
com preposició. Anem a veure cadascun d'aquests usos:
|
|
|
1166 |
|
|
|
1167 |
\subsubsection*{\toki{poka} com a nom/adjectiu}
|
|
|
1168 |
|
|
|
1169 |
L'ús és el mateix que has vist abans amb \toki{anpa}, \toki{insa}, \toki{monsi}
|
|
|
1170 |
i \toki{sewi}. Aquí hi ha alguns exemples:
|
|
|
1171 |
|
|
|
1172 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1173 |
\toki{ona li lon poka mi.} & Ell està al meu costat.\\
|
|
|
1174 |
\toki{jan poka} & veí; persona que està al teu costat\\
|
|
|
1175 |
\toki{poka telo} & el costat del mar; en altres paraules, la platja\\
|
|
|
1176 |
\end{exempledos}
|
|
|
1177 |
|
|
|
1178 |
\subsubsection*{\toki{poka} com a preposició}
|
|
|
1179 |
|
|
|
1180 |
Al contrari que \toki{anpa} i la resta, \toki{poka} es pot fer servir
|
|
|
1181 |
directament com a preposició. Aquestes dues frases tenen el mateix significat,
|
|
|
1182 |
però dit de diferent manera:
|
|
|
1183 |
|
|
|
1184 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1185 |
\toki{mi moku poka jan pona mi.} & Menjo al costat que el meu amic.\\
|
|
|
1186 |
\toki{mi moku lon poka pi jan pona mi.} & Menjo situat al costat del meu amic.\\
|
|
|
1187 |
\end{exempledos}
|
|
|
1188 |
|
|
|
1189 |
Així doncs, pots utilitzar \toki{poka} tant com a nom/adjectiu com a preposició.
|
|
|
1190 |
Sempre pots escollir com dir-ho. Aquí hi ha un altre exemple:
|
|
|
1191 |
|
|
|
1192 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1193 |
\toki{mi utala e jan ike poka jan nasa.} & He combatut un enemic amb un
|
|
|
1194 |
borratxo.\\
|
|
|
1195 |
\toki{mi utala e jan ike lon poka pi jan nasa.} & He combatut un enemic al
|
|
|
1196 |
costat d'un borratxo.\\
|
|
|
1197 |
\end{exempledos}
|
|
|
1198 |
|
|
|
1199 |
% No està malament, eh?
|
|
|
1200 |
|
|
|
1201 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
1202 |
|
|
|
1203 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
1204 |
|
|
|
1205 |
\begin{exemple}
|
|
|
1206 |
El meu amic està al meu costat. \\
|
|
|
1207 |
% jan pona mi li lon poka mi.
|
|
|
1208 |
El sol és sobre meu. \\
|
|
|
1209 |
% suno li lon sewi mi.
|
|
|
1210 |
La terra és sota meu. \\
|
|
|
1211 |
% ma li lon anpa mi.
|
|
|
1212 |
% el país / la terra
|
|
|
1213 |
Les coses dolentes són darrera meu. \\
|
|
|
1214 |
% ijo ike li lon monsi mi.
|
|
|
1215 |
Estic bé perquè estic viu. \\
|
|
|
1216 |
% mi pona tan ni: mi lon.
|
|
|
1217 |
% "lon" també vol dir existir, ser real. Ja estava a vocabulari anterior.
|
|
|
1218 |
Miro el paisatge al costat del meu amic. \\
|
|
|
1219 |
% mi lukin e ma poka jan pona mi.
|
|
|
1220 |
La gent semblen formigues. \\
|
|
|
1221 |
% jan li lukin sama pipi.
|
|
|
1222 |
\end{exemple}
|
|
|
1223 |
|
|
|
1224 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
1225 |
|
|
|
1226 |
\begin{exemple}
|
|
|
1227 |
\toki{poka mi li pakala.} \\
|
|
|
1228 |
% Em fa mal al costat.
|
|
|
1229 |
% què és un "hip"?
|
|
|
1230 |
\toki{mi kepeken e poki e ilo moku.} \\
|
|
|
1231 |
% Faig servir un bol i una cullera.
|
|
|
1232 |
\toki{jan li lon insa tomo.} \\
|
|
|
1233 |
% Algú està dins la casa.
|
|
|
1234 |
\end{exemple}
|
|
|
1235 |
|
|
|
1236 |
|
|
|
1237 |
\chapter{Negació - Preguntes de sí o no}
|
|
|
1238 |
|
|
|
1239 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
1240 |
|
|
|
1241 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1242 |
\toki{ala} & no, cap, gens; res\\
|
|
|
1243 |
\toki{ale} o \toki{ali} & tot, total\\
|
|
|
1244 |
\toki{ken} & poder, ser capaç; possibilitat\\
|
|
|
1245 |
\toki{lape} & dormir; son\\
|
|
|
1246 |
\toki{musi} & divertir-se, divertir; joc, divertiment\\
|
|
|
1247 |
\toki{pali} & fer, fabricar, treballar; activitat, treball\\
|
|
|
1248 |
\toki{sona} & saber, saber com; sabiesa\\
|
|
|
1249 |
\toki{wawa} & fort, intens; energia, força, poder\\
|
|
|
1250 |
\end{exempledos}
|
|
|
1251 |
|
|
|
1252 |
|
|
|
1253 |
\section*{Lliçó}
|
|
|
1254 |
|
|
|
1255 |
\subsection*{Negació}
|
|
|
1256 |
En català, fem un verb negatiu afegint \catala{no} a davant del verb, com a la
|
|
|
1257 |
frase \catala{Nosaltres no parlem}. Contràriament, la Toki Pona posa la seva
|
|
|
1258 |
partícula negativa, \toki{ala}, després del verb.
|
|
|
1259 |
|
|
|
1260 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1261 |
\toki{mi lape ala.} & No dormo. (literalment: \catala{Jo dormo no})\\
|
|
|
1262 |
\toki{mi musi ala.} & No m'ho passo bé.\\
|
|
|
1263 |
\toki{mi wawa ala.} & No sóc fort.\\
|
|
|
1264 |
\toki{mi wile ala tawa musi.} & No vull ballar.
|
|
|
1265 |
(\catala{moure's divertint-se} = ballar)\\
|
|
|
1266 |
\end{exempledos}
|
|
|
1267 |
|
|
|
1268 |
Recorda que aquestes frases de \toki{ala} sovint es poden traduir de diferents
|
|
|
1269 |
maneres. Per exemple, la frase \toki{mi musi ala} també es pot traduir com
|
|
|
1270 |
\catala{M'avorreixo}; \toki{mi wawa ala} pot traduir-se com \catala{Sóc feble}.
|
|
|
1271 |
Només s'ha de ser una mica flexible.
|
|
|
1272 |
|
|
|
1273 |
\toki{ala} també pot ser utilitzada d'adjectiu:
|
|
|
1274 |
|
|
|
1275 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1276 |
\toki{jan ala li toki.} & Ningú parla.
|
|
|
1277 |
(literalment: \catala{persona cap parla})\\
|
|
|
1278 |
\end{exempledos}
|
|
|
1279 |
|
|
|
1280 |
No hi ha cap problema si s'afegeix \toki{ala} després del verb (que en la frase
|
|
|
1281 |
anterior és \toki{toki}), i de fet és la manera més normal de parlar. Tot i
|
|
|
1282 |
això, tens la opció de utilitzar \toki{ala} després dels noms, i per això ho
|
|
|
1283 |
volia remarcar. En cas que ho facis, però, recorda de no utilitzar-lo amb
|
|
|
1284 |
\toki{ijo}:
|
|
|
1285 |
|
|
|
1286 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1287 |
Incorrecte: \toki{ijo ala li jaki.} & Res està brut.
|
|
|
1288 |
(Lit: \catala{Cosa cap està bruta}) \\
|
|
|
1289 |
Correcte: \toki{ala li jaki.} & Res està brut. \\
|
|
|
1290 |
\end{exempledos}
|
|
|
1291 |
|
|
|
1292 |
Si no està darrera un verb, \toki{ala} ja vol dir \catala{res}, i simplement per
|
|
|
1293 |
això utilitzar \toki{ijo} no és correcte.
|
|
|
1294 |
|
|
|
1295 |
\subsection*{\toki{ale} i \toki{ali}}
|
|
|
1296 |
|
|
|
1297 |
Pot semblar estrany introduir les paraules per voler dir \catala{tot} en una
|
|
|
1298 |
lliçó sobre negació. Però tot i aquestes diferències de significat, \toki{ala} i
|
|
|
1299 |
\toki{ale/ali} com adjectius es fan servir igual.
|
|
|
1300 |
|
|
|
1301 |
Abans d'aprendre com fer servir aqueta paraula, suposo que et preguntes perquè
|
|
|
1302 |
hi ha dues paraules que volen dir exactament el mateix. Bé, l'explicació té a
|
|
|
1303 |
veure amb fonètica. La paraula \toki{ali} ha estat creada fa poc. Abans
|
|
|
1304 |
d'aquesta, només hi havia \toki{ale}. Però com ja t'hauràs adonat, les paraules
|
|
|
1305 |
\toki{ala} i \toki{ale} pronunciades s'assemblen massa. És fàcil confondre-les
|
|
|
1306 |
de cap, i també és fàcil sentir la paraula equivocada quan es parla en veu alta.
|
|
|
1307 |
La gent es va adonar que \toki{ala} i \toki{ale} podien confondre's massa
|
|
|
1308 |
fàcilment, i per això Marraskuu, el creador de la Toki Pona, va suggerir la
|
|
|
1309 |
paraula \toki{ali}. Aquesta vol dir exactament el mateix que \toki{ale}, ja que
|
|
|
1310 |
és més diferent de \toki{ala} i és més fàcil diferenciar-la. Tant \toki{ale} com
|
|
|
1311 |
\toki{ala} existiran fins que una sigui més popular que una altra. Pots fer
|
|
|
1312 |
servir la paraula que vulguis. Personalment, però, prefereixo \toki{ali}, i
|
|
|
1313 |
aquesta és la que faré servir al llarg d'aquestes lliçons.
|
|
|
1314 |
|
|
|
1315 |
Així doncs, parlem una mica de com fer servir aquesta paraula. Fa un moment hem
|
|
|
1316 |
aprés com \toki{ala} es podia fer servir com adjectiu. Per sort, \toki{ali}
|
|
|
1317 |
s'utilitza igual:
|
|
|
1318 |
|
|
|
1319 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1320 |
\toki{jan ali li wile tawa.} & Tothom vol viatjar.\\
|
|
|
1321 |
\toki{ma ali li pona.} & Totes les nacions són bones.\\
|
|
|
1322 |
\end{exempledos}
|
|
|
1323 |
|
|
|
1324 |
També, com \toki{ala}, val més no utilitzar \toki{ijo} i \toki{ali} juntes:
|
|
|
1325 |
|
|
|
1326 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1327 |
Incorrecte: \toki{ije ali li pona.} & Tot està bé.\\
|
|
|
1328 |
Correcte: \toki{ali li pona.} & Tot està bé.\\
|
|
|
1329 |
% *** Es pot tatxar texte?
|
|
|
1330 |
\end{exempledos}
|
|
|
1331 |
|
|
|
1332 |
Aprofitant aquestes línies, \toki{ali li pona} és un proverbi de Toki Pona, si
|
|
|
1333 |
no ho sabies.
|
|
|
1334 |
|
|
|
1335 |
|
|
|
1336 |
\subsection*{Preguntes de sí o no}
|
|
|
1337 |
|
|
|
1338 |
Per formular una pregunta que pugui ser resposta amb \catala{sí} o \catala{no},
|
|
|
1339 |
has de seguir un simple patró. Mira't com s'ha convertit aquesta frase en una
|
|
|
1340 |
pregunta:
|
|
|
1341 |
|
|
|
1342 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1343 |
\toki{sina pona ala pona?} & Estàs bé? (Lit: \catala{Tu bé no bé?}) \\
|
|
|
1344 |
\end{exempledos}
|
|
|
1345 |
|
|
|
1346 |
Per fer preguntes com aquesta, s'ha de dir el verb, llavors \toki{ala} i després
|
|
|
1347 |
repetir el verb. No és tan difícil, no? Només et farà falta una mica de pràctica
|
|
|
1348 |
per acostumar-t'hi. Aquí tens més exemples:
|
|
|
1349 |
|
|
|
1350 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1351 |
\toki{suno li suli ala suli?} & El sol és gran?\\
|
|
|
1352 |
\toki{len sina li telo ala telo?} & Tens la roba molla?\\
|
|
|
1353 |
\toki{tomo tawa sina li pakala ala pakala?} & Tens el cotxe espatllat?\\
|
|
|
1354 |
\toki{sina ken ala ken lape} & Pots dormir?\\
|
|
|
1355 |
\toki{ona li lon ala lon tomo?} & Que és a casa?\\
|
|
|
1356 |
\toki{ona li tawa ala tawa ma ike?} & Ha anat al país endimoniat?\\
|
|
|
1357 |
\toki{sina pana ala pana e moku tawa jan lili?} & Has donat menjar al nen?\\
|
|
|
1358 |
\toki{pipi li moku ala moku e kili?} & Els formigues es mengen la fruita?\\
|
|
|
1359 |
\end{exempledos}
|
|
|
1360 |
|
|
|
1361 |
\subsubsection*{Respondre}
|
|
|
1362 |
|
|
|
1363 |
Respondre aquestes preguntes de sí o no és força fàcil. Si algú us demana
|
|
|
1364 |
\toki{sina wile ala wile moku?} (\catala{Vols menjar?}), pots respondre tan sí
|
|
|
1365 |
com no. Aquí tens com fer-ho:
|
|
|
1366 |
|
|
|
1367 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1368 |
\toki{wile} & sí\\
|
|
|
1369 |
\toki{wile ala} & no\\
|
|
|
1370 |
\end{exempledos}
|
|
|
1371 |
|
|
|
1372 |
Si vols dir que sí, simplement repeteix el verb de la frase. Si vols dir que no,
|
|
|
1373 |
repeteix el verb i afegeix-li \toki{ala}. Aquí hi ha algunes preguntes i
|
|
|
1374 |
qüestions més:
|
|
|
1375 |
|
|
|
1376 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1377 |
\toki{sina lukin ala lukin e kiwen?} & Veus la roca?\\
|
|
|
1378 |
- \toki{lukin} & sí\\
|
|
|
1379 |
- \toki{lukin ala} & no \\
|
|
|
1380 |
\toki{sina sona ala sona e toki mi?} & Entens el que dic?\\
|
|
|
1381 |
- \toki{sona} & sí\\
|
|
|
1382 |
- \toki{sona ala} & no \\
|
|
|
1383 |
\end{exempledos}
|
|
|
1384 |
|
|
|
1385 |
\subsection*{\toki{tan} (de nou)}
|
|
|
1386 |
|
|
|
1387 |
A la última lliçó has après com utilitzar \toki{tan} com a preposició, però ara
|
|
|
1388 |
hem de veure com es fa servir com a nom.
|
|
|
1389 |
|
|
|
1390 |
Quan es fa servir com a nom, \toki{tan} vol dir \catala{causa} o \catala{raó}.
|
|
|
1391 |
És clar que pot ser de molta utilitat quan volem traduir una frase com
|
|
|
1392 |
\catala{No sé perquè}. Tot i això, s'ha de canviar una mica la frase:
|
|
|
1393 |
|
|
|
1394 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1395 |
\toki{mi sona ala e tan.} & No sé la raó.\\
|
|
|
1396 |
\end{exempledos}
|
|
|
1397 |
|
|
|
1398 |
Això és tot.
|
|
|
1399 |
|
|
|
1400 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
1401 |
|
|
|
1402 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
1403 |
|
|
|
1404 |
\begin{exemple}
|
|
|
1405 |
És divertit? Sí. \\
|
|
|
1406 |
% ni li musi ala musi? musi.
|
|
|
1407 |
M'has de dir perquè. \\
|
|
|
1408 |
% sina wile toki e tan tawa mi.
|
|
|
1409 |
Hi ha un insecte darrera meu? \\
|
|
|
1410 |
% pipi li lon ala lon poka mi?
|
|
|
1411 |
T'agrado? \\
|
|
|
1412 |
% mi pona ala pona tawa sina?
|
|
|
1413 |
No puc dormir. \\
|
|
|
1414 |
% mi ken ala lape.
|
|
|
1415 |
No vull parlar amb tu. \\
|
|
|
1416 |
% mi wile ala toki tawa sina.
|
|
|
1417 |
Ell no ha anat cap al llac. \\
|
|
|
1418 |
% ona li tawa ala telo.
|
|
|
1419 |
\end{exemple}
|
|
|
1420 |
|
|
|
1421 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
1422 |
|
|
|
1423 |
\begin{exemple}
|
|
|
1424 |
\toki{sina wile ala wile pali? wile ala.} \\
|
|
|
1425 |
% Vols treballar? No.
|
|
|
1426 |
\toki{jan utala li seli ala seli e tomo?} \\
|
|
|
1427 |
% El guerrer crema la casa?.
|
|
|
1428 |
\toki{jan lili li ken ala moku e telo nasa.} \\
|
|
|
1429 |
% La mainada no pot beure cervesa.
|
|
|
1430 |
\toki{sina kepeken ala kepeken e ni?} \\
|
|
|
1431 |
% Ho fas servir això?
|
|
|
1432 |
\toki{sina ken ala ken kama?} \\
|
|
|
1433 |
% Pots venir?
|
|
|
1434 |
\end{exemple}
|
|
|
1435 |
|
|
|
1436 |
|
|
|
1437 |
\chapter{Gènere, paraules no oficials i ordres}
|
|
|
1438 |
|
|
|
1439 |
Abans ja has après les paraules \toki{toki} i \toki{pona}, però ara les tornem a
|
|
|
1440 |
introduir perquè les utilitzarem diferent.
|
|
|
1441 |
|
|
|
1442 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
1443 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1444 |
\toki{a} & ah, ha!, umm, hmm, oh!, etc.\\
|
|
|
1445 |
\toki{awen} & esperar, aturar, romandre; restant\\
|
|
|
1446 |
\toki{mama} & pare, mare\\
|
|
|
1447 |
\toki{mije} & home, marit, xicot, mascle\\
|
|
|
1448 |
\toki{meli} & dona, muller, xicota, femella\\
|
|
|
1449 |
\toki{mu} & bup, meu, muu, oink, qualsevol so d'animal\\
|
|
|
1450 |
\toki{nimi} & nom, paraula\\
|
|
|
1451 |
\toki{o} & utilitzat per vocatiu i imperatiu\\
|
|
|
1452 |
\toki{pona} & Uau! Bé! Genial!\\
|
|
|
1453 |
\toki{toki} & idioma; Ei!\\
|
|
|
1454 |
\end{exempledos}
|
|
|
1455 |
|
|
|
1456 |
\subsection*{Gènere}
|
|
|
1457 |
|
|
|
1458 |
La Toki Pona no té cap gènere gramatical, com la majoria de llengües
|
|
|
1459 |
occidentals. Algunes paraules de Toki Pona (com ara \toki{mama}) no et diuen de
|
|
|
1460 |
quin gènere és una persona, i per això fem servir \toki{mije} i \toki{meli} per
|
|
|
1461 |
distinguir-ho. Per exemple:
|
|
|
1462 |
|
|
|
1463 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1464 |
\toki{mama} & Un pare o mare, en general. No diu si el pare o la mare.\\
|
|
|
1465 |
\toki{mama meli} & Mare\\
|
|
|
1466 |
\toki{mama mije} & Pare\\
|
|
|
1467 |
\end{exempledos}
|
|
|
1468 |
|
|
|
1469 |
És tan simple com això. Recorda, però, que en Toki Pona sovint és millor no
|
|
|
1470 |
especificar si la persona de qui parles és mascle o femella, a no ser que hi
|
|
|
1471 |
hagi una raó en especial per fer-ho. Simplement, mascle o femella sovint és
|
|
|
1472 |
innecessari, així que perquè preocupar-se a especificar-ho?
|
|
|
1473 |
|
|
|
1474 |
\subsection*{Paraules no oficials}
|
|
|
1475 |
|
|
|
1476 |
Bé, potser al començament serà dur de pair, però això és una característica
|
|
|
1477 |
prou bona de la Toki Pona. Mira't el diccionari de Toki Pona un moment. Veuràs
|
|
|
1478 |
moltes paraules que ja saps: \toki{pona}, \toki{jaki}, \toki{suno}, i
|
|
|
1479 |
\toki{utala}. Però, com hauràs notat, no hi ha paraules pels noms de les
|
|
|
1480 |
nacions; tampoc hi ha cap paraula per religions, o fins i tot per a altres
|
|
|
1481 |
llengües. La raó de que aquestes paraules no siguin al diccionari és perquè són
|
|
|
1482 |
\emph{no oficials}.
|
|
|
1483 |
% Enllaç al diccionari?
|
|
|
1484 |
Qualsevol paraula que no sigui al diccionari es considera no oficial.
|
|
|
1485 |
|
|
|
1486 |
Abans de fer servir una paraula no oficial, normalment adaptem la paraula perquè
|
|
|
1487 |
encaixi dins les regles fonètiques de la Toki Pona. Així doncs, per exemple
|
|
|
1488 |
\catala{Amèrica} esdevé \toki{Mewika}, \catala{Canadà} esdevé \toki{Kanata}, i
|
|
|
1489 |
així anar fent. Si vols veure algunes de les paraules oficials, visita
|
|
|
1490 |
\href{http://www.geocities.com/tokipona/learn/foreign.html}{aquest enllaç}.
|
|
|
1491 |
|
|
|
1492 |
Doncs el cas és que aquestes paraules no oficials no es poden utilitzar mai
|
|
|
1493 |
soles. Sempre actuen d'adjectius, i per tant s'han d'utilitzar amb un nom. Per
|
|
|
1494 |
exemple, imagina't que vols dir \catala{Canadà està bé}. Degut a que
|
|
|
1495 |
\toki{Kanata} és una paraula no oficial, actua d'adjectiu. I com que parlem
|
|
|
1496 |
de la nació de Canadà, hem de fer servir la paraula \toki{ma} (la paraula Toki
|
|
|
1497 |
Pona per \catala{nació} o \catala{país}) amb \toki{Kanata}:
|
|
|
1498 |
|
|
|
1499 |
\begin{exemple}
|
|
|
1500 |
\toki{ma Kanata li pona.} \\
|
|
|
1501 |
\end{exemple}
|
|
|
1502 |
|
|
|
1503 |
Clar? Les paraules no oficals s'utilitzen exactament igual que els altres
|
|
|
1504 |
adjectius que has utilitzat fins ara amb Toki Pona. Una traducció més literal de
|
|
|
1505 |
\toki{ma Kanata} és \catala{La nació de Canadà}. Aquí hi ha més frases
|
|
|
1506 |
utilitzant noms de països:
|
|
|
1507 |
|
|
|
1508 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1509 |
\toki{ma Kanse li ike.} & França és dolenta.\\
|
|
|
1510 |
\toki{ma Italja li pona lukin.} & Itàlia és maca.\\
|
|
|
1511 |
\toki{mi wile tawa ma Tosi.} & Vull anar a alemanya.\\
|
|
|
1512 |
\end{exempledos}
|
|
|
1513 |
% Recordar pona lukin
|
|
|
1514 |
|
|
|
1515 |
Recordes d'una lliçó anterior
|
|
|
1516 |
% citar-la
|
|
|
1517 |
que \toki{ma tomo} vol dir \toki{ciutat}? Quan es parla de noms de ciutats, diem
|
|
|
1518 |
\toki{ma tomo} en comptes de només \toki{ma}, i llavors afegim el nom de la
|
|
|
1519 |
ciutat tal com hem afegit el de les nacions abans:
|
|
|
1520 |
|
|
|
1521 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1522 |
\toki{ma tomo Lantan li suli.} & Londres és gran.\\
|
|
|
1523 |
\end{exempledos}
|
|
|
1524 |
|
|
|
1525 |
De nou, la paraula no oficial \toki{Lantan} es fa servir d'adjectiu. Més
|
|
|
1526 |
exemples de noms de ciutats:
|
|
|
1527 |
|
|
|
1528 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1529 |
\toki{ma tomo Pelin} & Berlín\\
|
|
|
1530 |
\toki{ma tomo Alenta} & Atlanta\\
|
|
|
1531 |
\toki{ma tomo Loma} & Roma\\
|
|
|
1532 |
% Ciutats de catalunya?
|
|
|
1533 |
\end{exempledos}
|
|
|
1534 |
|
|
|
1535 |
Així doncs, si estem parlant d'un país utilitzem \toki{ma}, i si parlem d'una
|
|
|
1536 |
ciutat, \toki{ma tomo}. Si vols parlar sobre un idioma, simplement s'usa
|
|
|
1537 |
\toki{toki} i llavors afegir-li la paraula no oficial. Si hi ha correspondència
|
|
|
1538 |
nació-llengua, la paraula no oficial no canvia.
|
|
|
1539 |
|
|
|
1540 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1541 |
\toki{toki Inli li pona.} & La llengua anglesa és bona.\\
|
|
|
1542 |
\toki{ma Inli li pona.} & Anglaterra és bona.\\
|
|
|
1543 |
\end{exempledos}
|
|
|
1544 |
|
|
|
1545 |
\toki{Inli} no ha canviat, tot i que la paraula en català per referir-nos bé al
|
|
|
1546 |
país bé a la llnegua canvia. Més exemples de llengües:
|
|
|
1547 |
|
|
|
1548 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1549 |
\toki{toki Kanse} & Francès\\
|
|
|
1550 |
\toki{toki Epelanto} & Esperanto\\
|
|
|
1551 |
\toki{toki Katala} & Català\\
|
|
|
1552 |
\end{exempledos}
|
|
|
1553 |
|
|
|
1554 |
Si vols parlar sobre una persona que és d'algun lloc, simplement digues
|
|
|
1555 |
\toki{jan} i afegeix-li la paraula no oficial, així:
|
|
|
1556 |
|
|
|
1557 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1558 |
\toki{jan Kanata} & Canadenc\\
|
|
|
1559 |
\toki{jan Mesiko} & Mexicà\\
|
|
|
1560 |
\end{exempledos}
|
|
|
1561 |
|
|
|
1562 |
Evidenment, també es poden fer servir altres paralues per descriure certs tipus
|
|
|
1563 |
de persones. Per exemple, pots fer servir \toki{mije} i \toki{meli}, que has
|
|
|
1564 |
après fa uns minuts. A menys que tinguis una raó específica per la que dir si le
|
|
|
1565 |
persona és mascle o femella, per això, és millor fer servir \toki{jan}. De tota
|
|
|
1566 |
manera aquí tens exemples:
|
|
|
1567 |
|
|
|
1568 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1569 |
\toki{meli Italija} & Dona italiana\\
|
|
|
1570 |
\toki{mije Epanja} & Home espanyol\\
|
|
|
1571 |
\end{exempledos}
|
|
|
1572 |
|
|
|
1573 |
Ara imagina't que vols parlar sobre algú utilitzant el seu nom. Per exemple, com
|
|
|
1574 |
fer-ho si vols dir "en Pere és bona persona"? Bé, és molt simple. Per dir el nom
|
|
|
1575 |
d'una persona en Toki Pona, només has de dir \toki{jan} i després el nom:
|
|
|
1576 |
|
|
|
1577 |
\begin{exemple}
|
|
|
1578 |
\toki{jan Pele li pona.} \\
|
|
|
1579 |
\end{exemple}
|
|
|
1580 |
|
|
|
1581 |
És senzill, no? \toki{jan} + nom. Igual que els noms dels països, sovint
|
|
|
1582 |
s'adapta el nom de la persona a la fonètica de Toki Pnoa. Aquí hi ha algunes
|
|
|
1583 |
frases que fan servir noms transformats a Toki Pona:
|
|
|
1584 |
|
|
|
1585 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1586 |
\toki{jan Pa li pana e sona tawa mi.} & En Pau m'ensenya/m'instrueix.\\
|
|
|
1587 |
% Donar coneixement.
|
|
|
1588 |
\toki{jan Luwi li toki tawa mi.} & En Lluís em parla.\\
|
|
|
1589 |
\toki{jan Lamon li musi.} & En Ramon és divertit.\\
|
|
|
1590 |
\toki{jan Ilena li jan unpa.} & La Irene és prostituta.\\
|
|
|
1591 |
\end{exempledos}
|
|
|
1592 |
|
|
|
1593 |
Per dir com et dius a la gent, hi ha dues maneres:
|
|
|
1594 |
|
|
|
1595 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1596 |
\toki{mi jan Josepe.} & Sóc en Josep.\\
|
|
|
1597 |
\toki{nimi mi li Josepe.} & El meu nom és Josep.\\
|
|
|
1598 |
\end{exempledos}
|
|
|
1599 |
|
|
|
1600 |
Recorda que no t'has pas de tokiponitzar el nom per força; només és un
|
|
|
1601 |
divertiment. Si t'agrada el teu nom tal com és en la teva llengua, no tens
|
|
|
1602 |
perquè utilitzar una versió en Toki Pona.
|
|
|
1603 |
|
|
|
1604 |
\subsection*{Adreçant-se a gent, ordres, i interjeccions}
|
|
|
1605 |
|
|
|
1606 |
A vegades ens fa falta cridar l'atenció de la persona a qui ens volem adreçar,
|
|
|
1607 |
abans de parlar-li, com per exemple quan diem \catala{Albert, tens un escarabat
|
|
|
1608 |
a la samarreta}. Així és com s'hauria de dir:
|
|
|
1609 |
|
|
|
1610 |
\begin{exemple}
|
|
|
1611 |
\toki{jan Ape o, pipi li lon len sina.} \\
|
|
|
1612 |
\end{exemple}
|
|
|
1613 |
|
|
|
1614 |
Quan et vols adreçar a algú per fer-li saber alguna cosa, has de seguir el
|
|
|
1615 |
següent patró: \toki{jan (nom) o (resta de la frase)}. Per exemple:
|
|
|
1616 |
|
|
|
1617 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1618 |
\toki{jan Jula o, sina pona lukin.} & Júlia, ets maca.\\
|
|
|
1619 |
\toki{jan Josepe o, sina wile ala wile moku?} & Josep, tens gana?\\
|
|
|
1620 |
\toki{jan Ana o, sina ike tawa mi.} & Anna, no m'agrades.\\
|
|
|
1621 |
\end{exempledos}
|
|
|
1622 |
|
|
|
1623 |
Tot i que no és essencial, hauries de recordar fer servir la coma després de
|
|
|
1624 |
la \toki{o}. D'aquí a un minut sabràs perquè, quan aprenguis a donar ordres. La
|
|
|
1625 |
Toki Pona també té la paraula \toki{a} que també es pot fer servir quan
|
|
|
1626 |
t'adreces a gent:
|
|
|
1627 |
|
|
|
1628 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1629 |
\toki{jan Ape o a!} & Oh Albert!\\
|
|
|
1630 |
\end{exempledos}
|
|
|
1631 |
|
|
|
1632 |
Tot i això, aquesta \toki{a} es fa servir molt poc sovint. Només es fa servir
|
|
|
1633 |
quan la persona t'emociona. Per exemple, pots fer servir aquesta \toki{a} quan
|
|
|
1634 |
no has vist la persona des de fa molt i molt de temps, o bé quan fas l'amor.
|
|
|
1635 |
|
|
|
1636 |
A més, t'has fixat com no he escrit una frase després de dir \toki{jan Ape o
|
|
|
1637 |
a!}? Això és prou normal, especialment quan t'adreces a la persona amb \toki{a}.
|
|
|
1638 |
No has de dir expressament una frase després d'adreçar-te a algú; és opcional.
|
|
|
1639 |
|
|
|
1640 |
|
|
|
1641 |
\subsection*{Ordres}
|
|
|
1642 |
|
|
|
1643 |
Les ordres són molt simples en Toki Pona. Només has de dir la \toki{o}, seguida
|
|
|
1644 |
del que vols que faci la persona, així:
|
|
|
1645 |
|
|
|
1646 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1647 |
\toki{o pali!} & Treballa!\\
|
|
|
1648 |
\toki{o awen.} & Espera.\\
|
|
|
1649 |
\toki{o lukin e ni.} & Mira això.\\
|
|
|
1650 |
\toki{o tawa ma tomo poka jan pona sina.} & Ves-te'n a la ciutat amb el
|
|
|
1651 |
teu amic.\\
|
|
|
1652 |
\end{exempledos}
|
|
|
1653 |
|
|
|
1654 |
No està gens malament; hem après com adreçar-te a gent, i com donar ordres. Ara
|
|
|
1655 |
ajuntem aquests dos conceptes. Suposem que et vols adreçar a una persona i
|
|
|
1656 |
ordenar-li alguna cosa. Aquí tens com:
|
|
|
1657 |
|
|
|
1658 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1659 |
\toki{jan Luwi o tawa tomo sina.} & Lluís, ves-ten a casa (teva).\\
|
|
|
1660 |
\end{exempledos}
|
|
|
1661 |
|
|
|
1662 |
És el mateix que abans, però sense la coma. D'aquí la seva importància. Aquí
|
|
|
1663 |
tens més exemples:
|
|
|
1664 |
|
|
|
1665 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1666 |
\toki{jan Pele o toki ala tawa mi.} & Pere, no em parlis.\\
|
|
|
1667 |
\toki{jan Sesi o moku e kili ni.} & Sergi, menja't aquesta fruita.\\
|
|
|
1668 |
\end{exempledos}
|
|
|
1669 |
|
|
|
1670 |
Aquesta estructura també es pot fer servir per fer frases com \toki{anem!}.
|
|
|
1671 |
|
|
|
1672 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1673 |
\toki{mi mute o tawa.} & anem.\\
|
|
|
1674 |
\toki{mi mute o musi.} & Passem-nos-ho bé.\\
|
|
|
1675 |
\end{exempledos}
|
|
|
1676 |
|
|
|
1677 |
|
|
|
1678 |
\subsection*{Interjeccions}
|
|
|
1679 |
|
|
|
1680 |
Explicaré les interjeccions en dos grups, així serà més senzill. El primer és:
|
|
|
1681 |
\begin{itemize}
|
|
|
1682 |
\item \toki{toki} es sol fer servir per saludar, com un \catala{hola}.
|
|
|
1683 |
|
|
|
1684 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1685 |
\toki{toki!} & Hola!\\
|
|
|
1686 |
\toki{jan Luwi o, toki.} & Hola, Lluís.\\
|
|
|
1687 |
\end{exempledos}
|
|
|
1688 |
|
|
|
1689 |
\item \toki{pona} és el que dius quan alguna cosa va bé.
|
|
|
1690 |
|
|
|
1691 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1692 |
\toki{pona!} & Visca! Bé!\\
|
|
|
1693 |
\end{exempledos}
|
|
|
1694 |
|
|
|
1695 |
\item \toki{ike} és el que dius quan passa alguna cosa dolenta.
|
|
|
1696 |
|
|
|
1697 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1698 |
\toki{ike!} & Oh no!\\
|
|
|
1699 |
\end{exempledos}
|
|
|
1700 |
|
|
|
1701 |
\item \toki{pakala} essencialment representa tots els renecs.
|
|
|
1702 |
|
|
|
1703 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1704 |
\toki{pakala!} & Òst-a p-ta! Mecàg-m D-u!\\
|
|
|
1705 |
\end{exempledos}
|
|
|
1706 |
|
|
|
1707 |
\item \toki{mu} és pels sons que fan els animals.
|
|
|
1708 |
|
|
|
1709 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1710 |
\toki{mu.} & Meuuu. Bup bup. Oink oink. Muuu. \\
|
|
|
1711 |
\end{exempledos}
|
|
|
1712 |
|
|
|
1713 |
\end{itemize}
|
|
|
1714 |
El segon grup d'interjeccions són salutacions típiques. Aquí estan:
|
|
|
1715 |
|
|
|
1716 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1717 |
\toki{suno pona!} & Bon dia! \\
|
|
|
1718 |
\toki{lape pona!} & Que dormis bé! Bona nit!\\
|
|
|
1719 |
\toki{moku pona!} & Bon àpat! Que aprofiti!\\
|
|
|
1720 |
\toki{mi tawa} & Me'n vaig. Adéu!\\
|
|
|
1721 |
\toki{tawa pona!} & (en resposta) Que vagi bé! Adéu!\\
|
|
|
1722 |
\toki{kama pona!} & Benvingut!\\
|
|
|
1723 |
\toki{musi pona!} & Passa-t'ho bé!\\
|
|
|
1724 |
\end{exempledos}
|
|
|
1725 |
|
|
|
1726 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
1727 |
|
|
|
1728 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
1729 |
|
|
|
1730 |
\begin{exemple}
|
|
|
1731 |
La Sussana està boja. \\
|
|
|
1732 |
% jan Susana li nasa.
|
|
|
1733 |
Vés! \\
|
|
|
1734 |
% o tawa!
|
|
|
1735 |
Mare, espera. \\
|
|
|
1736 |
% mama meli o awen.
|
|
|
1737 |
Vinc d'Europa. \\
|
|
|
1738 |
% mi kama tan ma Elopa.
|
|
|
1739 |
Hahaha! Això és divertit. \\
|
|
|
1740 |
% a a a! ni li musi.
|
|
|
1741 |
El meu nom és Ken. \\
|
|
|
1742 |
% nimi mi li ken.
|
|
|
1743 |
Hola, Anna. \\
|
|
|
1744 |
% jan Ana o, toki.
|
|
|
1745 |
\&@\#\$! (com en els còmics, quan algú s'emprenya) \\
|
|
|
1746 |
% pakala!
|
|
|
1747 |
Vull anar a Austràlia (Austràlia = Oselija). \\
|
|
|
1748 |
% mi wile tawa ma Oselija.
|
|
|
1749 |
Adéu! (dit per qui marxa) \\
|
|
|
1750 |
% mi tawa!.
|
|
|
1751 |
\end{exemple}
|
|
|
1752 |
|
|
|
1753 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
1754 |
|
|
|
1755 |
\begin{exemple}
|
|
|
1756 |
\toki{mu.} \\
|
|
|
1757 |
% Meuu, bup bup, muu, etc.
|
|
|
1758 |
\toki{mi wile kama sona e toki Inli.} \\
|
|
|
1759 |
% Vull aprendre anglès.
|
|
|
1760 |
\toki{jan Ana o pana e moku tawa mi.} \\
|
|
|
1761 |
% Anna, dóna'm menjar.
|
|
|
1762 |
\toki{o tawa musi poka mi!} \\
|
|
|
1763 |
% Balla amb mi!
|
|
|
1764 |
\toki{jan Mose o lawa e mi mute tawa ma pona.} \\
|
|
|
1765 |
% Moisès, guia'ns cap a la bona terra.
|
|
|
1766 |
\toki{tawa pona.} \\
|
|
|
1767 |
% Adéu (dit per la persona que es queda).
|
|
|
1768 |
\end{exemple}
|
|
|
1769 |
|
|
|
1770 |
|
|
|
1771 |
\chapter{Preguntes utilitzant \toki{seme}}
|
|
|
1772 |
|
|
|
1773 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
1774 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1775 |
\toki{olin} & estimar afectivament, com a una persona.\\
|
|
|
1776 |
\toki{seme} & què, quin (fet servir per preguntar coses)\\
|
|
|
1777 |
\toki{sin} & nou, un altre, més\\
|
|
|
1778 |
\toki{supa} & qualsevol tipus de moble\\
|
|
|
1779 |
\toki{suwi} & dolç, maco; caramel, galeta\\
|
|
|
1780 |
\end{exempledos}
|
|
|
1781 |
|
|
|
1782 |
|
|
|
1783 |
\section*{Lliçó}
|
|
|
1784 |
|
|
|
1785 |
\subsection*{Preguntes utiltzant \toki{seme}}
|
|
|
1786 |
|
|
|
1787 |
Bé... a la lliçó vuit hem parlat de com fer preguntes que es puguin respondre
|
|
|
1788 |
amb un \catala{sí} o un \toki{no}. Però no hem parlat de com fer preguntes que
|
|
|
1789 |
requereixin respostes més complexes. Per exemple, si algú et demana \catala{Qui
|
|
|
1790 |
t'ha pegat?}, no pots simplement respondre \catala{sí} o \catala{no}; no té
|
|
|
1791 |
sentit, ja que hauries de respondre el nom de qui t'ha pegat. Bé, per fer
|
|
|
1792 |
preguntes com aquestes en Toki Pona, hem d'utilitzar la paraula \toki{seme}.
|
|
|
1793 |
|
|
|
1794 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1795 |
\toki{seme li utala e sina?} & Què t'ha atacat?\\
|
|
|
1796 |
\end{exempledos}
|
|
|
1797 |
|
|
|
1798 |
Has entès com funciona? Aquí hi ha més exemples que utilitzen \toki{seme}:
|
|
|
1799 |
|
|
|
1800 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1801 |
\toki{seme li moku e kili mi?} & Què es menja la meva fruita?\\
|
|
|
1802 |
\toki{seme li lon poka mi?} & Què tinc al costat?\\
|
|
|
1803 |
\toki{seme li lon tomo mi?} & Què hi ha a casa meva?\\
|
|
|
1804 |
\toki{seme li pona tawa sina?} & Què t'agrada?\\
|
|
|
1805 |
\end{exempledos}
|
|
|
1806 |
|
|
|
1807 |
Bé, aquesta pròxima part potser serà una mica confusa al començament, així que
|
|
|
1808 |
per explicar-la faré servir coses que ja has après. Mira't aquesta frase durant
|
|
|
1809 |
un moment o dos:
|
|
|
1810 |
|
|
|
1811 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1812 |
\toki{sina lukin e pipi.} & Estàs mirant un escarabat.\\
|
|
|
1813 |
\end{exempledos}
|
|
|
1814 |
|
|
|
1815 |
Ara convertirem aquesta frase en una pregunta. En comptes de dir \catala{Estàs
|
|
|
1816 |
mirant un escarabat}, demanarem \catala{què estàs mirant?}o
|
|
|
1817 |
|
|
|
1818 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1819 |
\toki{sina lukin e seme?} & Estàs mirant què?\\
|
|
|
1820 |
\end{exempledos}
|
|
|
1821 |
|
|
|
1822 |
Fixa't, és temptador canviar tot l'ordre de la frase quan fas una pregunta com
|
|
|
1823 |
aquesta en català (el \catala{què} se'n va cap al començament de la frase:
|
|
|
1824 |
\catala{què estàs mirant?}). Si proves de fer-ne una traducció directe, seria
|
|
|
1825 |
una cosa semblant a \toki{e seme lukin sina?}, però això és incomprensible en
|
|
|
1826 |
Toki Pona. Tant \toki{pipi} com \toki{seme} són noms, i l'ordre de la frase no
|
|
|
1827 |
canvia tant si és una frase com si és una pregunta. Aquí hi ha més exemples
|
|
|
1828 |
|
|
|
1829 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1830 |
\toki{sina pakala e seme?} & Què has atacat?\\
|
|
|
1831 |
\toki{sina lon seme?} & On estàs?\\
|
|
|
1832 |
\toki{ona li jo e seme?} & Què té ell?\\
|
|
|
1833 |
\end{exempledos}
|
|
|
1834 |
|
|
|
1835 |
\toki{seme} també es pot fer servir com adjectiu. L'ordre de la frase tampoc
|
|
|
1836 |
canvia, sigui la frase que sigui:
|
|
|
1837 |
|
|
|
1838 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1839 |
\toki{jan seme li moku?} & Qui menja?\\
|
|
|
1840 |
\toki{jan seme li tawa poka sina?} & Qui anava amb tu?\\
|
|
|
1841 |
\toki{sina lukin e jan seme?} & Qui vas veure?\\
|
|
|
1842 |
\toki{sina toki tawa jan seme?} & Amb qui parles?\\
|
|
|
1843 |
\toki{ma seme li pona tawa sina?} & Quins països t'agraden?\\
|
|
|
1844 |
\toki{sina kama tan ma seme?} & De quin país vens?\\
|
|
|
1845 |
\end{exempledos}
|
|
|
1846 |
|
|
|
1847 |
La única raó per la qual aquest concepte pot semblar difícil és que et sentis
|
|
|
1848 |
temptat a canviar l'ordre de les paraules, ja que molts idiomes (inclòs el
|
|
|
1849 |
català) ho fan. Un truc per saber si has fet la pregunta bé és pesar-se la
|
|
|
1850 |
pregunta com una frase normal, i llavors canviar la paraula \toki{seme} per
|
|
|
1851 |
\toki{ni}. Si la frase no té sentit després d'aquest canvi, segurament està
|
|
|
1852 |
malament.
|
|
|
1853 |
|
|
|
1854 |
\toki{seme} també es fa servir per demanar \catala{perquè?}. Alhora, no oblidis
|
|
|
1855 |
que \toki{tan} vol dir \catala{degut a}.
|
|
|
1856 |
|
|
|
1857 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1858 |
\toki{sina kama tan seme?} & Perquè has vingut?\\
|
|
|
1859 |
\end{exempledos}
|
|
|
1860 |
|
|
|
1861 |
Diria que és força fàcil d'entendre, això que no donaré més exemples.
|
|
|
1862 |
|
|
|
1863 |
|
|
|
1864 |
\subsection*{Miscel·lània}
|
|
|
1865 |
|
|
|
1866 |
Bé, ara ja estàs cap a la meitat d'aquest curs de Toki Pona. Felicitats per
|
|
|
1867 |
haver arribat fins aquí! Amb l'excepció d'un o dos conceptes, ja coneixes totes
|
|
|
1868 |
les parts essencials de la Toki Pona. La majoria de les lliçons d'ara en
|
|
|
1869 |
endavant només seran per polir alguns detalls.
|
|
|
1870 |
|
|
|
1871 |
Abans, per això, s'han d'explicar uns quants petits detalls, que són massa
|
|
|
1872 |
petits per explicar-los en una lliçó apart. Per això, en algunes de les pròximes
|
|
|
1873 |
lliçons (però no en totes), hi trobaràs una petita secció de miscel·lània com
|
|
|
1874 |
aquesta. La secció de miscel·lània simplement t'introduirà una mica de
|
|
|
1875 |
vocabulari i et mostrarà com s'usa. Així doncs, en la secció de miscel·lània
|
|
|
1876 |
d'avui, explicarem les paraules \toki{supa}, \toki{suwi}, \toki{sin} i
|
|
|
1877 |
\toki{olin}.
|
|
|
1878 |
|
|
|
1879 |
\subsubsection*{\toki{supa}}
|
|
|
1880 |
|
|
|
1881 |
Si busques aquesta paraula al diccionari, et dirà que vol dir qualsevol
|
|
|
1882 |
superfície horitzontal. Tot i que es pot fer servir segons aquesta definició,
|
|
|
1883 |
pel seu ús actual essencialment vol dir una taula, una cadira, o un sofà. A més,
|
|
|
1884 |
els Tokiponencs fem servir \toki{supa lape} (\catala{superfície de dormir}) per
|
|
|
1885 |
dir \toki{llit}.
|
|
|
1886 |
|
|
|
1887 |
|
|
|
1888 |
\subsubsection*{\toki{suwi}}
|
|
|
1889 |
|
|
|
1890 |
No hi ha cap dificultat en particular amb aquesta paraula. Com a adjectiu, vol
|
|
|
1891 |
dir \catala{dolç} o \catala{maco}. Només recorda que \catala{maco} no vol dir
|
|
|
1892 |
\catala{sexy}, \catala{atractiu}, o cap altra cosa per l'estil. Com a nom,
|
|
|
1893 |
\toki{suwi} vol dir \catala{caramel} o algun altre tipus de menjar dolç. Aquí hi
|
|
|
1894 |
ha uns quants exemples:
|
|
|
1895 |
|
|
|
1896 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1897 |
\toki{jan lili sina li suwi.} & El teu nadó és maco.\\
|
|
|
1898 |
\toki{telo kili ni li suwi.} & Aquesta fruita és dolça.\\
|
|
|
1899 |
\toki{mi wile e suwi!} & Vull una galeta!\\
|
|
|
1900 |
\end{exempledos}
|
|
|
1901 |
|
|
|
1902 |
\subsubsection*{\toki{sin}}
|
|
|
1903 |
|
|
|
1904 |
Aquesta paraula es fa servir quasi sempre com un adjectiu, i simplement vol dir
|
|
|
1905 |
\toki{un altre} o \toki{més}. Aquí hi ha dos exemples:
|
|
|
1906 |
|
|
|
1907 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1908 |
\toki{jan sin li kama.} & Vé més gent. / Vé una altra persona.\\
|
|
|
1909 |
\toki{mi wile e suwi sin!} & Vull una altra galeta! / Vull més galetes!\\
|
|
|
1910 |
\end{exempledos}
|
|
|
1911 |
|
|
|
1912 |
\subsubsection*{\toki{olin}}
|
|
|
1913 |
|
|
|
1914 |
Aquesta paraula es fa servir per dir amor. Tot i això, només es refereix a amor
|
|
|
1915 |
d'afecte, com estimar a la gent. No es pot fer servir amb coses com la música
|
|
|
1916 |
(\catala{estimar la música}). En aquest cas, s'ha de fer servir l'estructura
|
|
|
1917 |
estudiada anteriorment:
|
|
|
1918 |
|
|
|
1919 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1920 |
\toki{ni li pona tawa mi.} & Això m'agrada.\\
|
|
|
1921 |
\toki{ni li pona mute tawa mi.} & M'agrada molt.\\
|
|
|
1922 |
\end{exempledos}
|
|
|
1923 |
|
|
|
1924 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
1925 |
|
|
|
1926 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
1927 |
|
|
|
1928 |
\begin{exemple}
|
|
|
1929 |
Què vols fer? \\
|
|
|
1930 |
% sina wile pali e seme?
|
|
|
1931 |
Qui t'estima? \\
|
|
|
1932 |
% jan seme li olin e sina?
|
|
|
1933 |
És dolç això? \\
|
|
|
1934 |
% ni li suwi ala suwi?
|
|
|
1935 |
Me'n vaig al llit. \\
|
|
|
1936 |
% mi tawa supa lape.
|
|
|
1937 |
Vé més gent? \\
|
|
|
1938 |
% jan sin li kama ala kama?
|
|
|
1939 |
Dóna'm una piruleta! \\
|
|
|
1940 |
% o pana e suwi tawa mi!
|
|
|
1941 |
Qui hi ha per aquí? \\
|
|
|
1942 |
% jan seme li lon?
|
|
|
1943 |
Quin insecte t'ha pessigat? \\
|
|
|
1944 |
% pipi seme li pakala e sina?
|
|
|
1945 |
Amb qui anaves? \\
|
|
|
1946 |
% sina tawa poka jan seme?
|
|
|
1947 |
A ell li encanta menjar \\
|
|
|
1948 |
% moku li pona tawa ona.
|
|
|
1949 |
\end{exemple}
|
|
|
1950 |
|
|
|
1951 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
1952 |
|
|
|
1953 |
\begin{exemple}
|
|
|
1954 |
\toki{jan Ken o, mi olin e sina.} \\
|
|
|
1955 |
% Ken, t'estimo.
|
|
|
1956 |
\toki{ni li jan seme?} \\
|
|
|
1957 |
% Qui és aquest?.
|
|
|
1958 |
\toki{sina lon seme?} \\
|
|
|
1959 |
% On estàs?
|
|
|
1960 |
\toki{mi lon tan seme?} \\
|
|
|
1961 |
% Perquè estic aquí?
|
|
|
1962 |
\toki{jan seme li meli sina?} \\
|
|
|
1963 |
% Qui és la teva xicota/dona?
|
|
|
1964 |
\toki{sina tawa ma tomo tan seme?} \\
|
|
|
1965 |
% Perquè vas anar a la ciutat?
|
|
|
1966 |
\toki{sina wile tawa ma seme?} \\
|
|
|
1967 |
% On vols anar?
|
|
|
1968 |
\end{exemple}
|
|
|
1969 |
|
|
|
1970 |
|
|
|
1971 |
|
|
|
1972 |
\chapter{\toki{pi}}
|
|
|
1973 |
|
|
|
1974 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
1975 |
\begin{exempledos}
|
|
|
1976 |
\toki{pi} & essencialment vol dir \catala{de}; veure lliçó\\
|
|
|
1977 |
\toki{kalama} & só, soroll; fer soroll, tocar un instrument\\
|
|
|
1978 |
\toki{kulupu} & grup, comunitat, societat\\
|
|
|
1979 |
\toki{nasin} & carretera, camí, doctrina, mètode\\
|
|
|
1980 |
\end{exempledos}
|
|
|
1981 |
|
|
|
1982 |
\section*{Lliçó}
|
|
|
1983 |
|
|
|
1984 |
\subsection*{\toki{pi}}
|
|
|
1985 |
|
|
|
1986 |
Segurament aquesta paraula no t'agradarà. És probablement la paraula més mal
|
|
|
1987 |
utilitzada de la llengua, i personalment, en prou feines ho tolero. Ja
|
|
|
1988 |
m'agradaria que aquesta partícula es pogués treure de la Toki Pona, però és
|
|
|
1989 |
absolutament necessària degut a com s'ha construït la Toki Pona. Sigui com
|
|
|
1990 |
sigui, si quedes frustrat aprenent sobre aquesta partícula, relàxa't, fes-ho
|
|
|
1991 |
tant bé com puguis, i sàpigues que tens tot el meu suport.
|
|
|
1992 |
|
|
|
1993 |
Tal com he dit, aquesta paraula es fa servir molt malament. He vist errades de
|
|
|
1994 |
tota classe mentre la gent està aprenent aquesta paraula. D'aquí a un moemnt
|
|
|
1995 |
veurem una errada divertida que va passar quan una persona no va fer servir
|
|
|
1996 |
\toki{pi}, i ho havia d'haver fet.
|
|
|
1997 |
|
|
|
1998 |
Ara, deus recordar de la lliçó cinc
|
|
|
1999 |
% referència
|
|
|
2000 |
que \toki{tomo telo} (\catala{habitació d'aigua}) vol dir \catala{lavabo}.
|
|
|
2001 |
Hauries de recordar també que \toki{nasa} vol dir \catala{boig},
|
|
|
2002 |
\catala{estúpid}, i coses per l'estil. Mirem doncs ara aquesta frase:
|
|
|
2003 |
|
|
|
2004 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2005 |
\toki{mi tawa tomo telo nasa.} & Vaig anar al lavabo boig.\\
|
|
|
2006 |
& lit: \catala{Jo a la habitació aigua boja}\\
|
|
|
2007 |
\end{exempledos}
|
|
|
2008 |
|
|
|
2009 |
Bé, suposo que estaràs d'acord amb mi quan dic que la frase no sona gens bé. Em
|
|
|
2010 |
fa pensar amb un lavabo estrany, amb tot de neons, llums i flaixos. Ara bé, el
|
|
|
2011 |
que volia dir aquesta persona és que havia anat a un bar. Tal com segurament
|
|
|
2012 |
recordes, \toki{telo nasa} vol dir alcohol. Per tant, una \toki{tomo} amb
|
|
|
2013 |
\toki{telo nasa} és un bar. L'únic problema és que no pots ajuntar \toki{tomo} i
|
|
|
2014 |
\toki{telo nasa}, ja que voldria dir \catala{lavabo boig} tal com hem vist. La
|
|
|
2015 |
única manera d'arreglar aquest problema és fent servir \toki{pi}:
|
|
|
2016 |
|
|
|
2017 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2018 |
\toki{tomo pi telo nasa} & Edifici d'alcohol; un bar, un pub, etc.\\
|
|
|
2019 |
\end{exempledos}
|
|
|
2020 |
|
|
|
2021 |
El problema ja està solucionat. Així, com hem vist, \toki{pi} es fa servir per
|
|
|
2022 |
separar un nom d'un altre nom que té un adjectiu. Si vols pensar-ho d'una manera
|
|
|
2023 |
més algebràica, de patró, aqui tens una manera de fer-ho:
|
|
|
2024 |
|
|
|
2025 |
\begin{exemple}
|
|
|
2026 |
(nom 1) pi (nom 2) (adjectiu que modifica nom 2 però NO nom 1) \\
|
|
|
2027 |
\end{exemple}
|
|
|
2028 |
|
|
|
2029 |
Fixa't que hi ha d'haver un adjectiu per descriure el nom 2. Si no, \toki{pi} no
|
|
|
2030 |
es fa servir, i obtens:
|
|
|
2031 |
|
|
|
2032 |
\begin{exemple}
|
|
|
2033 |
(nom 1) (nom 2) \\
|
|
|
2034 |
\end{exemple}
|
|
|
2035 |
|
|
|
2036 |
A més, si estàs familirialitzat amb notació esquemàtica (si no, salta't aquest
|
|
|
2037 |
paràgraf), aqui tens un model de l'exemple \toki{tomo (pi) telo nasa}:
|
|
|
2038 |
|
|
|
2039 |
\begin{exemple}
|
|
|
2040 |
lavabo boig = ((tomo telo) nasa) \\
|
|
|
2041 |
bar = (tomo (telo nasa)) \\
|
|
|
2042 |
\end{exemple}
|
|
|
2043 |
|
|
|
2044 |
Ja està. Espero haver explicat \toki{pi} perquè sigui fàcil d'entendre. Ara
|
|
|
2045 |
veurem molts exemples que fan servir \toki{pi}; però abans, t'has de
|
|
|
2046 |
familiralitzar amb algunes de les combinacions de noms que hem après. Moltes
|
|
|
2047 |
d'aquestes estaven a la lliçó cinc,
|
|
|
2048 |
% referència
|
|
|
2049 |
si vols revisar-les. Però també pots veure una llarga llista de combinacions de
|
|
|
2050 |
noms \href{http://www.geocities.com/tokipona/learn/noun.html}{aquí}, tot i que
|
|
|
2051 |
no està pas pensata per aquest curs, és en anglès, i encara no saps totes les
|
|
|
2052 |
paraules que s'hi fan servir. Sigui com sigui, anem ara als exemples:
|
|
|
2053 |
|
|
|
2054 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2055 |
\toki{jan pi ma tomo} & Persona de la ciutat, un ciutadà\\
|
|
|
2056 |
\toki{kulupu pi toki pona} & Grup de toki pona. La comunitat Toki Pona.\\
|
|
|
2057 |
\toki{nasin pi toki pona} & Camins de toki pona, la ideologia darrera la
|
|
|
2058 |
Toki Pona\\
|
|
|
2059 |
\toki{jan lawa pi jan utala} & Líder de soldats, un comandant o un general\\
|
|
|
2060 |
\toki{jan lawa pi tomo tawa kon} & Líder d'avions, un pilot\\
|
|
|
2061 |
\toki{jan pi nasin sewi Kolisu} & Persona de religió cristiana, un cristià\\
|
|
|
2062 |
\toki{jan pi pona lukin} & Persona bona visualment, una persona atractiva\\
|
|
|
2063 |
\toki{jan pi ike lukin} & Persona dolenta visualment, una persona lletja\\
|
|
|
2064 |
\end{exempledos}
|
|
|
2065 |
|
|
|
2066 |
Si no entens com estan fets aquests exemples (especialment els primers cinc), el
|
|
|
2067 |
millor és que tornis enrera i estudiis de nou el \toki{pi}, vinguis al xat de
|
|
|
2068 |
Toki Pona demanant ajuda, o trobar algú que et pugui ajudar a entendre-ho.
|
|
|
2069 |
|
|
|
2070 |
Bé, ara parlem dels possessius. Si vols dir \catala{casa meva}, dius \toki{tomo
|
|
|
2071 |
mi}. De manera semblant, \catala{casa teva} és \toki{tomo sina}. Però si vols
|
|
|
2072 |
parlar d'una persona concreta que té la casa, has de fer servir \toki{pi}:
|
|
|
2073 |
|
|
|
2074 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2075 |
\toki{tomi pi jan Ape} & La casa de l'Albert\\
|
|
|
2076 |
\end{exempledos}
|
|
|
2077 |
|
|
|
2078 |
Fixa't que no pots dir \toki{tomo Ape}. Això canviaria per complet el significat
|
|
|
2079 |
de la frase. Aquí tens més exemples:
|
|
|
2080 |
|
|
|
2081 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2082 |
\toki{kili mi} & La meva fruita\\
|
|
|
2083 |
\toki{kili pi jan Susana} & La fruita de la Sussana \\
|
|
|
2084 |
\toki{ma ona} & El seu país\\
|
|
|
2085 |
\toki{ma pi jan Josepe} & El país d'en Josep\\
|
|
|
2086 |
\toki{len jan} & La roba d'algú\\
|
|
|
2087 |
\toki{len pi jan Luwi} & La roba d'en Lluís\\
|
|
|
2088 |
\end{exempledos}
|
|
|
2089 |
|
|
|
2090 |
A més, si vols fer servir els pronoms plurals \toki{mi mute}
|
|
|
2091 |
(\catala{nosaltres}) o \toki{ona mute} (\catala{ells}), has de fer servir
|
|
|
2092 |
\toki{pi}:
|
|
|
2093 |
|
|
|
2094 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2095 |
\toki{nimi pi mi mute} & Els nostres noms\\
|
|
|
2096 |
\toki{tomo pi ona mute} & Casa seva, la casa d'ells\\
|
|
|
2097 |
\end{exempledos}
|
|
|
2098 |
|
|
|
2099 |
Si et deixes el \toki{pi} aquí, l'ordre dels adjectius seria il·lògic i la frase
|
|
|
2100 |
no tindria sentit.
|
|
|
2101 |
|
|
|
2102 |
També fem servir \toki{pi} per mostrar l'oposat d'algunes paraules:
|
|
|
2103 |
|
|
|
2104 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2105 |
\toki{jan wawa} & Una persona forta\\
|
|
|
2106 |
\toki{jan pi wawa ala} & Una persona que no és forta; una persona feble\\
|
|
|
2107 |
\end{exempledos}
|
|
|
2108 |
|
|
|
2109 |
No podries haver dit \toki{jan wawa ala} perquè això hagués volgut dir
|
|
|
2110 |
\catala{el que no és gent forta}.
|
|
|
2111 |
|
|
|
2112 |
\subsubsection*{Errors típics}
|
|
|
2113 |
|
|
|
2114 |
Un error típic que em trobo és que la gent prova de fer servir \toki{pi} per
|
|
|
2115 |
voler dir \catala{sobre/de} (com en \catala{hem parlat d'alguna cosa}). Tot i
|
|
|
2116 |
que \toki{pi} es pot fer servir d'aquesta manera, la majoria de gent el fa
|
|
|
2117 |
servir massa. Aquí hi ha una manera típica, però incorrecte, de fer servir
|
|
|
2118 |
\toki{pi} per voler dir \catala{sobre/de} en una frase, i llavors la manera
|
|
|
2119 |
correcte de dir-la:
|
|
|
2120 |
|
|
|
2121 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2122 |
Incorrecte: \toki{mi toki pi jan} & He parlat sobre gent\\
|
|
|
2123 |
Correcte: \toki{mi toki jan} & He parlat sobre gent\\
|
|
|
2124 |
\end{exempledos}
|
|
|
2125 |
|
|
|
2126 |
El \catala{sobre} és implícit a la frase. Aquí hi ha una altra frase que és
|
|
|
2127 |
correcte i en la que \toki{pi} vol dir \toki{sobre/de}:
|
|
|
2128 |
|
|
|
2129 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2130 |
\toki{mi toki pi jan ike} & He parlat de gent dolenta\\
|
|
|
2131 |
\end{exempledos}
|
|
|
2132 |
|
|
|
2133 |
La raó per la qual aquí es pot fer servir \toki{pi} és perquè \toki{jan ike} és
|
|
|
2134 |
un concepte singular, individual, i la frase combinada \toki{jan ike} actua
|
|
|
2135 |
sobre \toki{toki} com una sola cosa; \toki{pi} simplement es fa servir per
|
|
|
2136 |
distingir la frase \toki{jan ike}.
|
|
|
2137 |
% Lleig com està dit.
|
|
|
2138 |
Si et deixes el \toki{pi}, tan el \toki{jan} com l'\toki{ike} esdevindrien
|
|
|
2139 |
adverbis, i la frase voldria dir alguna cosa molt estranya com
|
|
|
2140 |
\catala{humanament, vaig parlar endimoniat}.
|
|
|
2141 |
|
|
|
2142 |
Un altre error típic és que la gent simplement queda molt contenta amb el
|
|
|
2143 |
\toki{pi}, i el comencen a fer servir per tot. Per exemple, ja sabem que
|
|
|
2144 |
\toki{jan lawa} vol dir \catala{líder}. Però després d'aprendre el \toki{pi}, hi
|
|
|
2145 |
ha gent que diu coses com \toki{jan pi lawa}. O, per dir \catala{pagès} (que
|
|
|
2146 |
s'hauria de dir \toki{jan ma}), diuen \toki{jan pi ma}. No sé perquè hi ha
|
|
|
2147 |
aquest error; no ho entenc. Però, sigui com sigui, aquestes frases estan
|
|
|
2148 |
malament, perquè el segon nom no té cap adjectiu que el modifiqui. Recordes la
|
|
|
2149 |
petita fórmula?
|
|
|
2150 |
|
|
|
2151 |
\begin{exemple}
|
|
|
2152 |
(nom 1) pi (nom 2) (adjectiu que modifica nom 2 però NO nom 1) \\
|
|
|
2153 |
\end{exemple}
|
|
|
2154 |
|
|
|
2155 |
La paraula immediatament després del \toki{pi} ha de tenir una altra paraula que
|
|
|
2156 |
la descrigui.
|
|
|
2157 |
|
|
|
2158 |
Un altre error que fa la gent és utilitzar \toki{pi} quan haurien de dir
|
|
|
2159 |
\toki{tan}:
|
|
|
2160 |
|
|
|
2161 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2162 |
Correcte: \toki{mi kama tan ma Mewika} & Vinc d'Amèrica\\
|
|
|
2163 |
Incorrecte: \toki{mi kama pi ma Mewika} & \\
|
|
|
2164 |
\end{exempledos}
|
|
|
2165 |
|
|
|
2166 |
|
|
|
2167 |
\subsection*{Miscel·lània}
|
|
|
2168 |
|
|
|
2169 |
Donat que aprendre \toki{pi} ja és prou difícil per si sol, ens ho prendrem abm
|
|
|
2170 |
calma i només aprendrem una paraula a la lliçó d'avuí: \toki{kalama}.
|
|
|
2171 |
|
|
|
2172 |
Bé, \toki{kalama} es fa servir per dir \catala{so} o \toki{soroll}:
|
|
|
2173 |
|
|
|
2174 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2175 |
\toki{kalama ni li seme?} & Què ha estat aquest soroll?\\
|
|
|
2176 |
\end{exempledos}
|
|
|
2177 |
|
|
|
2178 |
\toki{kalama} es fa servir combinada amb la paraula \toki{musi} per dir
|
|
|
2179 |
\toki{música} o \toki{cançó}:
|
|
|
2180 |
|
|
|
2181 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2182 |
\toki{kalama musi li pona tawa mi.} & M'agrada la música.\\
|
|
|
2183 |
\end{exempledos}
|
|
|
2184 |
|
|
|
2185 |
Tal com \toki{jan} precedeix els noms de persona, \toki{kalama musi} precedeix
|
|
|
2186 |
els noms de cançons específiques:
|
|
|
2187 |
|
|
|
2188 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2189 |
\toki{kalama musi `La Balanguera' li pona tawa mi.} & M'agrada la cançó
|
|
|
2190 |
`La Balanguera'.\\
|
|
|
2191 |
\end{exempledos}
|
|
|
2192 |
|
|
|
2193 |
I podem fer servir la paraula \toki{pi} per parlar de música d'un cert grup o
|
|
|
2194 |
artista:
|
|
|
2195 |
|
|
|
2196 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2197 |
\toki{kalama musi pi jan Pau Riba li nasa.} & La música d'en Pau Riba és de
|
|
|
2198 |
bojos.\\
|
|
|
2199 |
\end{exempledos}
|
|
|
2200 |
|
|
|
2201 |
Finalment, \toki{kalama} es pot fer servir com a verb:
|
|
|
2202 |
|
|
|
2203 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2204 |
\toki{mi kalama kepeken ilo.} & Faig soroll amb un instrument.\\
|
|
|
2205 |
\toki{o kalama ala!} & No facis soroll!\\
|
|
|
2206 |
\end{exempledos}
|
|
|
2207 |
|
|
|
2208 |
\subsubsection*{Fent servir \toki{nasin} per demanar \catala{com}}
|
|
|
2209 |
|
|
|
2210 |
En aquesta lliçó em parlat de la paraula \toki{nasin}, i per això fa falta
|
|
|
2211 |
remarcar-ne una cosa. Fixa't en la frase:
|
|
|
2212 |
|
|
|
2213 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2214 |
\toki{sina pali e ni kepeken nasin seme?} & Has fet això de quina manera?
|
|
|
2215 |
Com ho has fet?\\
|
|
|
2216 |
\end{exempledos}
|
|
|
2217 |
|
|
|
2218 |
Diria que és prou fàcil, així que no m'hi entretindré més. Però t'has adonat com
|
|
|
2219 |
\toki{seme} es fa servir per demanar qualsevol cosa? A la última lliçó, vam
|
|
|
2220 |
veure \toki{jan seme} (\catala{qui}) i \toki{tan seme} (\catala{perquè}), i ara
|
|
|
2221 |
tenim \toki{kepeken nasin seme} per a \catala{com}.
|
|
|
2222 |
|
|
|
2223 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
2224 |
|
|
|
2225 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
2226 |
|
|
|
2227 |
\begin{exemple}
|
|
|
2228 |
El fill de l'Anna és divertit. \\
|
|
|
2229 |
% jan lili pi jan Ana li musi.
|
|
|
2230 |
Sóc un Tokiponista. \\
|
|
|
2231 |
% mi jan pi toki pona.
|
|
|
2232 |
És un bon músic. \\
|
|
|
2233 |
% ona li jan pona pi kalama musi.
|
|
|
2234 |
El capità del vaixell menja. \\
|
|
|
2235 |
% jan lawa pi tomo tawa telo li moku.
|
|
|
2236 |
Bup bup. \\
|
|
|
2237 |
% mu.
|
|
|
2238 |
La música d'en Canimas és bona. \\
|
|
|
2239 |
% kalama musi pi jan Kanima li pona.
|
|
|
2240 |
Qui del grup és important? \\
|
|
|
2241 |
% jan seme pi kulupu ni li suli?
|
|
|
2242 |
Casa nostra està feta un fàstig. \\
|
|
|
2243 |
% tomo pi mi mute li pakala.
|
|
|
2244 |
Com s'ho ha fet? \\
|
|
|
2245 |
% ona li pali e ni kepeken nasin seme?
|
|
|
2246 |
\end{exemple}
|
|
|
2247 |
|
|
|
2248 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
2249 |
|
|
|
2250 |
\begin{exemple}
|
|
|
2251 |
\toki{kili pi jan Nuja li ike.} \\
|
|
|
2252 |
% La fruita de la Núria és dolenta.
|
|
|
2253 |
\toki{len pi jan Susana li jaki.} \\
|
|
|
2254 |
% La roba de la Sussana és bruta.
|
|
|
2255 |
\toki{mi sona ala e nimi pi ona mute.} \\
|
|
|
2256 |
% No sé el nom d'ells.
|
|
|
2257 |
\toki{mi wile ala toki pi kalama musi.} \\
|
|
|
2258 |
% No vull parlar de música.
|
|
|
2259 |
\toki{mi wile toki meli.} \\
|
|
|
2260 |
% Vull parlar de noies.
|
|
|
2261 |
\toki{sina pakala e ilo kepeken nasin seme?} \\
|
|
|
2262 |
% Com has trencat l'eina?
|
|
|
2263 |
\toki{jan Wasintan li jan lawa pona pi ma Mewika.} \\
|
|
|
2264 |
% Washington va ser un bon líder d'Amèrica.
|
|
|
2265 |
\toki{wile pi jan ike li pakala e ijo.} \\
|
|
|
2266 |
% La voluntat de la mala gent espatlla les coses.
|
|
|
2267 |
\end{exemple}
|
|
|
2268 |
|
|
|
2269 |
\chapter{Conjuncions, temperatura}
|
|
|
2270 |
|
|
|
2271 |
|
|
|
2272 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
2273 |
|
|
|
2274 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2275 |
\toki{ante} & altre, diferent\\
|
|
|
2276 |
\toki{anu} & o\\
|
|
|
2277 |
\toki{en} & i\\
|
|
|
2278 |
\toki{kin} & encara, també, i tant\\
|
|
|
2279 |
\toki{lete} & fred; congelar\\
|
|
|
2280 |
\toki{lipu} & paper, fulla, pàgina, butlleta, etc.\\
|
|
|
2281 |
\toki{mani} & diners, moneda\\
|
|
|
2282 |
\toki{pilin} & sentir, pensar\\
|
|
|
2283 |
\toki{taso} & però, només\\
|
|
|
2284 |
\end{exempledos}
|
|
|
2285 |
|
|
|
2286 |
|
|
|
2287 |
\section*{Lliçó}
|
|
|
2288 |
|
|
|
2289 |
\subsection*{\toki{anu}, \toki{en}, i \toki{taso}}
|
|
|
2290 |
|
|
|
2291 |
Tot i que aquestes tres són totes les conjuncions de Toki Pona, es fan servir de
|
|
|
2292 |
manera diferent, i per això la millor manera d'explicar-les és d'una en una.
|
|
|
2293 |
Així doncs, endavant.
|
|
|
2294 |
|
|
|
2295 |
\subsubsection*{\toki{anu}}
|
|
|
2296 |
|
|
|
2297 |
Aquesta paraula es fa servir per fer preguntes quan s'ha d'escollor entre dues
|
|
|
2298 |
opcions diferents. Per exemple, arribes a casa i veus una persona que s'ha
|
|
|
2299 |
menjat totes les a galetes. Saps que la persona que se les ha menjat és o l'Anna
|
|
|
2300 |
o la Maria, però no saps segur qui ha estat. Ho has de demanar així:
|
|
|
2301 |
|
|
|
2302 |
\begin{exemple}
|
|
|
2303 |
jan Ana anu jan Mali li moku e suwi? \\
|
|
|
2304 |
\end{exemple}
|
|
|
2305 |
|
|
|
2306 |
De manera mig literal, aquesta frase diu \catala{L'Anna o la Maria s'han menjat
|
|
|
2307 |
les galestes?}. Si fem aquesta pregunta en el català del dia a dia, diríem
|
|
|
2308 |
alguna cosa com \catala{S'ha menjat les galetes l'Anna, o la Maria?}. Ja veus
|
|
|
2309 |
que no pots pas traduir directament del català a la Toki Pona, especialment si
|
|
|
2310 |
es fa servir \toki{anu}. Pensa diferent. Aquí tens més exemples:
|
|
|
2311 |
|
|
|
2312 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2313 |
\toki{sina jo e kili anu telo nasa?} & Tens la fruita o el vi?\\
|
|
|
2314 |
\toki{sina toki tawa mi anu ona?} & Em parles a mi, o a ell?\\
|
|
|
2315 |
\toki{ona anu jan ante li ike?} & És ell el dolent, o l'altra persona és
|
|
|
2316 |
dolenta?\\
|
|
|
2317 |
\toki{sina toki pi mama anu jan lili?} & Parles del pare o del fill?\\
|
|
|
2318 |
\end{exempledos}
|
|
|
2319 |
|
|
|
2320 |
Saps com a vegades en català diem coses com: \catala{vindràs o què?} Bé, ho
|
|
|
2321 |
podem fer igual en Toki Pona:
|
|
|
2322 |
|
|
|
2323 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2324 |
\toki{sina kama anu seme?} & Vens o què?\\
|
|
|
2325 |
\toki{sina wile moku anu seme?} & Vols menjar o què?\\
|
|
|
2326 |
\toki{sina wile e mani anu seme?} & Vols els diners o què?\\
|
|
|
2327 |
\end{exempledos}
|
|
|
2328 |
|
|
|
2329 |
Aquesta és una altra manera de fer les preguntes amb resposta de sí o no. És
|
|
|
2330 |
qüestió de gustos fer servir aquesta manera, o l'apresa a la lliçó vuit.
|
|
|
2331 |
% referència.
|
|
|
2332 |
|
|
|
2333 |
\subsubsection*{{en}}
|
|
|
2334 |
|
|
|
2335 |
Aquesta paraula simplement vol dir \toki{i}. Es fa servir per ajuntar dos noms
|
|
|
2336 |
al subjecte d'una frase:
|
|
|
2337 |
|
|
|
2338 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2339 |
\toki{mi en sina li jan pona.} & Tu i jo som amics.\\
|
|
|
2340 |
\toki{jan lili en jan suli li toki.} & El nen i l'adult parlen.\\
|
|
|
2341 |
\toki{kalama musi en meli li pona tawa mi.} & M'agrada la música i les
|
|
|
2342 |
noies.\\
|
|
|
2343 |
\end{exempledos}
|
|
|
2344 |
|
|
|
2345 |
Fixa't que \toki{en} no serveix per connectar dos complements directes. Per a
|
|
|
2346 |
això, fés servir la tècnica de la múltiple \toki{e} que vas aprendre a la lliçó
|
|
|
2347 |
quatre.
|
|
|
2348 |
% Referència
|
|
|
2349 |
|
|
|
2350 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2351 |
Correcte: \toki{mi wile e moku e telo.} & Vull menjar i aigua.\\
|
|
|
2352 |
Incorrecte: \toki{mi wile e moku en telo.} & \\
|
|
|
2353 |
\end{exempledos}
|
|
|
2354 |
|
|
|
2355 |
També fixa't que \toki{en} no es fa servir per connectar dues frases senceres,
|
|
|
2356 |
tot i que això es sol fer en català. Per fer això, fés servir la tècnica del
|
|
|
2357 |
múltiple \toki{li} de la lliçó quatre
|
|
|
2358 |
% Referència
|
|
|
2359 |
o trenca la frase en dues: \catala{Menjo fruita, i parlo en toki pona}
|
|
|
2360 |
|
|
|
2361 |
\begin{exemple}
|
|
|
2362 |
\toki{mi moku e kili li toki kepeken toki pona.} \\
|
|
|
2363 |
o bé \toki{mi moku e kili. mi toki kepeken toki pona..} \\
|
|
|
2364 |
\end{exemple}
|
|
|
2365 |
|
|
|
2366 |
\toki{en} també es pot fer servir amb \toki{pi} si dues persones tenen alhora
|
|
|
2367 |
una cosa:
|
|
|
2368 |
|
|
|
2369 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2370 |
\toki{tomo pi jan Mali en mije ona li suli.} & La casa de la Maria i el seu
|
|
|
2371 |
xicot és gran. \\
|
|
|
2372 |
\toki{jan lili pi jan Ana en jan Luwi li suwi.} & El fill de l'Ana i en Lluís és
|
|
|
2373 |
dolç.\\
|
|
|
2374 |
% Cutre.
|
|
|
2375 |
\end{exempledos}
|
|
|
2376 |
|
|
|
2377 |
\subsubsection{\toki{taso}}
|
|
|
2378 |
|
|
|
2379 |
\toki{taso} té dos usos: com adjectiu, i com a conjunció. Parlem del seu ús com
|
|
|
2380 |
a conjunció primer.
|
|
|
2381 |
|
|
|
2382 |
Bé, és molt simple. Si no entens els pròxims exemples, és perquè has oblidat
|
|
|
2383 |
altres conceptes; \toki{taso} és fàcil d'entendre veient-ne l'ús.
|
|
|
2384 |
|
|
|
2385 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2386 |
\toki{mi wile moku. taso mi jo ala e moku.} & Vull menjar. Però no tinc
|
|
|
2387 |
menjar. \\
|
|
|
2388 |
\toki{mi wile lukin e tomo mi. taso mi lon ma ante.} & Vull veure casa meva.
|
|
|
2389 |
\\
|
|
|
2390 |
& Però estic en un altre país.\\
|
|
|
2391 |
\end{exempledos}
|
|
|
2392 |
|
|
|
2393 |
La única cosa que has de recordar és començar una nova frase quan vulguis fer
|
|
|
2394 |
servir \toki{taso}. No ho ajuntis tot amb una coma! Això es pot fer en català,
|
|
|
2395 |
però no en Toki Pona.
|
|
|
2396 |
|
|
|
2397 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2398 |
Correcte: \toki{mi pona. taso meli mi li pakala.} & Estic bé, però la meva
|
|
|
2399 |
xicota està ferida.\\
|
|
|
2400 |
Incorrecte: \toki{mi pona, taso meli mi li pakala.} & \\
|
|
|
2401 |
Incorrecte: \toki{mi pona taso meli mi li pakala.} & \\
|
|
|
2402 |
\end{exempledos}
|
|
|
2403 |
|
|
|
2404 |
Molt bé. Com he dit fa un minut o dos, \toki{taso} també es pot fer servir com a
|
|
|
2405 |
adjectiu. Va després del nom, com tots els altres adjectius en Toki Pona.
|
|
|
2406 |
|
|
|
2407 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2408 |
\toki{jan Lisa taso li kama.} & Només ha vingut la Lisa. \\
|
|
|
2409 |
\toki{mi sona e ni taso.} & Sé només això.\\
|
|
|
2410 |
\end{exempledos}
|
|
|
2411 |
|
|
|
2412 |
I ja que pot usar-se com adjectiu, també es pot fer servir com a adverbi.
|
|
|
2413 |
|
|
|
2414 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2415 |
\toki{mi musi taso.} & Només faig broma. \\
|
|
|
2416 |
\toki{mi pali taso.} & Només treballo. Tot el que faig és treballar.\\
|
|
|
2417 |
\toki{mi lukin taso e meli ni! ali li pona.} & Només mirava aquella noia! No
|
|
|
2418 |
\\
|
|
|
2419 |
& passa res (tot està bé). \\
|
|
|
2420 |
\end{exempledos}
|
|
|
2421 |
|
|
|
2422 |
\subsection*{kin}
|
|
|
2423 |
\toki{kin} vol dir \catala{també}, \catala{encara}, o \catala{i tant}. Per
|
|
|
2424 |
exemple:
|
|
|
2425 |
|
|
|
2426 |
\begin{enumerate}
|
|
|
2427 |
\item
|
|
|
2428 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2429 |
\toki{mi tawa ma Elopa.} & Vaig anar a Europa. \\
|
|
|
2430 |
\toki{pona! mi kin tawa ma Elopa.} & Oh! També jo vaig anar a Europa!\\
|
|
|
2431 |
\end{exempledos}
|
|
|
2432 |
|
|
|
2433 |
\item
|
|
|
2434 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2435 |
\toki{mi mute o tawa.} & Anem. \\
|
|
|
2436 |
\toki{mi ken ala. mi kin moku.} & No puc. Encara estic menjant.\\
|
|
|
2437 |
\end{exempledos}
|
|
|
2438 |
|
|
|
2439 |
% SEGUR?
|
|
|
2440 |
\item
|
|
|
2441 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2442 |
\toki{a! sina lukin ala lukin e ijo nasa ni?} & Oh! Veus aquesta cosa rara? \\
|
|
|
2443 |
\toki{mi kin lukin e ona.} & I tant que la veig.\\
|
|
|
2444 |
\end{exempledos}
|
|
|
2445 |
|
|
|
2446 |
\end{enumerate}
|
|
|
2447 |
|
|
|
2448 |
|
|
|
2449 |
\subsection*{Temperatura i \toki{pilin}}
|
|
|
2450 |
|
|
|
2451 |
Ara tornem a una paraula que ja has après a la lliçó sis,
|
|
|
2452 |
%referència
|
|
|
2453 |
però que necessita més atenció. Alhora, aprendrem una cosa nova.
|
|
|
2454 |
|
|
|
2455 |
Bé, si ho has oblidat, \toki{seli} vol dir \catala{calent} o \catala{calor}.
|
|
|
2456 |
Podem fer servir aquesta paraula per parlar del temps. En aquesta lliçó, també
|
|
|
2457 |
has après que \toki{lete} vol dir \toki{fred}. Podem fer servir aquestes
|
|
|
2458 |
paraules per descriure la temperatura:
|
|
|
2459 |
|
|
|
2460 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2461 |
\toki{seli li lon.} & \catala{Hi ha calor}. Fa calor.\\
|
|
|
2462 |
\toki{lete li lon.} & \catala{Hi ha fred}. Fa fred.\\
|
|
|
2463 |
\end{exempledos}
|
|
|
2464 |
|
|
|
2465 |
També pots fer servir \toki{lili} i \toki{mute} per ser més específic.
|
|
|
2466 |
|
|
|
2467 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2468 |
\toki{seli mute li lon.} & \catala{Hi ha molta calor}. Fa molta calor.\\
|
|
|
2469 |
\toki{lete lili li lon.} & \catala{Hi ha poca calor}. Fa poca calor.\\
|
|
|
2470 |
\toki{lete mute li lon.} & \catala{Hi ha molt de fred}. Fa molt de
|
|
|
2471 |
fred.\\
|
|
|
2472 |
\toki{lete lili li lon.} & \catala{Hi ha poc fred}. Fa fresca.\\
|
|
|
2473 |
\end{exempledos}
|
|
|
2474 |
|
|
|
2475 |
El que passa és que aquestes frases són només per parlar de la temperatura dels
|
|
|
2476 |
voltants en general. Per exemple, si surts de casa, pots fer servir una
|
|
|
2477 |
d'aquestes frases per descriure com és la temperatura. O si entres en una cova
|
|
|
2478 |
on hi fa fred, també els pots fer servir. Però si et refereixes a que un objecte
|
|
|
2479 |
és fred, sigui quina sigui la temperatura ambient, has de fer servir
|
|
|
2480 |
\toki{pilin}.
|
|
|
2481 |
|
|
|
2482 |
Imagina't que agafes una destral i t'adones que el mànec és fred. Això és el que
|
|
|
2483 |
dius:
|
|
|
2484 |
|
|
|
2485 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2486 |
\toki{ilo ni li lete pilin.} & Aquesta destral és freda-al-tacte.\\
|
|
|
2487 |
\end{exempledos}
|
|
|
2488 |
|
|
|
2489 |
Aquesta estructura és com \toki{pona lukin}. \toki{pilin} actua com a adverbi
|
|
|
2490 |
aquí. Una traducció estricta de la frase seria: \catala{Aquesta destral és
|
|
|
2491 |
tactement freda.} Fixa't que \toki{pilin} es fa servir per descriure la
|
|
|
2492 |
temperatura d'objectes específics, mentre que \toki{lon} es fa servir per
|
|
|
2493 |
descriure la temperatura general de l'entorn. A més, igual que amb les frases de
|
|
|
2494 |
\toki{lon}, les frases de \toki{pilin} poden fer servir \toki{mute} i
|
|
|
2495 |
\toki{lili} per intensificar les descripcions:
|
|
|
2496 |
|
|
|
2497 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2498 |
\toki{ni li lete pilin mute.} & Això és molt fred.\\
|
|
|
2499 |
\toki{ni li seli pilin lili.} & Això és una mica calent.\\
|
|
|
2500 |
\end{exempledos}
|
|
|
2501 |
|
|
|
2502 |
\subsubsection*{Altres usos de \toki{pilin}}
|
|
|
2503 |
|
|
|
2504 |
També es fa servir \toki{pilin} per descriure com et sents:
|
|
|
2505 |
|
|
|
2506 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2507 |
\toki{mi pilin pona.} & Em trobo bé. Em sento feliç.\\
|
|
|
2508 |
\toki{mi pilin ike.} & Em trobo malament. Em sento trist.\\
|
|
|
2509 |
\toki{sina pilin seme?} & Com et trobes? Com et sents?\\
|
|
|
2510 |
\end{exempledos}
|
|
|
2511 |
|
|
|
2512 |
També vol dir \catala{pensar}:
|
|
|
2513 |
|
|
|
2514 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2515 |
\toki{mi pilin e ni: sina ike.} & Penso això: ets dolent. Crec que ets dolent.\\
|
|
|
2516 |
\end{exempledos}
|
|
|
2517 |
|
|
|
2518 |
Quan demanes a algú \catala{en què penses?} en Toki Pona, ho fas així:
|
|
|
2519 |
|
|
|
2520 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2521 |
\toki{sina pilin e seme?} & Què penses?\\
|
|
|
2522 |
\end{exempledos}
|
|
|
2523 |
|
|
|
2524 |
Tot i això, la resposta a la pregunta, ha de ser com la apresa en una lliçó
|
|
|
2525 |
anterior:
|
|
|
2526 |
% referència.
|
|
|
2527 |
|
|
|
2528 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2529 |
\toki{mi pilin ijo} & Penso en alguna cosa.\\
|
|
|
2530 |
\toki{mi pilin pi meli ni} & Penso en aquella dona.\\
|
|
|
2531 |
\end{exempledos}
|
|
|
2532 |
|
|
|
2533 |
|
|
|
2534 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
2535 |
|
|
|
2536 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
2537 |
|
|
|
2538 |
\begin{exemple}
|
|
|
2539 |
Vols venir o què? \\
|
|
|
2540 |
% sina wile kama anu seme?
|
|
|
2541 |
Vols menjar o aigua? \\
|
|
|
2542 |
% sina wile e moku anu telo?
|
|
|
2543 |
Encara vull anar a casa meva. \\
|
|
|
2544 |
% mi kin while tawa tomo mi.
|
|
|
2545 |
Aquest paper és fred. \\
|
|
|
2546 |
% lipu ni li lete pilin.
|
|
|
2547 |
M'agraden els diners d'altres països. \\
|
|
|
2548 |
% mani pi ma ante li pona tawa mi.
|
|
|
2549 |
Me'n vull anar, però no puc. \\
|
|
|
2550 |
% mi wile tawa. taso mi ken ala.
|
|
|
2551 |
Estic sol. \\
|
|
|
2552 |
% mi taso li lon.
|
|
|
2553 |
% Consell: Només jo sóc present
|
|
|
2554 |
\end{exemple}
|
|
|
2555 |
|
|
|
2556 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
2557 |
|
|
|
2558 |
\begin{exemple}
|
|
|
2559 |
\toki{mi olin kin e sina.} \\
|
|
|
2560 |
% Encara t'estimo.
|
|
|
2561 |
\toki{mi pilin e ni: ona li jo ala e mani.} \\
|
|
|
2562 |
% Em sembla que no té diners.
|
|
|
2563 |
\toki{mi wile lukin e ma ante.} \\
|
|
|
2564 |
% Vull veure altres països.
|
|
|
2565 |
\toki{mi wile ala e ijo. mi lukin taso.} \\
|
|
|
2566 |
% No vull res. Només estic mirant.
|
|
|
2567 |
\toki{sina wile toki tawa mije anu meli?.} \\
|
|
|
2568 |
% Vols parlar d'un home, o d'una dona?
|
|
|
2569 |
% POR. Està bé?
|
|
|
2570 |
\end{exemple}
|
|
|
2571 |
|
|
|
2572 |
|
|
|
2573 |
\chapter{Colors}
|
|
|
2574 |
|
|
|
2575 |
|
|
|
2576 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
2577 |
|
|
|
2578 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2579 |
\toki{jelo} & groc\\
|
|
|
2580 |
\toki{kule} & color; pintar, acolorir\\
|
|
|
2581 |
\toki{laso} & blau\\
|
|
|
2582 |
\toki{loje} & vermell\\
|
|
|
2583 |
\toki{pimeja} & negre\\
|
|
|
2584 |
\toki{sitelen} & dibuix, imatge; dibuixar, escriure\\
|
|
|
2585 |
\toki{walo} & blanc\\
|
|
|
2586 |
\end{exempledos}
|
|
|
2587 |
|
|
|
2588 |
|
|
|
2589 |
\section*{Lliçó}
|
|
|
2590 |
|
|
|
2591 |
\subsection*{Combinacions de color}
|
|
|
2592 |
|
|
|
2593 |
De ben segur algun cop a la vida has utilitzat llàpissos de colors. Quan tenies
|
|
|
2594 |
pocs llàpissos, podies aconseguir els colors que faltaven barrejant-los. Per
|
|
|
2595 |
exemple, barrejant blau i groc s'obtenies el color verd. Així, igual que un
|
|
|
2596 |
pintor, es descriuen els colors en Toki Pona: combinant-ne uns quants de bàsics.
|
|
|
2597 |
|
|
|
2598 |
Els colors actuen com a adjectius, així que van després del nom. Exemplificant,
|
|
|
2599 |
combinarem blau i vermell per parlar d'un vestit lila:
|
|
|
2600 |
|
|
|
2601 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2602 |
\toki{len} & vestit\\
|
|
|
2603 |
\toki{len laso} & vestit blau\\
|
|
|
2604 |
\toki{len laso loje} & vestit blau vermellós. Així doncs, un vestit lila!\\
|
|
|
2605 |
\end{exempledos}
|
|
|
2606 |
|
|
|
2607 |
Utilitzant aquest mètode, es poden mesclar diferents colors per obtenir-ne molts
|
|
|
2608 |
de nous. Aquí tens una llista dels més comuns:
|
|
|
2609 |
|
|
|
2610 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2611 |
\toki{laso loje} & lila (blau vermellós)\\
|
|
|
2612 |
\toki{laso jelo} & verd (blau grogenc)\\
|
|
|
2613 |
\toki{loje jelo} & taronja (vermell grogenc)\\
|
|
|
2614 |
\toki{walo pimeja} & gris (blanc fosc)\\
|
|
|
2615 |
\end{exempledos}
|
|
|
2616 |
|
|
|
2617 |
Pots ajuntar tants colors com vulguis, però no et passis. Al capdevall la Toki
|
|
|
2618 |
Pona té a veure amb simplicitat.
|
|
|
2619 |
|
|
|
2620 |
Recorda que els colors tot sols no segueixen cap patró lògic, així que els pots
|
|
|
2621 |
barrejar amb l'ordre que vulguis:
|
|
|
2622 |
|
|
|
2623 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2624 |
\toki{laso loje} & blau vermellós = lila\\
|
|
|
2625 |
\toki{loje laso} & vermell blavós = lila\\
|
|
|
2626 |
\toki{laso jelo} & blau grogenc = verd\\
|
|
|
2627 |
\toki{jelo laso} & groc blavós = verd\\
|
|
|
2628 |
\end{exempledos}
|
|
|
2629 |
|
|
|
2630 |
\subsubsection*{Els colors amb \toki{pi}ç}
|
|
|
2631 |
|
|
|
2632 |
Si has entès la combinació de colors, ja quasi saps tot el que cal per fer un ús
|
|
|
2633 |
pràctic dels colors en Toki Pona. Però si en tens ganes, podem parlar del seu
|
|
|
2634 |
aspecte més tècnic. Si et vols saltar aquest apartat, no passar res. El que
|
|
|
2635 |
aprendràs aquí es fa servir molt poc sovint. Però si ho vols aprendre igualment,
|
|
|
2636 |
continua llegint.
|
|
|
2637 |
|
|
|
2638 |
Imagina't que en comptes de tenir una peça d'un sol color, tens una peça de més
|
|
|
2639 |
de dos colors. Per exemple, la senyera. Està formada del color vermell i del
|
|
|
2640 |
groc. Però no pots pas ajuntar els dos colors com hem fet fins ara, perquè
|
|
|
2641 |
parlariem d'una bandera (\toki{len lipu ma}) taronja (\toki{jelo loje}). El
|
|
|
2642 |
que hem de fer és utilitzar \toki{en} per separar esl dos colors, i llavors
|
|
|
2643 |
utilitzar \toki{pi} mostrant que tot i que hi han dos colors, cada un d'ells
|
|
|
2644 |
parla de la bandera:
|
|
|
2645 |
|
|
|
2646 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2647 |
\toki{len lipu ma pi jelo en loje} & Bandera groga i vermella\\
|
|
|
2648 |
\end{exempledos}
|
|
|
2649 |
|
|
|
2650 |
Ho has entès? Ara veiem què hauria passat si no haguéssis utilitzat \toki{pi}
|
|
|
2651 |
aquí:
|
|
|
2652 |
|
|
|
2653 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2654 |
\toki{len lipu ma jelo en loje li pona.} & Una bandera groga i el vermell
|
|
|
2655 |
són bons.\\
|
|
|
2656 |
\end{exempledos}
|
|
|
2657 |
|
|
|
2658 |
Sense \toki{pi}, \toki{loje} queda sol, no està modificant res. Per tant, la
|
|
|
2659 |
frase és incorrecte. Has d'utilitzar \toki{pi} per mostrar que tant \toki{loje}
|
|
|
2660 |
com \toki{jelo} modifiquen \toki{len lipu ma}.
|
|
|
2661 |
|
|
|
2662 |
\subsection*{\toki{kule}}
|
|
|
2663 |
|
|
|
2664 |
Aquesta és molt fàcil d'entendre. \toki{kule} té dos grans usos, i els explicaré
|
|
|
2665 |
d'un en un.
|
|
|
2666 |
|
|
|
2667 |
\subsubsection*{Ús de \toki{kule} per demanar el color}
|
|
|
2668 |
|
|
|
2669 |
Això no necessita pas gaire explicació, si has entès \toki{seme}.
|
|
|
2670 |
|
|
|
2671 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2672 |
\toki{ni li kule seme?} & Quin color és aquest? De quin color és això?\\
|
|
|
2673 |
\end{exempledos}
|
|
|
2674 |
|
|
|
2675 |
\subsubsection*{\toki{kule} com a verb}
|
|
|
2676 |
|
|
|
2677 |
\toki{kule} com a verb vol dir \catala{acolorir} o \catala{pintar}. Per exemple:
|
|
|
2678 |
|
|
|
2679 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2680 |
\toki{mi kule e lipu.} & Pinto el paper.\\
|
|
|
2681 |
\end{exempledos}
|
|
|
2682 |
|
|
|
2683 |
\subsection*{Miscel·lània}
|
|
|
2684 |
|
|
|
2685 |
La paraula per la secció miscel·lània d'avui és \toki{sitelen}. Com a nom vol
|
|
|
2686 |
dir \catala{dibuix} o \catala{imatge}. Com a verb, vol dir \catala{dibuixar} o
|
|
|
2687 |
\catala{escriure}.
|
|
|
2688 |
|
|
|
2689 |
\toki{sitelen} és més útil pels noms compostos que pots fer amb ell.
|
|
|
2690 |
\toki{sitelen tawa} (\catala{dibuix que es mou}) vol dir o bé una película o bé
|
|
|
2691 |
una sèrie de televisió. Aquí tens un parell d'exemples:
|
|
|
2692 |
|
|
|
2693 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2694 |
\toki{sitelen tawa Els Joves li pona tawa mi.} & M'agrada la sèrie Els Joves.\\
|
|
|
2695 |
\toki{sitelen tawa Els Sense Nom li pona kin .} & La pel·lícula Els Sense Nom
|
|
|
2696 |
també és bona.\\
|
|
|
2697 |
\end{exempledos}
|
|
|
2698 |
|
|
|
2699 |
\toki{sitelen} també es pot fer servir amb \toki{ma} per voler dir mapa:
|
|
|
2700 |
|
|
|
2701 |
\begin{exemple}
|
|
|
2702 |
\toki{o pana e sitelen ma tawa mi.} \\
|
|
|
2703 |
\end{exemple}
|
|
|
2704 |
|
|
|
2705 |
\toki{sitelen ma}, per suposat, vol dir \catala{dibuix del terreny}.
|
|
|
2706 |
|
|
|
2707 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
2708 |
|
|
|
2709 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
2710 |
|
|
|
2711 |
\begin{exemple}
|
|
|
2712 |
No veig la bossa blava. \\
|
|
|
2713 |
% mi lukin ala e poki laso.
|
|
|
2714 |
Una persona petita i verda va venir del cel. \\
|
|
|
2715 |
% jan laso jelo lili li kama tan sewi.
|
|
|
2716 |
M'agrada el color lila. \\
|
|
|
2717 |
% kule loje laso li pona tawa mi.
|
|
|
2718 |
El cel és blau. \\
|
|
|
2719 |
% sewi li laso.
|
|
|
2720 |
Mira aquell insecte vermell! \\
|
|
|
2721 |
% o lukin e pipi loje ni!
|
|
|
2722 |
Vull el mapa. \\
|
|
|
2723 |
% mi wile e sitelen ma.
|
|
|
2724 |
Mires Els Aurons? \\
|
|
|
2725 |
% sina lukin ala lukin e sitelen tawa Els Aurons?
|
|
|
2726 |
Quin color t'agrada? \\
|
|
|
2727 |
% kule seme li pona tawa sina?
|
|
|
2728 |
\end{exemple}
|
|
|
2729 |
|
|
|
2730 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
2731 |
|
|
|
2732 |
\begin{exemple}
|
|
|
2733 |
\toki{suno li jelo.} \\
|
|
|
2734 |
% El sol és groc.
|
|
|
2735 |
\toki{telo suli li laso.} \\
|
|
|
2736 |
% El mar (gran aigua) és blau.
|
|
|
2737 |
\toki{mi wile moku e kili loje.} \\
|
|
|
2738 |
% Vull menjar una fruita vermella.
|
|
|
2739 |
\toki{ona li kule e tomo tawa.} \\
|
|
|
2740 |
% Ell pinta el cotxe.
|
|
|
2741 |
\end{exemple}
|
|
|
2742 |
|
|
|
2743 |
I ara prova de llegir aquest poema de Toki Pona. Fa servir expressions
|
|
|
2744 |
poètiques, però si has estudiat, podràs gaudir i apreciar aquest poema perquè ja
|
|
|
2745 |
hem explicat tots els conceptes i el vocabulari que s'hi fa servir. Aquí el
|
|
|
2746 |
tens:
|
|
|
2747 |
|
|
|
2748 |
{\center
|
|
|
2749 |
\toki{ma mi li pimeja.} \\
|
|
|
2750 |
\toki{kalama ala li lon.} \\
|
|
|
2751 |
\toki{mi lape. mi sona.} \\
|
|
|
2752 |
}
|
|
|
2753 |
|
|
|
2754 |
% El meu món és fosc.
|
|
|
2755 |
% No hi ha sorolls.
|
|
|
2756 |
% Dormo. Ho sé.
|
|
|
2757 |
\vspace{6pt}
|
|
|
2758 |
|
|
|
2759 |
|
|
|
2760 |
\chapter{Éssers vius}
|
|
|
2761 |
|
|
|
2762 |
|
|
|
2763 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
2764 |
|
|
|
2765 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2766 |
\toki{akesi} & groc\\
|
|
|
2767 |
\toki{kala} & color; pintar, acolorir\\
|
|
|
2768 |
\toki{kasi} & blau\\
|
|
|
2769 |
\toki{moli} & mort; morir, matar\\
|
|
|
2770 |
\toki{soweli} & mamífer\\
|
|
|
2771 |
\toki{waso} & ocell, au\\
|
|
|
2772 |
\end{exempledos}
|
|
|
2773 |
|
|
|
2774 |
No oblidis que \toki{pipi} és qualsevol tipus d'insecte.
|
|
|
2775 |
|
|
|
2776 |
|
|
|
2777 |
\section*{Lliçó}
|
|
|
2778 |
|
|
|
2779 |
\subsection*{Ambigüitat dels noms dels éssers vius}
|
|
|
2780 |
|
|
|
2781 |
Estic segur que a les alçades d'aquesta lliçó, ja hauràs vist que el vocabulari
|
|
|
2782 |
de Toki Pona és força inespecífic. Bé, el mateix passa amb els noms de plantes
|
|
|
2783 |
i animals. Farem una ullada ràpida sobre els diferents grups, i pel camí
|
|
|
2784 |
comentarem detalls específics de cada un.
|
|
|
2785 |
|
|
|
2786 |
\subsubsection*{\toki{akesi}}
|
|
|
2787 |
|
|
|
2788 |
\toki{akesi} inclou tots els rèptils i amfibis. Les serps, les granotes, i les
|
|
|
2789 |
tortuges són, per exemple, animals que s'anomenen \toki{akesi}.
|
|
|
2790 |
|
|
|
2791 |
Molts monstres també cauen dins la categoria d'\toki{akesi}. La gent normalment
|
|
|
2792 |
s'imagina els monstres lletjos i llefiscosos, amb una pel fastigosa, i hi ha
|
|
|
2793 |
molts \toki{akesi} que són així. Els dinosaures també serien \toki{akesi}.
|
|
|
2794 |
|
|
|
2795 |
Es veu, doncs, que no es pot ser massa específic quan tractem amb noms d'aquests
|
|
|
2796 |
animals. Però aquesta és realment part de la bellesa única de la Toki Pona.
|
|
|
2797 |
Quantes altres llengües coneixes en què una sola paraula vol dir: sargantana,
|
|
|
2798 |
drac, cocodril, serp, iguana, dinosaure, tortuga, i molts animals més?
|
|
|
2799 |
|
|
|
2800 |
Hem de remarcar, però, que encara pots fer servir adjectius i frases amb
|
|
|
2801 |
\toki{pi} per precisar significat. Per exemple, una bona manera de parlar de
|
|
|
2802 |
serps verinoses és: \toki{akesi pi telo moli} (\catala{reptil/amfibi de líquid
|
|
|
2803 |
mortal}). Aquest terme es podria aplicar tant a serps verinoses com a granotes
|
|
|
2804 |
amb verí que poden matar una persona només saltant-li a sobre.
|
|
|
2805 |
|
|
|
2806 |
\subsubsection*{\toki{kala}}
|
|
|
2807 |
|
|
|
2808 |
\toki{kala} es fa servir per parlar de peixos i altres animals que viuen a
|
|
|
2809 |
l'aigua. Una sardina, un tauró, o fins i tot un cranc són anomenats amb
|
|
|
2810 |
\toki{kala}.
|
|
|
2811 |
|
|
|
2812 |
\toki{kala} també es pot fer servir com a adjectiu. És útil (especialment) quan
|
|
|
2813 |
es vol parlar d'un ``mermaid'': \toki{jan kala} = ``mermaid''.
|
|
|
2814 |
|
|
|
2815 |
\subsubsection*{\toki{kasi}}
|
|
|
2816 |
|
|
|
2817 |
\toki{kasi} es fa servir per parlar de totes les plantes o coses que siguin com
|
|
|
2818 |
plantes. \toki{kasi} va des de l'arbre més gran fins al bolet més petit. També
|
|
|
2819 |
es fa servir per voler dir \toki{fulla}. Un matoll, un lliri, un xampinyó, o un
|
|
|
2820 |
noguer són exemples de \toki{kasi}.
|
|
|
2821 |
|
|
|
2822 |
Generalment, quan es parla de flors, es pot dir \toki{kasi kule}, ja que les
|
|
|
2823 |
flors tenen color. I això ajuda a distingir una flor d'una planta típica.
|
|
|
2824 |
|
|
|
2825 |
Quan es parla d'arbres, és millor dir \toki{kasi suli}. Per plantetes, podem fer
|
|
|
2826 |
servir \toki{kasi lili}. Per voler dir fulla o herba, es pot utilitzar
|
|
|
2827 |
\toki{lipu kasi}.
|
|
|
2828 |
|
|
|
2829 |
Hi ha una planta particular (ehem) que és il·legal en la majoria de nacions,
|
|
|
2830 |
però que ha inspirat molt a la Toki Pona, i que es fa servir tant per plaer com
|
|
|
2831 |
per medicació per algunes persones. Si es fa servir per plaer, se li diu
|
|
|
2832 |
\toki{kasi nasa}. Si es fa servir per medicació, es diu \toki{kasi sona}.
|
|
|
2833 |
|
|
|
2834 |
També pots dir \toki{ma kasi} per voler dir \catala{bosc} o \catala{jungla}.
|
|
|
2835 |
|
|
|
2836 |
\subsubsection*{\toki{pipi}}
|
|
|
2837 |
|
|
|
2838 |
\toki{pipi} es fa servir per tot tipus d'insectes, incloent aranyes, formigues,
|
|
|
2839 |
escarabats i papallones. Un grill, una llagosta, o una marieta són exemples de
|
|
|
2840 |
\toki{pipi}.
|
|
|
2841 |
|
|
|
2842 |
\subsubsection*{\toki{soweli}}
|
|
|
2843 |
|
|
|
2844 |
\toki{soweli} es fa servir bàsicament per tot tipus de mamífers. Un lleó, una
|
|
|
2845 |
llebre, o fins i tot un koala són \toki{soweli}.
|
|
|
2846 |
|
|
|
2847 |
Si menges carn que ve d'un \toki{soweli} (com vedella o porc), encara s'anomena
|
|
|
2848 |
\toki{soweli}. No hi ha una paraula diferent per carn; tot és el mateix:
|
|
|
2849 |
|
|
|
2850 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2851 |
\toki{soweli ni li pona moku.} & La vaca és bona per menjar.\\
|
|
|
2852 |
\end{exempledos}
|
|
|
2853 |
|
|
|
2854 |
Fem servir \toki{pona moku} quan volem dir \catala{amb bon gust} o
|
|
|
2855 |
\catala{deliciós}.
|
|
|
2856 |
|
|
|
2857 |
\subsubsection*{\toki{waso}}
|
|
|
2858 |
|
|
|
2859 |
\toki{waso} inclou tots els ocells i animals voladors. Un ànec, un corb o un
|
|
|
2860 |
pardal són \toki{waso}.
|
|
|
2861 |
|
|
|
2862 |
Com \toki{soweli}, si menges carn que ve d'un ocell, encara s'ha d'anomenar
|
|
|
2863 |
\toki{waso}. Per exemple:
|
|
|
2864 |
|
|
|
2865 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2866 |
\toki{mi wile moku e waso.} & Vull menjar pollastre.\\
|
|
|
2867 |
\end{exempledos}
|
|
|
2868 |
|
|
|
2869 |
\subsection*{\toki{moli}}
|
|
|
2870 |
|
|
|
2871 |
Aquesta paraula no és gens complicada, però m'agradaria mostrar alguns exemples
|
|
|
2872 |
per assegurar-me que l'entens. Es pot fer servir per dir que alguna cosa és
|
|
|
2873 |
morta:
|
|
|
2874 |
|
|
|
2875 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2876 |
\toki{pipi li moli.} & L'insecte és mort.\\
|
|
|
2877 |
\end{exempledos}
|
|
|
2878 |
|
|
|
2879 |
Si vols dir que alguna cosa s'està morint, però encara no ha mort, fes servir
|
|
|
2880 |
\toki{kama moli}. \toki{kama} dóna a \toki{moli} un efecte de progressió, com
|
|
|
2881 |
hem vist a les frases \toki{kama jo} (\catala{obtenir}) i \toki{kama sona}
|
|
|
2882 |
(\catala{aprendre}).
|
|
|
2883 |
|
|
|
2884 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2885 |
\toki{soweli li kama moli.} & El cavall s'està morint.\\
|
|
|
2886 |
\end{exempledos}
|
|
|
2887 |
|
|
|
2888 |
I si vols fer servir \toki{moli} per parlar de matar a un altre:
|
|
|
2889 |
|
|
|
2890 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2891 |
\toki{jan li moli e waso.} & La persona ha matat l'ocell.\\
|
|
|
2892 |
\end{exempledos}
|
|
|
2893 |
|
|
|
2894 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
2895 |
|
|
|
2896 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
2897 |
|
|
|
2898 |
\begin{exemple}
|
|
|
2899 |
Vull un gatet. \\
|
|
|
2900 |
% mi wile e soweli lili.
|
|
|
2901 |
Ah! El dinosaure se'm vol menjar! \\
|
|
|
2902 |
% a! akesi li wile moku e mi!
|
|
|
2903 |
El mosquit m'ha mossegat. \\
|
|
|
2904 |
% pipi li moku e mi.
|
|
|
2905 |
Les vaques diuen muu. \\
|
|
|
2906 |
% soweli li toki e mu.
|
|
|
2907 |
Els ocells volen en l'aire. \\
|
|
|
2908 |
% waso li tawa lon kon.
|
|
|
2909 |
Vinga, mengem peix. \\
|
|
|
2910 |
% mi mute o moku e kala.
|
|
|
2911 |
Les flors són maques. \\
|
|
|
2912 |
% kasi kule li pona lukin.
|
|
|
2913 |
M'agraden les plantes. \\
|
|
|
2914 |
% kasi li pona tawa mi.
|
|
|
2915 |
\end{exemple}
|
|
|
2916 |
|
|
|
2917 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
2918 |
|
|
|
2919 |
\begin{exemple}
|
|
|
2920 |
\toki{mama ona li kepeken e kasi nasa.} \\
|
|
|
2921 |
% La seva mare feia servir marihuana.
|
|
|
2922 |
\toki{akesi li pana e telo moli.} \\
|
|
|
2923 |
% La serp va escupir verí.
|
|
|
2924 |
\toki{pipi li moku e kasi.} \\
|
|
|
2925 |
% Els insectes mengen plantes.
|
|
|
2926 |
\toki{soweli mi li kama moli.} \\
|
|
|
2927 |
% El meu gos s'està morint.
|
|
|
2928 |
\toki{jan Pawe o, mi wile ala moli.} \\
|
|
|
2929 |
% Forrest, no vull morir.
|
|
|
2930 |
\toki{mi lon ma kasi.} \\
|
|
|
2931 |
% Estic al bosc.
|
|
|
2932 |
\end{exemple}
|
|
|
2933 |
|
|
|
2934 |
|
|
|
2935 |
\chapter{El cos}
|
|
|
2936 |
|
|
|
2937 |
|
|
|
2938 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
2939 |
|
|
|
2940 |
\begin{exempledos}
|
|
|
2941 |
\toki{ko} & substància semisòlida (cola, pols, etc.)\\
|
|
|
2942 |
\toki{kute} & sentir (d'oïda), escoltar\\
|
|
|
2943 |
\toki{linja} & línia, cabell, pèl\\
|
|
|
2944 |
\toki{luka} & braç, mà\\
|
|
|
2945 |
\toki{lupa} & forat, orifici, porta, finestra\\
|
|
|
2946 |
\toki{nena} & muntanya, protuberància, bony\\
|
|
|
2947 |
\toki{noka} & cama, peu\\
|
|
|
2948 |
\toki{oko} & ull\\
|
|
|
2949 |
\toki{palisa} & pal, bastó, cosa punxaguda\\
|
|
|
2950 |
\toki{selo} & pell, superfície externa\\
|
|
|
2951 |
\toki{sijelo} & cos\\
|
|
|
2952 |
\toki{sike} & cercle, pilota, rodona\\
|
|
|
2953 |
\toki{sinpin} & paret, tors\\
|
|
|
2954 |
\toki{uta} & boca\\
|
|
|
2955 |
\end{exempledos}
|
|
|
2956 |
|
|
|
2957 |
\section*{Parts del cos}
|
|
|
2958 |
|
|
|
2959 |
Totes les paraules del vocabulari es fan servir per donar nom a les parts del
|
|
|
2960 |
cos. Algunes d'aquestes paraules, però, tenen altres usos. A continuació hi ha
|
|
|
2961 |
una taula on hi ha la traducció de diferents parts del cos:
|
|
|
2962 |
|
|
|
2963 |
|
|
|
2964 |
\noindent
|
|
|
2965 |
\vspace{4pt}
|
|
|
2966 |
\begin{tabular}{lp{0.8\textwidth}}
|
|
|
2967 |
\catala{ull} & \toki{oko} vol dir ull en Toki Pona. Al contrari que altres
|
|
|
2968 |
paraules, aquesta no té altres usos.\\
|
|
|
2969 |
\catala{nas} & Per dir \catala{nas} en Toki Pona, normalment es fa servir
|
|
|
2970 |
\catala{nena}. Però la paraula \toki{nena} vol dir qualsevol tipus de
|
|
|
2971 |
protuberància; pot voler dir un turó, per exemple. També es fa servir per altres
|
|
|
2972 |
parts del cos. Si vols especificar, pots dir \toki{nena kon} (ja que el teu nas
|
|
|
2973 |
és qui detecta olors en l'aire, al capdavall). \\
|
|
|
2974 |
\catala{boca} & Per dir boca, es fa servir \toki{uta}. Aquesta paraula també
|
|
|
2975 |
es pot utilitzar per dir \catala{dent}: \toki{ijo uta walo}, que literalment vol
|
|
|
2976 |
dir \catala{coses blanques de la boca}. \\
|
|
|
2977 |
\catala{cabell} & En general la paraula per \catala{pèl} és \toki{linja}. Si
|
|
|
2978 |
vols especificar el cabell del cap, digues \toki{linja lawa} (\catala{cabell del
|
|
|
2979 |
cap}). \toki{linja} també pot voler dir qualsevol cosa en forma de línia, no
|
|
|
2980 |
només pèls. \\
|
|
|
2981 |
\catala{cap} & A més del sentit de \catala{líder} que has après a lliçons
|
|
|
2982 |
anteriors, \toki{lawa} també vol dir \catala{cap}. \\
|
|
|
2983 |
\catala{coll} & El que més s'aproxima a \catala{coll} en Tokipona és
|
|
|
2984 |
\toki{anpa lawa}, que vol dir \catala{capdavall del cap}. \\
|
|
|
2985 |
\catala{braç} & \toki{luka} vol dir tant \catala{mà} com \catala{braç}. No hi
|
|
|
2986 |
ha cap manera concreta d'especificar a quin dels dos et refereixes. És una altra
|
|
|
2987 |
de les peculiaritats de la Toki Pona. Pots fer servir aquesta paraula per voler
|
|
|
2988 |
dir \catala{guants}: \toki{len luka} (\catala{vestit de la mà}) \\
|
|
|
2989 |
\catala{costat} & Ja has après aquesta paraula en lliçons anteriors, però també
|
|
|
2990 |
té a veure amb el tema d'aquesta lliçó. La paraula es \toki{poka}, i ja n'has
|
|
|
2991 |
estudiat els altres usos. \\
|
|
|
2992 |
\catala{cama} & Semblant a \toki{luka}, \toki{noka} vol dir tant cama com peu.
|
|
|
2993 |
Les pots combinar amb \toki{len} també. \toki{len toka} normalment vol dir
|
|
|
2994 |
sabata, però també podria voler dir \catala{pantalons}, o qualsevol altra tipus
|
|
|
2995 |
de vestit per les cames o els peus. \\
|
|
|
2996 |
\catala{tors} & La paraula per tors i abdòmen és \toki{sinpin}. Inicialment va
|
|
|
2997 |
ser pensada per voler dir \catala{frontal} o \catala{paret}, però el tors i
|
|
|
2998 |
l'abdòmen al capdavall són la part davantera del cos, i destaquen per ser una
|
|
|
2999 |
gran superfície, com una paret. Ocasionalment \toki{sinpin} també pot
|
|
|
3000 |
utilitzar-se per referir-se a la \catala{cara}.
|
|
|
3001 |
|
|
|
3002 |
Dues altres parts particulars del cos que pots trobar en el \toki{sinpin} d'una
|
|
|
3003 |
dona són els \toki{nena sike}, que vol dir \catala{protuberàncies rodones}. Pots
|
|
|
3004 |
afegir \toki{meli} al final de l'expressió si creus que hi pot haver alguna
|
|
|
3005 |
confusió. \\
|
|
|
3006 |
\catala{penis/vagina} & Aquesta part del cos varia depenent de si la persona
|
|
|
3007 |
és mascle o femella. Per dir \catala{penis}, fem servir \toki{palisa}. De fet,
|
|
|
3008 |
\toki{palisa} es fa servir per qualsevol objecte que sigui llarg i punxagut, com
|
|
|
3009 |
una branca d'un arbre. Els testicles de l'home es poden anomenar \toki{sike}.
|
|
|
3010 |
Depenent de la situació i el contexte, pots necessitar afegir \toki{mije} al
|
|
|
3011 |
final de cadascuna d'aquestes paraules per assegurar que no hi ha confusió.
|
|
|
3012 |
|
|
|
3013 |
Si parles de les parts d'una dona, simplement utilitza \toki{lupa}. \toki{lupa}
|
|
|
3014 |
pot denotar qualsevol forat o obertura, com una porta o una finestra. De nou,
|
|
|
3015 |
depenent del contexte, pots voler afegir \toki{meli} després de \toki{lupa} per
|
|
|
3016 |
claredat. \\
|
|
|
3017 |
\catala{orella} & Per dir \catala{orella} en Toki Pona, diem \toki{nena kute},
|
|
|
3018 |
que vol dir \catala{protuberància de sentir}. Després de tot, una orella és una
|
|
|
3019 |
protuberància del cap, i es fa servir per sentir o escoltar coses.
|
|
|
3020 |
|
|
|
3021 |
\toki{kute} pot usar-se com a verb:
|
|
|
3022 |
|
|
|
3023 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3024 |
\toki{mi kute e toki sina.} & Et sento parlar. Sento el que dius. \\
|
|
|
3025 |
\toki{mi kute e kalama musi.} & Escolto música. \\
|
|
|
3026 |
\end{exempledos}\\
|
|
|
3027 |
\catala{esquena} & Per referir-nos a l'esquena, utiltzem \toki{monsi}.\\
|
|
|
3028 |
\catala{pell} & Per la pell, \toki{selo}. També pot voler dir l'escorça d'un
|
|
|
3029 |
arbre, o qualsevol altre tipus de coberta. \\
|
|
|
3030 |
\end{tabular}
|
|
|
3031 |
\vspace{4pt}
|
|
|
3032 |
|
|
|
3033 |
\section*{Fluïds i deixalles corporals}
|
|
|
3034 |
|
|
|
3035 |
\noindent
|
|
|
3036 |
\vspace{4pt}
|
|
|
3037 |
\begin{tabular}{lp{0.8\textwidth}}
|
|
|
3038 |
\toki{telo walo mije} & Aquest és el fluïd que allibera un home a
|
|
|
3039 |
l'\toki{unpa}. Si tens un bon contexte, i és obvi de què parles, pots treure els
|
|
|
3040 |
adjectius \toki{walo} i/o \toki{mije}, i dir només \toki{telo}.\\
|
|
|
3041 |
\toki{telo jelo} & Això vol dir orina. De fet vol dir \catala{fluïd
|
|
|
3042 |
groc}. Aquí hi ha una frase típica utilitzant \toki{telo jelo}:
|
|
|
3043 |
|
|
|
3044 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3045 |
\toki{mi pana e telo jelo.} & Acabo de pixar. \\
|
|
|
3046 |
\end{exempledos}\\
|
|
|
3047 |
\toki{ko jaki} & Això es refereix a la femta.
|
|
|
3048 |
% Ole paraula!
|
|
|
3049 |
|
|
|
3050 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3051 |
\toki{mi pana e ko jaki.} & Vaig a cagar. \\
|
|
|
3052 |
\end{exempledos}\\
|
|
|
3053 |
\toki{telo sijelo loje} & Això vol dir \catala{fluïd vermell del cos}, i es fa
|
|
|
3054 |
servir per a la \catala{sang}.\\
|
|
|
3055 |
\end{tabular}
|
|
|
3056 |
\vspace{4pt}
|
|
|
3057 |
|
|
|
3058 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
3059 |
|
|
|
3060 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
3061 |
|
|
|
3062 |
\begin{exemple}
|
|
|
3063 |
Fes-me un petó. \\
|
|
|
3064 |
% o pilin e uta mi kepeken uta sina.
|
|
|
3065 |
\end{exemple}
|
|
|
3066 |
{\small Això és una mica idiomàtic. Pensa en: Toca la meva boca utilitzant la
|
|
|
3067 |
teva boca}
|
|
|
3068 |
|
|
|
3069 |
\begin{exemple}
|
|
|
3070 |
He de pixar. \\
|
|
|
3071 |
% mi wile pana e telo jelo.
|
|
|
3072 |
Tinc el cabell moll. \\
|
|
|
3073 |
% linja mi li telo.
|
|
|
3074 |
Tinc alguna cosa a l'ull. \\
|
|
|
3075 |
% ijo li lon oko mi.
|
|
|
3076 |
No sento el que dius. \\
|
|
|
3077 |
% mi ken ala kute e toki sina.
|
|
|
3078 |
He d'anar a cagar. \\
|
|
|
3079 |
% mi wile pana e ko jaki.
|
|
|
3080 |
Aquell forat és gran. \\
|
|
|
3081 |
% lupa ni li suli.
|
|
|
3082 |
\end{exemple}
|
|
|
3083 |
|
|
|
3084 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
3085 |
|
|
|
3086 |
\begin{exemple}
|
|
|
3087 |
\toki{a! telo sijelo loje li kama tan nena kute mi!} \\
|
|
|
3088 |
% Ah! Em surt sang de l'orella!.
|
|
|
3089 |
%\toki{selo mi li wile e ni: mi pilin e ona.} \\
|
|
|
3090 |
% .
|
|
|
3091 |
\toki{o pilin e nena.} \\
|
|
|
3092 |
% Toca el botó.
|
|
|
3093 |
\toki{o moli e pipi kepeken palisa.} \\
|
|
|
3094 |
% Mata l'insecte amb el bastó.
|
|
|
3095 |
\toki{luka mi li jaki. mi wile telo e ona.} \\
|
|
|
3096 |
% Tinc les mans brutes. Me les vull rentar.
|
|
|
3097 |
\toki{o pana e sike tawa mi.} \\
|
|
|
3098 |
% Dóna'm la pilota.
|
|
|
3099 |
\toki{mi pilin e seli sijelo sina.} \\
|
|
|
3100 |
% Sento la calor del teu cos.
|
|
|
3101 |
\end{exemple}
|
|
|
3102 |
|
|
|
3103 |
|
|
|
3104 |
\chapter{Números}
|
|
|
3105 |
|
|
|
3106 |
|
|
|
3107 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
3108 |
|
|
|
3109 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3110 |
\toki{luka} & cinc\\
|
|
|
3111 |
\toki{nanpa} & número\\
|
|
|
3112 |
\toki{tu} & dos; dividir\\
|
|
|
3113 |
\toki{wan} & u, un; unir\\
|
|
|
3114 |
\toki{weka} & lluny; treure, eliminar\\
|
|
|
3115 |
\end{exempledos}
|
|
|
3116 |
|
|
|
3117 |
\section*{Lliçó}
|
|
|
3118 |
|
|
|
3119 |
\subsection*{Ús infreqüent dels números}
|
|
|
3120 |
|
|
|
3121 |
Bé, abans de començar aquest a lliçó, vull advertir d'una cosa: el mètode que
|
|
|
3122 |
aprendràs per fer números grans s'ha d'evitar tant com sigui possible. Tot i que
|
|
|
3123 |
és possible dir números com 23 en Toki Pona, per res hauries d'especificar
|
|
|
3124 |
aquests números particulars a menys que sigui crucial.
|
|
|
3125 |
|
|
|
3126 |
Si intentes utilitzar aquest mètode tota l'estona per cada número del que vols
|
|
|
3127 |
parlar, un \toki{akesi} gran i dolent vindrà i et tallarà el dit petit.
|
|
|
3128 |
|
|
|
3129 |
\subsection*{Cardinals}
|
|
|
3130 |
|
|
|
3131 |
Bé, ja t'hauràs adonat que només hi ha tres números en Toki Pona: \toki{wan} 1,
|
|
|
3132 |
\toki{tu} 2 i \toki{luka}¡ 5.
|
|
|
3133 |
|
|
|
3134 |
Quan fa falta fer números més grans, els combinem. Bàsicament, els dius un
|
|
|
3135 |
darrera l'altre i vas sumant fins al número que vols. Per exemple:
|
|
|
3136 |
|
|
|
3137 |
\begin{exemple}
|
|
|
3138 |
\toki{tu wan} = 2 + 1 = 3\\
|
|
|
3139 |
\end{exemple}
|
|
|
3140 |
|
|
|
3141 |
Curiós, eh? Aquí tens més exemples:
|
|
|
3142 |
|
|
|
3143 |
\begin{exemple}
|
|
|
3144 |
\toki{tu tu} = 2 + 2 = 4\\
|
|
|
3145 |
\toki{luka wan} = 5 + 1 = 6\\
|
|
|
3146 |
\toki{luka luka} = 5 + 5 = 10\\
|
|
|
3147 |
\toki{luka luka tu} = 5 + 5 + 2 = 12\\
|
|
|
3148 |
\end{exemple}
|
|
|
3149 |
|
|
|
3150 |
Els números s'afegeixen als noms com si fossin adjectius:
|
|
|
3151 |
|
|
|
3152 |
\begin{exemple}
|
|
|
3153 |
\toki{jan luka tu} = 7 persones\\
|
|
|
3154 |
\toki{jan lili tu wan} = 3 nens\\
|
|
|
3155 |
\end{exemple}
|
|
|
3156 |
|
|
|
3157 |
Tal com veus, pot ser molt confús palrar de números més grans que 14 o així. Per
|
|
|
3158 |
exemple, 25 seria \toki{luka luka luka luka luka}. O fins i tot encara pitjor...
|
|
|
3159 |
Imagina't traduïr la cançó ''100 ampolles de cervesa sobre la paret''. La Toki
|
|
|
3160 |
Pona simplement no està pensada per parlar de números grans. És una llengua
|
|
|
3161 |
simple. Si no pots suportar no poder parlar del número 523 en un idioma, llavors
|
|
|
3162 |
la Toki Pona no és per a tu. Potser t'agradaria més el llatí. En tot cas, la raó
|
|
|
3163 |
per la que ho menciono és que una vegada vaig veure en un fòrum de Toki Pona una
|
|
|
3164 |
persona que feia servir una versió horrible, vomitiva, de la Toki Pona per poder
|
|
|
3165 |
escriure números grans ràpidament. Bàsicament feia servir \toki{pi} com a signe
|
|
|
3166 |
per multiplicar els números. Per exemple, ell escrivia 25 així:
|
|
|
3167 |
|
|
|
3168 |
\begin{exemple}
|
|
|
3169 |
\toki{luka pi luka}\\
|
|
|
3170 |
\end{exemple}
|
|
|
3171 |
|
|
|
3172 |
Recorda que això NO és correcte. Francament, aquest mètode és completament
|
|
|
3173 |
oposat a la raó per la qual es va crear la Toki Pona en un primer moment.
|
|
|
3174 |
|
|
|
3175 |
\subsection*{Utilitzar \toki{mute}. Mantenir els números.}
|
|
|
3176 |
|
|
|
3177 |
Bé, per tant és una mala idea utilitzar els números quan no els necessites en
|
|
|
3178 |
absolut. En canvi, utilitzem \toki{mute} per qualsevol número més gran que dos:
|
|
|
3179 |
|
|
|
3180 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3181 |
\toki{jan mute li kama.} & Va venir molta gent.\\
|
|
|
3182 |
\end{exempledos}
|
|
|
3183 |
|
|
|
3184 |
Sí, de fet és força poc precís. \toki{mute} en la frase anterior podria voler
|
|
|
3185 |
dir 3 o podria voler dir 3.000. Per sort, \toki{mute} només és un adjectiu, i
|
|
|
3186 |
per tant li podem enganxar més adjectius al seu darrera. Això és el que hauries
|
|
|
3187 |
de dir si hi havia molta i molta gent:
|
|
|
3188 |
|
|
|
3189 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3190 |
\toki{jan mute mute mute li kama!} & Ve molta, molta i molta gent!\\
|
|
|
3191 |
\end{exempledos}
|
|
|
3192 |
|
|
|
3193 |
Segurament, aquesta frase vol dir que venen més de mil persones. Ara
|
|
|
3194 |
imagina't que tens més de dues persones, però no gaires més. Posem-hi que quatre
|
|
|
3195 |
o cinc. Diries això:
|
|
|
3196 |
|
|
|
3197 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3198 |
\toki{jan mute lili li kama.} & Ve una mica de gent.\\
|
|
|
3199 |
\end{exempledos}
|
|
|
3200 |
|
|
|
3201 |
De nou, aquestes descripcions són relatives, i serien diferents segons de què
|
|
|
3202 |
parlessis. Simplement fes servir el sentit comú, i recorda que la Toki Pona no
|
|
|
3203 |
té a veure amb ser exacte.
|
|
|
3204 |
|
|
|
3205 |
\subsection*{Ordinals}
|
|
|
3206 |
|
|
|
3207 |
Si has entès com funcionen els cardinals, els números ordinals només necessiten
|
|
|
3208 |
un petit pas més. Així traduiries la \catala{quarta persona}:
|
|
|
3209 |
|
|
|
3210 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3211 |
\toki{jan pi nanpa tu tu} & persona del número quatre; quarta persona\\
|
|
|
3212 |
\end{exempledos}
|
|
|
3213 |
|
|
|
3214 |
Com he dit abans, si has entès els números cardinals, és fàcil perquè només has
|
|
|
3215 |
d'afegir \toki{pi nanpa} entre el nom i el número. Aquí tens més exemples, si
|
|
|
3216 |
creus que et fan falta:
|
|
|
3217 |
|
|
|
3218 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3219 |
\toki{ni li jan lili ona pi nanpa tu.} & Aquest és el seu segon fill.\\
|
|
|
3220 |
\toki{meli mi pi nanpa wan li nasa.} & La meva primera xicota estava sonada.\\
|
|
|
3221 |
\end{exempledos}
|
|
|
3222 |
|
|
|
3223 |
\subsection*{Altres usos de \toki{wan} i \toki{tu}}
|
|
|
3224 |
|
|
|
3225 |
\toki{wan} es pot fer servir de verb. Vol dir \catala{unir}.
|
|
|
3226 |
|
|
|
3227 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3228 |
\toki{mi en meli mi li wan.} & Jo i la meva xicota ens hem unit. \\
|
|
|
3229 |
& Jo i la meva xicota ens hem casat.\\
|
|
|
3230 |
\end{exempledos}
|
|
|
3231 |
|
|
|
3232 |
\toki{tu} com a verb vol dir \catala{dividir} o \catala{partir}.
|
|
|
3233 |
|
|
|
3234 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3235 |
\toki{o tu e palisa ni.} & Parteix aquest bastó. Trenca'l en dos trossos.\\
|
|
|
3236 |
\end{exempledos}
|
|
|
3237 |
|
|
|
3238 |
\subsection*{Miscel·lània}
|
|
|
3239 |
|
|
|
3240 |
La paraula d'avui és \toki{weka}. Com a verb, vol dir \catala{eliminar},
|
|
|
3241 |
\catala{desfer-se de}, etc.
|
|
|
3242 |
|
|
|
3243 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3244 |
\toki{o weka e len sina.} & Treu-te la roba.\\
|
|
|
3245 |
\toki{o weka e jan lili tan ni. ona li} & Aparta el nen d'aquí. No\\
|
|
|
3246 |
\indent \toki{wile ala kute e ni.} & hauria de sentir això.\\
|
|
|
3247 |
\end{exempledos}
|
|
|
3248 |
|
|
|
3249 |
\toki{weka} també es fa servir molt sovint com a adjectiu i com a adverbi.
|
|
|
3250 |
|
|
|
3251 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3252 |
\toki{mi weka.} & Era lluny.\\
|
|
|
3253 |
\toki{mi wile tawa weka.} & Vull anar-me'n lluny. Vull marxar.\\
|
|
|
3254 |
\end{exempledos}
|
|
|
3255 |
|
|
|
3256 |
També es pot fer servir com a equivalent de \catala{llunyà} o \catala{distant}.
|
|
|
3257 |
|
|
|
3258 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3259 |
\toki{tomo mi li weka tan ni.} & Casa meva és lluny d'aquí.\\
|
|
|
3260 |
\toki{ma Elopa li weka tan ma Mewika.} & Europa és lluny d'amèrica.\\
|
|
|
3261 |
\end{exempledos}
|
|
|
3262 |
|
|
|
3263 |
I afegeix \toki{ala} per voler dir que alguna cosa està a prop:
|
|
|
3264 |
|
|
|
3265 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3266 |
\toki{ma Kanse li weka ala tan ma Italija.} & França no és lluny d'Itàlia.\\
|
|
|
3267 |
\end{exempledos}
|
|
|
3268 |
|
|
|
3269 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
3270 |
|
|
|
3271 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
3272 |
|
|
|
3273 |
\begin{exemple}
|
|
|
3274 |
Vaig veure tres ocells. \\
|
|
|
3275 |
% mi lukin e waso tu wan.
|
|
|
3276 |
Ve molta gent. \\
|
|
|
3277 |
% jan mute li kama.
|
|
|
3278 |
La primera persona és aquí. \\
|
|
|
3279 |
% jan pi nanpa wan li lon.
|
|
|
3280 |
Tinc dos cotxes. \\
|
|
|
3281 |
% mi jo e tomo tawa tu.
|
|
|
3282 |
Venen algunes (no gaires) persones. \\
|
|
|
3283 |
% jan mute lili li kama.
|
|
|
3284 |
Uniu-vos! \\
|
|
|
3285 |
% o wan!
|
|
|
3286 |
\end{exemple}
|
|
|
3287 |
|
|
|
3288 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
3289 |
|
|
|
3290 |
\begin{exemple}
|
|
|
3291 |
\toki{mi weka e ijo tu ni.} \\
|
|
|
3292 |
% Em vaig desfer d'aquestes dues coses.
|
|
|
3293 |
\toki{o tu.} \\
|
|
|
3294 |
% Partiu-vos. Separeu-vos.
|
|
|
3295 |
\toki{mi lukin e soweli luka.} \\
|
|
|
3296 |
% Veig cinc mamífers.
|
|
|
3297 |
\toki{mi weka.} \\
|
|
|
3298 |
% Era lluny.
|
|
|
3299 |
\end{exemple}
|
|
|
3300 |
|
|
|
3301 |
|
|
|
3302 |
\chapter{\toki{la}}
|
|
|
3303 |
|
|
|
3304 |
\section*{Vocabulari}
|
|
|
3305 |
|
|
|
3306 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3307 |
\toki{la} & Separa l'adverbi de contexte de la frase\\
|
|
|
3308 |
\toki{mun} & lluna; llunar\\
|
|
|
3309 |
\toki{open} & obrir, començar, engegar\\
|
|
|
3310 |
\toki{pini} & final; acabar, aturar, apagar\\
|
|
|
3311 |
\toki{tenpo} & temps\\
|
|
|
3312 |
\end{exempledos}
|
|
|
3313 |
|
|
|
3314 |
Assegura't també de recordar què volen dir tant \toki{kama} com \toki{ni},
|
|
|
3315 |
perquè les farem servir molt amb les frases de \toki{la}.
|
|
|
3316 |
|
|
|
3317 |
\section*{Lliçó}
|
|
|
3318 |
|
|
|
3319 |
\subsection*{\toki{la}}
|
|
|
3320 |
|
|
|
3321 |
Per a la majoria de gent, aprendre com fer servir aquesta paraula és el concepte
|
|
|
3322 |
més difícil de tot l'idioma. Per sort, aquest és l'últim concepte que aprendràs
|
|
|
3323 |
en aquest curs!
|
|
|
3324 |
|
|
|
3325 |
\toki{la} es pot dividir en tres usos diferents. Per tant, els cobriré d'un en
|
|
|
3326 |
un. Comencem.
|
|
|
3327 |
|
|
|
3328 |
\subsection*{\toki{la} precedit per una sola paraula}
|
|
|
3329 |
|
|
|
3330 |
Primer mirem-nos una frase normal, i després mirem a la mateixa frase amb un
|
|
|
3331 |
frase de \toki{la} engangxada:
|
|
|
3332 |
|
|
|
3333 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3334 |
\toki{ilo li pakala.} & L'eina està espatllada.\\
|
|
|
3335 |
\toki{ken la ilo li pakala.} & L'eina potser està espatllada. \\
|
|
|
3336 |
\end{exempledos}
|
|
|
3337 |
|
|
|
3338 |
Ja veus que les frases de \toki{la} van al començament. La frase que afecta va
|
|
|
3339 |
primer, llavors \toki{la}, i finalment la frase principal (afectada).
|
|
|
3340 |
|
|
|
3341 |
M'agradaria explicar de manera lògica perquè \toki{ken}, quan va abans del
|
|
|
3342 |
\toki{la} vol dir \catala{potser}. Però no hi ha cap bona explicació. Si no ho
|
|
|
3343 |
entens, aquesta és una de les coses que hauràs d'acceptar i utilitzar-la tal
|
|
|
3344 |
qual. De tota manera aquí tens més exemples:
|
|
|
3345 |
|
|
|
3346 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3347 |
\toki{ken la jan Lisa li jo e ona.} & Potser ho té la Lisa.\\
|
|
|
3348 |
\toki{ken la ona li lape.} & Potser està dormint. \\
|
|
|
3349 |
\toki{ken la mi ken tawa ma Mewika.} & Potser puc anar a Amèrica. \\
|
|
|
3350 |
\end{exempledos}
|
|
|
3351 |
|
|
|
3352 |
|
|
|
3353 |
\subsection*{El temps i \toki{la}}
|
|
|
3354 |
|
|
|
3355 |
Abans de que aprenem com fer servir \toki{tenpo} amb \toki{la}, hem d'aprendre
|
|
|
3356 |
\toki{tenpo} tot sol. \toki{tenpo} és molt simple, de fet. Actua simplement com
|
|
|
3357 |
qualsevol altre nom. Aquí tens una llista pràctica de moltes de les frases
|
|
|
3358 |
típiques que es poden fer amb \toki{tenpo}.
|
|
|
3359 |
|
|
|
3360 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3361 |
\toki{tenpo suno} & dia de sol - dia\\
|
|
|
3362 |
\toki{tenpo pimeja} & temps fosk - nit \\
|
|
|
3363 |
\toki{tenpo ni} & aquest temps - ara (present)\\
|
|
|
3364 |
\toki{tenpo suno ni} & aquest temps de sol - avui\\
|
|
|
3365 |
\toki{tenpo pimeja ni} & aquest temps fosc - aquesta nit\\
|
|
|
3366 |
\toki{tenpo kama} & temps que ve - (futur)\\
|
|
|
3367 |
\toki{tenpo kama lili} & temps que ve poc - aviat\\
|
|
|
3368 |
\toki{tenpo pini} & tenps que ha passat - (passat)\\
|
|
|
3369 |
\toki{tenpo suno pini} & temps de sol passat - ahir\\
|
|
|
3370 |
\toki{tenpo pimeja pini} & temps fosc passat - aquesta nit passada\\
|
|
|
3371 |
\toki{tenpo suno kama} & temps de sol que ve - demà\\
|
|
|
3372 |
\toki{tenpo mute} & molt de temps - sovint\\
|
|
|
3373 |
\end{exempledos}
|
|
|
3374 |
|
|
|
3375 |
Ara, pots posar aquestes frasetes abans del \toki{la} per dir quan una cosa ha
|
|
|
3376 |
passat:
|
|
|
3377 |
|
|
|
3378 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3379 |
\toki{tenpo pini la mi weka.} & Abans, jo era lluny.\\
|
|
|
3380 |
\toki{tenpo ni la mi lon.} & Ara, hi sóc.\\
|
|
|
3381 |
\toki{tenpo kama la mi lape.} & En el futur, dormiré.\\
|
|
|
3382 |
\toki{tenpo pimeja pini la mi kama nasa.} & Aquesta nit passada, em vaig
|
|
|
3383 |
emborratxar.\\
|
|
|
3384 |
\end{exempledos}
|
|
|
3385 |
|
|
|
3386 |
També fem servir \toki{tenpo la} per parlar de l'edat. Només per avisar-te,
|
|
|
3387 |
parlem de l'edat fent servir una expressió una mica idiomàtica. Aquí tens com
|
|
|
3388 |
demanar \catala{quants anys tens?}:
|
|
|
3389 |
|
|
|
3390 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3391 |
\toki{tenpo pi mute seme la sina sike e suno?} & Quantes vegades de quina \\
|
|
|
3392 |
& quantitat (\toki{la}) has donat voltes al sol?\\
|
|
|
3393 |
\end{exempledos}
|
|
|
3394 |
|
|
|
3395 |
Sí, sé que sembla una tonteria. Però això és essencialment el que has estat fent
|
|
|
3396 |
cada vegada que celebres un aniversari. Els aniversaris venen un cop cada any, i
|
|
|
3397 |
cada cop que tens un aniversari, has fet una volta més al sol. I d'aquí ve la
|
|
|
3398 |
frase. Per respondre-la i dir a algú quants anys tens, simplement canvia
|
|
|
3399 |
\toki{pi mute seme} amb la teva edat:
|
|
|
3400 |
|
|
|
3401 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3402 |
\toki{tenpu tutu la mi sike e suno.} & Quatre vegades he donat la volta al
|
|
|
3403 |
sol. \\
|
|
|
3404 |
\end{exempledos}
|
|
|
3405 |
|
|
|
3406 |
|
|
|
3407 |
\subsection*{Expressant \catala{si}/\catala{quan} amb \toki{la}}
|
|
|
3408 |
|
|
|
3409 |
Fixa't en aquest exemple:
|
|
|
3410 |
|
|
|
3411 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3412 |
\toki{mama mi li moli la mi pilin ike.} & Els meus pares moren, em sento malament. \\
|
|
|
3413 |
\end{exempledos}
|
|
|
3414 |
|
|
|
3415 |
En català normal, ho traduiríem com \catala{si els meus pares moren, estaré
|
|
|
3416 |
trist}. Totes les frases \toki{la} tenen el mateix ordre que l'exemple. Si vols
|
|
|
3417 |
fórmules i patrons, aquí tens una bona manera de representar-ho:
|
|
|
3418 |
|
|
|
3419 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3420 |
\toki{1 la 2.} & Si/quan 1 passa, 2 també passa. \\
|
|
|
3421 |
\end{exempledos}
|
|
|
3422 |
|
|
|
3423 |
Si no ets gaire bo en patrons, t'ho explicaré una mica més. Quan dius en català
|
|
|
3424 |
una cosa com \catala{Si aprenc, sóc espavilat}, pots canviar-ho a Toki Pona
|
|
|
3425 |
així:
|
|
|
3426 |
|
|
|
3427 |
\begin{exemple}
|
|
|
3428 |
Jo aprenc (\toki{la}) sóc espavilat.\\
|
|
|
3429 |
\end{exemple}
|
|
|
3430 |
|
|
|
3431 |
La paraula \catala{si} (o \catala{quan}, depenent de la frase; tots dos volen
|
|
|
3432 |
dir bàsicament el mateix) es perd. La part de la frase que venia amb el
|
|
|
3433 |
\catala{si} (que en l'exemple és la part \catala{Jo aprenc}) va abans del
|
|
|
3434 |
\toki{la}. La resta de la frase (la part \catala{sóc espavilat}) vé després del
|
|
|
3435 |
\toki{la}. Aquí tens més exemples:
|
|
|
3436 |
|
|
|
3437 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3438 |
\toki{mi lape la ali li pona.} & Quan dormo, tot va bé. \\
|
|
|
3439 |
\toki{sina moku e telo nasa la sina nasa.} & Si beus cervesa, estaràs
|
|
|
3440 |
borratxo. \\
|
|
|
3441 |
\toki{sina moli la sina ken ala toki.} & Si ets mort, no pots parlar. \\
|
|
|
3442 |
\toki{mi pali mute la mi pilin ike.} & Quan treballo molt, em trobo malament. \\
|
|
|
3443 |
\end{exempledos}
|
|
|
3444 |
|
|
|
3445 |
\subsection*{Miscel·lània}
|
|
|
3446 |
|
|
|
3447 |
Com a última cosa que has d'aprendre en aquest curs, t'ensenyaré com fer el
|
|
|
3448 |
comparatiu i el superlatiu. Si et preguntes què és el comparatiu i el
|
|
|
3449 |
superlatiu, és bàsicament el que fas servir quan en català dius \catala{és més
|
|
|
3450 |
que}, \catala{és el més}. Aquí tens dos exemples en català, amb comparatiu o
|
|
|
3451 |
superlatiu en negreta:
|
|
|
3452 |
|
|
|
3453 |
\begin{exemple}
|
|
|
3454 |
És \textbf{el més ràpid} del món .\\
|
|
|
3455 |
En Joan és \textbf{més simpàtic} que l'Albert.\\
|
|
|
3456 |
\end{exemple}
|
|
|
3457 |
|
|
|
3458 |
Ara, per fer servir aquest concepte en Toki Pona, has de separar la teva idea en
|
|
|
3459 |
dues frases separades. Així diries \catala{La Maria és millor que l'Alba.}:
|
|
|
3460 |
|
|
|
3461 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3462 |
\toki{jan Malija li pona mute. jan Ala li pona lili.} & La Maria és molt bona.
|
|
|
3463 |
L'Alba \\
|
|
|
3464 |
& no és gaire bona.\\
|
|
|
3465 |
\end{exempledos}
|
|
|
3466 |
|
|
|
3467 |
S'entén? Dius que una cosa és molt, mentre dius que l'altra és poc del mateix.
|
|
|
3468 |
Aquí tens més exemples:
|
|
|
3469 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3470 |
\toki{mi suli mute. sina suli lili.} & Jo sóc més gran que tu.\\
|
|
|
3471 |
\toki{mi moku mute. sina moku lili.} & Jo menjo més que tu.\\
|
|
|
3472 |
\end{exempledos}
|
|
|
3473 |
|
|
|
3474 |
|
|
|
3475 |
\section*{Pràctica}
|
|
|
3476 |
|
|
|
3477 |
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
|
|
|
3478 |
|
|
|
3479 |
\begin{exemple}
|
|
|
3480 |
Potser la Maria vindrà. \\
|
|
|
3481 |
% ken la jan Malija li kama.
|
|
|
3482 |
Aquesta nit passada he mirat Els Joves. \\
|
|
|
3483 |
% tenpo pimeja pini la mi lukin e sitelen tawa Els Joves.
|
|
|
3484 |
Si ve l'enemic, crema aquests papers. \\
|
|
|
3485 |
% jan ike li kama la o seli e lipu ni.
|
|
|
3486 |
Potser està a l'escola. \\
|
|
|
3487 |
% ken la ona li lon tomo sona.
|
|
|
3488 |
He de treballar demà. \\
|
|
|
3489 |
% tenpo suno kama la mi wile pali.
|
|
|
3490 |
Quan fa calor, suo. \\
|
|
|
3491 |
% seli li lon la mi pana e telo tan selo mi.
|
|
|
3492 |
\end{exemple}
|
|
|
3493 |
|
|
|
3494 |
{\small Pensa: Quan hi ha calor, trec un fluïd de la meva pell}
|
|
|
3495 |
|
|
|
3496 |
\begin{exemple}
|
|
|
3497 |
Obre la porta. \\
|
|
|
3498 |
% o open e lupa.
|
|
|
3499 |
La lluna és gran aquesta nit. \\
|
|
|
3500 |
% tenpo pimeja ni la mun li suli.
|
|
|
3501 |
\end{exemple}
|
|
|
3502 |
|
|
|
3503 |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
|
|
|
3504 |
|
|
|
3505 |
\begin{exemple}
|
|
|
3506 |
\toki{ken la jan lili li wile moku e telo.} \\
|
|
|
3507 |
% Potser el nen té set.
|
|
|
3508 |
\toki{tenpo ali la o kama sona.} \\
|
|
|
3509 |
% Aprèn sempre!
|
|
|
3510 |
\toki{sina sona e toki ni la sina sona e toki pona.} \\
|
|
|
3511 |
% Tradueix-te-la tu mateix. :)
|
|
|
3512 |
\end{exemple}
|
|
|
3513 |
|
|
|
3514 |
|
|
|
3515 |
\chapter{Conclusió (de \toki{jan Pije})}
|
|
|
3516 |
|
|
|
3517 |
\emph{mi sitelen e kama sona pi toki Inli tawa toki Kataluna.
|
|
|
3518 |
taso mi sitelen ala e ni. jan Pije sitelen e ni:}
|
|
|
3519 |
|
|
|
3520 |
pona! tenpo ni la sina sona e toki pona mute. toki pona li pona ala pona tawa
|
|
|
3521 |
sina? mi wile e ni: ona li pona tawa sina.
|
|
|
3522 |
|
|
|
3523 |
sina sona e toki pona mute. taso sina ken kin kama sona e ijo sin. sina wile
|
|
|
3524 |
sona pona e toki pona la o kama tawa tomo toki pi toki pona. -- sina jo e ilo
|
|
|
3525 |
mIRC la o pilin e \href{irc://irc.freenode.net/tokipona}{nena ni}. sina lukin
|
|
|
3526 |
e nena \emph{Proceed} la o pilin e ona. -- sina
|
|
|
3527 |
jo ala e ilo \emph{mIRC} la sina ken pali e ijo tu: sina ken kama jo e ilo
|
|
|
3528 |
mIRC. anu
|
|
|
3529 |
sina ken tawa ijo irc://irc.freenode.net/tokipona kepeken ilo sina.
|
|
|
3530 |
|
|
|
3531 |
sina wile ala kama tawa tomo toki la o pana e lipu tawa nimi
|
|
|
3532 |
(bknight009@yahoo.com). mi wile mute toki tawa sina! sina ken la o kepeken e
|
|
|
3533 |
toki pona taso.
|
|
|
3534 |
|
|
|
3535 |
toki awen pona li lon li kepeken e toki pona. tenpo pini la toki awen ni li
|
|
|
3536 |
kepeken e toki Inli. taso jan li pana e toki pona tawa ona.
|
|
|
3537 |
|
|
|
3538 |
\begin{description}
|
|
|
3539 |
\item[kasi pona]
|
|
|
3540 |
kasi suli en jan lili li jan pona. taso ali li ante. ni li toki pona.
|
|
|
3541 |
\item[jan ike Kin li pakala e tenpo pona Kolisu!]
|
|
|
3542 |
jan ike Kin li wile pakala e tenpo pona Kolisu. ona li ken ala
|
|
|
3543 |
ken pona e wile ike ni?
|
|
|
3544 |
\item[jan Lowe]
|
|
|
3545 |
jan Wansa li wile moli e kasi. taso jan Lowe li wile
|
|
|
3546 |
ala e ni.
|
|
|
3547 |
\item[soweli Kipa li lili. - tenpo suno pi jan moli]
|
|
|
3548 |
tenpo suno pi jan moli li pona tawa soweli
|
|
|
3549 |
Kipa.
|
|
|
3550 |
\end{description}
|
|
|
3551 |
|
|
|
3552 |
sina wile e toki awen ni la mi jo e ona.
|
|
|
3553 |
sina pana e lipu tawa nimi
|
|
|
3554 |
(bknight009@yahoo.com) la mi pana e toki
|
|
|
3555 |
awen tawa sina. o kepeken e toki pona taso!
|
|
|
3556 |
|
|
|
3557 |
sina sona e toki pona. pona! tenpo ni la
|
|
|
3558 |
sina ken pali. o pana e sona pi toki pona
|
|
|
3559 |
tawa jan ante. o pali e toki awen. o toki
|
|
|
3560 |
kepeken toki pona! toki pona li toki pona.
|
|
|
3561 |
mi wile e ni: jan mute li sona e ona. sina
|
|
|
3562 |
ken kama e ni.
|
|
|
3563 |
|
|
|
3564 |
{\center \LARGE o pona!\\}
|
|
|
3565 |
|
|
|
3566 |
% %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%% SOLUCIONS %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
|
|
|
3567 |
|
|
|
3568 |
\chapter{Solucions als exercicis}
|
|
|
3569 |
|
|
|
3570 |
% *** Posar que el número de secció comenci al 3
|
|
|
3571 |
\section*{Frases bàsiques}
|
|
|
3572 |
|
|
|
3573 |
|
|
|
3574 |
\noindent
|
|
|
3575 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3576 |
La gent és bona. & \toki{jan li pona.} \\
|
|
|
3577 |
Estic menjant. & \toki{mi moku.} \\
|
|
|
3578 |
Ets alt. & \toki{sina suli.} \\
|
|
|
3579 |
L'aigua és simple. & \toki{telo li pona.} \\
|
|
|
3580 |
El llac és gran. & \toki{telo li suli.} \\
|
|
|
3581 |
\end{exempledos}
|
|
|
3582 |
|
|
|
3583 |
\noindent
|
|
|
3584 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3585 |
\toki{suno li suli.} &El sol és gran \\
|
|
|
3586 |
\toki{mi suli.} &Sóc important / Estic gras \\
|
|
|
3587 |
\toki{jan li moku.} &Algú menja \\
|
|
|
3588 |
\end{exempledos}
|
|
|
3589 |
|
|
|
3590 |
\section*{Complement directe}
|
|
|
3591 |
|
|
|
3592 |
|
|
|
3593 |
\noindent
|
|
|
3594 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3595 |
Tinc una eina. & \toki{mi jo e ilo.} \\
|
|
|
3596 |
Ella menja fruita. & \toki{ona li moku e kili.} \\
|
|
|
3597 |
Alguna cosa m'està mirant. & \toki{ijo li lukin e mi.} \\
|
|
|
3598 |
Ell vol aixafar l'aranya. & \toki{ona li wile pakala e pipi.} \\
|
|
|
3599 |
La pera és un menjar i és bona. & \toki{kili li moku li pona.} \\
|
|
|
3600 |
L'escarabat té set. & \toki{pipi li wile moku e telo.} \\
|
|
|
3601 |
\end{exempledos}
|
|
|
3602 |
|
|
|
3603 |
\noindent
|
|
|
3604 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3605 |
\toki{mi lukin e ni.} &Estic mirant allò. \\
|
|
|
3606 |
\toki{mi wile unpa e ona.} &Vull fer sexe amb ell/ella \\
|
|
|
3607 |
\toki{jan li wile jo e ma.} &La gent vol posseir el país. \\
|
|
|
3608 |
\toki{mi jan li suli.} &Sóc algú i sóc important \\
|
|
|
3609 |
\end{exempledos}
|
|
|
3610 |
|
|
|
3611 |
\section*{Adjectius, noms compostos i adverbis}
|
|
|
3612 |
|
|
|
3613 |
{\center
|
|
|
3614 |
\toki{mi jo e kili.} \\
|
|
|
3615 |
\toki{ona li pona li lili.} \\
|
|
|
3616 |
\toki{mi moku lili e kili lili.} \\
|
|
|
3617 |
}
|
|
|
3618 |
|
|
|
3619 |
\vspace{6pt}
|
|
|
3620 |
|
|
|
3621 |
{\center
|
|
|
3622 |
Tinc una fruita \\
|
|
|
3623 |
És bona i petita \\
|
|
|
3624 |
Mossego una mica la fruita petita \\
|
|
|
3625 |
}
|
|
|
3626 |
\vspace{6pt}
|
|
|
3627 |
|
|
|
3628 |
\noindent
|
|
|
3629 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3630 |
El líder va beure aigua bruta. & \toki{jan lawa li moku e telo jaki.} \\
|
|
|
3631 |
Necessito una forquilla. & \toki{mi wile e ilo moku.} \\
|
|
|
3632 |
Un enemic els ataca. & \toki{jan ike li utala e ona mute.} \\
|
|
|
3633 |
Aquella mala persona té roba estranya. & \toki{jan ike ni li jo e len nasa.} \\
|
|
|
3634 |
Vam beure molt de vodka. & \toki{mi mute li moku e telo nasa mute.} \\
|
|
|
3635 |
Els nens miren els adults. & \toki{jan lili li lukin e jan suli.} \\
|
|
|
3636 |
\end{exempledos}
|
|
|
3637 |
|
|
|
3638 |
\noindent
|
|
|
3639 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3640 |
\toki{mi lukin sewi e tomo suli.} &Miro enlaire cap al gran edifici. \\
|
|
|
3641 |
\toki{seli suno li seli e tomo mi.} &La calor del sol escalfa casa meva. \\
|
|
|
3642 |
\toki{jan lili li wile e telo kili.} &La mainada volen suc de fruita. \\
|
|
|
3643 |
\toki{ona mute li nasa e jan suli.} &Ells van fer tornar bojos els adults. \\
|
|
|
3644 |
\end{exempledos}
|
|
|
3645 |
|
|
|
3646 |
|
|
|
3647 |
\section*{Preposicions 1: \toki{lon}, \toki{kepeken}, i \toki{tawa}}
|
|
|
3648 |
|
|
|
3649 |
|
|
|
3650 |
\noindent
|
|
|
3651 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3652 |
He arreglat la llanterna amb una eina petita. & \toki{mi pona e ilo suno
|
|
|
3653 |
kepeken ilo lili.} \\
|
|
|
3654 |
M'agrada la Toki Pona. & \toki{toki pona li pona tawa mi.} \\
|
|
|
3655 |
Els hem donat menjar. & \toki{mi mute li pana e moku tawa ona mute.} \\
|
|
|
3656 |
Aquest és pel meu amic. & \toki{ni li tawa jan pona mi.} \\
|
|
|
3657 |
Les eines són al contenidor. & \toki{ilo li lon poki.} \\
|
|
|
3658 |
Aquella ampolla és al fang. & \toki{poki ni li lon jaki.} \\
|
|
|
3659 |
Vull anar a la seva casa amb el meu cotxe. & \toki{mi wile tawa tomo ona} \\
|
|
|
3660 |
& \toki{kepeken tomo tawa mi.} \\
|
|
|
3661 |
S'estan queixant. & \toki{ona mute li utala toki.} \\
|
|
|
3662 |
\end{exempledos}
|
|
|
3663 |
|
|
|
3664 |
\noindent
|
|
|
3665 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3666 |
\toki{sina wile kama tawa tomo toki.} &Hauries de venir al xat. \\
|
|
|
3667 |
\toki{jan li toki kepeken toki pona lon tomo toki.} &La gent parla en Toki Pona
|
|
|
3668 |
al xat. \\
|
|
|
3669 |
\toki{mi tawa tomo toki. ona li pona tawa mi.} &Vaig al xat. És bo per a mi. \\
|
|
|
3670 |
\toki{sina kama jo e jan pona lon ni} &Faràs amics allà. \\
|
|
|
3671 |
% Comentari: lon significa tant aquí com allà. Pots entendre el significat
|
|
|
3672 |
% literal?
|
|
|
3673 |
\end{exempledos}
|
|
|
3674 |
|
|
|
3675 |
\section*{Preposicions 2}
|
|
|
3676 |
|
|
|
3677 |
|
|
|
3678 |
\noindent
|
|
|
3679 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3680 |
El meu amic està al meu costat. & \toki{jan pona mi li lon poka mi.} \\
|
|
|
3681 |
El sol és sobre meu. & \toki{suno li lon sewi mi.} \\
|
|
|
3682 |
La terra és sota meu. & \toki{ma li lon anpa mi.} \\
|
|
|
3683 |
% el país / la terra
|
|
|
3684 |
Les coses dolentes són darrera meu. & \toki{ijo ike li lon monsi mi.} \\
|
|
|
3685 |
Estic bé perquè estic viu. & \toki{mi pona tan ni: mi lon.} \\
|
|
|
3686 |
% "lon" també vol dir existir, ser real. Ja estava a vocabulari anterior.
|
|
|
3687 |
Miro el paisatge al costat del meu amic. & \toki{mi lukin e ma poka jan pona
|
|
|
3688 |
mi.} \\
|
|
|
3689 |
La gent semblen formigues. & \toki{jan li lukin sama pipi.} \\
|
|
|
3690 |
\end{exempledos}
|
|
|
3691 |
|
|
|
3692 |
\noindent
|
|
|
3693 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3694 |
\toki{poka mi li pakala.} &Em fa mal al costat. \\
|
|
|
3695 |
% què és un "hip"?
|
|
|
3696 |
\toki{mi kepeken e poki e ilo moku.} &Faig servir un bol i una cullera. \\
|
|
|
3697 |
\toki{jan li lon insa tomo.} &Algú està dins la casa. \\
|
|
|
3698 |
\end{exempledos}
|
|
|
3699 |
|
|
|
3700 |
\section*{Negació - Preguntes de sí o no}
|
|
|
3701 |
|
|
|
3702 |
\noindent
|
|
|
3703 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3704 |
És divertit? Sí. & \toki{ni li musi ala musi? musi.} \\
|
|
|
3705 |
M'has de dir perquè. & \toki{sina wile toki e tan tawa mi.} \\
|
|
|
3706 |
Hi ha un insecte darrera meu? & \toki{pipi li lon ala lon poka mi?} \\
|
|
|
3707 |
T'agrado? & \toki{mi pona ala pona tawa sina?} \\
|
|
|
3708 |
No puc dormir. & \toki{mi ken ala lape.} \\
|
|
|
3709 |
No vull parlar amb tu. & \toki{mi wile ala toki tawa sina.} \\
|
|
|
3710 |
Ell no ha anat cap al llac. & \toki{ona li tawa ala telo.} \\
|
|
|
3711 |
\end{exempledos}
|
|
|
3712 |
|
|
|
3713 |
\noindent
|
|
|
3714 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3715 |
\toki{sina wile ala wile pali? wile ala.} &Vols treballar? No. \\
|
|
|
3716 |
\toki{jan utala li seli ala seli e tomo?} &El guerrer crema la casa?. \\
|
|
|
3717 |
\toki{jan lili li ken ala moku e telo nasa.} &La mainada no pot beure
|
|
|
3718 |
cervesa. \\
|
|
|
3719 |
\toki{sina kepeken ala kepeken e ni?} &Ho fas servir això? \\
|
|
|
3720 |
\toki{sina ken ala ken kama?} &Pots venir? \\
|
|
|
3721 |
\end{exempledos}
|
|
|
3722 |
|
|
|
3723 |
\section*{Gènere, paraules no oficials i ordres}
|
|
|
3724 |
|
|
|
3725 |
|
|
|
3726 |
\noindent
|
|
|
3727 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3728 |
La Sussana està boja. & \toki{jan Susana li nasa.} \\
|
|
|
3729 |
Vés! & \toki{o tawa!} \\
|
|
|
3730 |
Mare, espera. & \toki{mama meli o awen.} \\
|
|
|
3731 |
Vinc d'Europa. & \toki{mi kama tan ma Elopa.} \\
|
|
|
3732 |
Hahaha! Això és divertit. & \toki{a a a! ni li musi.} \\
|
|
|
3733 |
El meu nom és Ken. & \toki{nimi mi li ken.} \\
|
|
|
3734 |
Hola, Anna. & \toki{jan Ana o, toki.} \\
|
|
|
3735 |
\&@\#\$! (com en els còmics, quan algú s'emprenya) &\toki{pakala!} \\
|
|
|
3736 |
Vull anar a Austràlia (Austràlia = Oselija). &
|
|
|
3737 |
\toki{mi wile tawa ma Oselija.} \\
|
|
|
3738 |
Adéu! (dit per qui marxa) &\toki{mi tawa!.} \\
|
|
|
3739 |
\end{exempledos}
|
|
|
3740 |
|
|
|
3741 |
\noindent
|
|
|
3742 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3743 |
\toki{mu.} &Meuu, bup bup, muu, etc. \\
|
|
|
3744 |
\toki{mi wile kama sona e toki Inli.} &Vull aprendre anglès. \\
|
|
|
3745 |
\toki{jan Ana o pana e moku tawa mi.} &Anna, dóna'm menjar. \\
|
|
|
3746 |
\toki{o tawa musi poka mi!} &Balla amb mi! \\
|
|
|
3747 |
\toki{jan Mose o lawa e mi mute tawa ma pona.} &Moisès, guia'ns cap a la bona
|
|
|
3748 |
terra. \\
|
|
|
3749 |
\toki{tawa pona.} &Adéu (dit per la persona que es queda). \\
|
|
|
3750 |
\end{exempledos}
|
|
|
3751 |
|
|
|
3752 |
|
|
|
3753 |
\section*{Preguntes utilitzant \toki{seme}}
|
|
|
3754 |
|
|
|
3755 |
|
|
|
3756 |
\noindent
|
|
|
3757 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3758 |
Què vols fer? & \toki{sina wile pali e seme?} \\
|
|
|
3759 |
Qui t'estima? & \toki{jan seme li olin e sina?} \\
|
|
|
3760 |
És dolç això? & \toki{ni li suwi ala suwi?} \\
|
|
|
3761 |
Me'n vaig al llit. & \toki{mi tawa supa lape.} \\
|
|
|
3762 |
Vé més gent? & \toki{jan sin li kama ala kama?} \\
|
|
|
3763 |
Dóna'm una piruleta! & \toki{o pana e suwi tawa mi!} \\
|
|
|
3764 |
Qui hi ha per aquí? & \toki{jan seme li lon?} \\
|
|
|
3765 |
Quin insecte t'ha pessigat? & \toki{pipi seme li pakala e sina?} \\
|
|
|
3766 |
Amb qui anaves? & \toki{sina tawa poka jan seme?} \\
|
|
|
3767 |
A ell li encanta menjar &\toki{moku li pona tawa ona.} \\
|
|
|
3768 |
\end{exempledos}
|
|
|
3769 |
|
|
|
3770 |
\noindent
|
|
|
3771 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3772 |
\toki{jan Ken o, mi olin e sina.} &Ken, t'estimo. \\
|
|
|
3773 |
\toki{ni li jan seme?} &Qui és aquest?. \\
|
|
|
3774 |
\toki{sina lon seme?} &On estàs? \\
|
|
|
3775 |
\toki{mi lon tan seme?} &Perquè estic aquí? \\
|
|
|
3776 |
\toki{jan seme li meli sina?} &Qui és la teva xicota/dona? \\
|
|
|
3777 |
\toki{sina tawa ma tomo tan seme?} &Perquè vas anar a la ciutat? \\
|
|
|
3778 |
\toki{sina wile tawa ma seme?} &On vols anar? \\
|
|
|
3779 |
\end{exempledos}
|
|
|
3780 |
|
|
|
3781 |
\section*{\toki{pi}}
|
|
|
3782 |
|
|
|
3783 |
\noindent
|
|
|
3784 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3785 |
El fill de l'Anna és divertit. & \toki{jan lili pi jan Ana li musi.} \\
|
|
|
3786 |
Sóc un Tokiponista. & \toki{mi jan pi toki pona.} \\
|
|
|
3787 |
És un bon músic. & \toki{ona li jan pona pi kalama musi.} \\
|
|
|
3788 |
El capità del vaixell menja. & \toki{jan lawa pi tomo tawa telo li moku.} \\
|
|
|
3789 |
Bup bup. & \toki{mu.} \\
|
|
|
3790 |
La música d'en Canimas és bona. & \toki{kalama musi pi jan Kanima li pona.} \\
|
|
|
3791 |
Qui del grup és important? & \toki{jan seme pi kulupu ni li suli?} \\
|
|
|
3792 |
Casa nostra està feta un fàstig. & \toki{tomo pi mi mute li pakala.} \\
|
|
|
3793 |
Com s'ho ha fet? & \toki{ona li pali e ni kepeken nasin seme?} \\
|
|
|
3794 |
\end{exempledos}
|
|
|
3795 |
|
|
|
3796 |
\noindent
|
|
|
3797 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3798 |
\toki{kili pi jan Nuja li ike.} &La fruita de la Núria és dolenta. \\
|
|
|
3799 |
\toki{len pi jan Susana li jaki.} &La roba de la Sussana és bruta. \\
|
|
|
3800 |
\toki{mi sona ala e nimi pi ona mute.} &No sé el nom d'ells. \\
|
|
|
3801 |
\toki{mi wile ala toki pi kalama musi.} &No vull parlar de música. \\
|
|
|
3802 |
\toki{mi wile toki meli.} &Vull parlar de noies. \\
|
|
|
3803 |
\toki{sina pakala e ilo kepeken nasin seme?} &Com has trencat l'eina? \\
|
|
|
3804 |
\toki{jan Wasintan li jan lawa pona pi ma Mewika.} &Washington va ser un \\
|
|
|
3805 |
& bon líder d'Amèrica. \\
|
|
|
3806 |
\toki{wile pi jan ike li pakala e ijo.} &La voluntat de la mala \\
|
|
|
3807 |
& gent espatlla les coses. \\
|
|
|
3808 |
\end{exempledos}
|
|
|
3809 |
|
|
|
3810 |
|
|
|
3811 |
\section*{Conjuncions, temperatura}
|
|
|
3812 |
|
|
|
3813 |
\noindent
|
|
|
3814 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3815 |
Vols venir o què? & \toki{sina wile kama anu seme?} \\
|
|
|
3816 |
Vols menjar o aigua? & \toki{sina wile e moku anu telo?} \\
|
|
|
3817 |
Encara vull anar a casa meva. & \toki{mi kin while tawa tomo mi.} \\
|
|
|
3818 |
Aquest paper és fred. & \toki{lipu ni li lete pilin.} \\
|
|
|
3819 |
M'agraden els diners d'altres països. & \toki{mani pi ma ante li pona tawa mi.} \\
|
|
|
3820 |
Me'n vull anar, però no puc. & \toki{mi wile tawa. taso mi ken ala.} \\
|
|
|
3821 |
Estic sol. & \toki{mi taso li lon.} \\
|
|
|
3822 |
% Consell: Només jo sóc present
|
|
|
3823 |
\end{exempledos}
|
|
|
3824 |
|
|
|
3825 |
\noindent
|
|
|
3826 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3827 |
\toki{mi olin kin e sina.} &Encara t'estimo. \\
|
|
|
3828 |
\toki{mi pilin e ni: ona li jo ala e mani.} &Em sembla que no té diners. \\
|
|
|
3829 |
\toki{mi wile lukin e ma ante.} &Vull veure altres països. \\
|
|
|
3830 |
\toki{mi wile ala e ijo. mi lukin taso.} &No vull res. Només estic mirant. \\
|
|
|
3831 |
\toki{sina wile toki tawa mije anu meli?.} &Vols parlar d'un home, o d'una dona?
|
|
|
3832 |
\\
|
|
|
3833 |
% POR. Està bé?
|
|
|
3834 |
\end{exempledos}
|
|
|
3835 |
|
|
|
3836 |
\section*{Colors}
|
|
|
3837 |
|
|
|
3838 |
\noindent
|
|
|
3839 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3840 |
No veig la bossa blava. & \toki{mi lukin ala e poki laso.} \\
|
|
|
3841 |
Una persona petita i verda va & \toki{jan laso jelo lili li kama tan sewi.} \\
|
|
|
3842 |
venir del cel. & \\
|
|
|
3843 |
M'agrada el color lila. & \toki{kule loje laso li pona tawa mi.} \\
|
|
|
3844 |
El cel és blau. & \toki{sewi li laso.} \\
|
|
|
3845 |
Mira aquell insecte vermell! & \toki{o lukin e pipi loje ni!} \\
|
|
|
3846 |
Vull el mapa. & \toki{mi wile e sitelen ma.}\\
|
|
|
3847 |
Mires Els Aurons? & \toki{sina lukin ala lukin e sitelen tawa Els Aurons?} \\
|
|
|
3848 |
Quin color t'agrada? & \toki{kule seme li pona tawa sina?} \\
|
|
|
3849 |
\end{exempledos}
|
|
|
3850 |
|
|
|
3851 |
\noindent
|
|
|
3852 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3853 |
\toki{suno li jelo.} &El sol és groc. \\
|
|
|
3854 |
\toki{telo suli li laso.} &El mar (gran aigua) és blau. \\
|
|
|
3855 |
\toki{mi wile moku e kili loje.} &Vull menjar una fruita vermella. \\
|
|
|
3856 |
\toki{ona li kule e tomo tawa} & Ell pinta el cotxe. \\
|
|
|
3857 |
\end{exempledos}
|
|
|
3858 |
|
|
|
3859 |
{\center
|
|
|
3860 |
\toki{ma mi li pimeja.} \\
|
|
|
3861 |
\toki{kalama ala li lon.} \\
|
|
|
3862 |
\toki{mi lape. mi sona.} \\
|
|
|
3863 |
}
|
|
|
3864 |
\vspace{6pt}
|
|
|
3865 |
|
|
|
3866 |
{\center
|
|
|
3867 |
El meu món és fosc. \\
|
|
|
3868 |
No hi ha sorolls. \\
|
|
|
3869 |
Dormo. Ho sé. \\
|
|
|
3870 |
}
|
|
|
3871 |
\vspace{6pt}
|
|
|
3872 |
|
|
|
3873 |
\section*{Éssers vius}
|
|
|
3874 |
|
|
|
3875 |
\noindent
|
|
|
3876 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3877 |
Vull un gatet. & \toki{mi wile e soweli lili.} \\
|
|
|
3878 |
Ah! El dinosaure se'm vol menjar! & \toki{a! akesi li wile moku e mi!} \\
|
|
|
3879 |
El mosquit m'ha mossegat. & \toki{pipi li moku e mi.} \\
|
|
|
3880 |
Les vaques diuen muu. & \toki{soweli li toki e mu.} \\
|
|
|
3881 |
Els ocells volen en l'aire. & \toki{waso li tawa lon kon.} \\
|
|
|
3882 |
Vinga, mengem peix. & \toki{mi mute o moku e kala.} \\
|
|
|
3883 |
Les flors són maques. & \toki{kasi kule li pona lukin.} \\
|
|
|
3884 |
M'agraden les plantes. & \toki{kasi li pona tawa mi.} \\
|
|
|
3885 |
\end{exempledos}
|
|
|
3886 |
|
|
|
3887 |
\noindent
|
|
|
3888 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3889 |
\toki{mama ona li kepeken e kasi nasa.} & La seva mare feia servir marihuana. \\
|
|
|
3890 |
\toki{akesi li pana e telo moli.} & La serp va escupir verí. \\
|
|
|
3891 |
\toki{pipi li moku e kasi.} & Els insectes mengen plantes. \\
|
|
|
3892 |
\toki{soweli mi li kama moli.} & El meu gos s'està morint. \\
|
|
|
3893 |
\toki{jan Pawe o, mi wile ala moli.} & Forrest, no vull morir. \\
|
|
|
3894 |
\toki{mi lon ma kasi.} & Estic al bosc. \\
|
|
|
3895 |
\end{exempledos}
|
|
|
3896 |
|
|
|
3897 |
\section*{El cos}
|
|
|
3898 |
|
|
|
3899 |
\noindent
|
|
|
3900 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3901 |
Fes-me un petó. & \toki{o pilin e uta mi kepeken uta sina.} \\
|
|
|
3902 |
He de pixar. & \toki{mi wile pana e telo jelo.} \\
|
|
|
3903 |
Tinc el cabell moll. & \toki{linja mi li telo.} \\
|
|
|
3904 |
Tinc alguna cosa a l'ull. & \toki{ijo li lon oko mi.} \\
|
|
|
3905 |
No sento el que dius. & \toki{mi ken ala kute e toki sina.} \\
|
|
|
3906 |
He d'anar a cagar. & \toki{mi wile pana e ko jaki.} \\
|
|
|
3907 |
Aquell forat és gran. & \toki{lupa ni li suli.} \\
|
|
|
3908 |
\end{exempledos}
|
|
|
3909 |
|
|
|
3910 |
\noindent
|
|
|
3911 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3912 |
\toki{a! telo sijelo loje li kama tan nena kute mi!} & Ah! Em surt sang de
|
|
|
3913 |
l'orella! \\
|
|
|
3914 |
%\toki{selo mi li wile e ni: mi pilin e ona.} \\
|
|
|
3915 |
% .
|
|
|
3916 |
\toki{o pilin e nena.} & Toca el botó. \\
|
|
|
3917 |
\toki{o moli e pipi kepeken palisa.} & Mata l'insecte amb el bastó. \\
|
|
|
3918 |
\toki{luka mi li jaki. mi wile telo e ona.} & Tinc les mans brutes. Me les vull
|
|
|
3919 |
rentar. \\
|
|
|
3920 |
\toki{o pana e sike tawa mi.} & Dóna'm la pilota. \\
|
|
|
3921 |
\toki{mi pilin e seli sijelo sina.} & Sento la calor del teu cos. \\
|
|
|
3922 |
\end{exempledos}
|
|
|
3923 |
|
|
|
3924 |
\section*{Números}
|
|
|
3925 |
|
|
|
3926 |
\noindent
|
|
|
3927 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3928 |
Vaig veure tres ocells. & \toki{mi lukin e waso tu wan.} \\
|
|
|
3929 |
Ve molta gent. & \toki{jan mute li kama.} \\
|
|
|
3930 |
La primera persona és aquí. & \toki{jan pi nanpa wan li lon.} \\
|
|
|
3931 |
Tinc dos cotxes. & \toki{mi jo e tomo tawa tu.} \\
|
|
|
3932 |
Venen algunes (no gaires) persones. & \toki{jan mute lili li kama.} \\
|
|
|
3933 |
Uniu-vos! & \toki{o wan!} \\
|
|
|
3934 |
\end{exempledos}
|
|
|
3935 |
|
|
|
3936 |
\noindent
|
|
|
3937 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3938 |
\toki{mi weka e ijo tu ni.} & Em vaig desfer d'aquestes dues coses. \\
|
|
|
3939 |
\toki{o tu.} & Partiu-vos. Separeu-vos. \\
|
|
|
3940 |
\toki{mi lukin e soweli luka.} & Veig cinc mamífers. \\
|
|
|
3941 |
\toki{mi weka.} & Era lluny. \\
|
|
|
3942 |
\end{exempledos}
|
|
|
3943 |
|
|
|
3944 |
|
|
|
3945 |
\section*{\toki{la}}
|
|
|
3946 |
|
|
|
3947 |
\noindent
|
|
|
3948 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3949 |
Potser la Maria vindrà. & \toki{ken la jan Malija li kama.} \\
|
|
|
3950 |
Aquesta nit passada he mirat Els Joves. & \toki{tenpo pimeja pini la mi} \\
|
|
|
3951 |
& \toki{lukin e sitelen tawa Els Joves.} \\
|
|
|
3952 |
Si ve l'enemic, crema aquests papers. & \toki{jan ike li kama la o seli} \\
|
|
|
3953 |
& \toki{e lipu ni.} \\
|
|
|
3954 |
Potser està a l'escola. & \toki{ken la ona li lon tomo sona.} \\
|
|
|
3955 |
He de treballar demà. & \toki{tenpo suno kama la mi wile pali.} \\
|
|
|
3956 |
Quan fa calor, suo. & \toki{seli li lon la mi pana e telo tan selo mi.} \\
|
|
|
3957 |
Obre la porta. & \toki{o open e lupa.} \\
|
|
|
3958 |
La lluna és gran aquesta nit. & \toki{tenpo pimeja ni la mun li suli.} \\
|
|
|
3959 |
\end{exempledos}
|
|
|
3960 |
|
|
|
3961 |
\noindent
|
|
|
3962 |
\begin{exempledos}
|
|
|
3963 |
\toki{ken la jan lili li wile moku e telo.} & Potser el nen té set. \\
|
|
|
3964 |
\toki{tenpo ali la o kama sona.} & Aprèn sempre! \\
|
|
|
3965 |
\toki{sina sona e toki ni la sina sona e toki pona.} & Tradueix-te-la tu
|
|
|
3966 |
mateix. :-) \\
|
|
|
3967 |
\end{exempledos}
|
|
|
3968 |
|
|
|
3969 |
\end{document}
|