--- /dev/null	Thu Jan 01 00:00:00 1970 +0000
+++ b/curs-tokipona.tex	Thu May 18 22:47:01 2006 +0200
@@ -0,0 +1,3969 @@
+\documentclass[a4paper,catalan,ps2pdf]{report}
+\usepackage[latin1]{inputenc}
+\usepackage{babel}
+
+\usepackage{a4wide}
+\usepackage{hyperref}
+
+\newcommand{\toki}{\emph}
+\newcommand{\lletra}{\textbf}
+\newcommand{\catala}{\emph}
+
+\newenvironment{exemple}
+{\vspace{4pt}%
+	\begin{tabular}{l}}
+	{ \end{tabular}%
+	\vspace{4pt} }
+
+\newenvironment{exempledos}
+{\vspace{4pt}%
+	\begin{tabular}{ll@{}}}
+{ \end{tabular}%
+	\vspace{4pt} }
+
+\newenvironment{taulados}
+{\vspace{6pt}%
+	\begin{tabular}{|l|l|} }
+{ \end{tabular}%
+	\vspace{6pt} }
+
+\title{Curs de \emph{toki pona}}
+\author{\toki{jan Pije} \\ traduït al català per Lluís Batlle}
+
+\begin{document}
+\maketitle
+\tableofcontents
+\chapter{Introducció de \toki{jan pije}}
+
+\toki{toki!} Estic encantat que hagis decidit donar una ullada a aquestes
+lliçons.  Espero que aquesta introducció et respongui qualsevol pregunta que
+puguis tenir.  Si creus que vols aprendre Toki Pona, aquesta introducció també
+et donarà una idea de la feina que t'espera.
+
+Honestament, la Toki Pona no té masses seguidors, però la comunitat Toki Pona
+inclou com a mínim tres parlants fluïts (cosa que no poden dir moltes altres
+comunitats de llengües construïdes). Però si tu ets una d'aquestes persones
+que trobo de tant en tant, que pensen que la Toki Pona té
+varis centenars de parlants... bé, no es tracta pas d'això. De tota manera, et
+demanaria que consideressis la Toki Pona no pel que et pugui arribar a
+entretenir o pels seguidors que té, sinó més per les idees de simplicitat que et
+pot ensenyar, a més d'una manera més natural de pensar.
+
+Si ets com jo, mentre aprenguis Toki Pona trobaràs que les idees que introdueix
+potser entren en conflicte amb la teva opinió de les coses. No és pas fàcil
+adaptar-se a la manera de pensar que la Toki Pona requereix. Però tingues
+paciència; Segur que, tot i si no hi estàs d'acord, al menys eixamplarà la teva
+ment i t'ajudarà a entendre millor les coses. La Toki Pona és molt més que només
+una llengua.
+
+Ara hauries de poder decidir si vols o no vols aprendre la Toki Pona. Un últim
+advertiment: No et pensis que estàs sol aprenent la llengua. Estaré encantat
+d'ajudar-te amb el que sigui que et doni problemes; no dubtis en escriure'm per
+correu electrònic a \href{mailto:bknight009@yahoo.com}{bknight009@yahoo.com} (en
+tokipona o en anglès). També estic en el xat de Toki Pona sovint, i si no sóc
+allà el primer cop que entres al xat, continua-ho provant de tant en tant, i
+segur que em trobes.
+
+Havent dit això, gaudeix de les lliçons, i bona sort aprenent la Toki Pona!
+
+
+\chapter{Pronunciació}
+
+Hi ha catorze lletres a l'alfabet de la Toki Pona: nou consonants (\lletra{j k l
+m n p s t w}), i cinc vocals (\lletra{a e i o u}).
+
+\subsection*{Consonants}
+
+Excepte la \lletra{j}, totes les consonants es pronuncien com qualsevol persona parlant
+d'un idioma europeu espera. En una taula, exemplificant-ho amb paraules
+catalanes.
+
+\begin{taulados}
+\hline
+Lletra	& Pronunciada com \\
+\hline
+k	& \lletra{k}ilo \\
+l	& \lletra{l}àmina \\
+m	& \lletra{m}ón \\
+n	& \lletra{n}ino \\
+p	& \lletra{p}araula \\
+s	& \lletra{s}abata, bra\lletra{ç}, bro\lletra{ss}a \\
+t	& \lletra{t}aula \\
+w	& \lletra{u} diftongada: pa\lletra{u}, ta\lletra{u}la, ping\lletra{ü}í
+\\
+j	& \lletra{i} diftongada: ax\lletra{i}oma, p\lletra{i}ano \\
+\hline
+\end{taulados}
+
+Ja t'hauràs adonat, doncs, que la \lletra{j} no es pronuncia com la \lletra{j}
+catalana. Es pronuncia exactament com la \lletra{y} castellana.  Altres
+llengües com l'Esperanto també són així; de tota manera, si mai has estudiat
+una llengua que fa servir la \lletra{j} així, assegura't que ho pronuncies
+sempre tot bé. Si veus una \lletra{j}, imagina't que és una \lletra{i}, o potser
+encara millor una \lletra{y}.
+
+\subsection*{Vocals}
+
+Les vocals de Toki Pona són com les vocals del català (tant li fa si són obertes
+o tancades), el castellà, l'italià
+o l'Esperanto.
+O sigui, les típiques \lletra{a e i o u} tancades. En una taula, amb exemples
+catalans:
+
+\begin{taulados}
+\hline
+Lletra	& Pronunciada com \\
+\hline
+a	& p\lletra{a} \\
+e	& t\lletra{e}mps \\
+i	& r\lletra{i}tme \\
+o	& t\lletra{o}mb, tamb\lletra{o}r \\
+%% Enllaçable
+u	& d\lletra{u}bte \\
+\hline
+\end{taulados}
+
+\section*{Pràctica}
+
+Perquè puguis practicar la pronunciació, he fet una llista de paraules en Toki
+Pona. Baixa't la llista i practica dient cada paraula. Llavors, escolta el
+fitxer d'audio per comparar la teva pronunciació. Hi haurà una pausa de cinc
+segons entre cada paraula del fitxer d'audio. Bona sort!
+
+\begin{exemple}
+/\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.txt}{Baixa't la llista de
+paraules}/ \\
+/\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.mp3}{Baixa't el fitxer
+d'àudio}/ \\
+\end{exemple}
+
+Perquè puguis practicar la comprensió auditiva, he fet un fitxer d'audio de mi
+mateix tal com pronuncio dotze paraules diferents en Toki Pona. La teva feina és
+escoltar cada paraula, i llavors escriure-la. Una vegada ho hagis fet, obre el
+fitxer de text i comprova les teves respostes. Bona sort!
+
+\begin{exemple}
+/\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.mp3}{Baixa't el fitxer
+d'àudio}/ \\
+/\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.txt}{Baixa't la llista de
+paraules}/ \\
+\end{exemple}
+
+Ara que has après l'alfabet, mira't aquest petit dibuix de ``Lament'', un
+parlant de Toki Pona. Aquest mostra catorze paraules diferents de Toki Pona,
+cadascuna començant amb una de les lletres de l'alfabet de Toki Pona; hi ha
+també un dibuix de què representa cada paraula. Clica
+/\href{lesson2.html}{aquí}/ per veure la imatge\footnote{ Tingues en compte que
+\toki{Elena}, la paraula Toki Pona per \catala{grec}, no és una paraula del
+diccionari de Toki Pona. S'ha fet servir perquè no hi ha paraules en el
+diccionari de Toki Pona que comencin per \lletra{e}.}.
+
+\section*{Material Avançat}
+
+Si ho has fet bé als exercicis de pràctica, llavors has après el material
+essencial que necessites saber fins ara. Tot i això, encara hi ha coses a
+aprendre. Si creus que la feina de pronunciació és prou difícil, et recomano que
+no estudiis el material que hi ha a partir d'ara; tot i això, aquesta informació
+és important per algú qui realment vol aprendre la Toki Pona, i per tant al
+final ho hauràs d'acabar llegint.
+
+Si la lliçó de pronuncació no ha estat massa difícil, i vols aprendre més,
+continua llegint:
+
+\begin{enumerate}
+
+\item Totes les paraules oficials de Toki Pona (que són les paraules com
+\toki{toki} o \toki{pakala} que es troben en el diccionari Toki Pona - anglès)
+mai s'escriuen amb cap majúscula . (Sí, fins i tot a començament de frase són
+totalment en minúscules).
+
+\item L'únic moment en què s'usen majúscules és amb les paraules no oficials,
+com els noms de persones, llocs o religions. Per exemple:
+
+	\toki{jan Kalisija li pona}.  (\toki{Kalisija}, el nom d'una persona, és
+	la única paraula amb majúscula en aquesta frase.) 
+
+	\toki{ma Elopa li suli}. (\catala{Europa} no és una paraula oficial de
+	Toki Pona, i per tant, s'escriu amb majúscula.)
+
+\item Degut a que la Toki Pona té tan poques consonants, el so exacte que es
+pronuncia pot ser força lliure i flexible. Apart de les pronuncacions que has
+après abans en aquesta mateixa lliçó, aquí hi ha una petita llista d'algunes de
+les altres pronunciacions que algunes consonants poden tenir:
+
+\begin{taulados}
+\hline
+Lletra	& Pronunciada \\
+\hline
+p	& \lletra{b}ona \\
+t	& \lletra{d}it \\
+k	& \lletra{g}at \\
+s	& ca\lletra{s}a, \lletra{z}ero \\
+\hline
+
+\end{taulados}
+
+\item Les síl·labes en Toki Pona segueixen aquest patró: consonant + vocal +
+\lletra{n} opcional.
+
+	La consonant pot no ser imprescindible si parlem de la síl·laba inicial
+	de la paraula (per exemple, no hi ha consonant inicial a \toki{ali} o a
+	\toki{unpa}). 
+
+	La \lletra{n} final no es pot fer servir si la pròxima síl·laba comença
+	amb \lletra{m} o amb \lletra{n}. 
+
+	Hi ha quatre combinacions que no són permeses, degut a la seva
+	dificultat tant escoltant com pronunciant-les. Aquestes són: \toki{ji},
+	\toki{ti}, \toki{wo}, i \toki{wu}.
+
+\item La tònica sempre és la primera síl·laba.
+
+\end{enumerate}
+
+
+\chapter{Frases bàsiques}
+
+\section*{Vocabulari}
+\subsection*{Noms}
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan}	& algú, persona \\
+\toki{mi}	& jo \\
+\toki{moku}	& menjar \\
+\toki{sina}	& tu \\
+\toki{suno}	& sol \\
+\toki{telo}	& aigua, líquid \\
+\end{exempledos}
+
+
+\subsection*{Verbs}
+
+\begin{exempledos}
+\toki{moku}	& menjar \\
+\toki{pona}	& bo, simple; arreglar \\
+\toki{suli}	& gran, alt, llarg, important \\
+\end{exempledos}
+
+\subsection*{Paraules gramaticals}
+
+\begin{exempledos}
+\toki{li}	& separa un subjecte de tercera persona del seu
+		verb (aclarat a la lliçó) \\
+% *** enllaçable
+\end{exempledos}
+
+\section*{Lliçó}
+
+\subsection*{Frases amb \toki{mi} o \toki{sina} com a subjecte}
+
+Bé, un dels principis que hauràs d'aprendre de Toki Pona és que no existeix cap
+forma del verb \catala{ser} tal com el fem servir en català, ni en present ni
+en futur ni en passat. I també, al contrari que en català, estem obligats a
+escriure sempre el subjecte.  Per exemple:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi pona}	& Jo (sóc) bo \\
+\toki{sina suli}	& Tu (ets) gran/important \\
+\end{exempledos}
+
+Simplement escriu \toki{mi} o \toki{sina}, i llavors completa la frase amb un
+verb o un adjectiu. Aquestes són les frases més simples en Toki Pona, però ja
+t'has trobat una cosa a la que probablement no estàs acostumat: totes les
+paraules com \catala{és}, \catala{són}, \catala{seran}, \catala{era}, \ldots.
+Digue'ls adéu! Tot i que això et pot semblar estrany, és més de fet més simple,
+si hi penses. Hi ha altres llengües que no tenen forma del verb \catala{ser},
+així que tampoc pensis que no escriure aquest verb és un fet molt estrany. Només
+et farà falta una mica de pràctica per acostumar-te a la idea.
+
+% *** Falta explicar la falta d'article
+
+\subsection*{L'ambigüitat de la Toki Pona}
+
+Bé, ara ve un altre concepte que potser et sorprendrà. Has observat que vàries
+paraules del vocabulari tenen múltiples significats? Per exemple, \toki{suli}
+pot voler dir \catala{llarg}\ldots o \catala{gran}\ldots o \catala{important}.
+Per ara, et deus preguntar, `Què està passant? Com pot una paraula tenir tants
+significats?' Bé, benvingut al món de Toki Pona! La veritat és que hi ha moltes
+paraules que són així en Toki Pona. Donat que la llengua té tan poc
+vocabulari i aquest és tan bàsic, l'ambigüitat és inevitable. Tot i això,
+aquesta poca precisió no és necessariament una mala cosa: Degut a ella, un
+parlant de Toki Pona està forçat a centrar-se en l'aspecte més bàsic i inalterat
+de les coses, en comptes de fixar-se en molts detallets.
+
+Un altre sentit en el que la Toki Pona és ambigua és que no pot especificar si
+una paraula és singular (només hi ha una cosa) o plural (hi ha més d'una cosa).
+Per exemple, \toki{jan} pot significar tan \catala{persona} com \catala{gent}.
+Si has decidit que la Toki Pona és massa arbitrària i que no tenir plurals és
+ja inacceptable, tranquilitza't. La Toki Pona no és l'única llengua que no
+especifica si un nom és plural o no. El japonès, per exemple, fa el mateix.
+Així, si ara aprens aquest concepte en Toki Pona, si mai aprens noves llengües
+que l'utilitzen, hi tindràs facilitat. Això és un bon punt de vista, no?
+
+\subsection*{El verb}
+
+I ara estudiarem una altra cosa que segurament també et semblarà estranya.
+Observa aquests exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi moku}	& Jo menjo / Jo sóc menjar \\
+\toki{sina pona}	& Tu ets bo / Tu arregles \\
+\end{exempledos}
+
+De nou, pots apreciar l'ambigüitat de la toki Pona. Degut a que la Toki Pona no
+té el verb \catala{ser}, el significat exacte es perd. \toki{moku} en aquesta
+frase podria ser un verb, o podria ser un nom; igualment com \toki{pona} podria
+ser un adjectiu, o podria ser un verb. En situacions com aquestes, qui
+interpreta 
+ha de basar-se en el contexte. Després de tot, cada quan sents la frase
+`\catala{Jo sóc menjar}'? Espero que no gaire sovint! Pots estar prou segur que
+\toki{mi moku} vol dir \catala{Estic menjant}. Per frases com \toki{sina pona},
+hi ha una altra manera que et permet especificar què vols dir, però això ho
+aprendràs a la pròxima lliçó.
+
+\subsection*{La falta de temps verbal}
+
+Els verbs en Toki Pona no tenen temps verbal.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi pona}	& Sóc bo / Era bo / Seré bo \\
+\end{exempledos}
+
+Aquest és un altre exemple de la poca precissió de la Toki Pona. Si especificar
+és
+absolutament necessari, hi ha maneres de dir que alguna cosa ha passat al
+passat, al present, o al futur, però queda força abans no ho aprenguis.
+
+\subsection*{Frases sense \toki{mi} o \toki{sina} al subjecte}
+
+Ja hem mirat les frases de \toki{mi} o \toki{sina}, que són les més fàcils
+possibles en Toki Pona. Per frases que no fan servir \toki{mi} o \toki{sina} de
+subjecte, hi ha una menudesa que hauràs d'aprendre. No és massa complexe;
+simplement et caldrà pràctica per recordar-ne el seu ús. Observa com s'usa
+\toki{li}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{telo li pona}	& (L')aigua (és) bona \\
+\toki{suno li suli}	& (El) sol (és) gran \\
+\toki{moku li pona}	& Menjar (és) bo / (El) menjar (és) bo \\
+\end{exempledos}
+
+\toki{li} és una paraula gramatical que separa el subjecte del seu verb.
+Recorda: només es fa servir quan el subjecte no és ni \toki{mi} ni \toki{sina}.
+Tot i que \toki{li} sembla inútil ara, mentre vagis aprenent Toki Pona
+veuràs que algunes frases podrien ser molt confuses si \toki{li} no hi fos. Així
+doncs, prova de practicar-lo tant com en tinguis oportunitat, fins que
+t'hi acostumis.
+
+\section*{Pràctica}
+
+A partir d'ara, a cada lliçó trobaràs exercicis de traducció com aquests. Al
+final d'aquest manual trobaràs les solucions de tots els exercicis vinents, per
+comprovar si els has fet bé o no.
+
+Potser algunes solucions són literalment diferents a les que has pensat; has de
+corregir-te les errades amb sentit comú, ja que mai hi ha una traducció única i
+precisa d'una llengua a una altra.
+% Dir que algunes solucions seran diferents a les que penses, però que venen a
+% ser el mateix.
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+La gent és bona. \\
+% jan li pona.
+Estic menjant. \\
+% mi moku.
+Ets alt. \\
+% sina suli.
+L'aigua és simple. \\
+% telo li pona.
+El llac és gran. \\
+% telo li suli.
+\end{exemple}
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{suno li suli.} \\
+% El sol és gran
+\toki{mi suli.} \\
+% Sóc important / Estic gras
+\toki{jan li moku.} \\
+% Algú menja
+\end{exemple}
+
+\chapter{Complement directe}
+
+\section*{Vocabulari}
+\subsection*{Noms}
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ilo}	& eina, dispositiu, màquina \\
+\toki{kili}	& qualsevol fruita o vegetal \\
+\toki{ni}	& aquest, aquell \\
+\toki{ona}	& ell, ella, això, allò \\
+\toki{pipi}	& insecte, aranya, escarabat \\
+\toki{ma}	& nació, país, regió, terra, terreny, paisatge \\
+\toki{ijo}	& alguna cosa, qualsevol cosa, cosa \\
+\end{exempledos}
+
+
+\subsection*{Verbs}
+\begin{exempledos}
+\toki{jo}	& tenir; propietat, possessió \\
+\toki{lukin}	& veure, mirar; visió, vista \\
+\toki{pakala}	& espatllar, destruir; accident \\
+\toki{unpa}	& fer sexe amb; sexe; sexual \\
+\toki{wile}	& voler, necessitar, haver de; desitjar \\
+\end{exempledos}
+
+\subsection*{Paraules gramaticals}
+\begin{exempledos}
+\toki{e}	& introdueix el complement directe (aclarat a la lliçó) \\
+% *** enllaçable
+\end{exempledos}
+
+\section*{Lliçó}
+
+\subsection*{Complements directes utilitzant \toki{e}}
+
+A la tercera lliçó,
+% Link? Ref?
+hem vist com les frases com \toki{mi moku} podrien tenir dos grans significats:
+\catala{Estic menjant} o \catala{Sóc menjar}. En aquestes situacions, ens hem de
+basar molt amb el contexte. Tot i això, hi ha una manera d'especificar que vols
+dir \catala{Estic menjant} i no \catala{Soc menjar}. Observa:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi moku e kili.}	& Menjo fruita. \\
+\toki{ona li lukin e pipi.}	& Ell està mirant l'escarabat. \\
+\end{exempledos}
+
+El que rep l'acció és el \emph{complement directe}, i en Toki Pona, separem el
+verb del complement directe amb \toki{e}, de manera que no hi ha confusió.
+
+A la tercera lliçó també hem discutit com \toki{sina pona}, com \toki{mi moku}
+tenia dos possibles significats: \catala{Tu ets bo} o bé \catala{Tu estàs
+arreglant}. Normalment, voldria dir \catala{Tu ets bo} simplement perquè ningú
+diu \catala{Estic arreglant} sense dir què és el que estan arreglant. Amb
+\toki{e}, ara pots especificar:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ona li pona e ilo.}	& Ella està arreglant la màquina. \\
+\toki{mi pona e ijo.}	& Estic arreglant alguna cosa. \\
+\end{exempledos}
+
+Si has tingut la oportunitat d'estudiar un idioma com el llatí, l'alemany o
+l'esperanto, el complement directe no t'hauria de ser difícil. Si no, prova de
+practicar-ne el seu ús (I no oblidis de continuar practicant el \toki{li}). Quan
+sàpigues una mica més de Toki Pona, veuràs perquè \toki{e} és necessari.
+
+\subsection*{Complements directes utilitzant \toki{e} amb \toki{wile}}
+
+Si et fa falta dir que vols fer alguna cosa, segueix aquest exemple:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi wile lukin e ma.}	& Vull veure el país. \\
+\toki{mi wile pakala e sina.}	& T'he de destruir. \\
+\end{exempledos}
+
+Com pots veure, \toki{e} no apareix fins després de l'infinitiu en aquestes dues
+frases, en comptes d'abans d'ell. Algunes persones han dit, erròniament, coses
+com \toki{mi wile \lletra{e} pakala e sina}, així que ara ja saps com evitar
+aquest error.
+
+\subsection*{Frases compostes}
+
+Hi ha dues maneres de fer una frase composta en Toki Pona; una manera comporta
+utilitzar \toki{li}, i l'altra comporta utilitzar \toki{e}. Donat que ja has
+estudiat totes dues paraules, ara mostrarem com utilitzar-les per fer frases
+compostes. Observa:
+
+\begin{exemple}
+\toki{pipi li lukin li unpa.} \\
+\end{exemple}
+
+Aquesta podria ser traduïda com \catala{L'insecte mira i fa sexe}. Afegint
+\toki{li} abans de cada verb, pots mostrar com el subjecte, que en aquest cas és
+\toki{pipi}, fa més d'una cosa.
+
+\begin{exemple}
+\toki{mi moku li pakala.} \\
+\end{exemple}
+
+Això diu \catala{Menjo i destrueixo}. Mentre que \toki{li} encara s'omet abans
+de \toki{moku} perquè el subjecte de la frase és \toki{mi} (Torna't a mirar
+l'anterior lliçó si has oblidat aquesta regla), nosaltres sí l'utilitzem abans
+del segon verb, \toki{pakala}. Si no hi hagués el \toki{li}, la frase seria
+caòtica i confusa. Les frases compostes amb \toki{sina} segueixen el mateix
+patró.
+
+Un altre tipus de frases compostes és usat quan hi ha vàris objectes directes
+del mateix verb, com al següent exemple:
+
+\begin{exemple}
+\toki{mi moku e kili e telo.} \\
+\end{exemple}
+
+Això diu \catala{Menjo/bec fruita i aigua}. \toki{e} es fa servir vàries vegades
+perquè tant \toki{kili} com \toki{telo} són objectes directes, i per tant
+\toki{e} les ha de precedir. Aquí hi ha un altre exemple:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi wile lukin e ma e suno.} & Vull veure el país i el sol. \\
+\end{exempledos}
+
+Ostres! Aquesta lliçó ha estat una mica confusa. Potser vols prendre't el teu
+temps per rellegir tot el que s'ha dit fins aquí. Quan creguis que estàs
+preparat, prova aquests exercicis de pràctica:
+
+\section*{Pràctica}
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+Tinc una eina. \\
+% mi jo e ilo.
+Ella menja fruita. \\
+% ona li moku e kili.
+Alguna cosa m'està mirant. \\
+% ijo li lukin e mi.
+Ell vol aixafar l'aranya. \\
+% ona li wile pakala e pipi.
+La pera és un menjar i és bona. \\
+% kili li moku li pona.
+L'escarabat té set. \\
+% pipi li wile moku e telo.
+\end{exemple}
+
+Imagina't la última frase així: l'escarabat vol beure 
+aigua.
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{mi lukin e ni.} \\
+% Estic mirant allò.
+\toki{mi wile unpa e ona.} \\
+% Vull fer sexe amb ell/ella
+\toki{jan li wile jo e ma.} \\
+% La gent vol posseir el país.
+\toki{mi jan li suli.} \\
+% Sóc algú i sóc important
+\end{exemple}
+
+\chapter{Adjectius, noms compostos i adverbis}
+
+\section*{Vocabulari}
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ike}	& dolent, endimoniat, complicat\\
+\toki{jaki}	& brut, fastigós; brossa\\
+\toki{lawa}	& principal, líder; cap; liderar\\
+\toki{len}	& vestit, peça de vestir \\
+\toki{lili}	& petit\\
+\toki{mute}	& vàris, molts\\
+\toki{nasa}	& boig, estúpid, incoherent, estrany\\
+\toki{seli}	& calent, calorós\\
+\toki{sewi}	& alt, superior; cel\\
+\toki{tomo}	& casa, edifici\\
+\toki{utala}	& guerra, batalla; combatre\\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Lliçó}
+
+\subsection*{Adjectius i noms compostos}
+
+Com ja deus saber, la Toki Pona té un vocabulari molt mínim. Com menys paraules
+hi ha, és clar, més fàcil és aprendre. Però, conseqüentment, en la llengua
+moltes paraules no existeixen. Per exemple, no hi ha cap paraula que vulgui dir
+\catala{amic}. Tampoc hi ha paraules per \catala{soldat}, \catala{cotxe}, o
+\catala{sabata}. Per tant, sovint s'han de combinar vàries paraules per
+aconseguir el que necessita només una paraula en català. Per exemple, aquí hi ha
+com dir \catala{amic} en Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+\toki{jan + pona = jan pona} \\
+\end{exemple}
+
+\toki{jan pona} en català literalment significa \catala{persona bona}. Donat al
+tan mínim vocabulari, doncs, també significa \catala{amic}.
+
+Tal com has observat, l'adjectiu (que era \toki{pona} en l'anterior exemple) va
+després del nom, com normalment en català (al contrari que l'anglès). Sovint, si
+estudiem l'anglès com al llengua estrangera, tindrem tendència a col·locar els
+adjectius davant del nom. Les llengües estrangeres es mesclen amb facilitat
+mentre les estem aprenent.
+
+Apart dels adjectius com \toki{pona}, molts dels verbs es fan servir sovint com
+a adjectius:
+
+\begin{enumerate}
+
+\item
+\begin{exempledos}
+\toki{jan} & persona \\
+\toki{pakala} & ferir \\
+\toki{jan pakala} & persona ferida, víctima, etc. \\
+\end{exempledos}
+
+\item
+\begin{exempledos}
+\toki{ilo} & eina \\
+\toki{moku} & menjar \\
+\toki{ilo moku} & eina de menjar, com per exemple forquilla o cullera \\
+\end{exempledos}
+
+\end{enumerate}
+
+Pots afegir més d'un adjectiu a un nom per aconseguir el significat desitjat:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan} & persona \\
+\toki{jan utala} & soldat \\
+\toki{jan utala pona} & un bon soldat \\
+\toki{jan utala pona mute} & molts bons soldats \\
+\toki{jan utala pona ni} & aquest bon soldat \\
+\end{exempledos}
+
+Com hauràs vist, \toki{ni} i \toki{mute} són al final de la frase. Això
+passa quasi sempre. La raó per això és que les frases es construeixen tal com
+les vas dient, i els adjectius han de ser col·locats en un ordre lògic,
+organitzat. Per exemple, observa la diferència entre les següents dues frases:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan utala pona} & un bon soldat \\
+\toki{jan pona utala} & l'amic que lluita\\
+\end{exempledos}
+
+Ara venen algunes combinacions d'adjectius fent servir paraules que ja has après
+i que són prou típiques. Intenta comprendre'n els significats literals:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ike lukin} & lleig \\
+\toki{jan ike} & enemic\\
+\toki{jan lawa} & líder\\
+\toki{jan lili} & nen\\
+\toki{jan sewi} & déu\\
+\toki{jan suli} & adult\\
+\toki{jan unpa} & amant, prostituta\\
+\toki{ma telo} & fang, aiguamoll\\
+\toki{ma tomo} & ciutat\\
+\toki{mi mute} & nosaltres\\
+\toki{ona mute} & ells \\
+% Comentari sobre "ona ali"
+\toki{pona lukin} & maco, atractiu \\
+\toki{telo nasa} & alcohol \\
+\toki{tomo telo} & lavabo\\
+\end{exempledos}
+% Comentari sobre ike lukin i pona lukin (us amb 'pi' o amb 'li' només)
+
+Hi ha una llista molt més llarga amb totes les típiques combinacions de noms que
+usem en Toki Pona. Tot i això, la llista no ha estat pensada per a aquest curs,
+i moltes de les combinacions fan servir paraules que encara no has après. Pots
+mirar la llista \href{http://www.geocities.com/tokipona/learn/noun.html}{aquí};
+recorda que existeix i mira-la de tant en tant mentre vagis aprenent paraules.
+
+\subsection*{Possessius}
+
+Per dir \catala{meu} i \catala{teu}, es fan servir els pronoms utilitzant-los
+com qualsevol altre adjectiu:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{tomo mi} & la meva casa \\
+\toki{ma sina} & el teu país\\
+\toki{telo ona} & la seva aigua\\
+\end{exempledos}
+
+Altres paraules es fan servir igual:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{len jan} & la roba d'algú \\
+\toki{seli suno} & la calor del sol\\
+\end{exempledos}
+
+\subsection*{Adverbis}
+
+Sé que ja hem explicat molts aspectes difícils en aquesta lliçó. Per sort, els
+adverbis en Toki Pona haurien de ser molt simples per tu, així que aguanta uns
+minuts més, i haurem acabat.
+
+Pels adverbis en Toki pona, l'adverbi simplement segueix el verb que modifica.
+Per exemple:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi lawa pona e jan.} & Vaig liderar bé a la gent. \\
+\toki{mi utala ike.} & Vaig lluitar malament. \\
+\toki{sina lukin sewi e suno.} & Mires el sol cap enlaire.\\
+\toki{ona li wile mute e ni.} & Ell vol molt allò.\\
+\toki{mi mute li lukin lili e ona.} & Quasi no el vam veure.\\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Pràctica}
+
+Primer, a veure si pots llegir bé el següent poema. Saps totes les paraules i
+els conceptes, hauries de poder-lo entendre. Llavors, comprova la teva traducció
+per cada línia del poema. Aquí el tens:
+
+{\center
+\toki{mi jo e kili.} \\
+\toki{ona li pona li lili.} \\
+\toki{mi moku lili e kili lili.} \\
+}
+
+% Tinc una fruita
+% És bona i petita
+% Mossego una mica la fruita petita
+\vspace{6pt}
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+El líder va beure aigua bruta. \\
+% jan lawa li moku e telo jaki.
+Necessito una forquilla. \\
+% mi wile e ilo moku.
+Un enemic els ataca. \\
+% jan ike li utala e ona mute.
+Aquella mala persona té roba estranya. \\
+% jan ike ni li jo e len nasa.
+Vam beure molt de vodka. \\
+% mi mute li moku e telo nasa mute.
+Els nens miren els adults. \\
+% jan lili li lukin e jan suli.
+\end{exemple}
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{mi lukin sewi e tomo suli.} \\
+% Miro enlaire cap al gran edifici.
+\toki{seli suno li seli e tomo mi.} \\
+% La calor del sol escalfa casa meva.
+\toki{jan lili li wile e telo kili.} \\
+% La mainada volen suc de fruita.
+\toki{ona mute li nasa e jan suli.} \\
+% Ells van fer tornar bojos els adults.
+\end{exemple}
+
+\chapter{Preposicions 1: \toki{lon}, \toki{kepeken}, i \toki{tawa}}
+
+\section*{Vocabulari}
+
+\begin{exempledos}
+\toki{kama}	& venir, esdevenir, causar\\
+\toki{kepeken}	& utilitzar; amb, utilitzant\\
+\toki{kiwen}	& pedra, roca; dur com una roca\\
+\toki{kon}	& aire, atmosfera, esperit, vent\\
+\toki{lon}	& estar en/a/sobre, existir; en, a, sobre\\
+\toki{pana}	& donar, enviar, alliberar, emetre\\
+\toki{poki}	& contenidor, pot, vidre, copa, caixa, etc.\\
+\toki{toki}	& llengua; parlar, dir\\
+\toki{tawa}	& anar a, moure; a, per a\\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Lliçó}
+
+\subsection*{lon}
+
+\toki{lon}, com \toki{tawa} i \toki{kepeken}, poden ser usats tant com a verb
+com a preposició. Estudia aquests exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi lon tomo.} & Estic a la casa.\\
+\toki{mi moku lon tomo.} & Menjo a la casa.\\
+\end{exempledos}
+
+En el primer exemple, \toki{lon} és el verb de la frase; en el segon, aquest és
+una preposició. Interessant, eh? Aquí tens més exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{suno li lon sewi.} & El sol està al cel.\\
+\toki{mi telo e mi lon tomo telo.} & Em banyo en el bany.\\
+% Algun comentari sobre tomo telo?
+\toki{kili li lon poki.} & La fruita és a la cistella.\\
+\end{exempledos}
+
+\subsubsection*{Utilitzar \toki{lon} amb \toki{wile}}
+
+Degut a que \toki{lon} pot ser utilitzat o com a preposició o com a verb, el
+significat de la frase pot ser una mica confús quan s'utilitza amb \toki{wile}.
+Per exemple:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi wile lon tomo.} & Vull ser a casa / Vull en una casa.\\
+\end{exempledos}
+
+La frase en Toki Pona té dues possibles traduccions. La primera traducció diu
+que el parlant desitja ser a casa. La segona traducció diu que el parlant vol
+fer alguna cosa (tot i que ell no diu què vol fer) en una casa. És millor
+dividir aquesta frase per evitar confusió:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi wile e ni: mi lon tomo.} & Vull això: jo sóc a casa.\\
+\end{exempledos}
+
+La Toki Pona sovint fa servir aquest truc \toki{e ni:} per ensortir-se'n sense
+utilitzar el \catala{que} (o algun altre relatiu) utilitzat en frases com:
+\catala{M'has dit que estàs menjant.} Aquesta frase seria traduïda com
+\toki{sina toki e ni tawa mi: sina moku.} Aquest patró és molt típic en Toki
+Pona i el veuràs cada cop més sovint en aquestes lliçons.
+
+\subsubsection*{Utilitzant \toki{lon} com a verb d'acció}
+
+El que ara aprendràs és un detallet de poca importància, i que es fa servir
+rarament en Toki Pona. També farem servir una mica de vocabulari que encara no
+hem après. A menys que estiguis molt interessat, segurament hauries de saltar-te
+aquesta secció i llegir-la més tard si vols, ja que aquesta "feature" no és per
+res gaire important.
+%***
+
+\ldots Així que encara ets aquí? Bé! Primer, hem d'ensenyar dues paraules de nou
+vocabulari: \toki{lape} (\catala{dormir, son}) i \toki{pini} (\catala{aturar,
+final}). Aquestes paraules s'ensenyaran amb pròximes lliçons, així que no fa
+falta que les memoritzis ara si no vols, però són necessaries pel que ara
+aprendràs. Amb aquest nou vocabulari, pots parlar sobre despertar algú:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi pini e lape sina.} & He acabat el teu dormir. T'he despertat.\\
+\end{exempledos}
+
+Això és força fàcil. Però també pots expressar-ho utilitzant \toki{lon}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi lon e sina.} & T'he fet adonar de la realitat. T'he forçat estar
+present i alerta.\\
+\end{exempledos}
+
+Fixa't, però, que no podries dir \toki{sina lon e mi} (\catala{M'has
+despertat}). La persona que estava dormint estava en la seva pròpia existència
+privada del \emph{dormir}. Quan s'ha despertat, ell no sentiria que ha estat dut
+a la realitat ja que, segons ell, el \emph{dormir} era la realitat. Ell ha estat
+simplement mogut d'una existència cap a una altra. \toki{mi lon e sina} només
+funciona perquè, segons qui desperta, sembla com si el que dorm no està present
+a la realitat d'aquest que desperta; el que dorm està absent, i per tant
+despertar-lo el torna a la realitat. Captes el sentit?
+
+Si no ho has entès massa bé, no et preocupis. És una petita diversió inclosa per
+a qui li interessi. Per a la majoria de situacions, és millor utilitzar la frase
+de \toki{pini e lape}.
+
+\subsection*{\toki{kepeken}}
+
+Aquesta no és massa difícil. De fet és més fàcil que \toki{lon} perquè es fa
+servir \toki{e} després d'ella tal com has estat fent amb altres verbs.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi kepeken e ilo.} & Estic fent servir eines.\\
+\toki{sina wile kepeken e ilo.} & Has de fer servir les eines.\\
+\toki{mi kepeken e poki mi.} & Estic fent servir aquest got.\\
+\end{exempledos}
+
+I \toki{kepeken} també es pot fer servir com a preposició.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi moku kepeken ilo moku.} & Menjo fent servir una forquilla. \\
+& (o qualsevol tipus d'útil de menjar)\\
+\toki{mi lukin kepeken ilo suno.} & Miro utilitzant una llanterna. \\
+& (\toki{ilo suno} = eina de llum, per tant llanterna).\\
+\end{exempledos}
+
+\subsection*{tawa}
+\subsubsection*{Utilitzar \toki{tawa} com a verb}
+
+Esperem que hagis entès \toki{lon} bé, ja que \toki{tawa} és similar. Igual que
+\toki{lon}, \toki{tawa} no té una \toki{e} després d'ella.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi tawa tomo mi.} & Me'n vaig a casa.\\
+\toki{ona mute li tawa utala.} & Se'n van a la guerra.\\
+\toki{sina wile tawa telo suni.} & Vols anar a l'oceà.\\
+\toki{ona li tawa sewi kiwen.} & Ella va a sobre la roca. \\
+& (Fixa't que \toki{sewi} actua de nom. Més literal, seria: \\
+& Ella va al capdamunt de la roca)\\
+\end{exempledos}
+
+La raó per la qual \toki{lon} i \toki{tawa} no tenen una \toki{e} després d'ells
+és que no hi ha objecte. Per exemple, a la frase \catala{Me'n vaig a casa meva},
+el parlant simplement se'n va a casa. Ell no ha fet res a la seva casa,
+simplement va cap a ella. Si ell hagués cremat la casa, o hagués intentat de fer
+-li alguna cosa, o afectar-la d'alguna manera, llavors la \toki{e} podria venir
+després del verb. Així doncs, en aquests casos no usem \toki{e}.
+
+\subsubsection*{Utilitzar \toki{tawa} per voler dir \catala{a/cap a}}
+
+Tal com he dit fa un moment, \toki{tawa} es fa servir sovint com a preposició.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi toki tawa sina.} & Et parlo a tu.\\
+\toki{ona li lawa e jan tawa ma pona.} & Va liderar la gent cap a bona terra.\\
+\toki{ona li kama tawa ma mi.} & Vé cap al meu país.\\
+\end{exempledos}
+
+Aquest també és un bon moment per parlar sobre com dir que t'agraden certes
+coses. En Toki Pona, per dir que t'agrada alguna cosa, tenim un patró, i el
+patró fa servir \toki{tawa} com a preposició:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ni li pona tawa mi.} & Això m'és bo (en altres paraules, m'agrada això).\\
+\end{exempledos}
+
+I per dir que no t'agrada alguna cosa, canvia el \toki{pona} per \toki{ike}.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ni li ike tawa mi.} & Això m'és dolent. No m'agrada això.\\
+\end{exempledos}
+
+Aquí hi ha altres exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{kili li pona tawa mi.} & M'agrada la fruita.\\
+\toki{toki li pona tawa mi.} & M'agrada parlar / M'agraden els idiomes.\\
+\toki{tomo li ike tawa mi.} & No m'agraden els edificis.\\
+\toki{telo suli li ike tawa mi.} & No m'agrada l'oceà.\\
+\end{exempledos}
+
+Recorda que la \toki{e} només pot venir després del verb de la frase. Toki Pona
+no fa servir clàusules.
+% Com?
+Així, per exemple, si volguéssis dir \catala{Vull mirar el paisatge}, no podries
+dir-ho així: \toki{lukin e ma li pona tawa mi}. És millor separar-ho en dues
+frases:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi lukin e ma. ni li pona tawa mi.} & Miro el paisatge. Això m'és bo.\\
+\end{exempledos}
+
+Evidentment, podries escollir dir aquesta mateixa frase fent servir altres
+tècniques apreses en l'anterior capítol:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ma li pona lukin.} & El paisatge és bo visualment. M'agrada el paisatge.\\
+\end{exempledos}
+
+\subsubsection{Utilitzar \toki{tawa} per voler dir \catala{per a}}
+
+Bé, \toki{tawa} vol dir essencialment \catala{anar a} o simplement \catala{a/cap
+a}, no? No exactament. També pot voler dir \catala{per a}, com en aquesta frase:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi pona e tomo tawa jan pakala.} & He arreglat la casa per a invàlids.\\
+% Subrallar
+\end{exempledos}
+
+Malauradament, el truc de fer que \toki{tawa} tingui aquests dos significats té
+les seves pegues. Continua llegint per saber perquè.
+
+\subsubsection{Utilitzar \toki{tawa} com a adjectiu}
+
+Ja saps com algunes paraules en Toki Pona poden ser utilitzades com a noms,
+verbs, o adjectius, depenent del context. Bé, \toki{tawa} igual. \toki{tawa} es
+fa servir com a adjectiu per fer la frase que utilitzem per \catala{cotxe}.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{tomo tawa} & cotxe (literalment, \catala{construcció que es mou})\\
+\toki{tomo tawa telo} & vaixell, barca\\
+\toki{tomo tawa kon} & avió, helicòpter\\
+\end{exempledos}
+
+\subsubsection{Ambigüitat de \toki{tawa}}
+
+Vull que pensis una mica sobre la següent frase abans de continuar. Mira si pots
+trobar-hi diferents significats:
+
+\begin{exemple}
+\toki{mi pana e tomo tawa sina} \\
+\end{exemple}
+
+Bé. Si \toki{tawa} s'utilitza com a adjectiu, llavors la frase diu \catala{Dono
+el teu cotxe}. Si es fa servir com a preposició, per això, pot voler dir
+\catala{Et dono la casa}. Així doncs, com en discerneixes la diferència? No
+pots! (Inserir un somriure endimoniat i burleta). Aquest és un dels problemes
+inherents en la Toki Pona que no hi ha manera d'evitar.
+
+\subsubsection{\toki{tawa} com a verb d'acció}
+
+Només hi ha una cosa més per aprendre sobre \toki{tawa} (Uf!). Recordes com he
+dit que \toki{tawa} no té una \toki{e} després d'ell perquè no es fa res a cap
+objecte? Bé, això és cert, però \toki{tawa} pot tenir objectes, com aquests:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi tawa e kiwen.} & Estic movent la pedra.\\
+\toki{ona li tawa e len mi.} & Ella ha mogut la meva roba.\\
+\end{exempledos}
+
+\toki{tawa} pot ser usat com a verb d'acció en aquestes situacions perquè hi ha
+un objecte. Alguna cosa ha fet una acció sobre una altra; aquest no era el cas
+de \toki{tawa} en les anteriors frases d'exemple.
+
+\subsection*{\toki{kama}}
+
+Ja hem parlat una mica d'aquesta paraula, però és força freqüent, i per tant ens
+l'hem de mirar de més a prop.
+
+Primer, es fa servir amb \toki{tawa}, així:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ona li kama tawa tomo mi.} & Va venir a casa meva.\\
+\end{exempledos}
+
+També es pot fer servir com a verb d'acció. Significa \catala{causar} o
+\catala{ocasionar}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi kama e pakala.} & He causat un accident.\\
+\toki{sina kama e ni: mi wile moku.} & Has causat això: vull menjar. M'has fet
+venir gana.\\
+& Fixa't que no podies haver dit \toki{sina kama e mi wile moku}. \\
+& La Toki pona no té clàusules;
+% Com?
+les peces de frases no es \\
+& poden ajuntar així. Si mai dubtes, el millor és \\
+& simplement separar una frase en dues. \\
+\end{exempledos}
+
+També pot ser usat amb infinitius per a provocar un efecte \emph{progressiu}. Un
+dels infinitius utilitzats més comuns és \toki{jo}, així que ara mostrarem com
+funciona. Quan dius \toki{kama jo}, vol dir \toki{aconseguir, obtenir}.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi kama jo e telo.} & He obtingut aigua.\\
+\end{exempledos}
+
+Curiós, eh? \toki{kama} és una paraula molt flexible.
+
+\section*{Pràctica}
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+He arreglat la llanterna utilitzant una eina petita. \\
+% mi pona e ilo suno kepeken ilo lili.
+M'agrada la Toki Pona. \\
+% toki pona li pona tawa mi.
+Els hem donat menjar. \\
+% mi mute li pana e moku tawa ona mute.
+Aquest és pel meu amic. \\
+% ni li tawa jan pona mi.
+Les eines són al contenidor. \\
+% ilo li lon poki.
+Aquella ampolla és al fang. \\
+% poki ni li lon jaki.
+Vull anar a la seva casa amb el meu cotxe. \\
+% mi wile tawa tomo ona kepeken tomo tawa mi.
+S'estan queixant. \\
+% ona mute li utala toki.
+\end{exemple}
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{sina wile kama tawa tomo toki.} \\
+% Hauries de venir al xat.
+\toki{jan li toki kepeken toki pona lon tomo toki.} \\
+% La gent parla en Toki Pona al xat.
+\toki{mi tawa tomo toki. ona li pona tawa mi.} \\
+% Vaig al xat. És bo per a mi.
+\toki{sina kama jo e jan pona lon ni} \\
+% Faràs amics allà.
+% Comentari: lon significa tant aquí com allà. Pots entendre el significat
+% literal?
+\end{exemple}
+
+\chapter{Preposicions 2}
+
+\section*{Vocabulari}
+
+\subsection*{Noms, verbs i adjectius}
+\begin{exempledos}
+\toki{anpa}	& sòl; baix, fons; baixar, rebaixar, desafiar\\
+\toki{insa}	& interior, estómac\\
+\toki{monsi}	& darrera, esquena, enrera\\
+\toki{sewi}	& alt, superior, teulat, sostre, cel\\
+\end{exempledos}
+
+\subsection*{Preposicions normalment}
+\begin{exempledos}
+\toki{sama}	& igual, similar\\
+\toki{tan}	& raó, causa; degut a, car\\
+\toki{poka}	& costat; al costat, proper, amb\\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Lliçó}
+
+\subsection*{\toki{anpa}, \toki{insa}, \toki{monsi}, i \toki{sewi}}
+Tot i que pots estar temptat a fer servir aquestes paraules com a preposicions,
+de fet són noms. Has d'acompanyar-les d'una preposició per a fer-les servir.
+Aquí hi ha uns quants exemples.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ona li lon sewi mi.}	& Ell és sobre meu.\\
+\toki{pipi li lon anpa mi.}	& L'escarabat és sota meu.\\
+\toki{moku li lon insa mi.}	& El menjar és dins meu.\\
+\toki{len li lon monsi mi.}	& La roba és darrera meu.\\
+\end{exempledos}
+
+Així doncs, aquestes paraules es fan servir com a noms, i \toki{mi} és un pronom
+possessiu que vol dir \catala{meu} . Per tant, \toki{sewi mi} significa una cosa
+semblant a \catala{sobre meu}, o \catala{l'àrea que està sobre meu}. I donat que
+aquestes paraules són simples noms, encara has d'utilitzar un verb; en els
+exemples anteriors, \toki{lon} fa de verb. No t'oblidis d'incloure un verb!
+% *** No és el verb ser elidit?
+
+Ja que aquestes paraules no són preposicions, es poden fer servir per altres
+coses, com qualsevol altre nom/adjectiu/verb. Per exemple, \toki{monsi} com a
+part del cos, pot significar \catala{esquena} o \catala{cul}. I \toki{anpa} com
+a verb pot ser
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi anpa e jan utala.}	& He desafiat el guerrer.\\
+\end{exempledos}
+% *** Desfiar??? Defeat
+
+\subsection*{\toki{sama} i \toki{tan}}
+
+L'ús d'aquestes paraules és bastant de sentit comú, però fa falta remarcar unes
+poques coses per assegurar-nos que tot queda clar.
+
+\subsubsection*{\toki{sama}}
+
+Aquesta paraula es pot fer servir de diferents maneres, però no crec que sigui
+massa difícil d'entendre. Anem a veure uns quants exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan ni li sama ni.}	& La persona és com jo.\\
+\toki{ona li lukin sama pipi.}	& Ell sembla un escarabat.\\
+\toki{sama li ike.}	& La igualtat és dolenta.\\
+\end{exempledos}
+
+Fàcil, no? Anem a veure el \toki{tan}.
+
+\subsubsection*{\toki{tan}}
+
+Encara no puc explicar tot el que et cal saber sobre aquesta preposició. Però
+aquesta és la última preposició de Toki Pona, i per tant, com a mínim l'hem
+d'introduir aquí.
+
+De nou, anem a veure un exemple:
+
+\begin{exemple}
+\toki{mi moku tan ni: mi wile moku.}\\
+\end{exemple}
+
+Això vol dir literalment \catala{Menjo degut a això: vull menjar}. Una traducció
+més normal seria \catala{Menjo perquè tinc gana}.
+
+Això és tot sobre aquesta paraula. La veuràs de nou quan comencem a aprendre a
+fer preguntes en Toki Pona, però llavors també vol dir el mateix.
+
+% *** Introduir el significat de "per a"?
+
+\subsection*{\toki{poka}}
+
+\toki{poka} és una paraula una mica estranya, ja que pot ser tant nom/adjectiu
+com preposició. Anem a veure cadascun d'aquests usos:
+
+\subsubsection*{\toki{poka} com a nom/adjectiu}
+
+L'ús és el mateix que has vist abans amb \toki{anpa}, \toki{insa}, \toki{monsi}
+i \toki{sewi}. Aquí hi ha alguns exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ona li lon poka mi.}	& Ell està al meu costat.\\
+\toki{jan poka}	& veí; persona que està al teu costat\\
+\toki{poka telo}	& el costat del mar; en altres paraules, la platja\\
+\end{exempledos}
+
+\subsubsection*{\toki{poka} com a preposició}
+
+Al contrari que \toki{anpa} i la resta, \toki{poka} es pot fer servir
+directament com a preposició. Aquestes dues frases tenen el mateix significat,
+però dit de diferent manera:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi moku poka jan pona mi.}	& Menjo al costat que el meu amic.\\
+\toki{mi moku lon poka pi jan pona mi.}	& Menjo situat al costat del meu amic.\\
+\end{exempledos}
+
+Així doncs, pots utilitzar \toki{poka} tant com a nom/adjectiu com a preposició.
+Sempre pots escollir com dir-ho. Aquí hi ha un altre exemple:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi utala e jan ike poka jan nasa.}	& He combatut un enemic amb un
+borratxo.\\
+\toki{mi utala e jan ike lon poka pi jan nasa.}	& He combatut un enemic al
+costat d'un borratxo.\\
+\end{exempledos}
+
+% No està malament, eh?
+
+\section*{Pràctica}
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+El meu amic està al meu costat. \\
+% jan pona mi li lon poka mi.
+El sol és sobre meu. \\
+% suno li lon sewi mi.
+La terra és sota meu. \\
+% ma li lon anpa mi.
+% el país / la terra
+Les coses dolentes són darrera meu. \\
+% ijo ike li lon monsi mi.
+Estic bé perquè estic viu. \\
+% mi pona tan ni: mi lon.
+% "lon" també vol dir existir, ser real. Ja estava a vocabulari anterior.
+Miro el paisatge al costat del meu amic. \\
+% mi lukin e ma poka jan pona mi.
+La gent semblen formigues. \\
+% jan li lukin sama pipi.
+\end{exemple}
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{poka mi li pakala.} \\
+% Em fa mal al costat.
+% què és un "hip"?
+\toki{mi kepeken e poki e ilo moku.} \\
+% Faig servir un bol i una cullera.
+\toki{jan li lon insa tomo.} \\
+% Algú està dins la casa.
+\end{exemple}
+
+
+\chapter{Negació - Preguntes de sí o no}
+
+\section*{Vocabulari}
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ala}	& no, cap, gens; res\\
+\toki{ale} o \toki{ali}	& tot, total\\
+\toki{ken}	& poder, ser capaç; possibilitat\\
+\toki{lape}	& dormir; son\\
+\toki{musi}	& divertir-se, divertir; joc, divertiment\\
+\toki{pali}	& fer, fabricar, treballar; activitat, treball\\
+\toki{sona}	& saber, saber com; sabiesa\\
+\toki{wawa}	& fort, intens; energia, força, poder\\
+\end{exempledos}
+
+
+\section*{Lliçó}
+
+\subsection*{Negació}
+En català, fem un verb negatiu afegint \catala{no} a davant del verb, com a la
+frase \catala{Nosaltres no parlem}. Contràriament, la Toki Pona posa la seva
+partícula negativa, \toki{ala}, després del verb.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi lape ala.}	& No dormo. (literalment: \catala{Jo dormo no})\\
+\toki{mi musi ala.}	& No m'ho passo bé.\\
+\toki{mi wawa ala.}	& No sóc fort.\\
+\toki{mi wile ala tawa musi.}	& No vull ballar.
+(\catala{moure's divertint-se} = ballar)\\
+\end{exempledos}
+
+Recorda que aquestes frases de \toki{ala} sovint es poden traduir de diferents
+maneres. Per exemple, la frase \toki{mi musi ala} també es pot traduir com
+\catala{M'avorreixo}; \toki{mi wawa ala} pot traduir-se com \catala{Sóc feble}.
+Només s'ha de ser una mica flexible.
+
+\toki{ala} també pot ser utilitzada d'adjectiu:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan ala li toki.}	& Ningú parla.
+	(literalment: \catala{persona cap parla})\\
+\end{exempledos}
+
+No hi ha cap problema si s'afegeix \toki{ala} després del verb (que en la frase
+anterior és \toki{toki}), i de fet és la manera més normal de parlar. Tot i
+això, tens la opció de utilitzar \toki{ala} després dels noms, i per això ho
+volia remarcar. En cas que ho facis, però, recorda de no utilitzar-lo amb
+\toki{ijo}:
+
+\begin{exempledos}
+Incorrecte: \toki{ijo ala li jaki.}	& Res està brut.
+	(Lit: \catala{Cosa cap està bruta}) \\
+Correcte: \toki{ala li jaki.}	& Res està brut. \\
+\end{exempledos}
+
+Si no està darrera un verb, \toki{ala} ja vol dir \catala{res}, i simplement per
+això utilitzar \toki{ijo} no és correcte.
+
+\subsection*{\toki{ale} i \toki{ali}}
+
+Pot semblar estrany introduir les paraules per voler dir \catala{tot} en una
+lliçó sobre negació. Però tot i aquestes diferències de significat, \toki{ala} i
+\toki{ale/ali} com adjectius es fan servir igual.
+
+Abans d'aprendre com fer servir aqueta paraula, suposo que et preguntes perquè
+hi ha dues paraules que volen dir exactament el mateix. Bé, l'explicació té a
+veure amb fonètica. La paraula \toki{ali} ha estat creada fa poc. Abans
+d'aquesta, només hi havia \toki{ale}. Però com ja t'hauràs adonat, les paraules
+\toki{ala} i \toki{ale} pronunciades s'assemblen massa. És fàcil confondre-les
+de cap, i també és fàcil sentir la paraula equivocada quan es parla en veu alta.
+La gent es va adonar que \toki{ala} i \toki{ale} podien confondre's massa
+fàcilment, i per això Marraskuu, el creador de la Toki Pona, va suggerir la
+paraula \toki{ali}. Aquesta vol dir exactament el mateix que \toki{ale}, ja que
+és més diferent de \toki{ala} i és més fàcil diferenciar-la. Tant \toki{ale} com
+\toki{ala} existiran fins que una sigui més popular que una altra. Pots fer
+servir la paraula que vulguis. Personalment, però, prefereixo \toki{ali}, i
+aquesta és la que faré servir al llarg d'aquestes lliçons.
+
+Així doncs, parlem una mica de com fer servir aquesta paraula. Fa un moment hem
+aprés com \toki{ala} es podia fer servir com adjectiu. Per sort, \toki{ali}
+s'utilitza igual:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan ali li wile tawa.}	& Tothom vol viatjar.\\
+\toki{ma ali li pona.}	& Totes les nacions són bones.\\
+\end{exempledos}
+
+També, com \toki{ala}, val més no utilitzar \toki{ijo} i \toki{ali} juntes:
+
+\begin{exempledos}
+Incorrecte: \toki{ije ali li pona.}	& Tot està bé.\\
+Correcte: \toki{ali li pona.}	& Tot està bé.\\
+% *** Es pot tatxar texte?
+\end{exempledos}
+
+Aprofitant aquestes línies, \toki{ali li pona} és un proverbi de Toki Pona, si
+no ho sabies.
+
+
+\subsection*{Preguntes de sí o no}
+
+Per formular una pregunta que pugui ser resposta amb \catala{sí} o \catala{no},
+has de seguir un simple patró. Mira't com s'ha convertit aquesta frase en una
+pregunta:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{sina pona ala pona?}	& Estàs bé? (Lit: \catala{Tu bé no bé?}) \\
+\end{exempledos}
+
+Per fer preguntes com aquesta, s'ha de dir el verb, llavors \toki{ala} i després
+repetir el verb. No és tan difícil, no? Només et farà falta una mica de pràctica
+per acostumar-t'hi. Aquí tens més exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{suno li suli ala suli?}	& El sol és gran?\\
+\toki{len sina li telo ala telo?}	& Tens la roba molla?\\
+\toki{tomo tawa sina li pakala ala pakala?}	& Tens el cotxe espatllat?\\
+\toki{sina ken ala ken lape}	& Pots dormir?\\
+\toki{ona li lon ala lon tomo?}	& Que és a casa?\\
+\toki{ona li tawa ala tawa ma ike?}	& Ha anat al país endimoniat?\\
+\toki{sina pana ala pana e moku tawa jan lili?}	& Has donat menjar al nen?\\
+\toki{pipi li moku ala moku e kili?}	& Els formigues es mengen la fruita?\\
+\end{exempledos}
+
+\subsubsection*{Respondre}
+
+Respondre aquestes preguntes de sí o no és força fàcil. Si algú us demana
+\toki{sina wile ala wile moku?} (\catala{Vols menjar?}), pots respondre tan sí
+com no. Aquí tens com fer-ho:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{wile}	& sí\\
+\toki{wile ala}	& no\\
+\end{exempledos}
+
+Si vols dir que sí, simplement repeteix el verb de la frase. Si vols dir que no,
+repeteix el verb i afegeix-li \toki{ala}. Aquí hi ha algunes preguntes i
+qüestions més:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{sina lukin ala lukin e kiwen?}	& Veus la roca?\\
+- \toki{lukin}	& sí\\
+- \toki{lukin ala}	& no \\
+\toki{sina sona ala sona e toki mi?}	& Entens el que dic?\\
+- \toki{sona}	& sí\\
+- \toki{sona ala}	& no \\
+\end{exempledos}
+
+\subsection*{\toki{tan} (de nou)}
+
+A la última lliçó has après com utilitzar \toki{tan} com a preposició, però ara
+hem de veure com es fa servir com a nom.
+
+Quan es fa servir com a nom, \toki{tan} vol dir \catala{causa} o \catala{raó}.
+És clar que pot ser de molta utilitat quan volem traduir una frase com
+\catala{No sé perquè}. Tot i això, s'ha de canviar una mica la frase:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi sona ala e tan.}	& No sé la raó.\\
+\end{exempledos}
+
+Això és tot.
+
+\section*{Pràctica}
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+És divertit? Sí. \\
+% ni li musi ala musi? musi.
+M'has de dir perquè. \\
+% sina wile toki e tan tawa mi.
+Hi ha un insecte darrera meu? \\
+% pipi li lon ala lon poka mi?
+T'agrado? \\
+% mi pona ala pona tawa sina?
+No puc dormir. \\
+% mi ken ala lape.
+No vull parlar amb tu. \\
+% mi wile ala toki tawa sina.
+Ell no ha anat cap al llac. \\
+% ona li tawa ala telo.
+\end{exemple}
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{sina wile ala wile pali? wile ala.} \\
+% Vols treballar? No.
+\toki{jan utala li seli ala seli e tomo?} \\
+% El guerrer crema la casa?.
+\toki{jan lili li ken ala moku e telo nasa.} \\
+% La mainada no pot beure cervesa.
+\toki{sina kepeken ala kepeken e ni?} \\
+% Ho fas servir això?
+\toki{sina ken ala ken kama?} \\
+% Pots venir?
+\end{exemple}
+
+
+\chapter{Gènere, paraules no oficials i ordres}
+
+Abans ja has après les paraules \toki{toki} i \toki{pona}, però ara les tornem a
+introduir perquè les utilitzarem diferent.
+
+\section*{Vocabulari}
+\begin{exempledos}
+\toki{a}	& ah, ha!, umm, hmm, oh!, etc.\\
+\toki{awen}	& esperar, aturar, romandre; restant\\
+\toki{mama}	& pare, mare\\
+\toki{mije}	& home, marit, xicot, mascle\\
+\toki{meli}	& dona, muller, xicota, femella\\
+\toki{mu}	& bup, meu, muu, oink, qualsevol so d'animal\\
+\toki{nimi}	& nom, paraula\\
+\toki{o}	& utilitzat per vocatiu i imperatiu\\
+\toki{pona}	& Uau! Bé! Genial!\\
+\toki{toki}	& idioma; Ei!\\
+\end{exempledos}
+
+\subsection*{Gènere}
+
+La Toki Pona no té cap gènere gramatical, com la majoria de llengües
+occidentals. Algunes paraules de Toki Pona (com ara \toki{mama}) no et diuen de
+quin gènere és una persona, i per això fem servir \toki{mije} i \toki{meli} per
+distinguir-ho. Per exemple:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mama}	& Un pare o mare, en general. No diu si el pare o la mare.\\
+\toki{mama meli}	& Mare\\
+\toki{mama mije}	& Pare\\
+\end{exempledos}
+
+És tan simple com això. Recorda, però, que en Toki Pona sovint és millor no
+especificar si la persona de qui parles és mascle o femella, a no ser que hi
+hagi una raó en especial per fer-ho. Simplement, mascle o femella sovint és
+innecessari, així que perquè preocupar-se a especificar-ho?
+
+\subsection*{Paraules no oficials}
+
+Bé, potser al començament serà dur de pair, però això és una característica
+prou bona de la Toki Pona. Mira't el diccionari de Toki Pona un moment. Veuràs
+moltes paraules que ja saps: \toki{pona}, \toki{jaki}, \toki{suno}, i
+\toki{utala}. Però, com hauràs notat, no hi ha paraules pels noms de les
+nacions; tampoc hi ha cap paraula per religions, o fins i tot per a altres
+llengües. La raó de que aquestes paraules no siguin al diccionari és perquè són
+\emph{no oficials}.
+% Enllaç al diccionari?
+Qualsevol paraula que no sigui al diccionari es considera no oficial.
+
+Abans de fer servir una paraula no oficial, normalment adaptem la paraula perquè
+encaixi dins les regles fonètiques de la Toki Pona. Així doncs, per exemple
+\catala{Amèrica} esdevé \toki{Mewika}, \catala{Canadà} esdevé \toki{Kanata}, i
+així anar fent. Si vols veure algunes de les paraules oficials, visita
+\href{http://www.geocities.com/tokipona/learn/foreign.html}{aquest enllaç}.
+
+Doncs el cas és que aquestes paraules no oficials no es poden utilitzar mai
+soles. Sempre actuen d'adjectius, i per tant s'han d'utilitzar amb un nom. Per
+exemple, imagina't que vols dir \catala{Canadà està bé}. Degut a que
+\toki{Kanata} és una paraula no oficial, actua d'adjectiu. I com que parlem
+de la nació de Canadà, hem de fer servir la paraula \toki{ma} (la paraula Toki
+Pona per \catala{nació} o \catala{país}) amb \toki{Kanata}:
+
+\begin{exemple}
+\toki{ma Kanata li pona.} \\
+\end{exemple}
+
+Clar? Les paraules no oficals s'utilitzen exactament igual que els altres
+adjectius que has utilitzat fins ara amb Toki Pona. Una traducció més literal de
+\toki{ma Kanata} és \catala{La nació de Canadà}. Aquí hi ha més frases
+utilitzant noms de països:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ma Kanse li ike.}	& França és dolenta.\\
+\toki{ma Italja li pona lukin.}	& Itàlia és maca.\\
+\toki{mi wile tawa ma Tosi.}	& Vull anar a alemanya.\\
+\end{exempledos}
+% Recordar pona lukin
+
+Recordes d'una lliçó anterior
+% citar-la
+que \toki{ma tomo} vol dir \toki{ciutat}? Quan es parla de noms de ciutats, diem
+\toki{ma tomo} en comptes de només \toki{ma}, i llavors afegim el nom de la
+ciutat tal com hem afegit el de les nacions abans:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ma tomo Lantan li suli.}	& Londres és gran.\\
+\end{exempledos}
+
+De nou, la paraula no oficial \toki{Lantan} es fa servir d'adjectiu. Més
+exemples de noms de ciutats:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ma tomo Pelin}	& Berlín\\
+\toki{ma tomo Alenta}	& Atlanta\\
+\toki{ma tomo Loma}	& Roma\\
+% Ciutats de catalunya?
+\end{exempledos}
+
+Així doncs, si estem parlant d'un país utilitzem \toki{ma}, i si parlem d'una
+ciutat, \toki{ma tomo}. Si vols parlar sobre un idioma, simplement s'usa
+\toki{toki} i llavors afegir-li la paraula no oficial. Si hi ha correspondència
+nació-llengua, la paraula no oficial no canvia.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{toki Inli li pona.}	& La llengua anglesa és bona.\\
+\toki{ma Inli li pona.}	& Anglaterra és bona.\\
+\end{exempledos}
+
+\toki{Inli} no ha canviat, tot i que la paraula en català per referir-nos bé al
+país bé a la llnegua canvia. Més exemples de llengües:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{toki Kanse}	& Francès\\
+\toki{toki Epelanto}	& Esperanto\\
+\toki{toki Katala}	& Català\\
+\end{exempledos}
+
+Si vols parlar sobre una persona que és d'algun lloc, simplement digues
+\toki{jan} i afegeix-li la paraula no oficial, així:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan Kanata}	& Canadenc\\
+\toki{jan Mesiko}	& Mexicà\\
+\end{exempledos}
+
+Evidenment, també es poden fer servir altres paralues per descriure certs tipus
+de persones. Per exemple, pots fer servir \toki{mije} i \toki{meli}, que has
+après fa uns minuts. A menys que tinguis una raó específica per la que dir si le
+persona és mascle o femella, per això, és millor fer servir \toki{jan}. De tota
+manera aquí tens exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{meli Italija}	& Dona italiana\\
+\toki{mije Epanja}	& Home espanyol\\
+\end{exempledos}
+
+Ara imagina't que vols parlar sobre algú utilitzant el seu nom. Per exemple, com
+fer-ho si vols dir "en Pere és bona persona"? Bé, és molt simple. Per dir el nom
+d'una persona en Toki Pona, només has de dir \toki{jan} i després el nom:
+
+\begin{exemple}
+\toki{jan Pele li pona.} \\
+\end{exemple}
+
+És senzill, no? \toki{jan} + nom. Igual que els noms dels països, sovint
+s'adapta el nom de la persona a la fonètica de Toki Pnoa. Aquí hi ha algunes
+frases que fan servir noms transformats a Toki Pona:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan Pa li pana e sona tawa mi.}	& En Pau m'ensenya/m'instrueix.\\
+% Donar coneixement.
+\toki{jan Luwi li toki tawa mi.}	& En Lluís em parla.\\
+\toki{jan Lamon li musi.}	& En Ramon és divertit.\\
+\toki{jan Ilena li jan unpa.}	& La Irene és prostituta.\\
+\end{exempledos}
+
+Per dir com et dius a la gent, hi ha dues maneres:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi jan Josepe.}	& Sóc en Josep.\\
+\toki{nimi mi li Josepe.}	& El meu nom és Josep.\\
+\end{exempledos}
+
+Recorda que no t'has pas de tokiponitzar el nom per força; només és un
+divertiment. Si t'agrada el teu nom tal com és en la teva llengua, no tens
+perquè utilitzar una versió en Toki Pona.
+
+\subsection*{Adreçant-se a gent, ordres, i interjeccions}
+
+A vegades ens fa falta cridar l'atenció de la persona a qui ens volem adreçar,
+abans de parlar-li, com per exemple quan diem \catala{Albert, tens un escarabat
+a la samarreta}. Així és com s'hauria de dir:
+
+\begin{exemple}
+\toki{jan Ape o, pipi li lon len sina.} \\
+\end{exemple}
+
+Quan et vols adreçar a algú per fer-li saber alguna cosa, has de seguir el
+següent patró: \toki{jan (nom) o (resta de la frase)}. Per exemple:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan Jula o, sina pona lukin.}	& Júlia, ets maca.\\
+\toki{jan Josepe o, sina wile ala wile moku?}	& Josep, tens gana?\\
+\toki{jan Ana o, sina ike tawa mi.}	& Anna, no m'agrades.\\
+\end{exempledos}
+
+Tot i que no és essencial, hauries de recordar fer servir la coma després de
+la \toki{o}. D'aquí a un minut sabràs perquè, quan aprenguis a donar ordres. La
+Toki Pona també té la paraula \toki{a} que també es pot fer servir quan
+t'adreces a gent:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan Ape o a!}	& Oh Albert!\\
+\end{exempledos}
+
+Tot i això, aquesta \toki{a} es fa servir molt poc sovint. Només es fa servir
+quan la persona t'emociona. Per exemple, pots fer servir aquesta \toki{a} quan
+no has vist la persona des de fa molt i molt de temps, o bé quan fas l'amor.
+
+A més, t'has fixat com no he escrit una frase després de dir \toki{jan Ape o
+a!}? Això és prou normal, especialment quan t'adreces a la persona amb \toki{a}.
+No has de dir expressament una frase després d'adreçar-te a algú; és opcional.
+
+
+\subsection*{Ordres}
+
+Les ordres són molt simples en Toki Pona. Només has de dir la \toki{o}, seguida
+del que vols que faci la persona, així:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{o pali!}	& Treballa!\\
+\toki{o awen.}	& Espera.\\
+\toki{o lukin e ni.}	& Mira això.\\
+\toki{o tawa ma tomo poka jan pona sina.}	& Ves-te'n a la ciutat amb el
+teu amic.\\
+\end{exempledos}
+
+No està gens malament; hem après com adreçar-te a gent, i com donar ordres. Ara
+ajuntem aquests dos conceptes. Suposem que et vols adreçar a una persona i
+ordenar-li alguna cosa. Aquí tens com:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan Luwi o tawa tomo sina.}	& Lluís, ves-ten a casa (teva).\\
+\end{exempledos}
+
+És el mateix que abans, però sense la coma. D'aquí la seva importància. Aquí
+tens més exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan Pele o toki ala tawa mi.}	& Pere, no em parlis.\\
+\toki{jan Sesi o moku e kili ni.}	& Sergi, menja't aquesta fruita.\\
+\end{exempledos}
+
+Aquesta estructura també es pot fer servir per fer frases com \toki{anem!}.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi mute o tawa.}	& anem.\\
+\toki{mi mute o musi.}	& Passem-nos-ho bé.\\
+\end{exempledos}
+
+
+\subsection*{Interjeccions}
+
+Explicaré les interjeccions en dos grups, així serà més senzill. El primer és:
+\begin{itemize}
+\item \toki{toki} es sol fer servir per saludar, com un \catala{hola}.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{toki!}	& Hola!\\
+\toki{jan Luwi o, toki.}	& Hola, Lluís.\\
+\end{exempledos}
+
+\item \toki{pona} és el que dius quan alguna cosa va bé.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{pona!}	& Visca! Bé!\\
+\end{exempledos}
+
+\item \toki{ike} és el que dius quan passa alguna cosa dolenta.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ike!}	& Oh no!\\
+\end{exempledos}
+
+\item \toki{pakala} essencialment representa tots els renecs.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{pakala!}	& Òst-a p-ta! Mecàg-m D-u!\\
+\end{exempledos}
+
+\item \toki{mu} és pels sons que fan els animals.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mu.}	& Meuuu. Bup bup. Oink oink. Muuu. \\
+\end{exempledos}
+
+\end{itemize}
+El segon grup d'interjeccions són salutacions típiques. Aquí estan:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{suno pona!}	& Bon dia! \\
+\toki{lape pona!}	& Que dormis bé! Bona nit!\\
+\toki{moku pona!}	& Bon àpat! Que aprofiti!\\
+\toki{mi tawa}	& Me'n vaig. Adéu!\\
+\toki{tawa pona!}	& (en resposta) Que vagi bé! Adéu!\\
+\toki{kama pona!}	& Benvingut!\\
+\toki{musi pona!}	& Passa-t'ho bé!\\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Pràctica}
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+La Sussana està boja. \\
+% jan Susana li nasa.
+Vés! \\
+% o tawa!
+Mare, espera. \\
+% mama meli o awen.
+Vinc d'Europa. \\
+% mi kama tan ma Elopa.
+Hahaha! Això és divertit. \\
+% a a a! ni li musi.
+El meu nom és Ken. \\
+% nimi mi li ken.
+Hola, Anna. \\
+% jan Ana o, toki.
+\&@\#\$! (com en els còmics, quan algú s'emprenya) \\
+% pakala!
+Vull anar a Austràlia (Austràlia = Oselija). \\
+% mi wile tawa ma Oselija.
+Adéu! (dit per qui marxa) \\
+% mi tawa!.
+\end{exemple}
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{mu.} \\
+% Meuu, bup bup, muu, etc.
+\toki{mi wile kama sona e toki Inli.} \\
+% Vull aprendre anglès.
+\toki{jan Ana o pana e moku tawa mi.} \\
+% Anna, dóna'm menjar.
+\toki{o tawa musi poka mi!} \\
+% Balla amb mi!
+\toki{jan Mose o lawa e mi mute tawa ma pona.} \\
+% Moisès, guia'ns cap a la bona terra.
+\toki{tawa pona.} \\
+% Adéu (dit per la persona que es queda).
+\end{exemple}
+
+
+\chapter{Preguntes utilitzant \toki{seme}}
+
+\section*{Vocabulari}
+\begin{exempledos}
+\toki{olin}	& estimar afectivament, com a una persona.\\
+\toki{seme}	& què, quin (fet servir per preguntar coses)\\
+\toki{sin}	& nou, un altre, més\\
+\toki{supa}	& qualsevol tipus de moble\\
+\toki{suwi}	& dolç, maco; caramel, galeta\\
+\end{exempledos}
+
+
+\section*{Lliçó}
+
+\subsection*{Preguntes utiltzant \toki{seme}}
+
+Bé... a la lliçó vuit hem parlat de com fer preguntes que es puguin respondre
+amb un \catala{sí} o un \toki{no}. Però no hem parlat de com fer preguntes que
+requereixin respostes més complexes. Per exemple, si algú et demana \catala{Qui
+t'ha pegat?}, no pots simplement respondre \catala{sí} o \catala{no}; no té
+sentit, ja que hauries de respondre el nom de qui t'ha pegat. Bé, per fer
+preguntes com aquestes en Toki Pona, hem d'utilitzar la paraula \toki{seme}.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{seme li utala e sina?}	& Què t'ha atacat?\\
+\end{exempledos}
+
+Has entès com funciona? Aquí hi ha més exemples que utilitzen \toki{seme}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{seme li moku e kili mi?}	& Què es menja la meva fruita?\\
+\toki{seme li lon poka mi?}	& Què tinc al costat?\\
+\toki{seme li lon tomo mi?}	& Què hi ha a casa meva?\\
+\toki{seme li pona tawa sina?}	& Què t'agrada?\\
+\end{exempledos}
+
+Bé, aquesta pròxima part potser serà una mica confusa al començament, així que
+per explicar-la faré servir coses que ja has après. Mira't aquesta frase durant
+un moment o dos:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{sina lukin e pipi.}	& Estàs mirant un escarabat.\\
+\end{exempledos}
+
+Ara convertirem aquesta frase en una pregunta. En comptes de dir \catala{Estàs
+mirant un escarabat}, demanarem \catala{què estàs mirant?}o
+
+\begin{exempledos}
+\toki{sina lukin e seme?}	& Estàs mirant què?\\
+\end{exempledos}
+
+Fixa't, és temptador canviar tot l'ordre de la frase quan fas una pregunta com
+aquesta en català (el \catala{què} se'n va cap al començament de la frase:
+\catala{què estàs mirant?}). Si proves de fer-ne una traducció directe, seria
+una cosa semblant a \toki{e seme lukin sina?}, però això és incomprensible en
+Toki Pona. Tant \toki{pipi} com \toki{seme} són noms, i l'ordre de la frase no
+canvia tant si és una frase com si és una pregunta. Aquí hi ha més exemples
+
+\begin{exempledos}
+\toki{sina pakala e seme?}	& Què has atacat?\\
+\toki{sina lon seme?}	& On estàs?\\
+\toki{ona li jo e seme?}	& Què té ell?\\
+\end{exempledos}
+
+\toki{seme} també es pot fer servir com adjectiu. L'ordre de la frase tampoc
+canvia, sigui la frase que sigui:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan seme li moku?}	& Qui menja?\\
+\toki{jan seme li tawa poka sina?}	& Qui anava amb tu?\\
+\toki{sina lukin e jan seme?}	& Qui vas veure?\\
+\toki{sina toki tawa jan seme?}	& Amb qui parles?\\
+\toki{ma seme li pona tawa sina?}	& Quins països t'agraden?\\
+\toki{sina kama tan ma seme?}	& De quin país vens?\\
+\end{exempledos}
+
+La única raó per la qual aquest concepte pot semblar difícil és que et sentis
+temptat a canviar l'ordre de les paraules, ja que molts idiomes (inclòs el
+català) ho fan. Un truc per saber si has fet la pregunta bé és pesar-se la
+pregunta com una frase normal, i llavors canviar la paraula \toki{seme} per
+\toki{ni}. Si la frase no té sentit després d'aquest canvi, segurament està
+malament.
+
+\toki{seme} també es fa servir per demanar \catala{perquè?}. Alhora, no oblidis
+que \toki{tan} vol dir \catala{degut a}.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{sina kama tan seme?}	& Perquè has vingut?\\
+\end{exempledos}
+
+Diria que és força fàcil d'entendre, això que no donaré més exemples.
+
+
+\subsection*{Miscel·lània}
+
+Bé, ara ja estàs cap a la meitat d'aquest curs de Toki Pona. Felicitats per
+haver arribat fins aquí! Amb l'excepció d'un o dos conceptes, ja coneixes totes
+les parts essencials de la Toki Pona. La majoria de les lliçons d'ara en
+endavant només seran per polir alguns detalls.
+
+Abans, per això, s'han d'explicar uns quants petits detalls, que són massa
+petits per explicar-los en una lliçó apart. Per això, en algunes de les pròximes
+lliçons (però no en totes), hi trobaràs una petita secció de miscel·lània com
+aquesta. La secció de miscel·lània simplement t'introduirà una mica de
+vocabulari i et mostrarà com s'usa. Així doncs, en la secció de miscel·lània
+d'avui, explicarem les paraules \toki{supa}, \toki{suwi}, \toki{sin} i
+\toki{olin}.
+
+\subsubsection*{\toki{supa}}
+
+Si busques aquesta paraula al diccionari, et dirà que vol dir qualsevol
+superfície horitzontal. Tot i que es pot fer servir segons aquesta definició,
+pel seu ús actual essencialment vol dir una taula, una cadira, o un sofà. A més,
+els Tokiponencs fem servir \toki{supa lape} (\catala{superfície de dormir}) per
+dir \toki{llit}.
+
+
+\subsubsection*{\toki{suwi}}
+
+No hi ha cap dificultat en particular amb aquesta paraula. Com a adjectiu, vol
+dir \catala{dolç} o \catala{maco}. Només recorda que \catala{maco} no vol dir
+\catala{sexy}, \catala{atractiu}, o cap altra cosa per l'estil. Com a nom,
+\toki{suwi} vol dir \catala{caramel} o algun altre tipus de menjar dolç. Aquí hi
+ha uns quants exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan lili sina li suwi.}	& El teu nadó és maco.\\
+\toki{telo kili ni li suwi.}	& Aquesta fruita és dolça.\\
+\toki{mi wile e suwi!}	& Vull una galeta!\\
+\end{exempledos}
+
+\subsubsection*{\toki{sin}}
+
+Aquesta paraula es fa servir quasi sempre com un adjectiu, i simplement vol dir
+\toki{un altre} o \toki{més}. Aquí hi ha dos exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan sin li kama.}	& Vé més gent. / Vé una altra persona.\\
+\toki{mi wile e suwi sin!}	& Vull una altra galeta! / Vull més galetes!\\
+\end{exempledos}
+
+\subsubsection*{\toki{olin}}
+
+Aquesta paraula es fa servir per dir amor. Tot i això, només es refereix a amor
+d'afecte, com estimar a la gent. No es pot fer servir amb coses com la música
+(\catala{estimar la música}). En aquest cas, s'ha de fer servir l'estructura
+estudiada anteriorment:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ni li pona tawa mi.}	& Això m'agrada.\\
+\toki{ni li pona mute tawa mi.}	& M'agrada molt.\\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Pràctica}
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+Què vols fer? \\
+% sina wile pali e seme?
+Qui t'estima? \\
+% jan seme li olin e sina?
+És dolç això? \\
+% ni li suwi ala suwi?
+Me'n vaig al llit. \\
+% mi tawa supa lape.
+Vé més gent? \\
+% jan sin li kama ala kama?
+Dóna'm una piruleta! \\
+% o pana e suwi tawa mi!
+Qui hi ha per aquí? \\
+% jan seme li lon?
+Quin insecte t'ha pessigat? \\
+% pipi seme li pakala e sina?
+Amb qui anaves? \\
+% sina tawa poka jan seme?
+A ell li encanta menjar \\
+% moku li pona tawa ona.
+\end{exemple}
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{jan Ken o, mi olin e sina.} \\
+% Ken, t'estimo.
+\toki{ni li jan seme?} \\
+% Qui és aquest?.
+\toki{sina lon seme?} \\
+% On estàs?
+\toki{mi lon tan seme?} \\
+% Perquè estic aquí?
+\toki{jan seme li meli sina?} \\
+% Qui és la teva xicota/dona?
+\toki{sina tawa ma tomo tan seme?} \\
+% Perquè vas anar a la ciutat?
+\toki{sina wile tawa ma seme?} \\
+% On vols anar?
+\end{exemple}
+
+
+
+\chapter{\toki{pi}}
+
+\section*{Vocabulari}
+\begin{exempledos}
+\toki{pi}	& essencialment vol dir \catala{de}; veure lliçó\\
+\toki{kalama}	& só, soroll; fer soroll, tocar un instrument\\
+\toki{kulupu}	& grup, comunitat, societat\\
+\toki{nasin}	& carretera, camí, doctrina, mètode\\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Lliçó}
+
+\subsection*{\toki{pi}}
+
+Segurament aquesta paraula no t'agradarà. És probablement la paraula més mal
+utilitzada de la llengua, i personalment, en prou feines ho tolero. Ja
+m'agradaria que aquesta partícula es pogués treure de la Toki Pona, però és
+absolutament necessària degut a com s'ha construït la Toki Pona. Sigui com
+sigui, si quedes frustrat aprenent sobre aquesta partícula, relàxa't, fes-ho
+tant bé com puguis, i sàpigues que tens tot el meu suport.
+
+Tal com he dit, aquesta paraula es fa servir molt malament. He vist errades de
+tota classe mentre la gent està aprenent aquesta paraula. D'aquí a un moemnt
+veurem una errada divertida que va passar quan una persona no va fer servir 
+\toki{pi}, i ho havia d'haver fet.
+
+Ara, deus recordar de la lliçó cinc
+% referència
+que \toki{tomo telo} (\catala{habitació d'aigua}) vol dir \catala{lavabo}.
+Hauries de recordar també que \toki{nasa} vol dir \catala{boig},
+\catala{estúpid}, i coses per l'estil. Mirem doncs ara aquesta frase:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi tawa tomo telo nasa.}	& Vaig anar al lavabo boig.\\
+& lit: \catala{Jo a la habitació aigua boja}\\
+\end{exempledos}
+
+Bé, suposo que estaràs d'acord amb mi quan dic que la frase no sona gens bé. Em
+fa pensar amb un lavabo estrany, amb tot de neons, llums i flaixos. Ara bé, el
+que volia dir aquesta persona és que havia anat a un bar. Tal com segurament
+recordes, \toki{telo nasa} vol dir alcohol. Per tant, una \toki{tomo} amb
+\toki{telo nasa} és un bar. L'únic problema és que no pots ajuntar \toki{tomo} i
+\toki{telo nasa}, ja que voldria dir \catala{lavabo boig} tal com hem vist. La
+única manera d'arreglar aquest problema és fent servir \toki{pi}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{tomo pi telo nasa}	& Edifici d'alcohol; un bar, un pub, etc.\\
+\end{exempledos}
+
+El problema ja està solucionat. Així, com hem vist, \toki{pi} es fa servir per
+separar un nom d'un altre nom que té un adjectiu. Si vols pensar-ho d'una manera
+més algebràica, de patró, aqui tens una manera de fer-ho:
+
+\begin{exemple}
+(nom 1) pi (nom 2) (adjectiu que modifica nom 2 però NO nom 1)	\\
+\end{exemple}
+
+Fixa't que hi ha d'haver un adjectiu per descriure el nom 2. Si no, \toki{pi} no
+es fa servir, i obtens:
+
+\begin{exemple}
+(nom 1) (nom 2) \\
+\end{exemple}
+
+A més, si estàs familirialitzat amb notació esquemàtica (si no, salta't aquest
+paràgraf), aqui tens un model de l'exemple \toki{tomo (pi) telo nasa}:
+
+\begin{exemple}
+lavabo boig = ((tomo telo) nasa) \\
+bar = (tomo (telo nasa)) \\
+\end{exemple}
+
+Ja està. Espero haver explicat \toki{pi} perquè sigui fàcil d'entendre. Ara
+veurem molts exemples que fan servir \toki{pi}; però abans, t'has de
+familiralitzar amb algunes de les combinacions de noms que hem après. Moltes
+d'aquestes estaven a la lliçó cinc,
+% referència
+si vols revisar-les. Però també pots veure una llarga llista de combinacions de
+noms \href{http://www.geocities.com/tokipona/learn/noun.html}{aquí}, tot i que
+no està pas pensata per aquest curs, és en anglès, i encara no saps totes les
+paraules que s'hi fan servir. Sigui com sigui, anem ara als exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan pi ma tomo}	& Persona de la ciutat, un ciutadà\\
+\toki{kulupu pi toki pona}	& Grup de toki pona. La comunitat Toki Pona.\\
+\toki{nasin pi toki pona}	& Camins de toki pona, la ideologia darrera la
+Toki Pona\\
+\toki{jan lawa pi jan utala}	& Líder de soldats, un comandant o un general\\
+\toki{jan lawa pi tomo tawa kon}	& Líder d'avions, un pilot\\
+\toki{jan pi nasin sewi Kolisu}	& Persona de religió cristiana, un cristià\\
+\toki{jan pi pona lukin}	& Persona bona visualment, una persona atractiva\\
+\toki{jan pi ike lukin}	& Persona dolenta visualment, una persona lletja\\
+\end{exempledos}
+
+Si no entens com estan fets aquests exemples (especialment els primers cinc), el
+millor és que tornis enrera i estudiis de nou el \toki{pi}, vinguis al xat de
+Toki Pona demanant ajuda, o trobar algú que et pugui ajudar a entendre-ho.
+
+Bé, ara parlem dels possessius. Si vols dir \catala{casa meva}, dius \toki{tomo
+mi}. De manera semblant, \catala{casa teva} és \toki{tomo sina}. Però si vols
+parlar d'una persona concreta que té la casa, has de fer servir \toki{pi}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{tomi pi jan Ape}	& La casa de l'Albert\\
+\end{exempledos}
+
+Fixa't que no pots dir \toki{tomo Ape}. Això canviaria per complet el significat
+de la frase. Aquí tens més exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{kili mi}	& La meva fruita\\
+\toki{kili pi jan Susana}	& La fruita de la Sussana \\
+\toki{ma ona}	& El seu país\\
+\toki{ma pi jan Josepe}	& El país d'en Josep\\
+\toki{len jan}	& La roba d'algú\\
+\toki{len pi jan Luwi}	& La roba d'en Lluís\\
+\end{exempledos}
+
+A més, si vols fer servir els pronoms plurals \toki{mi mute}
+(\catala{nosaltres}) o \toki{ona mute} (\catala{ells}), has de fer servir
+\toki{pi}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{nimi pi mi mute}	& Els nostres noms\\
+\toki{tomo pi ona mute}	& Casa seva, la casa d'ells\\
+\end{exempledos}
+
+Si et deixes el \toki{pi} aquí, l'ordre dels adjectius seria il·lògic i la frase
+no tindria sentit.
+
+També fem servir \toki{pi} per mostrar l'oposat d'algunes paraules:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan wawa}	& Una persona forta\\
+\toki{jan pi wawa ala}	& Una persona que no és forta; una persona feble\\
+\end{exempledos}
+
+No podries haver dit \toki{jan wawa ala} perquè això hagués volgut dir
+\catala{el que no és gent forta}.
+
+\subsubsection*{Errors típics}
+
+Un error típic que em trobo és que la gent prova de fer servir \toki{pi} per
+voler dir \catala{sobre/de} (com en \catala{hem parlat d'alguna cosa}). Tot i
+que \toki{pi} es pot fer servir d'aquesta manera, la majoria de gent el fa
+servir massa. Aquí hi ha una manera típica, però incorrecte, de fer servir
+\toki{pi} per voler dir \catala{sobre/de} en una frase, i llavors la manera
+correcte de dir-la:
+
+\begin{exempledos}
+Incorrecte: \toki{mi toki pi jan}	& He parlat sobre gent\\
+Correcte: \toki{mi toki jan}	& He parlat sobre gent\\
+\end{exempledos}
+
+El \catala{sobre} és implícit a la frase. Aquí hi ha una altra frase que és
+correcte i en la que \toki{pi} vol dir \toki{sobre/de}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi toki pi jan ike}	& He parlat de gent dolenta\\
+\end{exempledos}
+
+La raó per la qual aquí es pot fer servir \toki{pi} és perquè \toki{jan ike} és
+un concepte singular, individual, i la frase combinada \toki{jan ike} actua
+sobre \toki{toki} com una sola cosa; \toki{pi} simplement es fa servir per
+distingir la frase \toki{jan ike}.
+% Lleig com està dit.
+Si et deixes el \toki{pi}, tan el \toki{jan} com l'\toki{ike} esdevindrien
+adverbis, i la frase voldria dir alguna cosa molt estranya com
+\catala{humanament, vaig parlar endimoniat}.
+
+Un altre error típic és que la gent simplement queda molt contenta amb el
+\toki{pi}, i el comencen a fer servir per tot. Per exemple, ja sabem que
+\toki{jan lawa} vol dir \catala{líder}. Però després d'aprendre el \toki{pi}, hi
+ha gent que diu coses com \toki{jan pi lawa}. O, per dir \catala{pagès} (que
+s'hauria de dir \toki{jan ma}), diuen \toki{jan pi ma}. No sé perquè hi ha
+aquest error; no ho entenc. Però, sigui com sigui, aquestes frases estan
+malament, perquè el segon nom no té cap adjectiu que el modifiqui. Recordes la
+petita fórmula?
+
+\begin{exemple}
+(nom 1) pi (nom 2) (adjectiu que modifica nom 2 però NO nom 1)	\\
+\end{exemple}
+
+La paraula immediatament després del \toki{pi} ha de tenir una altra paraula que
+la descrigui.
+
+Un altre error que fa la gent és utilitzar \toki{pi} quan haurien de dir
+\toki{tan}:
+
+\begin{exempledos}
+Correcte: \toki{mi kama tan ma Mewika}	& Vinc d'Amèrica\\
+Incorrecte: \toki{mi kama pi ma Mewika}	& \\
+\end{exempledos}
+
+
+\subsection*{Miscel·lània}
+
+Donat que aprendre \toki{pi} ja és prou difícil per si sol, ens ho prendrem abm
+calma i només aprendrem una paraula a la lliçó d'avuí: \toki{kalama}.
+
+Bé, \toki{kalama} es fa servir per dir \catala{so} o \toki{soroll}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{kalama ni li seme?}	& Què ha estat aquest soroll?\\
+\end{exempledos}
+
+\toki{kalama} es fa servir combinada amb la paraula \toki{musi} per dir
+\toki{música} o \toki{cançó}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{kalama musi li pona tawa mi.}	& M'agrada la música.\\
+\end{exempledos}
+
+Tal com \toki{jan} precedeix els noms de persona, \toki{kalama musi} precedeix
+els noms de cançons específiques:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{kalama musi `La Balanguera' li pona tawa mi.}	& M'agrada la cançó
+`La Balanguera'.\\
+\end{exempledos}
+
+I podem fer servir la paraula \toki{pi} per parlar de música d'un cert grup o
+artista:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{kalama musi pi jan Pau Riba li nasa.}	& La música d'en Pau Riba és de
+bojos.\\
+\end{exempledos}
+
+Finalment, \toki{kalama} es pot fer servir com a verb:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi kalama kepeken ilo.}	& Faig soroll amb un instrument.\\
+\toki{o kalama ala!}	& No facis soroll!\\
+\end{exempledos}
+
+\subsubsection*{Fent servir \toki{nasin} per demanar \catala{com}}
+
+En aquesta lliçó em parlat de la paraula \toki{nasin}, i per això fa falta
+remarcar-ne una cosa. Fixa't en la frase:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{sina pali e ni kepeken nasin seme?}	& Has fet això de quina manera?
+Com ho has fet?\\
+\end{exempledos}
+
+Diria que és prou fàcil, així que no m'hi entretindré més. Però t'has adonat com
+\toki{seme} es fa servir per demanar qualsevol cosa? A la última lliçó, vam
+veure \toki{jan seme} (\catala{qui}) i \toki{tan seme} (\catala{perquè}), i ara
+tenim \toki{kepeken nasin seme} per a \catala{com}.
+
+\section*{Pràctica}
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+El fill de l'Anna és divertit. \\
+% jan lili pi jan Ana li musi.
+Sóc un Tokiponista. \\
+% mi jan pi toki pona.
+És un bon músic. \\
+% ona li jan pona pi kalama musi.
+El capità del vaixell menja. \\
+% jan lawa pi tomo tawa telo li moku.
+Bup bup. \\
+% mu.
+La música d'en Canimas és bona. \\
+% kalama musi pi jan Kanima li pona.
+Qui del grup és important? \\
+% jan seme pi kulupu ni li suli?
+Casa nostra està feta un fàstig. \\
+% tomo pi mi mute li pakala.
+Com s'ho ha fet? \\
+% ona li pali e ni kepeken nasin seme?
+\end{exemple}
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{kili pi jan Nuja li ike.} \\
+% La fruita de la Núria és dolenta.
+\toki{len pi jan Susana li jaki.} \\
+% La roba de la Sussana és bruta.
+\toki{mi sona ala e nimi pi ona mute.} \\
+% No sé el nom d'ells.
+\toki{mi wile ala toki pi kalama musi.} \\
+% No vull parlar de música.
+\toki{mi wile toki meli.} \\
+% Vull parlar de noies.
+\toki{sina pakala e ilo kepeken nasin seme?} \\
+% Com has trencat l'eina?
+\toki{jan Wasintan li jan lawa pona pi ma Mewika.} \\
+% Washington va ser un bon líder d'Amèrica.
+\toki{wile pi jan ike li pakala e ijo.} \\
+% La voluntat de la mala gent espatlla les coses.
+\end{exemple}
+
+\chapter{Conjuncions, temperatura}
+
+
+\section*{Vocabulari}
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ante}	& altre, diferent\\
+\toki{anu}	& o\\
+\toki{en}	& i\\
+\toki{kin}	& encara, també, i tant\\
+\toki{lete}	& fred; congelar\\
+\toki{lipu}	& paper, fulla, pàgina, butlleta, etc.\\
+\toki{mani}	& diners, moneda\\
+\toki{pilin}	& sentir, pensar\\
+\toki{taso}	& però, només\\
+\end{exempledos}
+
+
+\section*{Lliçó}
+
+\subsection*{\toki{anu}, \toki{en}, i \toki{taso}}
+
+Tot i que aquestes tres són totes les conjuncions de Toki Pona, es fan servir de
+manera diferent, i per això la millor manera d'explicar-les és d'una en una.
+Així doncs, endavant.
+
+\subsubsection*{\toki{anu}}
+
+Aquesta paraula es fa servir per fer preguntes quan s'ha d'escollor entre dues
+opcions diferents. Per exemple, arribes a casa i veus una persona que s'ha
+menjat totes les a galetes. Saps que la persona que se les ha menjat és o l'Anna
+o la Maria, però no saps segur qui ha estat. Ho has de demanar així:
+
+\begin{exemple}
+jan Ana anu jan Mali li moku e suwi? \\
+\end{exemple}
+
+De manera mig literal, aquesta frase diu \catala{L'Anna o la Maria s'han menjat
+les galestes?}. Si fem aquesta pregunta en el català del dia a dia, diríem
+alguna cosa com \catala{S'ha menjat les galetes l'Anna, o la Maria?}. Ja veus
+que no pots pas traduir directament del català a la Toki Pona, especialment si
+es fa servir \toki{anu}. Pensa diferent. Aquí tens més exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{sina jo e kili anu telo nasa?}	& Tens la fruita o el vi?\\
+\toki{sina toki tawa mi anu ona?}	& Em parles a mi, o a ell?\\
+\toki{ona anu jan ante li ike?}	& És ell el dolent, o l'altra persona és
+dolenta?\\
+\toki{sina toki pi mama anu jan lili?}	& Parles del pare o del fill?\\
+\end{exempledos}
+
+Saps com a vegades en català diem coses com: \catala{vindràs o què?} Bé, ho
+podem fer igual en Toki Pona:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{sina kama anu seme?}	& Vens o què?\\
+\toki{sina wile moku anu seme?}	& Vols menjar o què?\\
+\toki{sina wile e mani anu seme?}	& Vols els diners o què?\\
+\end{exempledos}
+
+Aquesta és una altra manera de fer les preguntes amb resposta de sí o no. És
+qüestió de gustos fer servir aquesta manera, o l'apresa a la lliçó vuit.
+% referència.
+
+\subsubsection*{{en}}
+
+Aquesta paraula simplement vol dir \toki{i}. Es fa servir per ajuntar dos noms
+al subjecte d'una frase:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi en sina li jan pona.}	& Tu i jo som amics.\\
+\toki{jan lili en jan suli li toki.}	& El nen i l'adult parlen.\\
+\toki{kalama musi en meli li pona tawa mi.}	& M'agrada la música i les
+noies.\\
+\end{exempledos}
+
+Fixa't que \toki{en} no serveix per connectar dos complements directes. Per a
+això, fés servir la tècnica de la múltiple \toki{e} que vas aprendre a la lliçó
+quatre.
+% Referència
+
+\begin{exempledos}
+Correcte: \toki{mi wile e moku e telo.}	& Vull menjar i aigua.\\
+Incorrecte: \toki{mi wile e moku en telo.}	& \\
+\end{exempledos}
+
+També fixa't que \toki{en} no es fa servir per connectar dues frases senceres,
+tot i que això es sol fer en català. Per fer això, fés servir la tècnica del
+múltiple \toki{li} de la lliçó quatre
+% Referència
+o trenca la frase en dues: \catala{Menjo fruita, i parlo en toki pona}
+
+\begin{exemple}
+\toki{mi moku e kili li toki kepeken toki pona.}	\\
+o bé \toki{mi moku e kili. mi toki kepeken toki pona..}	\\
+\end{exemple}
+
+\toki{en} també es pot fer servir amb \toki{pi} si dues persones tenen alhora
+una cosa:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{tomo pi jan Mali en mije ona li suli.}	& La casa de la Maria i el seu
+xicot és gran. \\
+\toki{jan lili pi jan Ana en jan Luwi li suwi.}	& El fill de l'Ana i en Lluís és
+dolç.\\
+% Cutre.
+\end{exempledos}
+
+\subsubsection{\toki{taso}}
+
+\toki{taso} té dos usos: com adjectiu, i com a conjunció. Parlem del seu ús com
+a conjunció primer.
+
+Bé, és molt simple. Si no entens els pròxims exemples, és perquè has oblidat
+altres conceptes; \toki{taso} és fàcil d'entendre veient-ne l'ús.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi wile moku. taso mi jo ala e moku.}	& Vull menjar. Però no tinc
+menjar. \\
+\toki{mi wile lukin e tomo mi. taso mi lon ma ante.}	& Vull veure casa meva.
+\\
+& Però estic en un altre país.\\
+\end{exempledos}
+
+La única cosa que has de recordar és començar una nova frase quan vulguis fer
+servir \toki{taso}. No ho ajuntis tot amb una coma! Això es pot fer en català,
+però no en Toki Pona.
+
+\begin{exempledos}
+Correcte: \toki{mi pona. taso meli mi li pakala.}	& Estic bé, però la meva
+xicota està ferida.\\
+Incorrecte: \toki{mi pona, taso meli mi li pakala.}	& \\
+Incorrecte: \toki{mi pona taso meli mi li pakala.}	& \\
+\end{exempledos}
+
+Molt bé. Com he dit fa un minut o dos, \toki{taso} també es pot fer servir com a
+adjectiu. Va després del nom, com tots els altres adjectius en Toki Pona.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan Lisa taso li kama.}	& Només ha vingut la Lisa. \\
+\toki{mi sona e ni taso.}	& Sé només això.\\
+\end{exempledos}
+
+I ja que pot usar-se com adjectiu, també es pot fer servir com a adverbi.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi musi taso.}	& Només faig broma. \\
+\toki{mi pali taso.}	& Només treballo. Tot el que faig és treballar.\\
+\toki{mi lukin taso e meli ni! ali li pona.}	& Només mirava aquella noia! No
+\\
+& passa res (tot està bé). \\
+\end{exempledos}
+
+\subsection*{kin}
+\toki{kin} vol dir \catala{també}, \catala{encara}, o \catala{i tant}. Per
+exemple:
+
+\begin{enumerate}
+\item 
+\begin{exempledos}
+\toki{mi tawa ma Elopa.}	& Vaig anar a Europa. \\
+\toki{pona! mi kin tawa ma Elopa.}	& Oh! També jo vaig anar a Europa!\\
+\end{exempledos}
+
+\item
+\begin{exempledos}
+\toki{mi mute o tawa.}	& Anem. \\
+\toki{mi ken ala. mi kin moku.}	& No puc. Encara estic menjant.\\
+\end{exempledos}
+
+% SEGUR?
+\item
+\begin{exempledos}
+\toki{a! sina lukin ala lukin e ijo nasa ni?}	& Oh! Veus aquesta cosa rara? \\
+\toki{mi kin lukin e ona.}	& I tant que la veig.\\
+\end{exempledos}
+
+\end{enumerate}
+
+
+\subsection*{Temperatura i \toki{pilin}}
+
+Ara tornem a una paraula que ja has après a la lliçó sis,
+%referència
+però que necessita més atenció. Alhora, aprendrem una cosa nova.
+
+Bé, si ho has oblidat, \toki{seli} vol dir \catala{calent} o \catala{calor}.
+Podem fer servir aquesta paraula per parlar del temps. En aquesta lliçó, també
+has après que \toki{lete} vol dir \toki{fred}. Podem fer servir aquestes
+paraules per descriure la temperatura:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{seli li lon.}	& \catala{Hi ha calor}. Fa calor.\\
+\toki{lete li lon.}	& \catala{Hi ha fred}. Fa fred.\\
+\end{exempledos}
+
+També pots fer servir \toki{lili} i \toki{mute} per ser més específic.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{seli mute li lon.}	& \catala{Hi ha molta calor}. Fa molta calor.\\
+\toki{lete lili li lon.}	& \catala{Hi ha poca calor}. Fa poca calor.\\
+\toki{lete mute li lon.}	& \catala{Hi ha molt de fred}. Fa molt de
+fred.\\
+\toki{lete lili li lon.}	& \catala{Hi ha poc fred}. Fa fresca.\\
+\end{exempledos}
+
+El que passa és que aquestes frases són només per parlar de la temperatura dels
+voltants en general. Per exemple, si surts de casa, pots fer servir una
+d'aquestes frases per descriure com és la temperatura. O si entres en una cova
+on hi fa fred, també els pots fer servir. Però si et refereixes a que un objecte
+és fred, sigui quina sigui la temperatura ambient, has de fer servir
+\toki{pilin}.
+
+Imagina't que agafes una destral i t'adones que el mànec és fred. Això és el que
+dius:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ilo ni li lete pilin.}	& Aquesta destral és freda-al-tacte.\\
+\end{exempledos}
+
+Aquesta estructura és com \toki{pona lukin}. \toki{pilin} actua com a adverbi
+aquí. Una traducció estricta de la frase seria: \catala{Aquesta destral és
+tactement freda.} Fixa't que \toki{pilin} es fa servir per descriure la
+temperatura d'objectes específics, mentre que \toki{lon} es fa servir per
+descriure la temperatura general de l'entorn. A més, igual que amb les frases de
+\toki{lon}, les frases de \toki{pilin} poden fer servir \toki{mute} i
+\toki{lili} per intensificar les descripcions:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ni li lete pilin mute.}	& Això és molt fred.\\
+\toki{ni li seli pilin lili.}	& Això és una mica calent.\\
+\end{exempledos}
+
+\subsubsection*{Altres usos de \toki{pilin}}
+
+També es fa servir \toki{pilin} per descriure com et sents:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi pilin pona.}	& Em trobo bé. Em sento feliç.\\
+\toki{mi pilin ike.}	& Em trobo malament. Em sento trist.\\
+\toki{sina pilin seme?}	& Com et trobes? Com et sents?\\
+\end{exempledos}
+
+També vol dir \catala{pensar}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi pilin e ni: sina ike.}	& Penso això: ets dolent. Crec que ets dolent.\\
+\end{exempledos}
+
+Quan demanes a algú \catala{en què penses?} en Toki Pona, ho fas així:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{sina pilin e seme?}	& Què penses?\\
+\end{exempledos}
+
+Tot i això, la resposta a la pregunta, ha de ser com la apresa en una lliçó
+anterior:
+% referència.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi pilin ijo}	& Penso en alguna cosa.\\
+\toki{mi pilin pi meli ni}	& Penso en aquella dona.\\
+\end{exempledos}
+
+
+\section*{Pràctica}
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+Vols venir o què? \\
+% sina wile kama anu seme?
+Vols menjar o aigua? \\
+% sina wile e moku anu telo?
+Encara vull anar a casa meva. \\
+% mi kin while tawa tomo mi.
+Aquest paper és fred. \\
+% lipu ni li lete pilin.
+M'agraden els diners d'altres països. \\
+% mani pi ma ante li pona tawa mi.
+Me'n vull anar, però no puc. \\
+% mi wile tawa. taso mi ken ala.
+Estic sol. \\
+% mi taso li lon.
+% Consell: Només jo sóc present
+\end{exemple}
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{mi olin kin e sina.} \\
+% Encara t'estimo.
+\toki{mi pilin e ni: ona li jo ala e mani.} \\
+% Em sembla que no té diners.
+\toki{mi wile lukin e ma ante.} \\
+% Vull veure altres països.
+\toki{mi wile ala e ijo. mi lukin taso.} \\
+% No vull res. Només estic mirant.
+\toki{sina wile toki tawa mije anu meli?.} \\
+% Vols parlar d'un home, o d'una dona?
+% POR. Està bé?
+\end{exemple}
+
+
+\chapter{Colors}
+
+
+\section*{Vocabulari}
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jelo}	& groc\\
+\toki{kule}	& color; pintar, acolorir\\
+\toki{laso}	& blau\\
+\toki{loje}	& vermell\\
+\toki{pimeja}	& negre\\
+\toki{sitelen}	& dibuix, imatge; dibuixar, escriure\\
+\toki{walo}	& blanc\\
+\end{exempledos}
+
+
+\section*{Lliçó}
+
+\subsection*{Combinacions de color}
+
+De ben segur algun cop a la vida has utilitzat llàpissos de colors. Quan tenies
+pocs llàpissos, podies aconseguir els colors que faltaven barrejant-los. Per
+exemple, barrejant blau i groc s'obtenies el color verd. Així, igual que un
+pintor, es descriuen els colors en Toki Pona: combinant-ne uns quants de bàsics.
+
+Els colors actuen com a adjectius, així que van després del nom. Exemplificant,
+combinarem blau i vermell per parlar d'un vestit lila:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{len}	& vestit\\
+\toki{len laso}	& vestit blau\\
+\toki{len laso loje}	& vestit blau vermellós. Així doncs, un vestit lila!\\
+\end{exempledos}
+
+Utilitzant aquest mètode, es poden mesclar diferents colors per obtenir-ne molts
+de nous. Aquí tens una llista dels més comuns:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{laso loje}	& lila (blau vermellós)\\
+\toki{laso jelo}	& verd (blau grogenc)\\
+\toki{loje jelo}	& taronja (vermell grogenc)\\
+\toki{walo pimeja}	& gris (blanc fosc)\\
+\end{exempledos}
+
+Pots ajuntar tants colors com vulguis, però no et passis. Al capdevall la Toki
+Pona té a veure amb simplicitat.
+
+Recorda que els colors tot sols no segueixen cap patró lògic, així que els pots
+barrejar amb l'ordre que vulguis:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{laso loje}	& blau vermellós = lila\\
+\toki{loje laso}	& vermell blavós = lila\\
+\toki{laso jelo}	& blau grogenc = verd\\
+\toki{jelo laso}	& groc blavós = verd\\
+\end{exempledos}
+
+\subsubsection*{Els colors amb \toki{pi}ç}
+
+Si has entès la combinació de colors, ja quasi saps tot el que cal per fer un ús
+pràctic dels colors en Toki Pona. Però si en tens ganes, podem parlar del seu
+aspecte més tècnic. Si et vols saltar aquest apartat, no passar res. El que
+aprendràs aquí es fa servir molt poc sovint. Però si ho vols aprendre igualment,
+continua llegint.
+
+Imagina't que en comptes de tenir una peça d'un sol color, tens una peça de més
+de dos colors. Per exemple, la senyera. Està formada del color vermell i del
+groc. Però no pots pas ajuntar els dos colors com hem fet fins ara, perquè
+parlariem d'una bandera (\toki{len lipu ma}) taronja (\toki{jelo loje}). El
+que hem de fer és utilitzar \toki{en} per separar esl dos colors, i llavors
+utilitzar \toki{pi} mostrant que tot i que hi han dos colors, cada un d'ells
+parla de la bandera:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{len lipu ma pi jelo en loje} & Bandera groga i vermella\\
+\end{exempledos}
+
+Ho has entès? Ara veiem què hauria passat si no haguéssis utilitzat \toki{pi}
+aquí:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{len lipu ma jelo en loje li pona.} & Una bandera groga i el vermell
+són bons.\\
+\end{exempledos}
+
+Sense \toki{pi}, \toki{loje} queda sol, no està modificant res. Per tant, la
+frase és incorrecte. Has d'utilitzar \toki{pi} per mostrar que tant \toki{loje}
+com \toki{jelo} modifiquen \toki{len lipu ma}.
+
+\subsection*{\toki{kule}}
+
+Aquesta és molt fàcil d'entendre. \toki{kule} té dos grans usos, i els explicaré
+d'un en un.
+
+\subsubsection*{Ús de \toki{kule} per demanar el color}
+
+Això no necessita pas gaire explicació, si has entès \toki{seme}.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ni li kule seme?} & Quin color és aquest? De quin color és això?\\
+\end{exempledos}
+
+\subsubsection*{\toki{kule} com a verb}
+
+\toki{kule} com a verb vol dir \catala{acolorir} o \catala{pintar}. Per exemple:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi kule e lipu.} & Pinto el paper.\\
+\end{exempledos}
+
+\subsection*{Miscel·lània}
+
+La paraula per la secció miscel·lània d'avui és \toki{sitelen}. Com a nom vol
+dir \catala{dibuix} o \catala{imatge}. Com a verb, vol dir \catala{dibuixar} o
+\catala{escriure}.
+
+\toki{sitelen} és més útil pels noms compostos que pots fer amb ell.
+\toki{sitelen tawa} (\catala{dibuix que es mou}) vol dir o bé una película o bé
+una sèrie de televisió. Aquí tens un parell d'exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{sitelen tawa Els Joves li pona tawa mi.} & M'agrada la sèrie Els Joves.\\
+\toki{sitelen tawa Els Sense Nom li pona kin .} & La pel·lícula Els Sense Nom
+també és bona.\\
+\end{exempledos}
+
+\toki{sitelen} també es pot fer servir amb \toki{ma} per voler dir mapa:
+
+\begin{exemple}
+\toki{o pana e sitelen ma tawa mi.} \\
+\end{exemple}
+
+\toki{sitelen ma}, per suposat, vol dir \catala{dibuix del terreny}.
+
+\section*{Pràctica}
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+No veig la bossa blava. \\
+% mi lukin ala e poki laso.
+Una persona petita i verda va venir del cel. \\
+% jan laso jelo lili li kama tan sewi.
+M'agrada el color lila. \\
+% kule loje laso li pona tawa mi.
+El cel és blau. \\
+% sewi li laso.
+Mira aquell insecte vermell! \\
+% o lukin e pipi loje ni!
+Vull el mapa. \\
+% mi wile e sitelen ma.
+Mires Els Aurons? \\
+% sina lukin ala lukin e sitelen tawa Els Aurons?
+Quin color t'agrada? \\
+% kule seme li pona tawa sina?
+\end{exemple}
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{suno li jelo.} \\
+% El sol és groc.
+\toki{telo suli li laso.} \\
+% El mar (gran aigua) és blau.
+\toki{mi wile moku e kili loje.} \\
+% Vull menjar una fruita vermella.
+\toki{ona li kule e tomo tawa.} \\
+% Ell pinta el cotxe.
+\end{exemple}
+
+I ara prova de llegir aquest poema de Toki Pona. Fa servir expressions
+poètiques, però si has estudiat, podràs gaudir i apreciar aquest poema perquè ja
+hem explicat tots els conceptes i el vocabulari que s'hi fa servir. Aquí el
+tens:
+
+{\center
+\toki{ma mi li pimeja.} \\
+\toki{kalama ala li lon.} \\
+\toki{mi lape. mi sona.} \\
+}
+
+% El meu món és fosc.
+% No hi ha sorolls.
+% Dormo. Ho sé.
+\vspace{6pt}
+
+
+\chapter{Éssers vius}
+
+
+\section*{Vocabulari}
+
+\begin{exempledos}
+\toki{akesi}	& groc\\
+\toki{kala}	& color; pintar, acolorir\\
+\toki{kasi}	& blau\\
+\toki{moli}	& mort; morir, matar\\
+\toki{soweli}	& mamífer\\
+\toki{waso}	& ocell, au\\
+\end{exempledos}
+
+No oblidis que \toki{pipi} és qualsevol tipus d'insecte.
+
+
+\section*{Lliçó}
+
+\subsection*{Ambigüitat dels noms dels éssers vius}
+
+Estic segur que a les alçades d'aquesta lliçó, ja hauràs vist que el vocabulari
+de Toki Pona és força inespecífic. Bé, el mateix passa amb els noms de plantes
+i animals. Farem una ullada ràpida sobre els diferents grups, i pel camí 
+comentarem detalls específics de cada un.
+
+\subsubsection*{\toki{akesi}}
+
+\toki{akesi} inclou tots els rèptils i amfibis. Les serps, les granotes, i les
+tortuges són, per exemple, animals que s'anomenen \toki{akesi}.
+
+Molts monstres també cauen dins la categoria d'\toki{akesi}. La gent normalment
+s'imagina els monstres lletjos i llefiscosos, amb una pel fastigosa, i hi ha
+molts \toki{akesi} que són així. Els dinosaures també serien \toki{akesi}.
+
+Es veu, doncs, que no es pot ser massa específic quan tractem amb noms d'aquests
+animals. Però aquesta és realment part de la bellesa única de la Toki Pona.
+Quantes altres llengües coneixes en què una sola paraula vol dir: sargantana,
+drac, cocodril, serp, iguana, dinosaure, tortuga, i molts animals més?
+
+Hem de remarcar, però, que encara pots fer servir adjectius i frases amb
+\toki{pi} per precisar significat. Per exemple, una bona manera de parlar de
+serps verinoses és: \toki{akesi pi telo moli} (\catala{reptil/amfibi de líquid
+mortal}). Aquest terme es podria aplicar tant a serps verinoses com a granotes
+amb verí que poden matar una persona només saltant-li a sobre.
+
+\subsubsection*{\toki{kala}}
+
+\toki{kala} es fa servir per parlar de peixos i altres animals que viuen a
+l'aigua. Una sardina, un tauró, o fins i tot un cranc són anomenats amb
+\toki{kala}.
+
+\toki{kala} també es pot fer servir com a adjectiu. És útil (especialment) quan
+es vol parlar d'un ``mermaid'': \toki{jan kala} = ``mermaid''.
+
+\subsubsection*{\toki{kasi}}
+
+\toki{kasi} es fa servir per parlar de totes les plantes o coses que siguin com
+plantes. \toki{kasi} va des de l'arbre més gran fins al bolet més petit. També
+es fa servir per voler dir \toki{fulla}. Un matoll, un lliri, un xampinyó, o un
+noguer són exemples de \toki{kasi}.
+
+Generalment, quan es parla de flors, es pot dir \toki{kasi kule}, ja que les
+flors tenen color. I això ajuda a distingir una flor d'una planta típica.
+
+Quan es parla d'arbres, és millor dir \toki{kasi suli}. Per plantetes, podem fer
+servir \toki{kasi lili}. Per voler dir fulla o herba, es pot utilitzar
+\toki{lipu kasi}.
+
+Hi ha una planta particular (ehem) que és il·legal en la majoria de nacions,
+però que ha inspirat molt a la Toki Pona, i que es fa servir tant per plaer com
+per medicació per algunes persones. Si es fa servir per plaer, se li diu
+\toki{kasi nasa}. Si es fa servir per medicació, es diu \toki{kasi sona}.
+
+També pots dir \toki{ma kasi} per voler dir \catala{bosc} o \catala{jungla}.
+
+\subsubsection*{\toki{pipi}}
+
+\toki{pipi} es fa servir per tot tipus d'insectes, incloent aranyes, formigues,
+escarabats i papallones. Un grill, una llagosta, o una marieta són exemples de
+\toki{pipi}.
+
+\subsubsection*{\toki{soweli}}
+
+\toki{soweli} es fa servir bàsicament per tot tipus de mamífers. Un lleó, una
+llebre, o fins i tot un koala són \toki{soweli}.
+
+Si menges carn que ve d'un \toki{soweli} (com vedella o porc), encara s'anomena
+\toki{soweli}. No hi ha una paraula diferent per carn; tot és el mateix:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{soweli ni li pona moku.} & La vaca és bona per menjar.\\
+\end{exempledos}
+
+Fem servir \toki{pona moku} quan volem dir \catala{amb bon gust} o
+\catala{deliciós}.
+
+\subsubsection*{\toki{waso}}
+
+\toki{waso} inclou tots els ocells i animals voladors. Un ànec, un corb o un
+pardal són \toki{waso}.
+
+Com \toki{soweli}, si menges carn que ve d'un ocell, encara s'ha d'anomenar
+\toki{waso}. Per exemple:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi wile moku e waso.} & Vull menjar pollastre.\\
+\end{exempledos}
+
+\subsection*{\toki{moli}}
+
+Aquesta paraula no és gens complicada, però m'agradaria mostrar alguns exemples
+per assegurar-me que l'entens. Es pot fer servir per dir que alguna cosa és
+morta:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{pipi li moli.} & L'insecte és mort.\\
+\end{exempledos}
+
+Si vols dir que alguna cosa s'està morint, però encara no ha mort, fes servir
+\toki{kama moli}. \toki{kama} dóna a \toki{moli} un efecte de progressió, com
+hem vist a les frases \toki{kama jo} (\catala{obtenir}) i \toki{kama sona}
+(\catala{aprendre}).
+
+\begin{exempledos}
+\toki{soweli li kama moli.} & El cavall s'està morint.\\
+\end{exempledos}
+
+I si vols fer servir \toki{moli} per parlar de matar a un altre:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan li moli e waso.} & La persona ha matat l'ocell.\\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Pràctica}
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+Vull un gatet. \\
+% mi wile e soweli lili.
+Ah! El dinosaure se'm vol menjar! \\
+% a! akesi li wile moku e mi!
+El mosquit m'ha mossegat. \\
+% pipi li moku e mi.
+Les vaques diuen muu. \\
+% soweli li toki e mu.
+Els ocells volen en l'aire. \\
+% waso li tawa lon kon.
+Vinga, mengem peix. \\
+% mi mute o moku e kala.
+Les flors són maques. \\
+% kasi kule li pona lukin.
+M'agraden les plantes. \\
+% kasi li pona tawa mi.
+\end{exemple}
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{mama ona li kepeken e kasi nasa.} \\
+% La seva mare feia servir marihuana.
+\toki{akesi li pana e telo moli.} \\
+% La serp va escupir verí.
+\toki{pipi li moku e kasi.} \\
+% Els insectes mengen plantes.
+\toki{soweli mi li kama moli.} \\
+% El meu gos s'està morint.
+\toki{jan Pawe o, mi wile ala moli.} \\
+% Forrest, no vull morir.
+\toki{mi lon ma kasi.} \\
+% Estic al bosc.
+\end{exemple}
+
+
+\chapter{El cos}
+
+
+\section*{Vocabulari}
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ko}	& substància semisòlida (cola, pols, etc.)\\
+\toki{kute}	& sentir (d'oïda), escoltar\\
+\toki{linja}	& línia, cabell, pèl\\
+\toki{luka}	& braç, mà\\
+\toki{lupa}	& forat, orifici, porta, finestra\\
+\toki{nena}	& muntanya, protuberància, bony\\
+\toki{noka}	& cama, peu\\
+\toki{oko}	& ull\\
+\toki{palisa}	& pal, bastó, cosa punxaguda\\
+\toki{selo}	& pell, superfície externa\\
+\toki{sijelo}	& cos\\
+\toki{sike}	& cercle, pilota, rodona\\
+\toki{sinpin}	& paret, tors\\
+\toki{uta}	& boca\\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Parts del cos}
+
+Totes les paraules del vocabulari es fan servir per donar nom a les parts del
+cos. Algunes d'aquestes paraules, però, tenen altres usos. A continuació hi ha
+una taula on hi ha la traducció de diferents parts del cos:
+
+
+\noindent
+\vspace{4pt}
+\begin{tabular}{lp{0.8\textwidth}}
+\catala{ull}	& \toki{oko} vol dir ull en Toki Pona. Al contrari que altres
+paraules, aquesta no té altres usos.\\
+\catala{nas}	& Per dir \catala{nas} en Toki Pona, normalment es fa servir
+\catala{nena}. Però la paraula \toki{nena} vol dir qualsevol tipus de
+protuberància; pot voler dir un turó, per exemple. També es fa servir per altres
+parts del cos. Si vols especificar, pots dir \toki{nena kon} (ja que el teu nas
+és qui detecta olors en l'aire, al capdavall). \\
+\catala{boca}	& Per dir boca, es fa servir \toki{uta}. Aquesta paraula també
+es pot utilitzar per dir \catala{dent}: \toki{ijo uta walo}, que literalment vol
+dir \catala{coses blanques de la boca}. \\
+\catala{cabell}	& En general la paraula per \catala{pèl} és \toki{linja}. Si
+vols especificar el cabell del cap, digues \toki{linja lawa} (\catala{cabell del
+cap}). \toki{linja} també pot voler dir qualsevol cosa en forma de línia, no
+només pèls. \\
+\catala{cap}	& A més del sentit de \catala{líder} que has après a lliçons
+anteriors, \toki{lawa} també vol dir \catala{cap}. \\
+\catala{coll}	& El que més s'aproxima a \catala{coll} en Tokipona és
+\toki{anpa lawa}, que vol dir \catala{capdavall del cap}. \\
+\catala{braç}	& \toki{luka} vol dir tant \catala{mà} com \catala{braç}. No hi
+ha cap manera concreta d'especificar a quin dels dos et refereixes. És una altra
+de les peculiaritats de la Toki Pona. Pots fer servir aquesta paraula per voler
+dir \catala{guants}: \toki{len luka} (\catala{vestit de la mà}) \\
+\catala{costat}	& Ja has après aquesta paraula en lliçons anteriors, però també
+té a veure amb el tema d'aquesta lliçó. La paraula es \toki{poka}, i ja n'has
+estudiat els altres usos. \\
+\catala{cama}	& Semblant a \toki{luka}, \toki{noka} vol dir tant cama com peu.
+Les pots combinar amb \toki{len} també. \toki{len toka} normalment vol dir
+sabata, però també podria voler dir \catala{pantalons}, o qualsevol altra tipus
+de vestit per les cames o els peus. \\
+\catala{tors}	& La paraula per tors i abdòmen és \toki{sinpin}. Inicialment va
+ser pensada per voler dir \catala{frontal} o \catala{paret}, però el tors i
+l'abdòmen al capdavall són la part davantera del cos, i destaquen per ser una
+gran superfície, com una paret. Ocasionalment \toki{sinpin} també pot
+utilitzar-se per referir-se a la \catala{cara}.
+
+Dues altres parts particulars del cos que pots trobar en el \toki{sinpin} d'una
+dona són els \toki{nena sike}, que vol dir \catala{protuberàncies rodones}. Pots
+afegir \toki{meli} al final de l'expressió si creus que hi pot haver alguna
+confusió. \\
+\catala{penis/vagina}	& Aquesta part del cos varia depenent de si la persona
+és mascle o femella. Per dir \catala{penis}, fem servir \toki{palisa}. De fet,
+\toki{palisa} es fa servir per qualsevol objecte que sigui llarg i punxagut, com
+una branca d'un arbre. Els testicles de l'home es poden anomenar \toki{sike}.
+Depenent de la situació i el contexte, pots necessitar afegir \toki{mije} al
+final de cadascuna d'aquestes paraules per assegurar que no hi ha confusió.
+
+Si parles de les parts d'una dona, simplement utilitza \toki{lupa}. \toki{lupa}
+pot denotar qualsevol forat o obertura, com una porta o una finestra. De nou,
+depenent del contexte, pots voler afegir \toki{meli} després de \toki{lupa} per
+claredat. \\
+\catala{orella}	& Per dir \catala{orella} en Toki Pona, diem \toki{nena kute},
+que vol dir \catala{protuberància de sentir}. Després de tot, una orella és una
+protuberància del cap, i es fa servir per sentir o escoltar coses.
+
+\toki{kute} pot usar-se com a verb:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi kute e toki sina.} & Et sento parlar. Sento el que dius. \\
+\toki{mi kute e kalama musi.} & Escolto música. \\
+\end{exempledos}\\
+\catala{esquena} & Per referir-nos a l'esquena, utiltzem \toki{monsi}.\\
+\catala{pell}	& Per la pell, \toki{selo}. També pot voler dir l'escorça d'un
+arbre, o qualsevol altre tipus de coberta. \\
+\end{tabular}
+\vspace{4pt}
+
+\section*{Fluïds i deixalles corporals}
+
+\noindent
+\vspace{4pt}
+\begin{tabular}{lp{0.8\textwidth}}
+\toki{telo walo mije}	& Aquest és el fluïd que allibera un home a
+l'\toki{unpa}. Si tens un bon contexte, i és obvi de què parles, pots treure els
+adjectius \toki{walo} i/o \toki{mije}, i dir només \toki{telo}.\\
+\toki{telo jelo}	& Això vol dir orina. De fet vol dir \catala{fluïd
+groc}. Aquí hi ha una frase típica utilitzant \toki{telo jelo}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi pana e telo jelo.} & Acabo de pixar. \\
+\end{exempledos}\\
+\toki{ko jaki}	& Això es refereix a la femta.
+% Ole paraula!
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi pana e ko jaki.} & Vaig a cagar. \\
+\end{exempledos}\\
+\toki{telo sijelo loje}	& Això vol dir \catala{fluïd vermell del cos}, i es fa
+servir per a la \catala{sang}.\\
+\end{tabular}
+\vspace{4pt}
+
+\section*{Pràctica}
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+Fes-me un petó. \\
+% o pilin e uta mi kepeken uta sina.
+\end{exemple}
+{\small Això és una mica idiomàtic. Pensa en: Toca la meva boca utilitzant la
+teva boca}
+
+\begin{exemple}
+He de pixar. \\
+% mi wile pana e telo jelo.
+Tinc el cabell moll. \\
+% linja mi li telo.
+Tinc alguna cosa a l'ull. \\
+% ijo li lon oko mi.
+No sento el que dius. \\
+% mi ken ala kute e toki sina.
+He d'anar a cagar. \\
+% mi wile pana e ko jaki.
+Aquell forat és gran. \\
+% lupa ni li suli.
+\end{exemple}
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{a! telo sijelo loje li kama tan nena kute mi!} \\
+% Ah! Em surt sang de l'orella!.
+%\toki{selo mi li wile e ni: mi pilin e ona.} \\
+% .
+\toki{o pilin e nena.} \\
+% Toca el botó.
+\toki{o moli e pipi kepeken palisa.} \\
+% Mata l'insecte amb el bastó.
+\toki{luka mi li jaki. mi wile telo e ona.} \\
+% Tinc les mans brutes. Me les vull rentar.
+\toki{o pana e sike tawa mi.} \\
+% Dóna'm la pilota.
+\toki{mi pilin e seli sijelo sina.} \\
+% Sento la calor del teu cos.
+\end{exemple}
+
+
+\chapter{Números}
+
+
+\section*{Vocabulari}
+
+\begin{exempledos}
+\toki{luka}	& cinc\\
+\toki{nanpa}	& número\\
+\toki{tu}	& dos; dividir\\
+\toki{wan}	& u, un; unir\\
+\toki{weka}	& lluny; treure, eliminar\\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Lliçó}
+
+\subsection*{Ús infreqüent dels números}
+
+Bé, abans de començar aquest a lliçó, vull advertir d'una cosa: el mètode que
+aprendràs per fer números grans s'ha d'evitar tant com sigui possible. Tot i que
+és possible dir números com 23 en Toki Pona, per res hauries d'especificar
+aquests números particulars a menys que sigui crucial.
+
+Si intentes utilitzar aquest mètode tota l'estona per cada número del que vols
+parlar, un \toki{akesi} gran i dolent vindrà i et tallarà el dit petit.
+
+\subsection*{Cardinals}
+
+Bé, ja t'hauràs adonat que només hi ha tres números en Toki Pona: \toki{wan} 1,
+\toki{tu} 2 i \toki{luka}¡ 5.
+
+Quan fa falta fer números més grans, els combinem. Bàsicament, els dius un
+darrera l'altre i vas sumant fins al número que vols. Per exemple:
+
+\begin{exemple}
+\toki{tu wan} = 2 + 1 = 3\\
+\end{exemple}
+
+Curiós, eh? Aquí tens més exemples:
+
+\begin{exemple}
+\toki{tu tu} = 2 + 2 = 4\\
+\toki{luka wan} = 5 + 1 = 6\\
+\toki{luka luka} = 5 + 5 = 10\\
+\toki{luka luka tu} = 5 + 5 + 2 = 12\\
+\end{exemple}
+
+Els números s'afegeixen als noms com si fossin adjectius:
+
+\begin{exemple}
+\toki{jan luka tu} = 7 persones\\
+\toki{jan lili tu wan} = 3 nens\\
+\end{exemple}
+
+Tal com veus, pot ser molt confús palrar de números més grans que 14 o així. Per
+exemple, 25 seria \toki{luka luka luka luka luka}. O fins i tot encara pitjor...
+Imagina't traduïr la cançó ''100 ampolles de cervesa sobre la paret''. La Toki
+Pona simplement no està pensada per parlar de números grans. És una llengua
+simple. Si no pots suportar no poder parlar del número 523 en un idioma, llavors
+la Toki Pona no és per a tu. Potser t'agradaria més el llatí. En tot cas, la raó
+per la que ho menciono és que una vegada vaig veure en un fòrum de Toki Pona una
+persona que feia servir una versió horrible, vomitiva, de la Toki Pona per poder
+escriure números grans ràpidament. Bàsicament feia servir \toki{pi} com a signe
+per multiplicar els números. Per exemple, ell escrivia 25 així:
+
+\begin{exemple}
+\toki{luka pi luka}\\
+\end{exemple}
+
+Recorda que això NO és correcte. Francament, aquest mètode és completament
+oposat a la raó per la qual es va crear la Toki Pona en un primer moment.
+
+\subsection*{Utilitzar \toki{mute}. Mantenir els números.}
+
+Bé, per tant és una mala idea utilitzar els números quan no els necessites en
+absolut. En canvi, utilitzem \toki{mute} per qualsevol número més gran que dos:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan mute li kama.}	& Va venir molta gent.\\
+\end{exempledos}
+
+Sí, de fet és força poc precís. \toki{mute} en la frase anterior podria voler
+dir 3 o podria voler dir 3.000. Per sort, \toki{mute} només és un adjectiu, i
+per tant li podem enganxar més adjectius al seu darrera. Això és el que hauries
+de dir si hi havia molta i molta gent:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan mute mute mute li kama!}	& Ve molta, molta i molta gent!\\
+\end{exempledos}
+
+Segurament, aquesta frase vol dir que venen més de mil persones. Ara
+imagina't que tens més de dues persones, però no gaires més. Posem-hi que quatre
+o cinc. Diries això:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan mute lili li kama.}	& Ve una mica de gent.\\
+\end{exempledos}
+
+De nou, aquestes descripcions són relatives, i serien diferents segons de què
+parlessis. Simplement fes servir el sentit comú, i recorda que la Toki Pona no
+té a veure amb ser exacte.
+
+\subsection*{Ordinals}
+
+Si has entès com funcionen els cardinals, els números ordinals només necessiten
+un petit pas més. Així traduiries la \catala{quarta persona}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan pi nanpa tu tu}	& persona del número quatre; quarta persona\\
+\end{exempledos}
+
+Com he dit abans, si has entès els números cardinals, és fàcil perquè només has
+d'afegir \toki{pi nanpa} entre el nom i el número. Aquí tens més exemples, si
+creus que et fan falta:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ni li jan lili ona pi nanpa tu.}	& Aquest és el seu segon fill.\\
+\toki{meli mi pi nanpa wan li nasa.}	& La meva primera xicota estava sonada.\\
+\end{exempledos}
+
+\subsection*{Altres usos de \toki{wan} i \toki{tu}}
+
+\toki{wan} es pot fer servir de verb. Vol dir \catala{unir}.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi en meli mi li wan.}	& Jo i la meva xicota ens hem unit. \\
+& Jo i la meva xicota ens hem casat.\\
+\end{exempledos}
+
+\toki{tu} com a verb vol dir \catala{dividir} o \catala{partir}.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{o tu e palisa ni.}	& Parteix aquest bastó. Trenca'l en dos trossos.\\
+\end{exempledos}
+
+\subsection*{Miscel·lània}
+
+La paraula d'avui és \toki{weka}. Com a verb, vol dir \catala{eliminar},
+\catala{desfer-se de}, etc.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{o weka e len sina.}	& Treu-te la roba.\\
+\toki{o weka e jan lili tan ni. ona li} & Aparta el nen d'aquí. No\\
+\indent \toki{wile ala kute e ni.} & hauria de sentir això.\\
+\end{exempledos}
+
+\toki{weka} també es fa servir molt sovint com a adjectiu i com a adverbi.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi weka.}	& Era lluny.\\
+\toki{mi wile tawa weka.} & Vull anar-me'n lluny. Vull marxar.\\
+\end{exempledos}
+
+També es pot fer servir com a equivalent de \catala{llunyà} o \catala{distant}.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{tomo mi li weka tan ni.}	& Casa meva és lluny d'aquí.\\
+\toki{ma Elopa li weka tan ma Mewika.} & Europa és lluny d'amèrica.\\
+\end{exempledos}
+
+I afegeix \toki{ala} per voler dir que alguna cosa està a prop:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ma Kanse li weka ala tan ma Italija.}	& França no és lluny d'Itàlia.\\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Pràctica}
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+Vaig veure tres ocells. \\
+% mi lukin e waso tu wan.
+Ve molta gent. \\
+% jan mute li kama.
+La primera persona és aquí. \\
+% jan pi nanpa wan li lon.
+Tinc dos cotxes. \\
+% mi jo e tomo tawa tu.
+Venen algunes (no gaires) persones. \\
+% jan mute lili li kama.
+Uniu-vos! \\
+% o wan!
+\end{exemple}
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{mi weka e ijo tu ni.} \\
+% Em vaig desfer d'aquestes dues coses. 
+\toki{o tu.} \\
+% Partiu-vos. Separeu-vos.
+\toki{mi lukin e soweli luka.} \\
+% Veig cinc mamífers. 
+\toki{mi weka.} \\
+% Era lluny. 
+\end{exemple}
+
+
+\chapter{\toki{la}}
+
+\section*{Vocabulari}
+
+\begin{exempledos}
+\toki{la}	& Separa l'adverbi de contexte de la frase\\
+\toki{mun}	& lluna; llunar\\
+\toki{open}	& obrir, començar, engegar\\
+\toki{pini}	& final; acabar, aturar, apagar\\
+\toki{tenpo}	& temps\\
+\end{exempledos}
+
+Assegura't també de recordar què volen dir tant \toki{kama} com \toki{ni},
+perquè les farem servir molt amb les frases de \toki{la}.
+
+\section*{Lliçó}
+
+\subsection*{\toki{la}}
+
+Per a la majoria de gent, aprendre com fer servir aquesta paraula és el concepte
+més difícil de tot l'idioma. Per sort, aquest és l'últim concepte que aprendràs
+en aquest curs!
+
+\toki{la} es pot dividir en tres usos diferents. Per tant, els cobriré d'un en
+un. Comencem.
+
+\subsection*{\toki{la} precedit per una sola paraula}
+
+Primer mirem-nos una frase normal, i després mirem a la mateixa frase amb un
+frase de \toki{la} engangxada:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ilo li pakala.}	& L'eina està espatllada.\\
+\toki{ken la ilo li pakala.}	& L'eina potser està espatllada. \\
+\end{exempledos}
+
+Ja veus que les frases de \toki{la} van al començament. La frase que afecta va
+primer, llavors \toki{la}, i finalment la frase principal (afectada).
+
+M'agradaria explicar de manera lògica perquè \toki{ken}, quan va abans del
+\toki{la} vol dir \catala{potser}. Però no hi ha cap bona explicació. Si no ho
+entens, aquesta és una de les coses que hauràs d'acceptar i utilitzar-la tal
+qual. De tota manera aquí tens més exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{ken la jan Lisa li jo e ona.}	& Potser ho té la Lisa.\\
+\toki{ken la ona li lape.}	& Potser està dormint. \\
+\toki{ken la mi ken tawa ma Mewika.}	& Potser puc anar a Amèrica. \\
+\end{exempledos}
+
+
+\subsection*{El temps i \toki{la}}
+
+Abans de que aprenem com fer servir \toki{tenpo} amb \toki{la}, hem d'aprendre
+\toki{tenpo} tot sol. \toki{tenpo} és molt simple, de fet. Actua simplement com
+qualsevol altre nom. Aquí tens una llista pràctica de moltes de les frases
+típiques que es poden fer amb \toki{tenpo}.
+
+\begin{exempledos}
+\toki{tenpo suno}	& dia de sol - dia\\
+\toki{tenpo pimeja}	& temps fosk - nit \\
+\toki{tenpo ni}	&  aquest temps - ara (present)\\
+\toki{tenpo suno ni}	&  aquest temps de sol - avui\\
+\toki{tenpo pimeja ni}	&  aquest temps fosc - aquesta nit\\
+\toki{tenpo kama}	&  temps que ve - (futur)\\
+\toki{tenpo kama lili}	&  temps que ve poc - aviat\\
+\toki{tenpo pini}	&  tenps que ha passat - (passat)\\
+\toki{tenpo suno pini}	&  temps de sol passat - ahir\\
+\toki{tenpo pimeja pini}	&  temps fosc passat - aquesta nit passada\\
+\toki{tenpo suno kama}	&  temps de sol que ve - demà\\
+\toki{tenpo mute}	&  molt de temps - sovint\\
+\end{exempledos}
+
+Ara, pots posar aquestes frasetes abans del \toki{la} per dir quan una cosa ha
+passat:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{tenpo pini la mi weka.}	& Abans, jo era lluny.\\
+\toki{tenpo ni la mi lon.}	& Ara, hi sóc.\\
+\toki{tenpo kama la mi lape.}	& En el futur, dormiré.\\
+\toki{tenpo pimeja pini la mi kama nasa.}	& Aquesta nit passada, em vaig
+emborratxar.\\
+\end{exempledos}
+
+També fem servir \toki{tenpo la} per parlar de l'edat. Només per avisar-te,
+parlem de l'edat fent servir una expressió una mica idiomàtica. Aquí tens com
+demanar \catala{quants anys tens?}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{tenpo pi mute seme la sina sike e suno?}	& Quantes vegades de quina \\
+& quantitat (\toki{la}) has donat voltes al sol?\\
+\end{exempledos}
+
+Sí, sé que sembla una tonteria. Però això és essencialment el que has estat fent
+cada vegada que celebres un aniversari. Els aniversaris venen un cop cada any, i
+cada cop que tens un aniversari, has fet una volta més al sol. I d'aquí ve la
+frase. Per respondre-la i dir a algú quants anys tens, simplement canvia
+\toki{pi mute seme} amb la teva edat:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{tenpu tutu la mi sike e suno.}	& Quatre vegades he donat la volta al
+sol. \\
+\end{exempledos}
+
+
+\subsection*{Expressant \catala{si}/\catala{quan} amb \toki{la}}
+
+Fixa't en aquest exemple:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mama mi li moli la mi pilin ike.}	& Els meus pares moren, em sento malament. \\
+\end{exempledos}
+
+En català normal, ho traduiríem com \catala{si els meus pares moren, estaré
+trist}. Totes les frases \toki{la} tenen el mateix ordre que l'exemple. Si vols
+fórmules i patrons, aquí tens una bona manera de representar-ho:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{1 la 2.}	& Si/quan 1 passa, 2 també passa. \\
+\end{exempledos}
+
+Si no ets gaire bo en patrons, t'ho explicaré una mica més. Quan dius en català
+una cosa com \catala{Si aprenc, sóc espavilat}, pots canviar-ho a Toki Pona
+així:
+
+\begin{exemple}
+Jo aprenc (\toki{la}) sóc espavilat.\\
+\end{exemple}
+
+La paraula \catala{si} (o \catala{quan}, depenent de la frase; tots dos volen
+dir bàsicament el mateix) es perd. La part de la frase que venia amb el
+\catala{si} (que en l'exemple és la part \catala{Jo aprenc}) va abans del
+\toki{la}. La resta de la frase (la part \catala{sóc espavilat}) vé després del
+\toki{la}. Aquí tens més exemples:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{mi lape la ali li pona.}	& Quan dormo, tot va bé. \\
+\toki{sina moku e telo nasa la sina nasa.}	& Si beus cervesa, estaràs
+borratxo. \\
+\toki{sina moli la sina ken ala toki.}	& Si ets mort, no pots parlar. \\
+\toki{mi pali mute la mi pilin ike.}	& Quan treballo molt, em trobo malament. \\
+\end{exempledos}
+
+\subsection*{Miscel·lània}
+
+Com a última cosa que has d'aprendre en aquest curs, t'ensenyaré com fer el
+comparatiu i el superlatiu. Si et preguntes què és el comparatiu i el
+superlatiu, és bàsicament el que fas servir quan en català dius \catala{és més
+que}, \catala{és el més}. Aquí tens dos exemples en català, amb comparatiu o
+superlatiu en negreta:
+
+\begin{exemple}
+És \textbf{el més ràpid} del món .\\
+En Joan és \textbf{més simpàtic} que l'Albert.\\
+\end{exemple}
+
+Ara, per fer servir aquest concepte en Toki Pona, has de separar la teva idea en
+dues frases separades. Així diries \catala{La Maria és millor que l'Alba.}:
+
+\begin{exempledos}
+\toki{jan Malija li pona mute. jan Ala li pona lili.} & La Maria és molt bona.
+L'Alba \\
+& no és gaire bona.\\
+\end{exempledos}
+
+S'entén? Dius que una cosa és molt, mentre dius que l'altra és poc del mateix.
+Aquí tens més exemples:
+\begin{exempledos}
+\toki{mi suli mute. sina suli lili.} & Jo sóc més gran que tu.\\
+\toki{mi moku mute. sina moku lili.} & Jo menjo més que tu.\\
+\end{exempledos}
+
+
+\section*{Pràctica}
+
+Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
+
+\begin{exemple}
+Potser la Maria vindrà. \\
+% ken la jan Malija li kama.
+Aquesta nit passada he mirat Els Joves. \\
+% tenpo pimeja pini la mi lukin e sitelen tawa Els Joves.
+Si ve l'enemic, crema aquests papers. \\
+% jan ike li kama la o seli e lipu ni.
+Potser està a l'escola. \\
+% ken la ona li lon tomo sona.
+He de treballar demà. \\
+% tenpo suno kama la mi wile pali.
+Quan fa calor, suo. \\
+% seli li lon la mi pana e telo tan selo mi.
+\end{exemple}
+
+{\small Pensa: Quan hi ha calor, trec un fluïd de la meva pell}
+
+\begin{exemple}
+Obre la porta. \\
+% o open e lupa.
+La lluna és gran aquesta nit. \\
+% tenpo pimeja ni la mun li suli.
+\end{exemple}
+
+I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
+
+\begin{exemple}
+\toki{ken la jan lili li wile moku e telo.} \\
+% Potser el nen té set.
+\toki{tenpo ali la o kama sona.} \\
+% Aprèn sempre!
+\toki{sina sona e toki ni la sina sona e toki pona.} \\
+% Tradueix-te-la tu mateix. :)
+\end{exemple}
+
+
+\chapter{Conclusió (de \toki{jan Pije})}
+
+\emph{mi sitelen e kama sona pi toki Inli tawa toki Kataluna.
+taso mi sitelen ala e ni. jan Pije sitelen e ni:}
+
+pona! tenpo ni la sina sona e toki pona mute. toki pona li pona ala pona tawa
+sina? mi wile e ni: ona li pona tawa sina.
+
+sina sona e toki pona mute. taso sina ken kin kama sona e ijo sin. sina wile
+sona pona e toki pona la o kama tawa tomo toki pi toki pona. -- sina jo e ilo
+mIRC la o pilin e \href{irc://irc.freenode.net/tokipona}{nena ni}. sina lukin
+e nena \emph{Proceed} la o pilin e ona. -- sina
+jo ala e ilo \emph{mIRC} la sina ken pali e ijo tu: sina ken kama jo e ilo
+mIRC. anu
+sina ken tawa ijo irc://irc.freenode.net/tokipona kepeken ilo sina.
+
+sina wile ala kama tawa tomo toki la o pana e lipu tawa nimi
+(bknight009@yahoo.com). mi wile mute toki tawa sina! sina ken la o kepeken e
+toki pona taso.
+
+toki awen pona li lon li kepeken e toki pona. tenpo pini la toki awen ni li
+kepeken e toki Inli. taso jan li pana e toki pona tawa ona.
+
+\begin{description}
+\item[kasi pona]
+kasi suli en jan lili li jan pona. taso ali li ante. ni li toki pona.
+\item[jan ike Kin li pakala e tenpo pona Kolisu!]
+jan ike Kin li wile pakala e tenpo pona Kolisu. ona li ken ala
+ken pona e wile ike ni?
+\item[jan Lowe]
+jan Wansa li wile moli e kasi. taso jan Lowe li wile
+ala e ni.
+\item[soweli Kipa li lili. - tenpo suno pi jan moli]
+tenpo suno pi jan moli li pona tawa soweli
+Kipa.
+\end{description}
+
+sina wile e toki awen ni la mi jo e ona.
+sina pana e lipu tawa nimi
+(bknight009@yahoo.com) la mi pana e toki
+awen tawa sina. o kepeken e toki pona taso!
+
+sina sona e toki pona. pona! tenpo ni la
+sina ken pali. o pana e sona pi toki pona
+tawa jan ante. o pali e toki awen. o toki
+kepeken toki pona! toki pona li toki pona.
+mi wile e ni: jan mute li sona e ona. sina
+ken kama e ni.
+
+{\center \LARGE o pona!\\}
+
+% %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%% SOLUCIONS %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
+
+\chapter{Solucions als exercicis}
+
+% *** Posar que el número de secció comenci al 3
+\section*{Frases bàsiques}
+
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+La gent és bona. & \toki{jan li pona.} \\
+Estic menjant. & \toki{mi moku.} \\
+Ets alt. & \toki{sina suli.} \\
+L'aigua és simple. & \toki{telo li pona.} \\
+El llac és gran. & \toki{telo li suli.} \\
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{suno li suli.} &El sol és gran \\
+\toki{mi suli.} &Sóc important / Estic gras \\
+\toki{jan li moku.} &Algú menja \\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Complement directe}
+
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+Tinc una eina. & \toki{mi jo e ilo.} \\
+Ella menja fruita. & \toki{ona li moku e kili.} \\
+Alguna cosa m'està mirant. & \toki{ijo li lukin e mi.} \\
+Ell vol aixafar l'aranya. & \toki{ona li wile pakala e pipi.} \\
+La pera és un menjar i és bona. & \toki{kili li moku li pona.} \\
+L'escarabat té set. & \toki{pipi li wile moku e telo.} \\
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{mi lukin e ni.} &Estic mirant allò. \\
+\toki{mi wile unpa e ona.} &Vull fer sexe amb ell/ella \\
+\toki{jan li wile jo e ma.} &La gent vol posseir el país. \\
+\toki{mi jan li suli.} &Sóc algú i sóc important \\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Adjectius, noms compostos i adverbis}
+
+{\center
+\toki{mi jo e kili.} \\
+\toki{ona li pona li lili.} \\
+\toki{mi moku lili e kili lili.} \\
+}
+
+\vspace{6pt}
+
+{\center
+Tinc una fruita \\
+És bona i petita \\
+Mossego una mica la fruita petita \\
+}
+\vspace{6pt}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+El líder va beure aigua bruta. & \toki{jan lawa li moku e telo jaki.} \\
+Necessito una forquilla. & \toki{mi wile e ilo moku.} \\
+Un enemic els ataca. & \toki{jan ike li utala e ona mute.} \\
+Aquella mala persona té roba estranya. & \toki{jan ike ni li jo e len nasa.} \\
+Vam beure molt de vodka. & \toki{mi mute li moku e telo nasa mute.} \\
+Els nens miren els adults. & \toki{jan lili li lukin e jan suli.} \\
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{mi lukin sewi e tomo suli.} &Miro enlaire cap al gran edifici. \\
+\toki{seli suno li seli e tomo mi.} &La calor del sol escalfa casa meva. \\
+	\toki{jan lili li wile e telo kili.} &La mainada volen suc de fruita. \\
+\toki{ona mute li nasa e jan suli.} &Ells van fer tornar bojos els adults. \\
+\end{exempledos}
+
+
+\section*{Preposicions 1: \toki{lon}, \toki{kepeken}, i \toki{tawa}}
+
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+He arreglat la llanterna amb una eina petita. & \toki{mi pona e ilo suno
+kepeken ilo lili.} \\
+M'agrada la Toki Pona. & \toki{toki pona li pona tawa mi.} \\
+Els hem donat menjar. & \toki{mi mute li pana e moku tawa ona mute.} \\
+Aquest és pel meu amic. & \toki{ni li tawa jan pona mi.} \\
+Les eines són al contenidor. & \toki{ilo li lon poki.} \\
+Aquella ampolla és al fang. & \toki{poki ni li lon jaki.} \\
+Vull anar a la seva casa amb el meu cotxe. & \toki{mi wile tawa tomo ona} \\
+& \toki{kepeken tomo tawa mi.} \\
+S'estan queixant. & \toki{ona mute li utala toki.} \\
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{sina wile kama tawa tomo toki.} &Hauries de venir al xat. \\
+\toki{jan li toki kepeken toki pona lon tomo toki.} &La gent parla en Toki Pona
+al xat. \\
+\toki{mi tawa tomo toki. ona li pona tawa mi.} &Vaig al xat. És bo per a mi. \\
+\toki{sina kama jo e jan pona lon ni} &Faràs amics allà. \\
+% Comentari: lon significa tant aquí com allà. Pots entendre el significat
+% literal?
+\end{exempledos}
+
+\section*{Preposicions 2}
+
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+El meu amic està al meu costat. & \toki{jan pona mi li lon poka mi.} \\
+El sol és sobre meu. & \toki{suno li lon sewi mi.} \\
+La terra és sota meu. & \toki{ma li lon anpa mi.} \\
+% el país / la terra
+Les coses dolentes són darrera meu. & \toki{ijo ike li lon monsi mi.} \\
+Estic bé perquè estic viu. & \toki{mi pona tan ni: mi lon.} \\
+% "lon" també vol dir existir, ser real. Ja estava a vocabulari anterior.
+Miro el paisatge al costat del meu amic. & \toki{mi lukin e ma poka jan pona
+mi.} \\
+La gent semblen formigues. & \toki{jan li lukin sama pipi.} \\
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{poka mi li pakala.} &Em fa mal al costat. \\
+% què és un "hip"?
+\toki{mi kepeken e poki e ilo moku.} &Faig servir un bol i una cullera. \\
+\toki{jan li lon insa tomo.} &Algú està dins la casa. \\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Negació - Preguntes de sí o no}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+És divertit? Sí. & \toki{ni li musi ala musi? musi.} \\
+M'has de dir perquè. & \toki{sina wile toki e tan tawa mi.} \\
+Hi ha un insecte darrera meu? & \toki{pipi li lon ala lon poka mi?} \\
+T'agrado? & \toki{mi pona ala pona tawa sina?} \\
+No puc dormir. & \toki{mi ken ala lape.} \\
+No vull parlar amb tu. & \toki{mi wile ala toki tawa sina.} \\
+Ell no ha anat cap al llac. & \toki{ona li tawa ala telo.} \\
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{sina wile ala wile pali? wile ala.} &Vols treballar? No. \\
+\toki{jan utala li seli ala seli e tomo?} &El guerrer crema la casa?. \\
+\toki{jan lili li ken ala moku e telo nasa.} &La mainada no pot beure
+cervesa.  \\
+\toki{sina kepeken ala kepeken e ni?} &Ho fas servir això? \\
+\toki{sina ken ala ken kama?} &Pots venir? \\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Gènere, paraules no oficials i ordres}
+
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+La Sussana està boja. & \toki{jan Susana li nasa.} \\
+Vés! & \toki{o tawa!} \\
+Mare, espera. & \toki{mama meli o awen.} \\
+Vinc d'Europa. & \toki{mi kama tan ma Elopa.} \\
+Hahaha! Això és divertit. & \toki{a a a! ni li musi.} \\
+El meu nom és Ken. & \toki{nimi mi li ken.} \\
+Hola, Anna. & \toki{jan Ana o, toki.} \\
+\&@\#\$! (com en els còmics, quan algú s'emprenya) &\toki{pakala!} \\
+Vull anar a Austràlia (Austràlia = Oselija). &
+	\toki{mi wile tawa ma Oselija.} \\
+Adéu! (dit per qui marxa) &\toki{mi tawa!.} \\
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{mu.} &Meuu, bup bup, muu, etc. \\
+\toki{mi wile kama sona e toki Inli.} &Vull aprendre anglès. \\
+\toki{jan Ana o pana e moku tawa mi.} &Anna, dóna'm menjar. \\
+\toki{o tawa musi poka mi!} &Balla amb mi! \\
+\toki{jan Mose o lawa e mi mute tawa ma pona.} &Moisès, guia'ns cap a la bona
+terra. \\
+\toki{tawa pona.} &Adéu (dit per la persona que es queda). \\
+\end{exempledos}
+
+
+\section*{Preguntes utilitzant \toki{seme}}
+
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+Què vols fer? & \toki{sina wile pali e seme?} \\
+Qui t'estima? & \toki{jan seme li olin e sina?} \\
+És dolç això? & \toki{ni li suwi ala suwi?} \\
+Me'n vaig al llit. & \toki{mi tawa supa lape.} \\
+Vé més gent? & \toki{jan sin li kama ala kama?} \\
+Dóna'm una piruleta! & \toki{o pana e suwi tawa mi!} \\
+Qui hi ha per aquí? & \toki{jan seme li lon?} \\
+Quin insecte t'ha pessigat? & \toki{pipi seme li pakala e sina?} \\
+Amb qui anaves? & \toki{sina tawa poka jan seme?} \\
+A ell li encanta menjar &\toki{moku li pona tawa ona.} \\
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{jan Ken o, mi olin e sina.} &Ken, t'estimo. \\
+\toki{ni li jan seme?} &Qui és aquest?. \\
+\toki{sina lon seme?} &On estàs? \\
+\toki{mi lon tan seme?} &Perquè estic aquí? \\
+\toki{jan seme li meli sina?} &Qui és la teva xicota/dona? \\
+\toki{sina tawa ma tomo tan seme?} &Perquè vas anar a la ciutat? \\
+\toki{sina wile tawa ma seme?} &On vols anar? \\
+\end{exempledos}
+
+\section*{\toki{pi}}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+El fill de l'Anna és divertit. & \toki{jan lili pi jan Ana li musi.} \\
+Sóc un Tokiponista. & \toki{mi jan pi toki pona.} \\
+És un bon músic. & \toki{ona li jan pona pi kalama musi.} \\
+El capità del vaixell menja. & \toki{jan lawa pi tomo tawa telo li moku.} \\
+Bup bup. & \toki{mu.} \\
+La música d'en Canimas és bona. & \toki{kalama musi pi jan Kanima li pona.} \\
+Qui del grup és important? & \toki{jan seme pi kulupu ni li suli?} \\
+Casa nostra està feta un fàstig. & \toki{tomo pi mi mute li pakala.} \\
+Com s'ho ha fet? & \toki{ona li pali e ni kepeken nasin seme?} \\
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{kili pi jan Nuja li ike.} &La fruita de la Núria és dolenta. \\
+\toki{len pi jan Susana li jaki.} &La roba de la Sussana és bruta. \\
+\toki{mi sona ala e nimi pi ona mute.} &No sé el nom d'ells. \\
+\toki{mi wile ala toki pi kalama musi.} &No vull parlar de música. \\
+\toki{mi wile toki meli.} &Vull parlar de noies. \\
+\toki{sina pakala e ilo kepeken nasin seme?} &Com has trencat l'eina? \\
+\toki{jan Wasintan li jan lawa pona pi ma Mewika.} &Washington va ser un \\
+& bon líder d'Amèrica. \\
+\toki{wile pi jan ike li pakala e ijo.} &La voluntat de la mala \\
+& gent espatlla les coses. \\
+\end{exempledos}
+
+
+\section*{Conjuncions, temperatura}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+Vols venir o què? & \toki{sina wile kama anu seme?} \\
+Vols menjar o aigua? & \toki{sina wile e moku anu telo?} \\
+Encara vull anar a casa meva. & \toki{mi kin while tawa tomo mi.} \\
+Aquest paper és fred. & \toki{lipu ni li lete pilin.} \\
+M'agraden els diners d'altres països. & \toki{mani pi ma ante li pona tawa mi.} \\
+Me'n vull anar, però no puc. & \toki{mi wile tawa. taso mi ken ala.} \\
+Estic sol. & \toki{mi taso li lon.} \\
+% Consell: Només jo sóc present
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{mi olin kin e sina.} &Encara t'estimo. \\
+\toki{mi pilin e ni: ona li jo ala e mani.} &Em sembla que no té diners. \\
+\toki{mi wile lukin e ma ante.} &Vull veure altres països. \\
+\toki{mi wile ala e ijo. mi lukin taso.} &No vull res. Només estic mirant. \\
+\toki{sina wile toki tawa mije anu meli?.} &Vols parlar d'un home, o d'una dona?
+\\
+% POR. Està bé?
+\end{exempledos}
+
+\section*{Colors}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+No veig la bossa blava. & \toki{mi lukin ala e poki laso.} \\
+Una persona petita i verda va & \toki{jan laso jelo lili li kama tan sewi.} \\
+venir del cel. & \\
+M'agrada el color lila. & \toki{kule loje laso li pona tawa mi.} \\
+El cel és blau. & \toki{sewi li laso.} \\
+Mira aquell insecte vermell! & \toki{o lukin e pipi loje ni!} \\
+Vull el mapa. & \toki{mi wile e sitelen ma.}\\
+Mires Els Aurons? & \toki{sina lukin ala lukin e sitelen tawa Els Aurons?} \\
+Quin color t'agrada? & \toki{kule seme li pona tawa sina?} \\
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{suno li jelo.} &El sol és groc. \\
+\toki{telo suli li laso.} &El mar (gran aigua) és blau. \\
+\toki{mi wile moku e kili loje.} &Vull menjar una fruita vermella. \\
+\toki{ona li kule e tomo tawa} & Ell pinta el cotxe. \\
+\end{exempledos}
+
+{\center
+\toki{ma mi li pimeja.} \\
+\toki{kalama ala li lon.} \\
+\toki{mi lape. mi sona.} \\
+}
+\vspace{6pt}
+
+{\center
+El meu món és fosc. \\
+No hi ha sorolls. \\
+Dormo. Ho sé. \\
+}
+\vspace{6pt}
+
+\section*{Éssers vius}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+Vull un gatet. & \toki{mi wile e soweli lili.} \\
+Ah! El dinosaure se'm vol menjar! & \toki{a! akesi li wile moku e mi!} \\
+El mosquit m'ha mossegat. & \toki{pipi li moku e mi.} \\
+Les vaques diuen muu. & \toki{soweli li toki e mu.} \\
+Els ocells volen en l'aire. & \toki{waso li tawa lon kon.} \\
+Vinga, mengem peix. & \toki{mi mute o moku e kala.} \\
+Les flors són maques. & \toki{kasi kule li pona lukin.} \\
+M'agraden les plantes. & \toki{kasi li pona tawa mi.} \\
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{mama ona li kepeken e kasi nasa.} & La seva mare feia servir marihuana. \\
+\toki{akesi li pana e telo moli.} & La serp va escupir verí. \\
+\toki{pipi li moku e kasi.} & Els insectes mengen plantes. \\
+\toki{soweli mi li kama moli.} & El meu gos s'està morint. \\
+\toki{jan Pawe o, mi wile ala moli.} & Forrest, no vull morir. \\
+\toki{mi lon ma kasi.} & Estic al bosc. \\
+\end{exempledos}
+
+\section*{El cos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+Fes-me un petó. & \toki{o pilin e uta mi kepeken uta sina.} \\
+He de pixar. & \toki{mi wile pana e telo jelo.} \\
+Tinc el cabell moll. & \toki{linja mi li telo.} \\
+Tinc alguna cosa a l'ull. & \toki{ijo li lon oko mi.} \\
+No sento el que dius. & \toki{mi ken ala kute e toki sina.} \\
+He d'anar a cagar. & \toki{mi wile pana e ko jaki.} \\
+Aquell forat és gran. & \toki{lupa ni li suli.} \\
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{a! telo sijelo loje li kama tan nena kute mi!} & Ah! Em surt sang de
+l'orella! \\
+%\toki{selo mi li wile e ni: mi pilin e ona.} \\
+% .
+\toki{o pilin e nena.} & Toca el botó. \\
+\toki{o moli e pipi kepeken palisa.} & Mata l'insecte amb el bastó. \\
+\toki{luka mi li jaki. mi wile telo e ona.} & Tinc les mans brutes. Me les vull
+rentar. \\
+\toki{o pana e sike tawa mi.} & Dóna'm la pilota. \\
+\toki{mi pilin e seli sijelo sina.} & Sento la calor del teu cos. \\
+\end{exempledos}
+
+\section*{Números}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+Vaig veure tres ocells. & \toki{mi lukin e waso tu wan.} \\
+Ve molta gent. & \toki{jan mute li kama.} \\
+La primera persona és aquí. & \toki{jan pi nanpa wan li lon.} \\
+Tinc dos cotxes. & \toki{mi jo e tomo tawa tu.} \\
+Venen algunes (no gaires) persones. & \toki{jan mute lili li kama.} \\
+Uniu-vos! & \toki{o wan!} \\
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{mi weka e ijo tu ni.} & Em vaig desfer d'aquestes dues coses.  \\
+\toki{o tu.} & Partiu-vos. Separeu-vos. \\
+\toki{mi lukin e soweli luka.} & Veig cinc mamífers.  \\
+\toki{mi weka.} & Era lluny.  \\
+\end{exempledos}
+
+
+\section*{\toki{la}}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+Potser la Maria vindrà. & \toki{ken la jan Malija li kama.} \\
+Aquesta nit passada he mirat Els Joves. & \toki{tenpo pimeja pini la mi} \\
+& \toki{lukin e sitelen tawa Els Joves.} \\
+Si ve l'enemic, crema aquests papers. & \toki{jan ike li kama la o seli} \\
+& \toki{e lipu ni.} \\
+Potser està a l'escola. & \toki{ken la ona li lon tomo sona.} \\
+He de treballar demà. & \toki{tenpo suno kama la mi wile pali.} \\
+Quan fa calor, suo. & \toki{seli li lon la mi pana e telo tan selo mi.} \\
+Obre la porta. & \toki{o open e lupa.} \\
+La lluna és gran aquesta nit. & \toki{tenpo pimeja ni la mun li suli.} \\
+\end{exempledos}
+
+\noindent
+\begin{exempledos}
+\toki{ken la jan lili li wile moku e telo.} & Potser el nen té set. \\
+\toki{tenpo ali la o kama sona.} & Aprèn sempre! \\
+\toki{sina sona e toki ni la sina sona e toki pona.} & Tradueix-te-la tu
+mateix. :-) \\
+\end{exempledos}
+
+\end{document}