1 \documentclass[a4paper,catalan,ps2pdf]{report}

     2 \usepackage[latin1]{inputenc}

     3 \usepackage{babel}

     4 

     5 \usepackage{a4wide}

     6 \usepackage{hyperref}

     7 

     8 \newcommand{\toki}{\emph}

     9 \newcommand{\lletra}{\textbf}

    10 \newcommand{\catala}{\emph}

    11 

    12 \newenvironment{exemple}

    13 {\vspace{4pt}%

    14 	\begin{tabular}{l}}

    15 	{ \end{tabular}%

    16 	\vspace{4pt} }

    17 

    18 \newenvironment{exempledos}

    19 {\vspace{4pt}%

    20 	\begin{tabular}{ll@{}}}

    21 { \end{tabular}%

    22 	\vspace{4pt} }

    23 

    24 \newenvironment{taulados}

    25 {\vspace{6pt}%

    26 	\begin{tabular}{|l|l|} }

    27 { \end{tabular}%

    28 	\vspace{6pt} }

    29 

    30 \title{Curs de \emph{toki pona}}

    31 \author{\toki{jan Pije} \\ traduït al català per Lluís Batlle}

    32 

    33 \begin{document}

    34 \maketitle

    35 \tableofcontents

    36 \chapter{Introducció de \toki{jan pije}}

    37 

    38 \toki{toki!} Estic encantat que hagis decidit donar una ullada a aquestes

    39 lliçons.  Espero que aquesta introducció et respongui qualsevol pregunta que

    40 puguis tenir.  Si creus que vols aprendre Toki Pona, aquesta introducció també

    41 et donarà una idea de la feina que t'espera.

    42 

    43 Honestament, la Toki Pona no té masses seguidors, però la comunitat Toki Pona

    44 inclou com a mínim tres parlants fluïts (cosa que no poden dir moltes altres

    45 comunitats de llengües construïdes). Però si tu ets una d'aquestes persones

    46 que trobo de tant en tant, que pensen que la Toki Pona té

    47 varis centenars de parlants... bé, no es tracta pas d'això. De tota manera, et

    48 demanaria que consideressis la Toki Pona no pel que et pugui arribar a

    49 entretenir o pels seguidors que té, sinó més per les idees de simplicitat que et

    50 pot ensenyar, a més d'una manera més natural de pensar.

    51 

    52 Si ets com jo, mentre aprenguis Toki Pona trobaràs que les idees que introdueix

    53 potser entren en conflicte amb la teva opinió de les coses. No és pas fàcil

    54 adaptar-se a la manera de pensar que la Toki Pona requereix. Però tingues

    55 paciència; Segur que, tot i si no hi estàs d'acord, al menys eixamplarà la teva

    56 ment i t'ajudarà a entendre millor les coses. La Toki Pona és molt més que només

    57 una llengua.

    58 

    59 Ara hauries de poder decidir si vols o no vols aprendre la Toki Pona. Un últim

    60 advertiment: No et pensis que estàs sol aprenent la llengua. Estaré encantat

    61 d'ajudar-te amb el que sigui que et doni problemes; no dubtis en escriure'm per

    62 correu electrònic a \href{mailto:bknight009@yahoo.com}{bknight009@yahoo.com} (en

    63 tokipona o en anglès). També estic en el xat de Toki Pona sovint, i si no sóc

    64 allà el primer cop que entres al xat, continua-ho provant de tant en tant, i

    65 segur que em trobes.

    66 

    67 Havent dit això, gaudeix de les lliçons, i bona sort aprenent la Toki Pona!

    68 

    69 

    70 \chapter{Pronunciació}

    71 

    72 Hi ha catorze lletres a l'alfabet de la Toki Pona: nou consonants (\lletra{j k l

    73 m n p s t w}), i cinc vocals (\lletra{a e i o u}).

    74 

    75 \subsection*{Consonants}

    76 

    77 Excepte la \lletra{j}, totes les consonants es pronuncien com qualsevol persona parlant

    78 d'un idioma europeu espera. En una taula, exemplificant-ho amb paraules

    79 catalanes.

    80 

    81 \begin{taulados}

    82 \hline

    83 Lletra	& Pronunciada com \\

    84 \hline

    85 k	& \lletra{k}ilo \\

    86 l	& \lletra{l}àmina \\

    87 m	& \lletra{m}ón \\

    88 n	& \lletra{n}ino \\

    89 p	& \lletra{p}araula \\

    90 s	& \lletra{s}abata, bra\lletra{ç}, bro\lletra{ss}a \\

    91 t	& \lletra{t}aula \\

    92 w	& \lletra{u} diftongada: pa\lletra{u}, ta\lletra{u}la, ping\lletra{ü}í

    93 \\

    94 j	& \lletra{i} diftongada: ax\lletra{i}oma, p\lletra{i}ano \\

    95 \hline

    96 \end{taulados}

    97 

    98 Ja t'hauràs adonat, doncs, que la \lletra{j} no es pronuncia com la \lletra{j}

    99 catalana. Es pronuncia exactament com la \lletra{y} castellana.  Altres

   100 llengües com l'Esperanto també són així; de tota manera, si mai has estudiat

   101 una llengua que fa servir la \lletra{j} així, assegura't que ho pronuncies

   102 sempre tot bé. Si veus una \lletra{j}, imagina't que és una \lletra{i}, o potser

   103 encara millor una \lletra{y}.

   104 

   105 \subsection*{Vocals}

   106 

   107 Les vocals de Toki Pona són com les vocals del català (tant li fa si són obertes

   108 o tancades), el castellà, l'italià

   109 o l'Esperanto.

   110 O sigui, les típiques \lletra{a e i o u} tancades. En una taula, amb exemples

   111 catalans:

   112 

   113 \begin{taulados}

   114 \hline

   115 Lletra	& Pronunciada com \\

   116 \hline

   117 a	& p\lletra{a} \\

   118 e	& t\lletra{e}mps \\

   119 i	& r\lletra{i}tme \\

   120 o	& t\lletra{o}mb, tamb\lletra{o}r \\

   121 %% Enllaçable

   122 u	& d\lletra{u}bte \\

   123 \hline

   124 \end{taulados}

   125 

   126 \section*{Pràctica}

   127 

   128 Perquè puguis practicar la pronunciació, he fet una llista de paraules en Toki

   129 Pona. Baixa't la llista i practica dient cada paraula. Llavors, escolta el

   130 fitxer d'audio per comparar la teva pronunciació. Hi haurà una pausa de cinc

   131 segons entre cada paraula del fitxer d'audio. Bona sort!

   132 

   133 \begin{exemple}

   134 /\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.txt}{Baixa't la llista de

   135 paraules}/ \\

   136 /\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.mp3}{Baixa't el fitxer

   137 d'àudio}/ \\

   138 \end{exemple}

   139 

   140 Perquè puguis practicar la comprensió auditiva, he fet un fitxer d'audio de mi

   141 mateix tal com pronuncio dotze paraules diferents en Toki Pona. La teva feina és

   142 escoltar cada paraula, i llavors escriure-la. Una vegada ho hagis fet, obre el

   143 fitxer de text i comprova les teves respostes. Bona sort!

   144 

   145 \begin{exemple}

   146 /\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.mp3}{Baixa't el fitxer

   147 d'àudio}/ \\

   148 /\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.txt}{Baixa't la llista de

   149 paraules}/ \\

   150 \end{exemple}

   151 

   152 Ara que has après l'alfabet, mira't aquest petit dibuix de ``Lament'', un

   153 parlant de Toki Pona. Aquest mostra catorze paraules diferents de Toki Pona,

   154 cadascuna començant amb una de les lletres de l'alfabet de Toki Pona; hi ha

   155 també un dibuix de què representa cada paraula. Clica

   156 /\href{lesson2.html}{aquí}/ per veure la imatge\footnote{ Tingues en compte que

   157 \toki{Elena}, la paraula Toki Pona per \catala{grec}, no és una paraula del

   158 diccionari de Toki Pona. S'ha fet servir perquè no hi ha paraules en el

   159 diccionari de Toki Pona que comencin per \lletra{e}.}.

   160 

   161 \section*{Material Avançat}

   162 

   163 Si ho has fet bé als exercicis de pràctica, llavors has après el material

   164 essencial que necessites saber fins ara. Tot i això, encara hi ha coses a

   165 aprendre. Si creus que la feina de pronunciació és prou difícil, et recomano que

   166 no estudiis el material que hi ha a partir d'ara; tot i això, aquesta informació

   167 és important per algú qui realment vol aprendre la Toki Pona, i per tant al

   168 final ho hauràs d'acabar llegint.

   169 

   170 Si la lliçó de pronuncació no ha estat massa difícil, i vols aprendre més,

   171 continua llegint:

   172 

   173 \begin{enumerate}

   174 

   175 \item Totes les paraules oficials de Toki Pona (que són les paraules com

   176 \toki{toki} o \toki{pakala} que es troben en el diccionari Toki Pona - anglès)

   177 mai s'escriuen amb cap majúscula . (Sí, fins i tot a començament de frase són

   178 totalment en minúscules).

   179 

   180 \item L'únic moment en què s'usen majúscules és amb les paraules no oficials,

   181 com els noms de persones, llocs o religions. Per exemple:

   182 

   183 	\toki{jan Kalisija li pona}.  (\toki{Kalisija}, el nom d'una persona, és

   184 	la única paraula amb majúscula en aquesta frase.) 

   185 

   186 	\toki{ma Elopa li suli}. (\catala{Europa} no és una paraula oficial de

   187 	Toki Pona, i per tant, s'escriu amb majúscula.)

   188 

   189 \item Degut a que la Toki Pona té tan poques consonants, el so exacte que es

   190 pronuncia pot ser força lliure i flexible. Apart de les pronuncacions que has

   191 après abans en aquesta mateixa lliçó, aquí hi ha una petita llista d'algunes de

   192 les altres pronunciacions que algunes consonants poden tenir:

   193 

   194 \begin{taulados}

   195 \hline

   196 Lletra	& Pronunciada \\

   197 \hline

   198 p	& \lletra{b}ona \\

   199 t	& \lletra{d}it \\

   200 k	& \lletra{g}at \\

   201 s	& ca\lletra{s}a, \lletra{z}ero \\

   202 \hline

   203 

   204 \end{taulados}

   205 

   206 \item Les síl·labes en Toki Pona segueixen aquest patró: consonant + vocal +

   207 \lletra{n} opcional.

   208 

   209 	La consonant pot no ser imprescindible si parlem de la síl·laba inicial

   210 	de la paraula (per exemple, no hi ha consonant inicial a \toki{ali} o a

   211 	\toki{unpa}). 

   212 

   213 	La \lletra{n} final no es pot fer servir si la pròxima síl·laba comença

   214 	amb \lletra{m} o amb \lletra{n}. 

   215 

   216 	Hi ha quatre combinacions que no són permeses, degut a la seva

   217 	dificultat tant escoltant com pronunciant-les. Aquestes són: \toki{ji},

   218 	\toki{ti}, \toki{wo}, i \toki{wu}.

   219 

   220 \item La tònica sempre és la primera síl·laba.

   221 

   222 \end{enumerate}

   223 

   224 

   225 \chapter{Frases bàsiques}

   226 

   227 \section*{Vocabulari}

   228 \subsection*{Noms}

   229 

   230 \begin{exempledos}

   231 \toki{jan}	& algú, persona \\

   232 \toki{mi}	& jo \\

   233 \toki{moku}	& menjar \\

   234 \toki{sina}	& tu \\

   235 \toki{suno}	& sol \\

   236 \toki{telo}	& aigua, líquid \\

   237 \end{exempledos}

   238 

   239 

   240 \subsection*{Verbs}

   241 

   242 \begin{exempledos}

   243 \toki{moku}	& menjar \\

   244 \toki{pona}	& bo, simple; arreglar \\

   245 \toki{suli}	& gran, alt, llarg, important \\

   246 \end{exempledos}

   247 

   248 \subsection*{Paraules gramaticals}

   249 

   250 \begin{exempledos}

   251 \toki{li}	& separa un subjecte de tercera persona del seu

   252 		verb (aclarat a la lliçó) \\

   253 % *** enllaçable

   254 \end{exempledos}

   255 

   256 \section*{Lliçó}

   257 

   258 \subsection*{Frases amb \toki{mi} o \toki{sina} com a subjecte}

   259 

   260 Bé, un dels principis que hauràs d'aprendre de Toki Pona és que no existeix cap

   261 forma del verb \catala{ser} tal com el fem servir en català, ni en present ni

   262 en futur ni en passat. I també, al contrari que en català, estem obligats a

   263 escriure sempre el subjecte.  Per exemple:

   264 

   265 \begin{exempledos}

   266 \toki{mi pona}	& Jo (sóc) bo \\

   267 \toki{sina suli}	& Tu (ets) gran/important \\

   268 \end{exempledos}

   269 

   270 Simplement escriu \toki{mi} o \toki{sina}, i llavors completa la frase amb un

   271 verb o un adjectiu. Aquestes són les frases més simples en Toki Pona, però ja

   272 t'has trobat una cosa a la que probablement no estàs acostumat: totes les

   273 paraules com \catala{és}, \catala{són}, \catala{seran}, \catala{era}, \ldots.

   274 Digue'ls adéu! Tot i que això et pot semblar estrany, és més de fet més simple,

   275 si hi penses. Hi ha altres llengües que no tenen forma del verb \catala{ser},

   276 així que tampoc pensis que no escriure aquest verb és un fet molt estrany. Només

   277 et farà falta una mica de pràctica per acostumar-te a la idea.

   278 

   279 % *** Falta explicar la falta d'article

   280 

   281 \subsection*{L'ambigüitat de la Toki Pona}

   282 

   283 Bé, ara ve un altre concepte que potser et sorprendrà. Has observat que vàries

   284 paraules del vocabulari tenen múltiples significats? Per exemple, \toki{suli}

   285 pot voler dir \catala{llarg}\ldots o \catala{gran}\ldots o \catala{important}.

   286 Per ara, et deus preguntar, `Què està passant? Com pot una paraula tenir tants

   287 significats?' Bé, benvingut al món de Toki Pona! La veritat és que hi ha moltes

   288 paraules que són així en Toki Pona. Donat que la llengua té tan poc

   289 vocabulari i aquest és tan bàsic, l'ambigüitat és inevitable. Tot i això,

   290 aquesta poca precisió no és necessariament una mala cosa: Degut a ella, un

   291 parlant de Toki Pona està forçat a centrar-se en l'aspecte més bàsic i inalterat

   292 de les coses, en comptes de fixar-se en molts detallets.

   293 

   294 Un altre sentit en el que la Toki Pona és ambigua és que no pot especificar si

   295 una paraula és singular (només hi ha una cosa) o plural (hi ha més d'una cosa).

   296 Per exemple, \toki{jan} pot significar tan \catala{persona} com \catala{gent}.

   297 Si has decidit que la Toki Pona és massa arbitrària i que no tenir plurals és

   298 ja inacceptable, tranquilitza't. La Toki Pona no és l'única llengua que no

   299 especifica si un nom és plural o no. El japonès, per exemple, fa el mateix.

   300 Així, si ara aprens aquest concepte en Toki Pona, si mai aprens noves llengües

   301 que l'utilitzen, hi tindràs facilitat. Això és un bon punt de vista, no?

   302 

   303 \subsection*{El verb}

   304 

   305 I ara estudiarem una altra cosa que segurament també et semblarà estranya.

   306 Observa aquests exemples:

   307 

   308 \begin{exempledos}

   309 \toki{mi moku}	& Jo menjo / Jo sóc menjar \\

   310 \toki{sina pona}	& Tu ets bo / Tu arregles \\

   311 \end{exempledos}

   312 

   313 De nou, pots apreciar l'ambigüitat de la toki Pona. Degut a que la Toki Pona no

   314 té el verb \catala{ser}, el significat exacte es perd. \toki{moku} en aquesta

   315 frase podria ser un verb, o podria ser un nom; igualment com \toki{pona} podria

   316 ser un adjectiu, o podria ser un verb. En situacions com aquestes, qui

   317 interpreta 

   318 ha de basar-se en el contexte. Després de tot, cada quan sents la frase

   319 `\catala{Jo sóc menjar}'? Espero que no gaire sovint! Pots estar prou segur que

   320 \toki{mi moku} vol dir \catala{Estic menjant}. Per frases com \toki{sina pona},

   321 hi ha una altra manera que et permet especificar què vols dir, però això ho

   322 aprendràs a la pròxima lliçó.

   323 

   324 \subsection*{La falta de temps verbal}

   325 

   326 Els verbs en Toki Pona no tenen temps verbal.

   327 

   328 \begin{exempledos}

   329 \toki{mi pona}	& Sóc bo / Era bo / Seré bo \\

   330 \end{exempledos}

   331 

   332 Aquest és un altre exemple de la poca precissió de la Toki Pona. Si especificar

   333 és

   334 absolutament necessari, hi ha maneres de dir que alguna cosa ha passat al

   335 passat, al present, o al futur, però queda força abans no ho aprenguis.

   336 

   337 \subsection*{Frases sense \toki{mi} o \toki{sina} al subjecte}

   338 

   339 Ja hem mirat les frases de \toki{mi} o \toki{sina}, que són les més fàcils

   340 possibles en Toki Pona. Per frases que no fan servir \toki{mi} o \toki{sina} de

   341 subjecte, hi ha una menudesa que hauràs d'aprendre. No és massa complexe;

   342 simplement et caldrà pràctica per recordar-ne el seu ús. Observa com s'usa

   343 \toki{li}:

   344 

   345 \begin{exempledos}

   346 \toki{telo li pona}	& (L')aigua (és) bona \\

   347 \toki{suno li suli}	& (El) sol (és) gran \\

   348 \toki{moku li pona}	& Menjar (és) bo / (El) menjar (és) bo \\

   349 \end{exempledos}

   350 

   351 \toki{li} és una paraula gramatical que separa el subjecte del seu verb.

   352 Recorda: només es fa servir quan el subjecte no és ni \toki{mi} ni \toki{sina}.

   353 Tot i que \toki{li} sembla inútil ara, mentre vagis aprenent Toki Pona

   354 veuràs que algunes frases podrien ser molt confuses si \toki{li} no hi fos. Així

   355 doncs, prova de practicar-lo tant com en tinguis oportunitat, fins que

   356 t'hi acostumis.

   357 

   358 \section*{Pràctica}

   359 

   360 A partir d'ara, a cada lliçó trobaràs exercicis de traducció com aquests. Al

   361 final d'aquest manual trobaràs les solucions de tots els exercicis vinents, per

   362 comprovar si els has fet bé o no.

   363 

   364 Potser algunes solucions són literalment diferents a les que has pensat; has de

   365 corregir-te les errades amb sentit comú, ja que mai hi ha una traducció única i

   366 precisa d'una llengua a una altra.

   367 % Dir que algunes solucions seran diferents a les que penses, però que venen a

   368 % ser el mateix.

   369 

   370 Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:

   371 

   372 \begin{exemple}

   373 La gent és bona. \\

   374 % jan li pona.

   375 Estic menjant. \\

   376 % mi moku.

   377 Ets alt. \\

   378 % sina suli.

   379 L'aigua és simple. \\

   380 % telo li pona.

   381 El llac és gran. \\

   382 % telo li suli.

   383 \end{exemple}

   384 

   385 I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:

   386 

   387 \begin{exemple}

   388 \toki{suno li suli.} \\

   389 % El sol és gran

   390 \toki{mi suli.} \\

   391 % Sóc important / Estic gras

   392 \toki{jan li moku.} \\

   393 % Algú menja

   394 \end{exemple}

   395 

   396 \chapter{Complement directe}

   397 

   398 \section*{Vocabulari}

   399 \subsection*{Noms}

   400 

   401 \begin{exempledos}

   402 \toki{ilo}	& eina, dispositiu, màquina \\

   403 \toki{kili}	& qualsevol fruita o vegetal \\

   404 \toki{ni}	& aquest, aquell \\

   405 \toki{ona}	& ell, ella, això, allò \\

   406 \toki{pipi}	& insecte, aranya, escarabat \\

   407 \toki{ma}	& nació, país, regió, terra, terreny, paisatge \\

   408 \toki{ijo}	& alguna cosa, qualsevol cosa, cosa \\

   409 \end{exempledos}

   410 

   411 

   412 \subsection*{Verbs}

   413 \begin{exempledos}

   414 \toki{jo}	& tenir; propietat, possessió \\

   415 \toki{lukin}	& veure, mirar; visió, vista \\

   416 \toki{pakala}	& espatllar, destruir; accident \\

   417 \toki{unpa}	& fer sexe amb; sexe; sexual \\

   418 \toki{wile}	& voler, necessitar, haver de; desitjar \\

   419 \end{exempledos}

   420 

   421 \subsection*{Paraules gramaticals}

   422 \begin{exempledos}

   423 \toki{e}	& introdueix el complement directe (aclarat a la lliçó) \\

   424 % *** enllaçable

   425 \end{exempledos}

   426 

   427 \section*{Lliçó}

   428 

   429 \subsection*{Complements directes utilitzant \toki{e}}

   430 

   431 A la tercera lliçó,

   432 % Link? Ref?

   433 hem vist com les frases com \toki{mi moku} podrien tenir dos grans significats:

   434 \catala{Estic menjant} o \catala{Sóc menjar}. En aquestes situacions, ens hem de

   435 basar molt amb el contexte. Tot i això, hi ha una manera d'especificar que vols

   436 dir \catala{Estic menjant} i no \catala{Soc menjar}. Observa:

   437 

   438 \begin{exempledos}

   439 \toki{mi moku e kili.}	& Menjo fruita. \\

   440 \toki{ona li lukin e pipi.}	& Ell està mirant l'escarabat. \\

   441 \end{exempledos}

   442 

   443 El que rep l'acció és el \emph{complement directe}, i en Toki Pona, separem el

   444 verb del complement directe amb \toki{e}, de manera que no hi ha confusió.

   445 

   446 A la tercera lliçó també hem discutit com \toki{sina pona}, com \toki{mi moku}

   447 tenia dos possibles significats: \catala{Tu ets bo} o bé \catala{Tu estàs

   448 arreglant}. Normalment, voldria dir \catala{Tu ets bo} simplement perquè ningú

   449 diu \catala{Estic arreglant} sense dir què és el que estan arreglant. Amb

   450 \toki{e}, ara pots especificar:

   451 

   452 \begin{exempledos}

   453 \toki{ona li pona e ilo.}	& Ella està arreglant la màquina. \\

   454 \toki{mi pona e ijo.}	& Estic arreglant alguna cosa. \\

   455 \end{exempledos}

   456 

   457 Si has tingut la oportunitat d'estudiar un idioma com el llatí, l'alemany o

   458 l'esperanto, el complement directe no t'hauria de ser difícil. Si no, prova de

   459 practicar-ne el seu ús (I no oblidis de continuar practicant el \toki{li}). Quan

   460 sàpigues una mica més de Toki Pona, veuràs perquè \toki{e} és necessari.

   461 

   462 \subsection*{Complements directes utilitzant \toki{e} amb \toki{wile}}

   463 

   464 Si et fa falta dir que vols fer alguna cosa, segueix aquest exemple:

   465 

   466 \begin{exempledos}

   467 \toki{mi wile lukin e ma.}	& Vull veure el país. \\

   468 \toki{mi wile pakala e sina.}	& T'he de destruir. \\

   469 \end{exempledos}

   470 

   471 Com pots veure, \toki{e} no apareix fins després de l'infinitiu en aquestes dues

   472 frases, en comptes d'abans d'ell. Algunes persones han dit, erròniament, coses

   473 com \toki{mi wile \lletra{e} pakala e sina}, així que ara ja saps com evitar

   474 aquest error.

   475 

   476 \subsection*{Frases compostes}

   477 

   478 Hi ha dues maneres de fer una frase composta en Toki Pona; una manera comporta

   479 utilitzar \toki{li}, i l'altra comporta utilitzar \toki{e}. Donat que ja has

   480 estudiat totes dues paraules, ara mostrarem com utilitzar-les per fer frases

   481 compostes. Observa:

   482 

   483 \begin{exemple}

   484 \toki{pipi li lukin li unpa.} \\

   485 \end{exemple}

   486 

   487 Aquesta podria ser traduïda com \catala{L'insecte mira i fa sexe}. Afegint

   488 \toki{li} abans de cada verb, pots mostrar com el subjecte, que en aquest cas és

   489 \toki{pipi}, fa més d'una cosa.

   490 

   491 \begin{exemple}

   492 \toki{mi moku li pakala.} \\

   493 \end{exemple}

   494 

   495 Això diu \catala{Menjo i destrueixo}. Mentre que \toki{li} encara s'omet abans

   496 de \toki{moku} perquè el subjecte de la frase és \toki{mi} (Torna't a mirar

   497 l'anterior lliçó si has oblidat aquesta regla), nosaltres sí l'utilitzem abans

   498 del segon verb, \toki{pakala}. Si no hi hagués el \toki{li}, la frase seria

   499 caòtica i confusa. Les frases compostes amb \toki{sina} segueixen el mateix

   500 patró.

   501 

   502 Un altre tipus de frases compostes és usat quan hi ha vàris objectes directes

   503 del mateix verb, com al següent exemple:

   504 

   505 \begin{exemple}

   506 \toki{mi moku e kili e telo.} \\

   507 \end{exemple}

   508 

   509 Això diu \catala{Menjo/bec fruita i aigua}. \toki{e} es fa servir vàries vegades

   510 perquè tant \toki{kili} com \toki{telo} són objectes directes, i per tant

   511 \toki{e} les ha de precedir. Aquí hi ha un altre exemple:

   512 

   513 \begin{exempledos}

   514 \toki{mi wile lukin e ma e suno.} & Vull veure el país i el sol. \\

   515 \end{exempledos}

   516 

   517 Ostres! Aquesta lliçó ha estat una mica confusa. Potser vols prendre't el teu

   518 temps per rellegir tot el que s'ha dit fins aquí. Quan creguis que estàs

   519 preparat, prova aquests exercicis de pràctica:

   520 

   521 \section*{Pràctica}

   522 

   523 Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:

   524 

   525 \begin{exemple}

   526 Tinc una eina. \\

   527 % mi jo e ilo.

   528 Ella menja fruita. \\

   529 % ona li moku e kili.

   530 Alguna cosa m'està mirant. \\

   531 % ijo li lukin e mi.

   532 Ell vol aixafar l'aranya. \\

   533 % ona li wile pakala e pipi.

   534 La pera és un menjar i és bona. \\

   535 % kili li moku li pona.

   536 L'escarabat té set. \\

   537 % pipi li wile moku e telo.

   538 \end{exemple}

   539 

   540 Imagina't la última frase així: l'escarabat vol beure 

   541 aigua.

   542 

   543 I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:

   544 

   545 \begin{exemple}

   546 \toki{mi lukin e ni.} \\

   547 % Estic mirant allò.

   548 \toki{mi wile unpa e ona.} \\

   549 % Vull fer sexe amb ell/ella

   550 \toki{jan li wile jo e ma.} \\

   551 % La gent vol posseir el país.

   552 \toki{mi jan li suli.} \\

   553 % Sóc algú i sóc important

   554 \end{exemple}

   555 

   556 \chapter{Adjectius, noms compostos i adverbis}

   557 

   558 \section*{Vocabulari}

   559 

   560 \begin{exempledos}

   561 \toki{ike}	& dolent, endimoniat, complicat\\

   562 \toki{jaki}	& brut, fastigós; brossa\\

   563 \toki{lawa}	& principal, líder; cap; liderar\\

   564 \toki{len}	& vestit, peça de vestir \\

   565 \toki{lili}	& petit\\

   566 \toki{mute}	& vàris, molts\\

   567 \toki{nasa}	& boig, estúpid, incoherent, estrany\\

   568 \toki{seli}	& calent, calorós\\

   569 \toki{sewi}	& alt, superior; cel\\

   570 \toki{tomo}	& casa, edifici\\

   571 \toki{utala}	& guerra, batalla; combatre\\

   572 \end{exempledos}

   573 

   574 \section*{Lliçó}

   575 

   576 \subsection*{Adjectius i noms compostos}

   577 

   578 Com ja deus saber, la Toki Pona té un vocabulari molt mínim. Com menys paraules

   579 hi ha, és clar, més fàcil és aprendre. Però, conseqüentment, en la llengua

   580 moltes paraules no existeixen. Per exemple, no hi ha cap paraula que vulgui dir

   581 \catala{amic}. Tampoc hi ha paraules per \catala{soldat}, \catala{cotxe}, o

   582 \catala{sabata}. Per tant, sovint s'han de combinar vàries paraules per

   583 aconseguir el que necessita només una paraula en català. Per exemple, aquí hi ha

   584 com dir \catala{amic} en Toki Pona:

   585 

   586 \begin{exemple}

   587 \toki{jan + pona = jan pona} \\

   588 \end{exemple}

   589 

   590 \toki{jan pona} en català literalment significa \catala{persona bona}. Donat al

   591 tan mínim vocabulari, doncs, també significa \catala{amic}.

   592 

   593 Tal com has observat, l'adjectiu (que era \toki{pona} en l'anterior exemple) va

   594 després del nom, com normalment en català (al contrari que l'anglès). Sovint, si

   595 estudiem l'anglès com al llengua estrangera, tindrem tendència a col·locar els

   596 adjectius davant del nom. Les llengües estrangeres es mesclen amb facilitat

   597 mentre les estem aprenent.

   598 

   599 Apart dels adjectius com \toki{pona}, molts dels verbs es fan servir sovint com

   600 a adjectius:

   601 

   602 \begin{enumerate}

   603 

   604 \item

   605 \begin{exempledos}

   606 \toki{jan} & persona \\

   607 \toki{pakala} & ferir \\

   608 \toki{jan pakala} & persona ferida, víctima, etc. \\

   609 \end{exempledos}

   610 

   611 \item

   612 \begin{exempledos}

   613 \toki{ilo} & eina \\

   614 \toki{moku} & menjar \\

   615 \toki{ilo moku} & eina de menjar, com per exemple forquilla o cullera \\

   616 \end{exempledos}

   617 

   618 \end{enumerate}

   619 

   620 Pots afegir més d'un adjectiu a un nom per aconseguir el significat desitjat:

   621 

   622 \begin{exempledos}

   623 \toki{jan} & persona \\

   624 \toki{jan utala} & soldat \\

   625 \toki{jan utala pona} & un bon soldat \\

   626 \toki{jan utala pona mute} & molts bons soldats \\

   627 \toki{jan utala pona ni} & aquest bon soldat \\

   628 \end{exempledos}

   629 

   630 Com hauràs vist, \toki{ni} i \toki{mute} són al final de la frase. Això

   631 passa quasi sempre. La raó per això és que les frases es construeixen tal com

   632 les vas dient, i els adjectius han de ser col·locats en un ordre lògic,

   633 organitzat. Per exemple, observa la diferència entre les següents dues frases:

   634 

   635 \begin{exempledos}

   636 \toki{jan utala pona} & un bon soldat \\

   637 \toki{jan pona utala} & l'amic que lluita\\

   638 \end{exempledos}

   639 

   640 Ara venen algunes combinacions d'adjectius fent servir paraules que ja has après

   641 i que són prou típiques. Intenta comprendre'n els significats literals:

   642 

   643 \begin{exempledos}

   644 \toki{ike lukin} & lleig \\

   645 \toki{jan ike} & enemic\\

   646 \toki{jan lawa} & líder\\

   647 \toki{jan lili} & nen\\

   648 \toki{jan sewi} & déu\\

   649 \toki{jan suli} & adult\\

   650 \toki{jan unpa} & amant, prostituta\\

   651 \toki{ma telo} & fang, aiguamoll\\

   652 \toki{ma tomo} & ciutat\\

   653 \toki{mi mute} & nosaltres\\

   654 \toki{ona mute} & ells \\

   655 % Comentari sobre "ona ali"

   656 \toki{pona lukin} & maco, atractiu \\

   657 \toki{telo nasa} & alcohol \\

   658 \toki{tomo telo} & lavabo\\

   659 \end{exempledos}

   660 % Comentari sobre ike lukin i pona lukin (us amb 'pi' o amb 'li' només)

   661 

   662 Hi ha una llista molt més llarga amb totes les típiques combinacions de noms que

   663 usem en Toki Pona. Tot i això, la llista no ha estat pensada per a aquest curs,

   664 i moltes de les combinacions fan servir paraules que encara no has après. Pots

   665 mirar la llista \href{http://www.geocities.com/tokipona/learn/noun.html}{aquí};

   666 recorda que existeix i mira-la de tant en tant mentre vagis aprenent paraules.

   667 

   668 \subsection*{Possessius}

   669 

   670 Per dir \catala{meu} i \catala{teu}, es fan servir els pronoms utilitzant-los

   671 com qualsevol altre adjectiu:

   672 

   673 \begin{exempledos}

   674 \toki{tomo mi} & la meva casa \\

   675 \toki{ma sina} & el teu país\\

   676 \toki{telo ona} & la seva aigua\\

   677 \end{exempledos}

   678 

   679 Altres paraules es fan servir igual:

   680 

   681 \begin{exempledos}

   682 \toki{len jan} & la roba d'algú \\

   683 \toki{seli suno} & la calor del sol\\

   684 \end{exempledos}

   685 

   686 \subsection*{Adverbis}

   687 

   688 Sé que ja hem explicat molts aspectes difícils en aquesta lliçó. Per sort, els

   689 adverbis en Toki Pona haurien de ser molt simples per tu, així que aguanta uns

   690 minuts més, i haurem acabat.

   691 

   692 Pels adverbis en Toki pona, l'adverbi simplement segueix el verb que modifica.

   693 Per exemple:

   694 

   695 \begin{exempledos}

   696 \toki{mi lawa pona e jan.} & Vaig liderar bé a la gent. \\

   697 \toki{mi utala ike.} & Vaig lluitar malament. \\

   698 \toki{sina lukin sewi e suno.} & Mires el sol cap enlaire.\\

   699 \toki{ona li wile mute e ni.} & Ell vol molt allò.\\

   700 \toki{mi mute li lukin lili e ona.} & Quasi no el vam veure.\\

   701 \end{exempledos}

   702 

   703 \section*{Pràctica}

   704 

   705 Primer, a veure si pots llegir bé el següent poema. Saps totes les paraules i

   706 els conceptes, hauries de poder-lo entendre. Llavors, comprova la teva traducció

   707 per cada línia del poema. Aquí el tens:

   708 

   709 {\center

   710 \toki{mi jo e kili.} \\

   711 \toki{ona li pona li lili.} \\

   712 \toki{mi moku lili e kili lili.} \\

   713 }

   714 

   715 % Tinc una fruita

   716 % És bona i petita

   717 % Mossego una mica la fruita petita

   718 \vspace{6pt}

   719 

   720 Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:

   721 

   722 \begin{exemple}

   723 El líder va beure aigua bruta. \\

   724 % jan lawa li moku e telo jaki.

   725 Necessito una forquilla. \\

   726 % mi wile e ilo moku.

   727 Un enemic els ataca. \\

   728 % jan ike li utala e ona mute.

   729 Aquella mala persona té roba estranya. \\

   730 % jan ike ni li jo e len nasa.

   731 Vam beure molt de vodka. \\

   732 % mi mute li moku e telo nasa mute.

   733 Els nens miren els adults. \\

   734 % jan lili li lukin e jan suli.

   735 \end{exemple}

   736 

   737 I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:

   738 

   739 \begin{exemple}

   740 \toki{mi lukin sewi e tomo suli.} \\

   741 % Miro enlaire cap al gran edifici.

   742 \toki{seli suno li seli e tomo mi.} \\

   743 % La calor del sol escalfa casa meva.

   744 \toki{jan lili li wile e telo kili.} \\

   745 % La mainada volen suc de fruita.

   746 \toki{ona mute li nasa e jan suli.} \\

   747 % Ells van fer tornar bojos els adults.

   748 \end{exemple}

   749 

   750 \chapter{Preposicions 1: \toki{lon}, \toki{kepeken}, i \toki{tawa}}

   751 

   752 \section*{Vocabulari}

   753 

   754 \begin{exempledos}

   755 \toki{kama}	& venir, esdevenir, causar\\

   756 \toki{kepeken}	& utilitzar; amb, utilitzant\\

   757 \toki{kiwen}	& pedra, roca; dur com una roca\\

   758 \toki{kon}	& aire, atmosfera, esperit, vent\\

   759 \toki{lon}	& estar en/a/sobre, existir; en, a, sobre\\

   760 \toki{pana}	& donar, enviar, alliberar, emetre\\

   761 \toki{poki}	& contenidor, pot, vidre, copa, caixa, etc.\\

   762 \toki{toki}	& llengua; parlar, dir\\

   763 \toki{tawa}	& anar a, moure; a, per a\\

   764 \end{exempledos}

   765 

   766 \section*{Lliçó}

   767 

   768 \subsection*{lon}

   769 

   770 \toki{lon}, com \toki{tawa} i \toki{kepeken}, poden ser usats tant com a verb

   771 com a preposició. Estudia aquests exemples:

   772 

   773 \begin{exempledos}

   774 \toki{mi lon tomo.} & Estic a la casa.\\

   775 \toki{mi moku lon tomo.} & Menjo a la casa.\\

   776 \end{exempledos}

   777 

   778 En el primer exemple, \toki{lon} és el verb de la frase; en el segon, aquest és

   779 una preposició. Interessant, eh? Aquí tens més exemples:

   780 

   781 \begin{exempledos}

   782 \toki{suno li lon sewi.} & El sol està al cel.\\

   783 \toki{mi telo e mi lon tomo telo.} & Em banyo en el bany.\\

   784 % Algun comentari sobre tomo telo?

   785 \toki{kili li lon poki.} & La fruita és a la cistella.\\

   786 \end{exempledos}

   787 

   788 \subsubsection*{Utilitzar \toki{lon} amb \toki{wile}}

   789 

   790 Degut a que \toki{lon} pot ser utilitzat o com a preposició o com a verb, el

   791 significat de la frase pot ser una mica confús quan s'utilitza amb \toki{wile}.

   792 Per exemple:

   793 

   794 \begin{exempledos}

   795 \toki{mi wile lon tomo.} & Vull ser a casa / Vull en una casa.\\

   796 \end{exempledos}

   797 

   798 La frase en Toki Pona té dues possibles traduccions. La primera traducció diu

   799 que el parlant desitja ser a casa. La segona traducció diu que el parlant vol

   800 fer alguna cosa (tot i que ell no diu què vol fer) en una casa. És millor

   801 dividir aquesta frase per evitar confusió:

   802 

   803 \begin{exempledos}

   804 \toki{mi wile e ni: mi lon tomo.} & Vull això: jo sóc a casa.\\

   805 \end{exempledos}

   806 

   807 La Toki Pona sovint fa servir aquest truc \toki{e ni:} per ensortir-se'n sense

   808 utilitzar el \catala{que} (o algun altre relatiu) utilitzat en frases com:

   809 \catala{M'has dit que estàs menjant.} Aquesta frase seria traduïda com

   810 \toki{sina toki e ni tawa mi: sina moku.} Aquest patró és molt típic en Toki

   811 Pona i el veuràs cada cop més sovint en aquestes lliçons.

   812 

   813 \subsubsection*{Utilitzant \toki{lon} com a verb d'acció}

   814 

   815 El que ara aprendràs és un detallet de poca importància, i que es fa servir

   816 rarament en Toki Pona. També farem servir una mica de vocabulari que encara no

   817 hem après. A menys que estiguis molt interessat, segurament hauries de saltar-te

   818 aquesta secció i llegir-la més tard si vols, ja que aquesta "feature" no és per

   819 res gaire important.

   820 %***

   821 

   822 \ldots Així que encara ets aquí? Bé! Primer, hem d'ensenyar dues paraules de nou

   823 vocabulari: \toki{lape} (\catala{dormir, son}) i \toki{pini} (\catala{aturar,

   824 final}). Aquestes paraules s'ensenyaran amb pròximes lliçons, així que no fa

   825 falta que les memoritzis ara si no vols, però són necessaries pel que ara

   826 aprendràs. Amb aquest nou vocabulari, pots parlar sobre despertar algú:

   827 

   828 \begin{exempledos}

   829 \toki{mi pini e lape sina.} & He acabat el teu dormir. T'he despertat.\\

   830 \end{exempledos}

   831 

   832 Això és força fàcil. Però també pots expressar-ho utilitzant \toki{lon}:

   833 

   834 \begin{exempledos}

   835 \toki{mi lon e sina.} & T'he fet adonar de la realitat. T'he forçat estar

   836 present i alerta.\\

   837 \end{exempledos}

   838 

   839 Fixa't, però, que no podries dir \toki{sina lon e mi} (\catala{M'has

   840 despertat}). La persona que estava dormint estava en la seva pròpia existència

   841 privada del \emph{dormir}. Quan s'ha despertat, ell no sentiria que ha estat dut

   842 a la realitat ja que, segons ell, el \emph{dormir} era la realitat. Ell ha estat

   843 simplement mogut d'una existència cap a una altra. \toki{mi lon e sina} només

   844 funciona perquè, segons qui desperta, sembla com si el que dorm no està present

   845 a la realitat d'aquest que desperta; el que dorm està absent, i per tant

   846 despertar-lo el torna a la realitat. Captes el sentit?

   847 

   848 Si no ho has entès massa bé, no et preocupis. És una petita diversió inclosa per

   849 a qui li interessi. Per a la majoria de situacions, és millor utilitzar la frase

   850 de \toki{pini e lape}.

   851 

   852 \subsection*{\toki{kepeken}}

   853 

   854 Aquesta no és massa difícil. De fet és més fàcil que \toki{lon} perquè es fa

   855 servir \toki{e} després d'ella tal com has estat fent amb altres verbs.

   856 

   857 \begin{exempledos}

   858 \toki{mi kepeken e ilo.} & Estic fent servir eines.\\

   859 \toki{sina wile kepeken e ilo.} & Has de fer servir les eines.\\

   860 \toki{mi kepeken e poki mi.} & Estic fent servir aquest got.\\

   861 \end{exempledos}

   862 

   863 I \toki{kepeken} també es pot fer servir com a preposició.

   864 

   865 \begin{exempledos}

   866 \toki{mi moku kepeken ilo moku.} & Menjo fent servir una forquilla. \\

   867 & (o qualsevol tipus d'útil de menjar)\\

   868 \toki{mi lukin kepeken ilo suno.} & Miro utilitzant una llanterna. \\

   869 & (\toki{ilo suno} = eina de llum, per tant llanterna).\\

   870 \end{exempledos}

   871 

   872 \subsection*{tawa}

   873 \subsubsection*{Utilitzar \toki{tawa} com a verb}

   874 

   875 Esperem que hagis entès \toki{lon} bé, ja que \toki{tawa} és similar. Igual que

   876 \toki{lon}, \toki{tawa} no té una \toki{e} després d'ella.

   877 

   878 \begin{exempledos}

   879 \toki{mi tawa tomo mi.} & Me'n vaig a casa.\\

   880 \toki{ona mute li tawa utala.} & Se'n van a la guerra.\\

   881 \toki{sina wile tawa telo suni.} & Vols anar a l'oceà.\\

   882 \toki{ona li tawa sewi kiwen.} & Ella va a sobre la roca. \\

   883 & (Fixa't que \toki{sewi} actua de nom. Més literal, seria: \\

   884 & Ella va al capdamunt de la roca)\\

   885 \end{exempledos}

   886 

   887 La raó per la qual \toki{lon} i \toki{tawa} no tenen una \toki{e} després d'ells

   888 és que no hi ha objecte. Per exemple, a la frase \catala{Me'n vaig a casa meva},

   889 el parlant simplement se'n va a casa. Ell no ha fet res a la seva casa,

   890 simplement va cap a ella. Si ell hagués cremat la casa, o hagués intentat de fer

   891 -li alguna cosa, o afectar-la d'alguna manera, llavors la \toki{e} podria venir

   892 després del verb. Així doncs, en aquests casos no usem \toki{e}.

   893 

   894 \subsubsection*{Utilitzar \toki{tawa} per voler dir \catala{a/cap a}}

   895 

   896 Tal com he dit fa un moment, \toki{tawa} es fa servir sovint com a preposició.

   897 

   898 \begin{exempledos}

   899 \toki{mi toki tawa sina.} & Et parlo a tu.\\

   900 \toki{ona li lawa e jan tawa ma pona.} & Va liderar la gent cap a bona terra.\\

   901 \toki{ona li kama tawa ma mi.} & Vé cap al meu país.\\

   902 \end{exempledos}

   903 

   904 Aquest també és un bon moment per parlar sobre com dir que t'agraden certes

   905 coses. En Toki Pona, per dir que t'agrada alguna cosa, tenim un patró, i el

   906 patró fa servir \toki{tawa} com a preposició:

   907 

   908 \begin{exempledos}

   909 \toki{ni li pona tawa mi.} & Això m'és bo (en altres paraules, m'agrada això).\\

   910 \end{exempledos}

   911 

   912 I per dir que no t'agrada alguna cosa, canvia el \toki{pona} per \toki{ike}.

   913 

   914 \begin{exempledos}

   915 \toki{ni li ike tawa mi.} & Això m'és dolent. No m'agrada això.\\

   916 \end{exempledos}

   917 

   918 Aquí hi ha altres exemples:

   919 

   920 \begin{exempledos}

   921 \toki{kili li pona tawa mi.} & M'agrada la fruita.\\

   922 \toki{toki li pona tawa mi.} & M'agrada parlar / M'agraden els idiomes.\\

   923 \toki{tomo li ike tawa mi.} & No m'agraden els edificis.\\

   924 \toki{telo suli li ike tawa mi.} & No m'agrada l'oceà.\\

   925 \end{exempledos}

   926 

   927 Recorda que la \toki{e} només pot venir després del verb de la frase. Toki Pona

   928 no fa servir clàusules.

   929 % Com?

   930 Així, per exemple, si volguéssis dir \catala{Vull mirar el paisatge}, no podries

   931 dir-ho així: \toki{lukin e ma li pona tawa mi}. És millor separar-ho en dues

   932 frases:

   933 

   934 \begin{exempledos}

   935 \toki{mi lukin e ma. ni li pona tawa mi.} & Miro el paisatge. Això m'és bo.\\

   936 \end{exempledos}

   937 

   938 Evidentment, podries escollir dir aquesta mateixa frase fent servir altres

   939 tècniques apreses en l'anterior capítol:

   940 

   941 \begin{exempledos}

   942 \toki{ma li pona lukin.} & El paisatge és bo visualment. M'agrada el paisatge.\\

   943 \end{exempledos}

   944 

   945 \subsubsection{Utilitzar \toki{tawa} per voler dir \catala{per a}}

   946 

   947 Bé, \toki{tawa} vol dir essencialment \catala{anar a} o simplement \catala{a/cap

   948 a}, no? No exactament. També pot voler dir \catala{per a}, com en aquesta frase:

   949 

   950 \begin{exempledos}

   951 \toki{mi pona e tomo tawa jan pakala.} & He arreglat la casa per a invàlids.\\

   952 % Subrallar

   953 \end{exempledos}

   954 

   955 Malauradament, el truc de fer que \toki{tawa} tingui aquests dos significats té

   956 les seves pegues. Continua llegint per saber perquè.

   957 

   958 \subsubsection{Utilitzar \toki{tawa} com a adjectiu}

   959 

   960 Ja saps com algunes paraules en Toki Pona poden ser utilitzades com a noms,

   961 verbs, o adjectius, depenent del context. Bé, \toki{tawa} igual. \toki{tawa} es

   962 fa servir com a adjectiu per fer la frase que utilitzem per \catala{cotxe}.

   963 

   964 \begin{exempledos}

   965 \toki{tomo tawa} & cotxe (literalment, \catala{construcció que es mou})\\

   966 \toki{tomo tawa telo} & vaixell, barca\\

   967 \toki{tomo tawa kon} & avió, helicòpter\\

   968 \end{exempledos}

   969 

   970 \subsubsection{Ambigüitat de \toki{tawa}}

   971 

   972 Vull que pensis una mica sobre la següent frase abans de continuar. Mira si pots

   973 trobar-hi diferents significats:

   974 

   975 \begin{exemple}

   976 \toki{mi pana e tomo tawa sina} \\

   977 \end{exemple}

   978 

   979 Bé. Si \toki{tawa} s'utilitza com a adjectiu, llavors la frase diu \catala{Dono

   980 el teu cotxe}. Si es fa servir com a preposició, per això, pot voler dir

   981 \catala{Et dono la casa}. Així doncs, com en discerneixes la diferència? No

   982 pots! (Inserir un somriure endimoniat i burleta). Aquest és un dels problemes

   983 inherents en la Toki Pona que no hi ha manera d'evitar.

   984 

   985 \subsubsection{\toki{tawa} com a verb d'acció}

   986 

   987 Només hi ha una cosa més per aprendre sobre \toki{tawa} (Uf!). Recordes com he

   988 dit que \toki{tawa} no té una \toki{e} després d'ell perquè no es fa res a cap

   989 objecte? Bé, això és cert, però \toki{tawa} pot tenir objectes, com aquests:

   990 

   991 \begin{exempledos}

   992 \toki{mi tawa e kiwen.} & Estic movent la pedra.\\

   993 \toki{ona li tawa e len mi.} & Ella ha mogut la meva roba.\\

   994 \end{exempledos}

   995 

   996 \toki{tawa} pot ser usat com a verb d'acció en aquestes situacions perquè hi ha

   997 un objecte. Alguna cosa ha fet una acció sobre una altra; aquest no era el cas

   998 de \toki{tawa} en les anteriors frases d'exemple.

   999 

  1000 \subsection*{\toki{kama}}

  1001 

  1002 Ja hem parlat una mica d'aquesta paraula, però és força freqüent, i per tant ens

  1003 l'hem de mirar de més a prop.

  1004 

  1005 Primer, es fa servir amb \toki{tawa}, així:

  1006 

  1007 \begin{exempledos}

  1008 \toki{ona li kama tawa tomo mi.} & Va venir a casa meva.\\

  1009 \end{exempledos}

  1010 

  1011 També es pot fer servir com a verb d'acció. Significa \catala{causar} o

  1012 \catala{ocasionar}:

  1013 

  1014 \begin{exempledos}

  1015 \toki{mi kama e pakala.} & He causat un accident.\\

  1016 \toki{sina kama e ni: mi wile moku.} & Has causat això: vull menjar. M'has fet

  1017 venir gana.\\

  1018 & Fixa't que no podies haver dit \toki{sina kama e mi wile moku}. \\

  1019 & La Toki pona no té clàusules;

  1020 % Com?

  1021 les peces de frases no es \\

  1022 & poden ajuntar així. Si mai dubtes, el millor és \\

  1023 & simplement separar una frase en dues. \\

  1024 \end{exempledos}

  1025 

  1026 També pot ser usat amb infinitius per a provocar un efecte \emph{progressiu}. Un

  1027 dels infinitius utilitzats més comuns és \toki{jo}, així que ara mostrarem com

  1028 funciona. Quan dius \toki{kama jo}, vol dir \toki{aconseguir, obtenir}.

  1029 

  1030 \begin{exempledos}

  1031 \toki{mi kama jo e telo.} & He obtingut aigua.\\

  1032 \end{exempledos}

  1033 

  1034 Curiós, eh? \toki{kama} és una paraula molt flexible.

  1035 

  1036 \section*{Pràctica}

  1037 

  1038 Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:

  1039 

  1040 \begin{exemple}

  1041 He arreglat la llanterna utilitzant una eina petita. \\

  1042 % mi pona e ilo suno kepeken ilo lili.

  1043 M'agrada la Toki Pona. \\

  1044 % toki pona li pona tawa mi.

  1045 Els hem donat menjar. \\

  1046 % mi mute li pana e moku tawa ona mute.

  1047 Aquest és pel meu amic. \\

  1048 % ni li tawa jan pona mi.

  1049 Les eines són al contenidor. \\

  1050 % ilo li lon poki.

  1051 Aquella ampolla és al fang. \\

  1052 % poki ni li lon jaki.

  1053 Vull anar a la seva casa amb el meu cotxe. \\

  1054 % mi wile tawa tomo ona kepeken tomo tawa mi.

  1055 S'estan queixant. \\

  1056 % ona mute li utala toki.

  1057 \end{exemple}

  1058 

  1059 I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:

  1060 

  1061 \begin{exemple}

  1062 \toki{sina wile kama tawa tomo toki.} \\

  1063 % Hauries de venir al xat.

  1064 \toki{jan li toki kepeken toki pona lon tomo toki.} \\

  1065 % La gent parla en Toki Pona al xat.

  1066 \toki{mi tawa tomo toki. ona li pona tawa mi.} \\

  1067 % Vaig al xat. És bo per a mi.

  1068 \toki{sina kama jo e jan pona lon ni} \\

  1069 % Faràs amics allà.

  1070 % Comentari: lon significa tant aquí com allà. Pots entendre el significat

  1071 % literal?

  1072 \end{exemple}

  1073 

  1074 \chapter{Preposicions 2}

  1075 

  1076 \section*{Vocabulari}

  1077 

  1078 \subsection*{Noms, verbs i adjectius}

  1079 \begin{exempledos}

  1080 \toki{anpa}	& sòl; baix, fons; baixar, rebaixar, desafiar\\

  1081 \toki{insa}	& interior, estómac\\

  1082 \toki{monsi}	& darrera, esquena, enrera\\

  1083 \toki{sewi}	& alt, superior, teulat, sostre, cel\\

  1084 \end{exempledos}

  1085 

  1086 \subsection*{Preposicions normalment}

  1087 \begin{exempledos}

  1088 \toki{sama}	& igual, similar\\

  1089 \toki{tan}	& raó, causa; degut a, car\\

  1090 \toki{poka}	& costat; al costat, proper, amb\\

  1091 \end{exempledos}

  1092 

  1093 \section*{Lliçó}

  1094 

  1095 \subsection*{\toki{anpa}, \toki{insa}, \toki{monsi}, i \toki{sewi}}

  1096 Tot i que pots estar temptat a fer servir aquestes paraules com a preposicions,

  1097 de fet són noms. Has d'acompanyar-les d'una preposició per a fer-les servir.

  1098 Aquí hi ha uns quants exemples.

  1099 

  1100 \begin{exempledos}

  1101 \toki{ona li lon sewi mi.}	& Ell és sobre meu.\\

  1102 \toki{pipi li lon anpa mi.}	& L'escarabat és sota meu.\\

  1103 \toki{moku li lon insa mi.}	& El menjar és dins meu.\\

  1104 \toki{len li lon monsi mi.}	& La roba és darrera meu.\\

  1105 \end{exempledos}

  1106 

  1107 Així doncs, aquestes paraules es fan servir com a noms, i \toki{mi} és un pronom

  1108 possessiu que vol dir \catala{meu} . Per tant, \toki{sewi mi} significa una cosa

  1109 semblant a \catala{sobre meu}, o \catala{l'àrea que està sobre meu}. I donat que

  1110 aquestes paraules són simples noms, encara has d'utilitzar un verb; en els

  1111 exemples anteriors, \toki{lon} fa de verb. No t'oblidis d'incloure un verb!

  1112 % *** No és el verb ser elidit?

  1113 

  1114 Ja que aquestes paraules no són preposicions, es poden fer servir per altres

  1115 coses, com qualsevol altre nom/adjectiu/verb. Per exemple, \toki{monsi} com a

  1116 part del cos, pot significar \catala{esquena} o \catala{cul}. I \toki{anpa} com

  1117 a verb pot ser

  1118 

  1119 \begin{exempledos}

  1120 \toki{mi anpa e jan utala.}	& He desafiat el guerrer.\\

  1121 \end{exempledos}

  1122 % *** Desfiar??? Defeat

  1123 

  1124 \subsection*{\toki{sama} i \toki{tan}}

  1125 

  1126 L'ús d'aquestes paraules és bastant de sentit comú, però fa falta remarcar unes

  1127 poques coses per assegurar-nos que tot queda clar.

  1128 

  1129 \subsubsection*{\toki{sama}}

  1130 

  1131 Aquesta paraula es pot fer servir de diferents maneres, però no crec que sigui

  1132 massa difícil d'entendre. Anem a veure uns quants exemples:

  1133 

  1134 \begin{exempledos}

  1135 \toki{jan ni li sama ni.}	& La persona és com jo.\\