# HG changeset patch # User viric@llimona # Date 1147985221 -7200 # Node ID 69b4fc3088d855836606cad42271bb0cb49ea024 Init from svn. diff -r 000000000000 -r 69b4fc3088d8 Makefile --- /dev/null Thu Jan 01 00:00:00 1970 +0000 +++ b/Makefile Thu May 18 22:47:01 2006 +0200 @@ -0,0 +1,30 @@ +LATEX = latex +DVIPS = dvips +PS2PDF = ps2pdf +DVIPDF = dvipdf + +FILE_BASE = curs-tokipona +FILE_TEX = $(FILE_BASE).tex +FILE_DVI = $(FILE_BASE).dvi +FILE_AUX = $(FILE_BASE).aux +FILE_LOG = $(FILE_BASE).log +FILE_PS = $(FILE_BASE).ps +FILE_PDF = $(FILE_BASE).pdf + + +dvi: $(FILE_TEX) + $(LATEX) $(FILE_TEX) + +ps: dvi + $(DVIPS) -D 600 -Z -Ppdf -o $(FILE_PS) $(FILE_DVI) + +pdf: ps + $(PS2PDF) $(FILE_PS) $(FILE_PDF) + +dvipdf: dvi + $(DVIPDF) $(FILE_DVI) $(FILE_PDF) + +all: dvi ps pdf + +clean: + rm $(FILE_DVI) $(FILE_PS) $(FILE_PDF) $(FILE_LOG) $(FILE_AUX) diff -r 000000000000 -r 69b4fc3088d8 curs-tokipona.tex --- /dev/null Thu Jan 01 00:00:00 1970 +0000 +++ b/curs-tokipona.tex Thu May 18 22:47:01 2006 +0200 @@ -0,0 +1,3969 @@ +\documentclass[a4paper,catalan,ps2pdf]{report} +\usepackage[latin1]{inputenc} +\usepackage{babel} + +\usepackage{a4wide} +\usepackage{hyperref} + +\newcommand{\toki}{\emph} +\newcommand{\lletra}{\textbf} +\newcommand{\catala}{\emph} + +\newenvironment{exemple} +{\vspace{4pt}% + \begin{tabular}{l}} + { \end{tabular}% + \vspace{4pt} } + +\newenvironment{exempledos} +{\vspace{4pt}% + \begin{tabular}{ll@{}}} +{ \end{tabular}% + \vspace{4pt} } + +\newenvironment{taulados} +{\vspace{6pt}% + \begin{tabular}{|l|l|} } +{ \end{tabular}% + \vspace{6pt} } + +\title{Curs de \emph{toki pona}} +\author{\toki{jan Pije} \\ traduït al català per Lluís Batlle} + +\begin{document} +\maketitle +\tableofcontents +\chapter{Introducció de \toki{jan pije}} + +\toki{toki!} Estic encantat que hagis decidit donar una ullada a aquestes +lliçons. Espero que aquesta introducció et respongui qualsevol pregunta que +puguis tenir. Si creus que vols aprendre Toki Pona, aquesta introducció també +et donarà una idea de la feina que t'espera. + +Honestament, la Toki Pona no té masses seguidors, però la comunitat Toki Pona +inclou com a mínim tres parlants fluïts (cosa que no poden dir moltes altres +comunitats de llengües construïdes). Però si tu ets una d'aquestes persones +que trobo de tant en tant, que pensen que la Toki Pona té +varis centenars de parlants... bé, no es tracta pas d'això. De tota manera, et +demanaria que consideressis la Toki Pona no pel que et pugui arribar a +entretenir o pels seguidors que té, sinó més per les idees de simplicitat que et +pot ensenyar, a més d'una manera més natural de pensar. + +Si ets com jo, mentre aprenguis Toki Pona trobaràs que les idees que introdueix +potser entren en conflicte amb la teva opinió de les coses. No és pas fàcil +adaptar-se a la manera de pensar que la Toki Pona requereix. Però tingues +paciència; Segur que, tot i si no hi estàs d'acord, al menys eixamplarà la teva +ment i t'ajudarà a entendre millor les coses. La Toki Pona és molt més que només +una llengua. + +Ara hauries de poder decidir si vols o no vols aprendre la Toki Pona. Un últim +advertiment: No et pensis que estàs sol aprenent la llengua. Estaré encantat +d'ajudar-te amb el que sigui que et doni problemes; no dubtis en escriure'm per +correu electrònic a \href{mailto:bknight009@yahoo.com}{bknight009@yahoo.com} (en +tokipona o en anglès). També estic en el xat de Toki Pona sovint, i si no sóc +allà el primer cop que entres al xat, continua-ho provant de tant en tant, i +segur que em trobes. + +Havent dit això, gaudeix de les lliçons, i bona sort aprenent la Toki Pona! + + +\chapter{Pronunciació} + +Hi ha catorze lletres a l'alfabet de la Toki Pona: nou consonants (\lletra{j k l +m n p s t w}), i cinc vocals (\lletra{a e i o u}). + +\subsection*{Consonants} + +Excepte la \lletra{j}, totes les consonants es pronuncien com qualsevol persona parlant +d'un idioma europeu espera. En una taula, exemplificant-ho amb paraules +catalanes. + +\begin{taulados} +\hline +Lletra & Pronunciada com \\ +\hline +k & \lletra{k}ilo \\ +l & \lletra{l}àmina \\ +m & \lletra{m}ón \\ +n & \lletra{n}ino \\ +p & \lletra{p}araula \\ +s & \lletra{s}abata, bra\lletra{ç}, bro\lletra{ss}a \\ +t & \lletra{t}aula \\ +w & \lletra{u} diftongada: pa\lletra{u}, ta\lletra{u}la, ping\lletra{ü}í +\\ +j & \lletra{i} diftongada: ax\lletra{i}oma, p\lletra{i}ano \\ +\hline +\end{taulados} + +Ja t'hauràs adonat, doncs, que la \lletra{j} no es pronuncia com la \lletra{j} +catalana. Es pronuncia exactament com la \lletra{y} castellana. Altres +llengües com l'Esperanto també són així; de tota manera, si mai has estudiat +una llengua que fa servir la \lletra{j} així, assegura't que ho pronuncies +sempre tot bé. Si veus una \lletra{j}, imagina't que és una \lletra{i}, o potser +encara millor una \lletra{y}. + +\subsection*{Vocals} + +Les vocals de Toki Pona són com les vocals del català (tant li fa si són obertes +o tancades), el castellà, l'italià +o l'Esperanto. +O sigui, les típiques \lletra{a e i o u} tancades. En una taula, amb exemples +catalans: + +\begin{taulados} +\hline +Lletra & Pronunciada com \\ +\hline +a & p\lletra{a} \\ +e & t\lletra{e}mps \\ +i & r\lletra{i}tme \\ +o & t\lletra{o}mb, tamb\lletra{o}r \\ +%% Enllaçable +u & d\lletra{u}bte \\ +\hline +\end{taulados} + +\section*{Pràctica} + +Perquè puguis practicar la pronunciació, he fet una llista de paraules en Toki +Pona. Baixa't la llista i practica dient cada paraula. Llavors, escolta el +fitxer d'audio per comparar la teva pronunciació. Hi haurà una pausa de cinc +segons entre cada paraula del fitxer d'audio. Bona sort! + +\begin{exemple} +/\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.txt}{Baixa't la llista de +paraules}/ \\ +/\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.mp3}{Baixa't el fitxer +d'àudio}/ \\ +\end{exemple} + +Perquè puguis practicar la comprensió auditiva, he fet un fitxer d'audio de mi +mateix tal com pronuncio dotze paraules diferents en Toki Pona. La teva feina és +escoltar cada paraula, i llavors escriure-la. Una vegada ho hagis fet, obre el +fitxer de text i comprova les teves respostes. Bona sort! + +\begin{exemple} +/\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.mp3}{Baixa't el fitxer +d'àudio}/ \\ +/\href{http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.txt}{Baixa't la llista de +paraules}/ \\ +\end{exemple} + +Ara que has après l'alfabet, mira't aquest petit dibuix de ``Lament'', un +parlant de Toki Pona. Aquest mostra catorze paraules diferents de Toki Pona, +cadascuna començant amb una de les lletres de l'alfabet de Toki Pona; hi ha +també un dibuix de què representa cada paraula. Clica +/\href{lesson2.html}{aquí}/ per veure la imatge\footnote{ Tingues en compte que +\toki{Elena}, la paraula Toki Pona per \catala{grec}, no és una paraula del +diccionari de Toki Pona. S'ha fet servir perquè no hi ha paraules en el +diccionari de Toki Pona que comencin per \lletra{e}.}. + +\section*{Material Avançat} + +Si ho has fet bé als exercicis de pràctica, llavors has après el material +essencial que necessites saber fins ara. Tot i això, encara hi ha coses a +aprendre. Si creus que la feina de pronunciació és prou difícil, et recomano que +no estudiis el material que hi ha a partir d'ara; tot i això, aquesta informació +és important per algú qui realment vol aprendre la Toki Pona, i per tant al +final ho hauràs d'acabar llegint. + +Si la lliçó de pronuncació no ha estat massa difícil, i vols aprendre més, +continua llegint: + +\begin{enumerate} + +\item Totes les paraules oficials de Toki Pona (que són les paraules com +\toki{toki} o \toki{pakala} que es troben en el diccionari Toki Pona - anglès) +mai s'escriuen amb cap majúscula . (Sí, fins i tot a començament de frase són +totalment en minúscules). + +\item L'únic moment en què s'usen majúscules és amb les paraules no oficials, +com els noms de persones, llocs o religions. Per exemple: + + \toki{jan Kalisija li pona}. (\toki{Kalisija}, el nom d'una persona, és + la única paraula amb majúscula en aquesta frase.) + + \toki{ma Elopa li suli}. (\catala{Europa} no és una paraula oficial de + Toki Pona, i per tant, s'escriu amb majúscula.) + +\item Degut a que la Toki Pona té tan poques consonants, el so exacte que es +pronuncia pot ser força lliure i flexible. Apart de les pronuncacions que has +après abans en aquesta mateixa lliçó, aquí hi ha una petita llista d'algunes de +les altres pronunciacions que algunes consonants poden tenir: + +\begin{taulados} +\hline +Lletra & Pronunciada \\ +\hline +p & \lletra{b}ona \\ +t & \lletra{d}it \\ +k & \lletra{g}at \\ +s & ca\lletra{s}a, \lletra{z}ero \\ +\hline + +\end{taulados} + +\item Les síl·labes en Toki Pona segueixen aquest patró: consonant + vocal + +\lletra{n} opcional. + + La consonant pot no ser imprescindible si parlem de la síl·laba inicial + de la paraula (per exemple, no hi ha consonant inicial a \toki{ali} o a + \toki{unpa}). + + La \lletra{n} final no es pot fer servir si la pròxima síl·laba comença + amb \lletra{m} o amb \lletra{n}. + + Hi ha quatre combinacions que no són permeses, degut a la seva + dificultat tant escoltant com pronunciant-les. Aquestes són: \toki{ji}, + \toki{ti}, \toki{wo}, i \toki{wu}. + +\item La tònica sempre és la primera síl·laba. + +\end{enumerate} + + +\chapter{Frases bàsiques} + +\section*{Vocabulari} +\subsection*{Noms} + +\begin{exempledos} +\toki{jan} & algú, persona \\ +\toki{mi} & jo \\ +\toki{moku} & menjar \\ +\toki{sina} & tu \\ +\toki{suno} & sol \\ +\toki{telo} & aigua, líquid \\ +\end{exempledos} + + +\subsection*{Verbs} + +\begin{exempledos} +\toki{moku} & menjar \\ +\toki{pona} & bo, simple; arreglar \\ +\toki{suli} & gran, alt, llarg, important \\ +\end{exempledos} + +\subsection*{Paraules gramaticals} + +\begin{exempledos} +\toki{li} & separa un subjecte de tercera persona del seu + verb (aclarat a la lliçó) \\ +% *** enllaçable +\end{exempledos} + +\section*{Lliçó} + +\subsection*{Frases amb \toki{mi} o \toki{sina} com a subjecte} + +Bé, un dels principis que hauràs d'aprendre de Toki Pona és que no existeix cap +forma del verb \catala{ser} tal com el fem servir en català, ni en present ni +en futur ni en passat. I també, al contrari que en català, estem obligats a +escriure sempre el subjecte. Per exemple: + +\begin{exempledos} +\toki{mi pona} & Jo (sóc) bo \\ +\toki{sina suli} & Tu (ets) gran/important \\ +\end{exempledos} + +Simplement escriu \toki{mi} o \toki{sina}, i llavors completa la frase amb un +verb o un adjectiu. Aquestes són les frases més simples en Toki Pona, però ja +t'has trobat una cosa a la que probablement no estàs acostumat: totes les +paraules com \catala{és}, \catala{són}, \catala{seran}, \catala{era}, \ldots. +Digue'ls adéu! Tot i que això et pot semblar estrany, és més de fet més simple, +si hi penses. Hi ha altres llengües que no tenen forma del verb \catala{ser}, +així que tampoc pensis que no escriure aquest verb és un fet molt estrany. Només +et farà falta una mica de pràctica per acostumar-te a la idea. + +% *** Falta explicar la falta d'article + +\subsection*{L'ambigüitat de la Toki Pona} + +Bé, ara ve un altre concepte que potser et sorprendrà. Has observat que vàries +paraules del vocabulari tenen múltiples significats? Per exemple, \toki{suli} +pot voler dir \catala{llarg}\ldots o \catala{gran}\ldots o \catala{important}. +Per ara, et deus preguntar, `Què està passant? Com pot una paraula tenir tants +significats?' Bé, benvingut al món de Toki Pona! La veritat és que hi ha moltes +paraules que són així en Toki Pona. Donat que la llengua té tan poc +vocabulari i aquest és tan bàsic, l'ambigüitat és inevitable. Tot i això, +aquesta poca precisió no és necessariament una mala cosa: Degut a ella, un +parlant de Toki Pona està forçat a centrar-se en l'aspecte més bàsic i inalterat +de les coses, en comptes de fixar-se en molts detallets. + +Un altre sentit en el que la Toki Pona és ambigua és que no pot especificar si +una paraula és singular (només hi ha una cosa) o plural (hi ha més d'una cosa). +Per exemple, \toki{jan} pot significar tan \catala{persona} com \catala{gent}. +Si has decidit que la Toki Pona és massa arbitrària i que no tenir plurals és +ja inacceptable, tranquilitza't. La Toki Pona no és l'única llengua que no +especifica si un nom és plural o no. El japonès, per exemple, fa el mateix. +Així, si ara aprens aquest concepte en Toki Pona, si mai aprens noves llengües +que l'utilitzen, hi tindràs facilitat. Això és un bon punt de vista, no? + +\subsection*{El verb} + +I ara estudiarem una altra cosa que segurament també et semblarà estranya. +Observa aquests exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{mi moku} & Jo menjo / Jo sóc menjar \\ +\toki{sina pona} & Tu ets bo / Tu arregles \\ +\end{exempledos} + +De nou, pots apreciar l'ambigüitat de la toki Pona. Degut a que la Toki Pona no +té el verb \catala{ser}, el significat exacte es perd. \toki{moku} en aquesta +frase podria ser un verb, o podria ser un nom; igualment com \toki{pona} podria +ser un adjectiu, o podria ser un verb. En situacions com aquestes, qui +interpreta +ha de basar-se en el contexte. Després de tot, cada quan sents la frase +`\catala{Jo sóc menjar}'? Espero que no gaire sovint! Pots estar prou segur que +\toki{mi moku} vol dir \catala{Estic menjant}. Per frases com \toki{sina pona}, +hi ha una altra manera que et permet especificar què vols dir, però això ho +aprendràs a la pròxima lliçó. + +\subsection*{La falta de temps verbal} + +Els verbs en Toki Pona no tenen temps verbal. + +\begin{exempledos} +\toki{mi pona} & Sóc bo / Era bo / Seré bo \\ +\end{exempledos} + +Aquest és un altre exemple de la poca precissió de la Toki Pona. Si especificar +és +absolutament necessari, hi ha maneres de dir que alguna cosa ha passat al +passat, al present, o al futur, però queda força abans no ho aprenguis. + +\subsection*{Frases sense \toki{mi} o \toki{sina} al subjecte} + +Ja hem mirat les frases de \toki{mi} o \toki{sina}, que són les més fàcils +possibles en Toki Pona. Per frases que no fan servir \toki{mi} o \toki{sina} de +subjecte, hi ha una menudesa que hauràs d'aprendre. No és massa complexe; +simplement et caldrà pràctica per recordar-ne el seu ús. Observa com s'usa +\toki{li}: + +\begin{exempledos} +\toki{telo li pona} & (L')aigua (és) bona \\ +\toki{suno li suli} & (El) sol (és) gran \\ +\toki{moku li pona} & Menjar (és) bo / (El) menjar (és) bo \\ +\end{exempledos} + +\toki{li} és una paraula gramatical que separa el subjecte del seu verb. +Recorda: només es fa servir quan el subjecte no és ni \toki{mi} ni \toki{sina}. +Tot i que \toki{li} sembla inútil ara, mentre vagis aprenent Toki Pona +veuràs que algunes frases podrien ser molt confuses si \toki{li} no hi fos. Així +doncs, prova de practicar-lo tant com en tinguis oportunitat, fins que +t'hi acostumis. + +\section*{Pràctica} + +A partir d'ara, a cada lliçó trobaràs exercicis de traducció com aquests. Al +final d'aquest manual trobaràs les solucions de tots els exercicis vinents, per +comprovar si els has fet bé o no. + +Potser algunes solucions són literalment diferents a les que has pensat; has de +corregir-te les errades amb sentit comú, ja que mai hi ha una traducció única i +precisa d'una llengua a una altra. +% Dir que algunes solucions seran diferents a les que penses, però que venen a +% ser el mateix. + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +La gent és bona. \\ +% jan li pona. +Estic menjant. \\ +% mi moku. +Ets alt. \\ +% sina suli. +L'aigua és simple. \\ +% telo li pona. +El llac és gran. \\ +% telo li suli. +\end{exemple} + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{suno li suli.} \\ +% El sol és gran +\toki{mi suli.} \\ +% Sóc important / Estic gras +\toki{jan li moku.} \\ +% Algú menja +\end{exemple} + +\chapter{Complement directe} + +\section*{Vocabulari} +\subsection*{Noms} + +\begin{exempledos} +\toki{ilo} & eina, dispositiu, màquina \\ +\toki{kili} & qualsevol fruita o vegetal \\ +\toki{ni} & aquest, aquell \\ +\toki{ona} & ell, ella, això, allò \\ +\toki{pipi} & insecte, aranya, escarabat \\ +\toki{ma} & nació, país, regió, terra, terreny, paisatge \\ +\toki{ijo} & alguna cosa, qualsevol cosa, cosa \\ +\end{exempledos} + + +\subsection*{Verbs} +\begin{exempledos} +\toki{jo} & tenir; propietat, possessió \\ +\toki{lukin} & veure, mirar; visió, vista \\ +\toki{pakala} & espatllar, destruir; accident \\ +\toki{unpa} & fer sexe amb; sexe; sexual \\ +\toki{wile} & voler, necessitar, haver de; desitjar \\ +\end{exempledos} + +\subsection*{Paraules gramaticals} +\begin{exempledos} +\toki{e} & introdueix el complement directe (aclarat a la lliçó) \\ +% *** enllaçable +\end{exempledos} + +\section*{Lliçó} + +\subsection*{Complements directes utilitzant \toki{e}} + +A la tercera lliçó, +% Link? Ref? +hem vist com les frases com \toki{mi moku} podrien tenir dos grans significats: +\catala{Estic menjant} o \catala{Sóc menjar}. En aquestes situacions, ens hem de +basar molt amb el contexte. Tot i això, hi ha una manera d'especificar que vols +dir \catala{Estic menjant} i no \catala{Soc menjar}. Observa: + +\begin{exempledos} +\toki{mi moku e kili.} & Menjo fruita. \\ +\toki{ona li lukin e pipi.} & Ell està mirant l'escarabat. \\ +\end{exempledos} + +El que rep l'acció és el \emph{complement directe}, i en Toki Pona, separem el +verb del complement directe amb \toki{e}, de manera que no hi ha confusió. + +A la tercera lliçó també hem discutit com \toki{sina pona}, com \toki{mi moku} +tenia dos possibles significats: \catala{Tu ets bo} o bé \catala{Tu estàs +arreglant}. Normalment, voldria dir \catala{Tu ets bo} simplement perquè ningú +diu \catala{Estic arreglant} sense dir què és el que estan arreglant. Amb +\toki{e}, ara pots especificar: + +\begin{exempledos} +\toki{ona li pona e ilo.} & Ella està arreglant la màquina. \\ +\toki{mi pona e ijo.} & Estic arreglant alguna cosa. \\ +\end{exempledos} + +Si has tingut la oportunitat d'estudiar un idioma com el llatí, l'alemany o +l'esperanto, el complement directe no t'hauria de ser difícil. Si no, prova de +practicar-ne el seu ús (I no oblidis de continuar practicant el \toki{li}). Quan +sàpigues una mica més de Toki Pona, veuràs perquè \toki{e} és necessari. + +\subsection*{Complements directes utilitzant \toki{e} amb \toki{wile}} + +Si et fa falta dir que vols fer alguna cosa, segueix aquest exemple: + +\begin{exempledos} +\toki{mi wile lukin e ma.} & Vull veure el país. \\ +\toki{mi wile pakala e sina.} & T'he de destruir. \\ +\end{exempledos} + +Com pots veure, \toki{e} no apareix fins després de l'infinitiu en aquestes dues +frases, en comptes d'abans d'ell. Algunes persones han dit, erròniament, coses +com \toki{mi wile \lletra{e} pakala e sina}, així que ara ja saps com evitar +aquest error. + +\subsection*{Frases compostes} + +Hi ha dues maneres de fer una frase composta en Toki Pona; una manera comporta +utilitzar \toki{li}, i l'altra comporta utilitzar \toki{e}. Donat que ja has +estudiat totes dues paraules, ara mostrarem com utilitzar-les per fer frases +compostes. Observa: + +\begin{exemple} +\toki{pipi li lukin li unpa.} \\ +\end{exemple} + +Aquesta podria ser traduïda com \catala{L'insecte mira i fa sexe}. Afegint +\toki{li} abans de cada verb, pots mostrar com el subjecte, que en aquest cas és +\toki{pipi}, fa més d'una cosa. + +\begin{exemple} +\toki{mi moku li pakala.} \\ +\end{exemple} + +Això diu \catala{Menjo i destrueixo}. Mentre que \toki{li} encara s'omet abans +de \toki{moku} perquè el subjecte de la frase és \toki{mi} (Torna't a mirar +l'anterior lliçó si has oblidat aquesta regla), nosaltres sí l'utilitzem abans +del segon verb, \toki{pakala}. Si no hi hagués el \toki{li}, la frase seria +caòtica i confusa. Les frases compostes amb \toki{sina} segueixen el mateix +patró. + +Un altre tipus de frases compostes és usat quan hi ha vàris objectes directes +del mateix verb, com al següent exemple: + +\begin{exemple} +\toki{mi moku e kili e telo.} \\ +\end{exemple} + +Això diu \catala{Menjo/bec fruita i aigua}. \toki{e} es fa servir vàries vegades +perquè tant \toki{kili} com \toki{telo} són objectes directes, i per tant +\toki{e} les ha de precedir. Aquí hi ha un altre exemple: + +\begin{exempledos} +\toki{mi wile lukin e ma e suno.} & Vull veure el país i el sol. \\ +\end{exempledos} + +Ostres! Aquesta lliçó ha estat una mica confusa. Potser vols prendre't el teu +temps per rellegir tot el que s'ha dit fins aquí. Quan creguis que estàs +preparat, prova aquests exercicis de pràctica: + +\section*{Pràctica} + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +Tinc una eina. \\ +% mi jo e ilo. +Ella menja fruita. \\ +% ona li moku e kili. +Alguna cosa m'està mirant. \\ +% ijo li lukin e mi. +Ell vol aixafar l'aranya. \\ +% ona li wile pakala e pipi. +La pera és un menjar i és bona. \\ +% kili li moku li pona. +L'escarabat té set. \\ +% pipi li wile moku e telo. +\end{exemple} + +Imagina't la última frase així: l'escarabat vol beure +aigua. + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{mi lukin e ni.} \\ +% Estic mirant allò. +\toki{mi wile unpa e ona.} \\ +% Vull fer sexe amb ell/ella +\toki{jan li wile jo e ma.} \\ +% La gent vol posseir el país. +\toki{mi jan li suli.} \\ +% Sóc algú i sóc important +\end{exemple} + +\chapter{Adjectius, noms compostos i adverbis} + +\section*{Vocabulari} + +\begin{exempledos} +\toki{ike} & dolent, endimoniat, complicat\\ +\toki{jaki} & brut, fastigós; brossa\\ +\toki{lawa} & principal, líder; cap; liderar\\ +\toki{len} & vestit, peça de vestir \\ +\toki{lili} & petit\\ +\toki{mute} & vàris, molts\\ +\toki{nasa} & boig, estúpid, incoherent, estrany\\ +\toki{seli} & calent, calorós\\ +\toki{sewi} & alt, superior; cel\\ +\toki{tomo} & casa, edifici\\ +\toki{utala} & guerra, batalla; combatre\\ +\end{exempledos} + +\section*{Lliçó} + +\subsection*{Adjectius i noms compostos} + +Com ja deus saber, la Toki Pona té un vocabulari molt mínim. Com menys paraules +hi ha, és clar, més fàcil és aprendre. Però, conseqüentment, en la llengua +moltes paraules no existeixen. Per exemple, no hi ha cap paraula que vulgui dir +\catala{amic}. Tampoc hi ha paraules per \catala{soldat}, \catala{cotxe}, o +\catala{sabata}. Per tant, sovint s'han de combinar vàries paraules per +aconseguir el que necessita només una paraula en català. Per exemple, aquí hi ha +com dir \catala{amic} en Toki Pona: + +\begin{exemple} +\toki{jan + pona = jan pona} \\ +\end{exemple} + +\toki{jan pona} en català literalment significa \catala{persona bona}. Donat al +tan mínim vocabulari, doncs, també significa \catala{amic}. + +Tal com has observat, l'adjectiu (que era \toki{pona} en l'anterior exemple) va +després del nom, com normalment en català (al contrari que l'anglès). Sovint, si +estudiem l'anglès com al llengua estrangera, tindrem tendència a col·locar els +adjectius davant del nom. Les llengües estrangeres es mesclen amb facilitat +mentre les estem aprenent. + +Apart dels adjectius com \toki{pona}, molts dels verbs es fan servir sovint com +a adjectius: + +\begin{enumerate} + +\item +\begin{exempledos} +\toki{jan} & persona \\ +\toki{pakala} & ferir \\ +\toki{jan pakala} & persona ferida, víctima, etc. \\ +\end{exempledos} + +\item +\begin{exempledos} +\toki{ilo} & eina \\ +\toki{moku} & menjar \\ +\toki{ilo moku} & eina de menjar, com per exemple forquilla o cullera \\ +\end{exempledos} + +\end{enumerate} + +Pots afegir més d'un adjectiu a un nom per aconseguir el significat desitjat: + +\begin{exempledos} +\toki{jan} & persona \\ +\toki{jan utala} & soldat \\ +\toki{jan utala pona} & un bon soldat \\ +\toki{jan utala pona mute} & molts bons soldats \\ +\toki{jan utala pona ni} & aquest bon soldat \\ +\end{exempledos} + +Com hauràs vist, \toki{ni} i \toki{mute} són al final de la frase. Això +passa quasi sempre. La raó per això és que les frases es construeixen tal com +les vas dient, i els adjectius han de ser col·locats en un ordre lògic, +organitzat. Per exemple, observa la diferència entre les següents dues frases: + +\begin{exempledos} +\toki{jan utala pona} & un bon soldat \\ +\toki{jan pona utala} & l'amic que lluita\\ +\end{exempledos} + +Ara venen algunes combinacions d'adjectius fent servir paraules que ja has après +i que són prou típiques. Intenta comprendre'n els significats literals: + +\begin{exempledos} +\toki{ike lukin} & lleig \\ +\toki{jan ike} & enemic\\ +\toki{jan lawa} & líder\\ +\toki{jan lili} & nen\\ +\toki{jan sewi} & déu\\ +\toki{jan suli} & adult\\ +\toki{jan unpa} & amant, prostituta\\ +\toki{ma telo} & fang, aiguamoll\\ +\toki{ma tomo} & ciutat\\ +\toki{mi mute} & nosaltres\\ +\toki{ona mute} & ells \\ +% Comentari sobre "ona ali" +\toki{pona lukin} & maco, atractiu \\ +\toki{telo nasa} & alcohol \\ +\toki{tomo telo} & lavabo\\ +\end{exempledos} +% Comentari sobre ike lukin i pona lukin (us amb 'pi' o amb 'li' només) + +Hi ha una llista molt més llarga amb totes les típiques combinacions de noms que +usem en Toki Pona. Tot i això, la llista no ha estat pensada per a aquest curs, +i moltes de les combinacions fan servir paraules que encara no has après. Pots +mirar la llista \href{http://www.geocities.com/tokipona/learn/noun.html}{aquí}; +recorda que existeix i mira-la de tant en tant mentre vagis aprenent paraules. + +\subsection*{Possessius} + +Per dir \catala{meu} i \catala{teu}, es fan servir els pronoms utilitzant-los +com qualsevol altre adjectiu: + +\begin{exempledos} +\toki{tomo mi} & la meva casa \\ +\toki{ma sina} & el teu país\\ +\toki{telo ona} & la seva aigua\\ +\end{exempledos} + +Altres paraules es fan servir igual: + +\begin{exempledos} +\toki{len jan} & la roba d'algú \\ +\toki{seli suno} & la calor del sol\\ +\end{exempledos} + +\subsection*{Adverbis} + +Sé que ja hem explicat molts aspectes difícils en aquesta lliçó. Per sort, els +adverbis en Toki Pona haurien de ser molt simples per tu, així que aguanta uns +minuts més, i haurem acabat. + +Pels adverbis en Toki pona, l'adverbi simplement segueix el verb que modifica. +Per exemple: + +\begin{exempledos} +\toki{mi lawa pona e jan.} & Vaig liderar bé a la gent. \\ +\toki{mi utala ike.} & Vaig lluitar malament. \\ +\toki{sina lukin sewi e suno.} & Mires el sol cap enlaire.\\ +\toki{ona li wile mute e ni.} & Ell vol molt allò.\\ +\toki{mi mute li lukin lili e ona.} & Quasi no el vam veure.\\ +\end{exempledos} + +\section*{Pràctica} + +Primer, a veure si pots llegir bé el següent poema. Saps totes les paraules i +els conceptes, hauries de poder-lo entendre. Llavors, comprova la teva traducció +per cada línia del poema. Aquí el tens: + +{\center +\toki{mi jo e kili.} \\ +\toki{ona li pona li lili.} \\ +\toki{mi moku lili e kili lili.} \\ +} + +% Tinc una fruita +% És bona i petita +% Mossego una mica la fruita petita +\vspace{6pt} + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +El líder va beure aigua bruta. \\ +% jan lawa li moku e telo jaki. +Necessito una forquilla. \\ +% mi wile e ilo moku. +Un enemic els ataca. \\ +% jan ike li utala e ona mute. +Aquella mala persona té roba estranya. \\ +% jan ike ni li jo e len nasa. +Vam beure molt de vodka. \\ +% mi mute li moku e telo nasa mute. +Els nens miren els adults. \\ +% jan lili li lukin e jan suli. +\end{exemple} + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{mi lukin sewi e tomo suli.} \\ +% Miro enlaire cap al gran edifici. +\toki{seli suno li seli e tomo mi.} \\ +% La calor del sol escalfa casa meva. +\toki{jan lili li wile e telo kili.} \\ +% La mainada volen suc de fruita. +\toki{ona mute li nasa e jan suli.} \\ +% Ells van fer tornar bojos els adults. +\end{exemple} + +\chapter{Preposicions 1: \toki{lon}, \toki{kepeken}, i \toki{tawa}} + +\section*{Vocabulari} + +\begin{exempledos} +\toki{kama} & venir, esdevenir, causar\\ +\toki{kepeken} & utilitzar; amb, utilitzant\\ +\toki{kiwen} & pedra, roca; dur com una roca\\ +\toki{kon} & aire, atmosfera, esperit, vent\\ +\toki{lon} & estar en/a/sobre, existir; en, a, sobre\\ +\toki{pana} & donar, enviar, alliberar, emetre\\ +\toki{poki} & contenidor, pot, vidre, copa, caixa, etc.\\ +\toki{toki} & llengua; parlar, dir\\ +\toki{tawa} & anar a, moure; a, per a\\ +\end{exempledos} + +\section*{Lliçó} + +\subsection*{lon} + +\toki{lon}, com \toki{tawa} i \toki{kepeken}, poden ser usats tant com a verb +com a preposició. Estudia aquests exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{mi lon tomo.} & Estic a la casa.\\ +\toki{mi moku lon tomo.} & Menjo a la casa.\\ +\end{exempledos} + +En el primer exemple, \toki{lon} és el verb de la frase; en el segon, aquest és +una preposició. Interessant, eh? Aquí tens més exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{suno li lon sewi.} & El sol està al cel.\\ +\toki{mi telo e mi lon tomo telo.} & Em banyo en el bany.\\ +% Algun comentari sobre tomo telo? +\toki{kili li lon poki.} & La fruita és a la cistella.\\ +\end{exempledos} + +\subsubsection*{Utilitzar \toki{lon} amb \toki{wile}} + +Degut a que \toki{lon} pot ser utilitzat o com a preposició o com a verb, el +significat de la frase pot ser una mica confús quan s'utilitza amb \toki{wile}. +Per exemple: + +\begin{exempledos} +\toki{mi wile lon tomo.} & Vull ser a casa / Vull en una casa.\\ +\end{exempledos} + +La frase en Toki Pona té dues possibles traduccions. La primera traducció diu +que el parlant desitja ser a casa. La segona traducció diu que el parlant vol +fer alguna cosa (tot i que ell no diu què vol fer) en una casa. És millor +dividir aquesta frase per evitar confusió: + +\begin{exempledos} +\toki{mi wile e ni: mi lon tomo.} & Vull això: jo sóc a casa.\\ +\end{exempledos} + +La Toki Pona sovint fa servir aquest truc \toki{e ni:} per ensortir-se'n sense +utilitzar el \catala{que} (o algun altre relatiu) utilitzat en frases com: +\catala{M'has dit que estàs menjant.} Aquesta frase seria traduïda com +\toki{sina toki e ni tawa mi: sina moku.} Aquest patró és molt típic en Toki +Pona i el veuràs cada cop més sovint en aquestes lliçons. + +\subsubsection*{Utilitzant \toki{lon} com a verb d'acció} + +El que ara aprendràs és un detallet de poca importància, i que es fa servir +rarament en Toki Pona. També farem servir una mica de vocabulari que encara no +hem après. A menys que estiguis molt interessat, segurament hauries de saltar-te +aquesta secció i llegir-la més tard si vols, ja que aquesta "feature" no és per +res gaire important. +%*** + +\ldots Així que encara ets aquí? Bé! Primer, hem d'ensenyar dues paraules de nou +vocabulari: \toki{lape} (\catala{dormir, son}) i \toki{pini} (\catala{aturar, +final}). Aquestes paraules s'ensenyaran amb pròximes lliçons, així que no fa +falta que les memoritzis ara si no vols, però són necessaries pel que ara +aprendràs. Amb aquest nou vocabulari, pots parlar sobre despertar algú: + +\begin{exempledos} +\toki{mi pini e lape sina.} & He acabat el teu dormir. T'he despertat.\\ +\end{exempledos} + +Això és força fàcil. Però també pots expressar-ho utilitzant \toki{lon}: + +\begin{exempledos} +\toki{mi lon e sina.} & T'he fet adonar de la realitat. T'he forçat estar +present i alerta.\\ +\end{exempledos} + +Fixa't, però, que no podries dir \toki{sina lon e mi} (\catala{M'has +despertat}). La persona que estava dormint estava en la seva pròpia existència +privada del \emph{dormir}. Quan s'ha despertat, ell no sentiria que ha estat dut +a la realitat ja que, segons ell, el \emph{dormir} era la realitat. Ell ha estat +simplement mogut d'una existència cap a una altra. \toki{mi lon e sina} només +funciona perquè, segons qui desperta, sembla com si el que dorm no està present +a la realitat d'aquest que desperta; el que dorm està absent, i per tant +despertar-lo el torna a la realitat. Captes el sentit? + +Si no ho has entès massa bé, no et preocupis. És una petita diversió inclosa per +a qui li interessi. Per a la majoria de situacions, és millor utilitzar la frase +de \toki{pini e lape}. + +\subsection*{\toki{kepeken}} + +Aquesta no és massa difícil. De fet és més fàcil que \toki{lon} perquè es fa +servir \toki{e} després d'ella tal com has estat fent amb altres verbs. + +\begin{exempledos} +\toki{mi kepeken e ilo.} & Estic fent servir eines.\\ +\toki{sina wile kepeken e ilo.} & Has de fer servir les eines.\\ +\toki{mi kepeken e poki mi.} & Estic fent servir aquest got.\\ +\end{exempledos} + +I \toki{kepeken} també es pot fer servir com a preposició. + +\begin{exempledos} +\toki{mi moku kepeken ilo moku.} & Menjo fent servir una forquilla. \\ +& (o qualsevol tipus d'útil de menjar)\\ +\toki{mi lukin kepeken ilo suno.} & Miro utilitzant una llanterna. \\ +& (\toki{ilo suno} = eina de llum, per tant llanterna).\\ +\end{exempledos} + +\subsection*{tawa} +\subsubsection*{Utilitzar \toki{tawa} com a verb} + +Esperem que hagis entès \toki{lon} bé, ja que \toki{tawa} és similar. Igual que +\toki{lon}, \toki{tawa} no té una \toki{e} després d'ella. + +\begin{exempledos} +\toki{mi tawa tomo mi.} & Me'n vaig a casa.\\ +\toki{ona mute li tawa utala.} & Se'n van a la guerra.\\ +\toki{sina wile tawa telo suni.} & Vols anar a l'oceà.\\ +\toki{ona li tawa sewi kiwen.} & Ella va a sobre la roca. \\ +& (Fixa't que \toki{sewi} actua de nom. Més literal, seria: \\ +& Ella va al capdamunt de la roca)\\ +\end{exempledos} + +La raó per la qual \toki{lon} i \toki{tawa} no tenen una \toki{e} després d'ells +és que no hi ha objecte. Per exemple, a la frase \catala{Me'n vaig a casa meva}, +el parlant simplement se'n va a casa. Ell no ha fet res a la seva casa, +simplement va cap a ella. Si ell hagués cremat la casa, o hagués intentat de fer +-li alguna cosa, o afectar-la d'alguna manera, llavors la \toki{e} podria venir +després del verb. Així doncs, en aquests casos no usem \toki{e}. + +\subsubsection*{Utilitzar \toki{tawa} per voler dir \catala{a/cap a}} + +Tal com he dit fa un moment, \toki{tawa} es fa servir sovint com a preposició. + +\begin{exempledos} +\toki{mi toki tawa sina.} & Et parlo a tu.\\ +\toki{ona li lawa e jan tawa ma pona.} & Va liderar la gent cap a bona terra.\\ +\toki{ona li kama tawa ma mi.} & Vé cap al meu país.\\ +\end{exempledos} + +Aquest també és un bon moment per parlar sobre com dir que t'agraden certes +coses. En Toki Pona, per dir que t'agrada alguna cosa, tenim un patró, i el +patró fa servir \toki{tawa} com a preposició: + +\begin{exempledos} +\toki{ni li pona tawa mi.} & Això m'és bo (en altres paraules, m'agrada això).\\ +\end{exempledos} + +I per dir que no t'agrada alguna cosa, canvia el \toki{pona} per \toki{ike}. + +\begin{exempledos} +\toki{ni li ike tawa mi.} & Això m'és dolent. No m'agrada això.\\ +\end{exempledos} + +Aquí hi ha altres exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{kili li pona tawa mi.} & M'agrada la fruita.\\ +\toki{toki li pona tawa mi.} & M'agrada parlar / M'agraden els idiomes.\\ +\toki{tomo li ike tawa mi.} & No m'agraden els edificis.\\ +\toki{telo suli li ike tawa mi.} & No m'agrada l'oceà.\\ +\end{exempledos} + +Recorda que la \toki{e} només pot venir després del verb de la frase. Toki Pona +no fa servir clàusules. +% Com? +Així, per exemple, si volguéssis dir \catala{Vull mirar el paisatge}, no podries +dir-ho així: \toki{lukin e ma li pona tawa mi}. És millor separar-ho en dues +frases: + +\begin{exempledos} +\toki{mi lukin e ma. ni li pona tawa mi.} & Miro el paisatge. Això m'és bo.\\ +\end{exempledos} + +Evidentment, podries escollir dir aquesta mateixa frase fent servir altres +tècniques apreses en l'anterior capítol: + +\begin{exempledos} +\toki{ma li pona lukin.} & El paisatge és bo visualment. M'agrada el paisatge.\\ +\end{exempledos} + +\subsubsection{Utilitzar \toki{tawa} per voler dir \catala{per a}} + +Bé, \toki{tawa} vol dir essencialment \catala{anar a} o simplement \catala{a/cap +a}, no? No exactament. També pot voler dir \catala{per a}, com en aquesta frase: + +\begin{exempledos} +\toki{mi pona e tomo tawa jan pakala.} & He arreglat la casa per a invàlids.\\ +% Subrallar +\end{exempledos} + +Malauradament, el truc de fer que \toki{tawa} tingui aquests dos significats té +les seves pegues. Continua llegint per saber perquè. + +\subsubsection{Utilitzar \toki{tawa} com a adjectiu} + +Ja saps com algunes paraules en Toki Pona poden ser utilitzades com a noms, +verbs, o adjectius, depenent del context. Bé, \toki{tawa} igual. \toki{tawa} es +fa servir com a adjectiu per fer la frase que utilitzem per \catala{cotxe}. + +\begin{exempledos} +\toki{tomo tawa} & cotxe (literalment, \catala{construcció que es mou})\\ +\toki{tomo tawa telo} & vaixell, barca\\ +\toki{tomo tawa kon} & avió, helicòpter\\ +\end{exempledos} + +\subsubsection{Ambigüitat de \toki{tawa}} + +Vull que pensis una mica sobre la següent frase abans de continuar. Mira si pots +trobar-hi diferents significats: + +\begin{exemple} +\toki{mi pana e tomo tawa sina} \\ +\end{exemple} + +Bé. Si \toki{tawa} s'utilitza com a adjectiu, llavors la frase diu \catala{Dono +el teu cotxe}. Si es fa servir com a preposició, per això, pot voler dir +\catala{Et dono la casa}. Així doncs, com en discerneixes la diferència? No +pots! (Inserir un somriure endimoniat i burleta). Aquest és un dels problemes +inherents en la Toki Pona que no hi ha manera d'evitar. + +\subsubsection{\toki{tawa} com a verb d'acció} + +Només hi ha una cosa més per aprendre sobre \toki{tawa} (Uf!). Recordes com he +dit que \toki{tawa} no té una \toki{e} després d'ell perquè no es fa res a cap +objecte? Bé, això és cert, però \toki{tawa} pot tenir objectes, com aquests: + +\begin{exempledos} +\toki{mi tawa e kiwen.} & Estic movent la pedra.\\ +\toki{ona li tawa e len mi.} & Ella ha mogut la meva roba.\\ +\end{exempledos} + +\toki{tawa} pot ser usat com a verb d'acció en aquestes situacions perquè hi ha +un objecte. Alguna cosa ha fet una acció sobre una altra; aquest no era el cas +de \toki{tawa} en les anteriors frases d'exemple. + +\subsection*{\toki{kama}} + +Ja hem parlat una mica d'aquesta paraula, però és força freqüent, i per tant ens +l'hem de mirar de més a prop. + +Primer, es fa servir amb \toki{tawa}, així: + +\begin{exempledos} +\toki{ona li kama tawa tomo mi.} & Va venir a casa meva.\\ +\end{exempledos} + +També es pot fer servir com a verb d'acció. Significa \catala{causar} o +\catala{ocasionar}: + +\begin{exempledos} +\toki{mi kama e pakala.} & He causat un accident.\\ +\toki{sina kama e ni: mi wile moku.} & Has causat això: vull menjar. M'has fet +venir gana.\\ +& Fixa't que no podies haver dit \toki{sina kama e mi wile moku}. \\ +& La Toki pona no té clàusules; +% Com? +les peces de frases no es \\ +& poden ajuntar així. Si mai dubtes, el millor és \\ +& simplement separar una frase en dues. \\ +\end{exempledos} + +També pot ser usat amb infinitius per a provocar un efecte \emph{progressiu}. Un +dels infinitius utilitzats més comuns és \toki{jo}, així que ara mostrarem com +funciona. Quan dius \toki{kama jo}, vol dir \toki{aconseguir, obtenir}. + +\begin{exempledos} +\toki{mi kama jo e telo.} & He obtingut aigua.\\ +\end{exempledos} + +Curiós, eh? \toki{kama} és una paraula molt flexible. + +\section*{Pràctica} + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +He arreglat la llanterna utilitzant una eina petita. \\ +% mi pona e ilo suno kepeken ilo lili. +M'agrada la Toki Pona. \\ +% toki pona li pona tawa mi. +Els hem donat menjar. \\ +% mi mute li pana e moku tawa ona mute. +Aquest és pel meu amic. \\ +% ni li tawa jan pona mi. +Les eines són al contenidor. \\ +% ilo li lon poki. +Aquella ampolla és al fang. \\ +% poki ni li lon jaki. +Vull anar a la seva casa amb el meu cotxe. \\ +% mi wile tawa tomo ona kepeken tomo tawa mi. +S'estan queixant. \\ +% ona mute li utala toki. +\end{exemple} + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{sina wile kama tawa tomo toki.} \\ +% Hauries de venir al xat. +\toki{jan li toki kepeken toki pona lon tomo toki.} \\ +% La gent parla en Toki Pona al xat. +\toki{mi tawa tomo toki. ona li pona tawa mi.} \\ +% Vaig al xat. És bo per a mi. +\toki{sina kama jo e jan pona lon ni} \\ +% Faràs amics allà. +% Comentari: lon significa tant aquí com allà. Pots entendre el significat +% literal? +\end{exemple} + +\chapter{Preposicions 2} + +\section*{Vocabulari} + +\subsection*{Noms, verbs i adjectius} +\begin{exempledos} +\toki{anpa} & sòl; baix, fons; baixar, rebaixar, desafiar\\ +\toki{insa} & interior, estómac\\ +\toki{monsi} & darrera, esquena, enrera\\ +\toki{sewi} & alt, superior, teulat, sostre, cel\\ +\end{exempledos} + +\subsection*{Preposicions normalment} +\begin{exempledos} +\toki{sama} & igual, similar\\ +\toki{tan} & raó, causa; degut a, car\\ +\toki{poka} & costat; al costat, proper, amb\\ +\end{exempledos} + +\section*{Lliçó} + +\subsection*{\toki{anpa}, \toki{insa}, \toki{monsi}, i \toki{sewi}} +Tot i que pots estar temptat a fer servir aquestes paraules com a preposicions, +de fet són noms. Has d'acompanyar-les d'una preposició per a fer-les servir. +Aquí hi ha uns quants exemples. + +\begin{exempledos} +\toki{ona li lon sewi mi.} & Ell és sobre meu.\\ +\toki{pipi li lon anpa mi.} & L'escarabat és sota meu.\\ +\toki{moku li lon insa mi.} & El menjar és dins meu.\\ +\toki{len li lon monsi mi.} & La roba és darrera meu.\\ +\end{exempledos} + +Així doncs, aquestes paraules es fan servir com a noms, i \toki{mi} és un pronom +possessiu que vol dir \catala{meu} . Per tant, \toki{sewi mi} significa una cosa +semblant a \catala{sobre meu}, o \catala{l'àrea que està sobre meu}. I donat que +aquestes paraules són simples noms, encara has d'utilitzar un verb; en els +exemples anteriors, \toki{lon} fa de verb. No t'oblidis d'incloure un verb! +% *** No és el verb ser elidit? + +Ja que aquestes paraules no són preposicions, es poden fer servir per altres +coses, com qualsevol altre nom/adjectiu/verb. Per exemple, \toki{monsi} com a +part del cos, pot significar \catala{esquena} o \catala{cul}. I \toki{anpa} com +a verb pot ser + +\begin{exempledos} +\toki{mi anpa e jan utala.} & He desafiat el guerrer.\\ +\end{exempledos} +% *** Desfiar??? Defeat + +\subsection*{\toki{sama} i \toki{tan}} + +L'ús d'aquestes paraules és bastant de sentit comú, però fa falta remarcar unes +poques coses per assegurar-nos que tot queda clar. + +\subsubsection*{\toki{sama}} + +Aquesta paraula es pot fer servir de diferents maneres, però no crec que sigui +massa difícil d'entendre. Anem a veure uns quants exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{jan ni li sama ni.} & La persona és com jo.\\ +\toki{ona li lukin sama pipi.} & Ell sembla un escarabat.\\ +\toki{sama li ike.} & La igualtat és dolenta.\\ +\end{exempledos} + +Fàcil, no? Anem a veure el \toki{tan}. + +\subsubsection*{\toki{tan}} + +Encara no puc explicar tot el que et cal saber sobre aquesta preposició. Però +aquesta és la última preposició de Toki Pona, i per tant, com a mínim l'hem +d'introduir aquí. + +De nou, anem a veure un exemple: + +\begin{exemple} +\toki{mi moku tan ni: mi wile moku.}\\ +\end{exemple} + +Això vol dir literalment \catala{Menjo degut a això: vull menjar}. Una traducció +més normal seria \catala{Menjo perquè tinc gana}. + +Això és tot sobre aquesta paraula. La veuràs de nou quan comencem a aprendre a +fer preguntes en Toki Pona, però llavors també vol dir el mateix. + +% *** Introduir el significat de "per a"? + +\subsection*{\toki{poka}} + +\toki{poka} és una paraula una mica estranya, ja que pot ser tant nom/adjectiu +com preposició. Anem a veure cadascun d'aquests usos: + +\subsubsection*{\toki{poka} com a nom/adjectiu} + +L'ús és el mateix que has vist abans amb \toki{anpa}, \toki{insa}, \toki{monsi} +i \toki{sewi}. Aquí hi ha alguns exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{ona li lon poka mi.} & Ell està al meu costat.\\ +\toki{jan poka} & veí; persona que està al teu costat\\ +\toki{poka telo} & el costat del mar; en altres paraules, la platja\\ +\end{exempledos} + +\subsubsection*{\toki{poka} com a preposició} + +Al contrari que \toki{anpa} i la resta, \toki{poka} es pot fer servir +directament com a preposició. Aquestes dues frases tenen el mateix significat, +però dit de diferent manera: + +\begin{exempledos} +\toki{mi moku poka jan pona mi.} & Menjo al costat que el meu amic.\\ +\toki{mi moku lon poka pi jan pona mi.} & Menjo situat al costat del meu amic.\\ +\end{exempledos} + +Així doncs, pots utilitzar \toki{poka} tant com a nom/adjectiu com a preposició. +Sempre pots escollir com dir-ho. Aquí hi ha un altre exemple: + +\begin{exempledos} +\toki{mi utala e jan ike poka jan nasa.} & He combatut un enemic amb un +borratxo.\\ +\toki{mi utala e jan ike lon poka pi jan nasa.} & He combatut un enemic al +costat d'un borratxo.\\ +\end{exempledos} + +% No està malament, eh? + +\section*{Pràctica} + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +El meu amic està al meu costat. \\ +% jan pona mi li lon poka mi. +El sol és sobre meu. \\ +% suno li lon sewi mi. +La terra és sota meu. \\ +% ma li lon anpa mi. +% el país / la terra +Les coses dolentes són darrera meu. \\ +% ijo ike li lon monsi mi. +Estic bé perquè estic viu. \\ +% mi pona tan ni: mi lon. +% "lon" també vol dir existir, ser real. Ja estava a vocabulari anterior. +Miro el paisatge al costat del meu amic. \\ +% mi lukin e ma poka jan pona mi. +La gent semblen formigues. \\ +% jan li lukin sama pipi. +\end{exemple} + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{poka mi li pakala.} \\ +% Em fa mal al costat. +% què és un "hip"? +\toki{mi kepeken e poki e ilo moku.} \\ +% Faig servir un bol i una cullera. +\toki{jan li lon insa tomo.} \\ +% Algú està dins la casa. +\end{exemple} + + +\chapter{Negació - Preguntes de sí o no} + +\section*{Vocabulari} + +\begin{exempledos} +\toki{ala} & no, cap, gens; res\\ +\toki{ale} o \toki{ali} & tot, total\\ +\toki{ken} & poder, ser capaç; possibilitat\\ +\toki{lape} & dormir; son\\ +\toki{musi} & divertir-se, divertir; joc, divertiment\\ +\toki{pali} & fer, fabricar, treballar; activitat, treball\\ +\toki{sona} & saber, saber com; sabiesa\\ +\toki{wawa} & fort, intens; energia, força, poder\\ +\end{exempledos} + + +\section*{Lliçó} + +\subsection*{Negació} +En català, fem un verb negatiu afegint \catala{no} a davant del verb, com a la +frase \catala{Nosaltres no parlem}. Contràriament, la Toki Pona posa la seva +partícula negativa, \toki{ala}, després del verb. + +\begin{exempledos} +\toki{mi lape ala.} & No dormo. (literalment: \catala{Jo dormo no})\\ +\toki{mi musi ala.} & No m'ho passo bé.\\ +\toki{mi wawa ala.} & No sóc fort.\\ +\toki{mi wile ala tawa musi.} & No vull ballar. +(\catala{moure's divertint-se} = ballar)\\ +\end{exempledos} + +Recorda que aquestes frases de \toki{ala} sovint es poden traduir de diferents +maneres. Per exemple, la frase \toki{mi musi ala} també es pot traduir com +\catala{M'avorreixo}; \toki{mi wawa ala} pot traduir-se com \catala{Sóc feble}. +Només s'ha de ser una mica flexible. + +\toki{ala} també pot ser utilitzada d'adjectiu: + +\begin{exempledos} +\toki{jan ala li toki.} & Ningú parla. + (literalment: \catala{persona cap parla})\\ +\end{exempledos} + +No hi ha cap problema si s'afegeix \toki{ala} després del verb (que en la frase +anterior és \toki{toki}), i de fet és la manera més normal de parlar. Tot i +això, tens la opció de utilitzar \toki{ala} després dels noms, i per això ho +volia remarcar. En cas que ho facis, però, recorda de no utilitzar-lo amb +\toki{ijo}: + +\begin{exempledos} +Incorrecte: \toki{ijo ala li jaki.} & Res està brut. + (Lit: \catala{Cosa cap està bruta}) \\ +Correcte: \toki{ala li jaki.} & Res està brut. \\ +\end{exempledos} + +Si no està darrera un verb, \toki{ala} ja vol dir \catala{res}, i simplement per +això utilitzar \toki{ijo} no és correcte. + +\subsection*{\toki{ale} i \toki{ali}} + +Pot semblar estrany introduir les paraules per voler dir \catala{tot} en una +lliçó sobre negació. Però tot i aquestes diferències de significat, \toki{ala} i +\toki{ale/ali} com adjectius es fan servir igual. + +Abans d'aprendre com fer servir aqueta paraula, suposo que et preguntes perquè +hi ha dues paraules que volen dir exactament el mateix. Bé, l'explicació té a +veure amb fonètica. La paraula \toki{ali} ha estat creada fa poc. Abans +d'aquesta, només hi havia \toki{ale}. Però com ja t'hauràs adonat, les paraules +\toki{ala} i \toki{ale} pronunciades s'assemblen massa. És fàcil confondre-les +de cap, i també és fàcil sentir la paraula equivocada quan es parla en veu alta. +La gent es va adonar que \toki{ala} i \toki{ale} podien confondre's massa +fàcilment, i per això Marraskuu, el creador de la Toki Pona, va suggerir la +paraula \toki{ali}. Aquesta vol dir exactament el mateix que \toki{ale}, ja que +és més diferent de \toki{ala} i és més fàcil diferenciar-la. Tant \toki{ale} com +\toki{ala} existiran fins que una sigui més popular que una altra. Pots fer +servir la paraula que vulguis. Personalment, però, prefereixo \toki{ali}, i +aquesta és la que faré servir al llarg d'aquestes lliçons. + +Així doncs, parlem una mica de com fer servir aquesta paraula. Fa un moment hem +aprés com \toki{ala} es podia fer servir com adjectiu. Per sort, \toki{ali} +s'utilitza igual: + +\begin{exempledos} +\toki{jan ali li wile tawa.} & Tothom vol viatjar.\\ +\toki{ma ali li pona.} & Totes les nacions són bones.\\ +\end{exempledos} + +També, com \toki{ala}, val més no utilitzar \toki{ijo} i \toki{ali} juntes: + +\begin{exempledos} +Incorrecte: \toki{ije ali li pona.} & Tot està bé.\\ +Correcte: \toki{ali li pona.} & Tot està bé.\\ +% *** Es pot tatxar texte? +\end{exempledos} + +Aprofitant aquestes línies, \toki{ali li pona} és un proverbi de Toki Pona, si +no ho sabies. + + +\subsection*{Preguntes de sí o no} + +Per formular una pregunta que pugui ser resposta amb \catala{sí} o \catala{no}, +has de seguir un simple patró. Mira't com s'ha convertit aquesta frase en una +pregunta: + +\begin{exempledos} +\toki{sina pona ala pona?} & Estàs bé? (Lit: \catala{Tu bé no bé?}) \\ +\end{exempledos} + +Per fer preguntes com aquesta, s'ha de dir el verb, llavors \toki{ala} i després +repetir el verb. No és tan difícil, no? Només et farà falta una mica de pràctica +per acostumar-t'hi. Aquí tens més exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{suno li suli ala suli?} & El sol és gran?\\ +\toki{len sina li telo ala telo?} & Tens la roba molla?\\ +\toki{tomo tawa sina li pakala ala pakala?} & Tens el cotxe espatllat?\\ +\toki{sina ken ala ken lape} & Pots dormir?\\ +\toki{ona li lon ala lon tomo?} & Que és a casa?\\ +\toki{ona li tawa ala tawa ma ike?} & Ha anat al país endimoniat?\\ +\toki{sina pana ala pana e moku tawa jan lili?} & Has donat menjar al nen?\\ +\toki{pipi li moku ala moku e kili?} & Els formigues es mengen la fruita?\\ +\end{exempledos} + +\subsubsection*{Respondre} + +Respondre aquestes preguntes de sí o no és força fàcil. Si algú us demana +\toki{sina wile ala wile moku?} (\catala{Vols menjar?}), pots respondre tan sí +com no. Aquí tens com fer-ho: + +\begin{exempledos} +\toki{wile} & sí\\ +\toki{wile ala} & no\\ +\end{exempledos} + +Si vols dir que sí, simplement repeteix el verb de la frase. Si vols dir que no, +repeteix el verb i afegeix-li \toki{ala}. Aquí hi ha algunes preguntes i +qüestions més: + +\begin{exempledos} +\toki{sina lukin ala lukin e kiwen?} & Veus la roca?\\ +- \toki{lukin} & sí\\ +- \toki{lukin ala} & no \\ +\toki{sina sona ala sona e toki mi?} & Entens el que dic?\\ +- \toki{sona} & sí\\ +- \toki{sona ala} & no \\ +\end{exempledos} + +\subsection*{\toki{tan} (de nou)} + +A la última lliçó has après com utilitzar \toki{tan} com a preposició, però ara +hem de veure com es fa servir com a nom. + +Quan es fa servir com a nom, \toki{tan} vol dir \catala{causa} o \catala{raó}. +És clar que pot ser de molta utilitat quan volem traduir una frase com +\catala{No sé perquè}. Tot i això, s'ha de canviar una mica la frase: + +\begin{exempledos} +\toki{mi sona ala e tan.} & No sé la raó.\\ +\end{exempledos} + +Això és tot. + +\section*{Pràctica} + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +És divertit? Sí. \\ +% ni li musi ala musi? musi. +M'has de dir perquè. \\ +% sina wile toki e tan tawa mi. +Hi ha un insecte darrera meu? \\ +% pipi li lon ala lon poka mi? +T'agrado? \\ +% mi pona ala pona tawa sina? +No puc dormir. \\ +% mi ken ala lape. +No vull parlar amb tu. \\ +% mi wile ala toki tawa sina. +Ell no ha anat cap al llac. \\ +% ona li tawa ala telo. +\end{exemple} + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{sina wile ala wile pali? wile ala.} \\ +% Vols treballar? No. +\toki{jan utala li seli ala seli e tomo?} \\ +% El guerrer crema la casa?. +\toki{jan lili li ken ala moku e telo nasa.} \\ +% La mainada no pot beure cervesa. +\toki{sina kepeken ala kepeken e ni?} \\ +% Ho fas servir això? +\toki{sina ken ala ken kama?} \\ +% Pots venir? +\end{exemple} + + +\chapter{Gènere, paraules no oficials i ordres} + +Abans ja has après les paraules \toki{toki} i \toki{pona}, però ara les tornem a +introduir perquè les utilitzarem diferent. + +\section*{Vocabulari} +\begin{exempledos} +\toki{a} & ah, ha!, umm, hmm, oh!, etc.\\ +\toki{awen} & esperar, aturar, romandre; restant\\ +\toki{mama} & pare, mare\\ +\toki{mije} & home, marit, xicot, mascle\\ +\toki{meli} & dona, muller, xicota, femella\\ +\toki{mu} & bup, meu, muu, oink, qualsevol so d'animal\\ +\toki{nimi} & nom, paraula\\ +\toki{o} & utilitzat per vocatiu i imperatiu\\ +\toki{pona} & Uau! Bé! Genial!\\ +\toki{toki} & idioma; Ei!\\ +\end{exempledos} + +\subsection*{Gènere} + +La Toki Pona no té cap gènere gramatical, com la majoria de llengües +occidentals. Algunes paraules de Toki Pona (com ara \toki{mama}) no et diuen de +quin gènere és una persona, i per això fem servir \toki{mije} i \toki{meli} per +distinguir-ho. Per exemple: + +\begin{exempledos} +\toki{mama} & Un pare o mare, en general. No diu si el pare o la mare.\\ +\toki{mama meli} & Mare\\ +\toki{mama mije} & Pare\\ +\end{exempledos} + +És tan simple com això. Recorda, però, que en Toki Pona sovint és millor no +especificar si la persona de qui parles és mascle o femella, a no ser que hi +hagi una raó en especial per fer-ho. Simplement, mascle o femella sovint és +innecessari, així que perquè preocupar-se a especificar-ho? + +\subsection*{Paraules no oficials} + +Bé, potser al començament serà dur de pair, però això és una característica +prou bona de la Toki Pona. Mira't el diccionari de Toki Pona un moment. Veuràs +moltes paraules que ja saps: \toki{pona}, \toki{jaki}, \toki{suno}, i +\toki{utala}. Però, com hauràs notat, no hi ha paraules pels noms de les +nacions; tampoc hi ha cap paraula per religions, o fins i tot per a altres +llengües. La raó de que aquestes paraules no siguin al diccionari és perquè són +\emph{no oficials}. +% Enllaç al diccionari? +Qualsevol paraula que no sigui al diccionari es considera no oficial. + +Abans de fer servir una paraula no oficial, normalment adaptem la paraula perquè +encaixi dins les regles fonètiques de la Toki Pona. Així doncs, per exemple +\catala{Amèrica} esdevé \toki{Mewika}, \catala{Canadà} esdevé \toki{Kanata}, i +així anar fent. Si vols veure algunes de les paraules oficials, visita +\href{http://www.geocities.com/tokipona/learn/foreign.html}{aquest enllaç}. + +Doncs el cas és que aquestes paraules no oficials no es poden utilitzar mai +soles. Sempre actuen d'adjectius, i per tant s'han d'utilitzar amb un nom. Per +exemple, imagina't que vols dir \catala{Canadà està bé}. Degut a que +\toki{Kanata} és una paraula no oficial, actua d'adjectiu. I com que parlem +de la nació de Canadà, hem de fer servir la paraula \toki{ma} (la paraula Toki +Pona per \catala{nació} o \catala{país}) amb \toki{Kanata}: + +\begin{exemple} +\toki{ma Kanata li pona.} \\ +\end{exemple} + +Clar? Les paraules no oficals s'utilitzen exactament igual que els altres +adjectius que has utilitzat fins ara amb Toki Pona. Una traducció més literal de +\toki{ma Kanata} és \catala{La nació de Canadà}. Aquí hi ha més frases +utilitzant noms de països: + +\begin{exempledos} +\toki{ma Kanse li ike.} & França és dolenta.\\ +\toki{ma Italja li pona lukin.} & Itàlia és maca.\\ +\toki{mi wile tawa ma Tosi.} & Vull anar a alemanya.\\ +\end{exempledos} +% Recordar pona lukin + +Recordes d'una lliçó anterior +% citar-la +que \toki{ma tomo} vol dir \toki{ciutat}? Quan es parla de noms de ciutats, diem +\toki{ma tomo} en comptes de només \toki{ma}, i llavors afegim el nom de la +ciutat tal com hem afegit el de les nacions abans: + +\begin{exempledos} +\toki{ma tomo Lantan li suli.} & Londres és gran.\\ +\end{exempledos} + +De nou, la paraula no oficial \toki{Lantan} es fa servir d'adjectiu. Més +exemples de noms de ciutats: + +\begin{exempledos} +\toki{ma tomo Pelin} & Berlín\\ +\toki{ma tomo Alenta} & Atlanta\\ +\toki{ma tomo Loma} & Roma\\ +% Ciutats de catalunya? +\end{exempledos} + +Així doncs, si estem parlant d'un país utilitzem \toki{ma}, i si parlem d'una +ciutat, \toki{ma tomo}. Si vols parlar sobre un idioma, simplement s'usa +\toki{toki} i llavors afegir-li la paraula no oficial. Si hi ha correspondència +nació-llengua, la paraula no oficial no canvia. + +\begin{exempledos} +\toki{toki Inli li pona.} & La llengua anglesa és bona.\\ +\toki{ma Inli li pona.} & Anglaterra és bona.\\ +\end{exempledos} + +\toki{Inli} no ha canviat, tot i que la paraula en català per referir-nos bé al +país bé a la llnegua canvia. Més exemples de llengües: + +\begin{exempledos} +\toki{toki Kanse} & Francès\\ +\toki{toki Epelanto} & Esperanto\\ +\toki{toki Katala} & Català\\ +\end{exempledos} + +Si vols parlar sobre una persona que és d'algun lloc, simplement digues +\toki{jan} i afegeix-li la paraula no oficial, així: + +\begin{exempledos} +\toki{jan Kanata} & Canadenc\\ +\toki{jan Mesiko} & Mexicà\\ +\end{exempledos} + +Evidenment, també es poden fer servir altres paralues per descriure certs tipus +de persones. Per exemple, pots fer servir \toki{mije} i \toki{meli}, que has +après fa uns minuts. A menys que tinguis una raó específica per la que dir si le +persona és mascle o femella, per això, és millor fer servir \toki{jan}. De tota +manera aquí tens exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{meli Italija} & Dona italiana\\ +\toki{mije Epanja} & Home espanyol\\ +\end{exempledos} + +Ara imagina't que vols parlar sobre algú utilitzant el seu nom. Per exemple, com +fer-ho si vols dir "en Pere és bona persona"? Bé, és molt simple. Per dir el nom +d'una persona en Toki Pona, només has de dir \toki{jan} i després el nom: + +\begin{exemple} +\toki{jan Pele li pona.} \\ +\end{exemple} + +És senzill, no? \toki{jan} + nom. Igual que els noms dels països, sovint +s'adapta el nom de la persona a la fonètica de Toki Pnoa. Aquí hi ha algunes +frases que fan servir noms transformats a Toki Pona: + +\begin{exempledos} +\toki{jan Pa li pana e sona tawa mi.} & En Pau m'ensenya/m'instrueix.\\ +% Donar coneixement. +\toki{jan Luwi li toki tawa mi.} & En Lluís em parla.\\ +\toki{jan Lamon li musi.} & En Ramon és divertit.\\ +\toki{jan Ilena li jan unpa.} & La Irene és prostituta.\\ +\end{exempledos} + +Per dir com et dius a la gent, hi ha dues maneres: + +\begin{exempledos} +\toki{mi jan Josepe.} & Sóc en Josep.\\ +\toki{nimi mi li Josepe.} & El meu nom és Josep.\\ +\end{exempledos} + +Recorda que no t'has pas de tokiponitzar el nom per força; només és un +divertiment. Si t'agrada el teu nom tal com és en la teva llengua, no tens +perquè utilitzar una versió en Toki Pona. + +\subsection*{Adreçant-se a gent, ordres, i interjeccions} + +A vegades ens fa falta cridar l'atenció de la persona a qui ens volem adreçar, +abans de parlar-li, com per exemple quan diem \catala{Albert, tens un escarabat +a la samarreta}. Així és com s'hauria de dir: + +\begin{exemple} +\toki{jan Ape o, pipi li lon len sina.} \\ +\end{exemple} + +Quan et vols adreçar a algú per fer-li saber alguna cosa, has de seguir el +següent patró: \toki{jan (nom) o (resta de la frase)}. Per exemple: + +\begin{exempledos} +\toki{jan Jula o, sina pona lukin.} & Júlia, ets maca.\\ +\toki{jan Josepe o, sina wile ala wile moku?} & Josep, tens gana?\\ +\toki{jan Ana o, sina ike tawa mi.} & Anna, no m'agrades.\\ +\end{exempledos} + +Tot i que no és essencial, hauries de recordar fer servir la coma després de +la \toki{o}. D'aquí a un minut sabràs perquè, quan aprenguis a donar ordres. La +Toki Pona també té la paraula \toki{a} que també es pot fer servir quan +t'adreces a gent: + +\begin{exempledos} +\toki{jan Ape o a!} & Oh Albert!\\ +\end{exempledos} + +Tot i això, aquesta \toki{a} es fa servir molt poc sovint. Només es fa servir +quan la persona t'emociona. Per exemple, pots fer servir aquesta \toki{a} quan +no has vist la persona des de fa molt i molt de temps, o bé quan fas l'amor. + +A més, t'has fixat com no he escrit una frase després de dir \toki{jan Ape o +a!}? Això és prou normal, especialment quan t'adreces a la persona amb \toki{a}. +No has de dir expressament una frase després d'adreçar-te a algú; és opcional. + + +\subsection*{Ordres} + +Les ordres són molt simples en Toki Pona. Només has de dir la \toki{o}, seguida +del que vols que faci la persona, així: + +\begin{exempledos} +\toki{o pali!} & Treballa!\\ +\toki{o awen.} & Espera.\\ +\toki{o lukin e ni.} & Mira això.\\ +\toki{o tawa ma tomo poka jan pona sina.} & Ves-te'n a la ciutat amb el +teu amic.\\ +\end{exempledos} + +No està gens malament; hem après com adreçar-te a gent, i com donar ordres. Ara +ajuntem aquests dos conceptes. Suposem que et vols adreçar a una persona i +ordenar-li alguna cosa. Aquí tens com: + +\begin{exempledos} +\toki{jan Luwi o tawa tomo sina.} & Lluís, ves-ten a casa (teva).\\ +\end{exempledos} + +És el mateix que abans, però sense la coma. D'aquí la seva importància. Aquí +tens més exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{jan Pele o toki ala tawa mi.} & Pere, no em parlis.\\ +\toki{jan Sesi o moku e kili ni.} & Sergi, menja't aquesta fruita.\\ +\end{exempledos} + +Aquesta estructura també es pot fer servir per fer frases com \toki{anem!}. + +\begin{exempledos} +\toki{mi mute o tawa.} & anem.\\ +\toki{mi mute o musi.} & Passem-nos-ho bé.\\ +\end{exempledos} + + +\subsection*{Interjeccions} + +Explicaré les interjeccions en dos grups, així serà més senzill. El primer és: +\begin{itemize} +\item \toki{toki} es sol fer servir per saludar, com un \catala{hola}. + +\begin{exempledos} +\toki{toki!} & Hola!\\ +\toki{jan Luwi o, toki.} & Hola, Lluís.\\ +\end{exempledos} + +\item \toki{pona} és el que dius quan alguna cosa va bé. + +\begin{exempledos} +\toki{pona!} & Visca! Bé!\\ +\end{exempledos} + +\item \toki{ike} és el que dius quan passa alguna cosa dolenta. + +\begin{exempledos} +\toki{ike!} & Oh no!\\ +\end{exempledos} + +\item \toki{pakala} essencialment representa tots els renecs. + +\begin{exempledos} +\toki{pakala!} & Òst-a p-ta! Mecàg-m D-u!\\ +\end{exempledos} + +\item \toki{mu} és pels sons que fan els animals. + +\begin{exempledos} +\toki{mu.} & Meuuu. Bup bup. Oink oink. Muuu. \\ +\end{exempledos} + +\end{itemize} +El segon grup d'interjeccions són salutacions típiques. Aquí estan: + +\begin{exempledos} +\toki{suno pona!} & Bon dia! \\ +\toki{lape pona!} & Que dormis bé! Bona nit!\\ +\toki{moku pona!} & Bon àpat! Que aprofiti!\\ +\toki{mi tawa} & Me'n vaig. Adéu!\\ +\toki{tawa pona!} & (en resposta) Que vagi bé! Adéu!\\ +\toki{kama pona!} & Benvingut!\\ +\toki{musi pona!} & Passa-t'ho bé!\\ +\end{exempledos} + +\section*{Pràctica} + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +La Sussana està boja. \\ +% jan Susana li nasa. +Vés! \\ +% o tawa! +Mare, espera. \\ +% mama meli o awen. +Vinc d'Europa. \\ +% mi kama tan ma Elopa. +Hahaha! Això és divertit. \\ +% a a a! ni li musi. +El meu nom és Ken. \\ +% nimi mi li ken. +Hola, Anna. \\ +% jan Ana o, toki. +\&@\#\$! (com en els còmics, quan algú s'emprenya) \\ +% pakala! +Vull anar a Austràlia (Austràlia = Oselija). \\ +% mi wile tawa ma Oselija. +Adéu! (dit per qui marxa) \\ +% mi tawa!. +\end{exemple} + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{mu.} \\ +% Meuu, bup bup, muu, etc. +\toki{mi wile kama sona e toki Inli.} \\ +% Vull aprendre anglès. +\toki{jan Ana o pana e moku tawa mi.} \\ +% Anna, dóna'm menjar. +\toki{o tawa musi poka mi!} \\ +% Balla amb mi! +\toki{jan Mose o lawa e mi mute tawa ma pona.} \\ +% Moisès, guia'ns cap a la bona terra. +\toki{tawa pona.} \\ +% Adéu (dit per la persona que es queda). +\end{exemple} + + +\chapter{Preguntes utilitzant \toki{seme}} + +\section*{Vocabulari} +\begin{exempledos} +\toki{olin} & estimar afectivament, com a una persona.\\ +\toki{seme} & què, quin (fet servir per preguntar coses)\\ +\toki{sin} & nou, un altre, més\\ +\toki{supa} & qualsevol tipus de moble\\ +\toki{suwi} & dolç, maco; caramel, galeta\\ +\end{exempledos} + + +\section*{Lliçó} + +\subsection*{Preguntes utiltzant \toki{seme}} + +Bé... a la lliçó vuit hem parlat de com fer preguntes que es puguin respondre +amb un \catala{sí} o un \toki{no}. Però no hem parlat de com fer preguntes que +requereixin respostes més complexes. Per exemple, si algú et demana \catala{Qui +t'ha pegat?}, no pots simplement respondre \catala{sí} o \catala{no}; no té +sentit, ja que hauries de respondre el nom de qui t'ha pegat. Bé, per fer +preguntes com aquestes en Toki Pona, hem d'utilitzar la paraula \toki{seme}. + +\begin{exempledos} +\toki{seme li utala e sina?} & Què t'ha atacat?\\ +\end{exempledos} + +Has entès com funciona? Aquí hi ha més exemples que utilitzen \toki{seme}: + +\begin{exempledos} +\toki{seme li moku e kili mi?} & Què es menja la meva fruita?\\ +\toki{seme li lon poka mi?} & Què tinc al costat?\\ +\toki{seme li lon tomo mi?} & Què hi ha a casa meva?\\ +\toki{seme li pona tawa sina?} & Què t'agrada?\\ +\end{exempledos} + +Bé, aquesta pròxima part potser serà una mica confusa al començament, així que +per explicar-la faré servir coses que ja has après. Mira't aquesta frase durant +un moment o dos: + +\begin{exempledos} +\toki{sina lukin e pipi.} & Estàs mirant un escarabat.\\ +\end{exempledos} + +Ara convertirem aquesta frase en una pregunta. En comptes de dir \catala{Estàs +mirant un escarabat}, demanarem \catala{què estàs mirant?}o + +\begin{exempledos} +\toki{sina lukin e seme?} & Estàs mirant què?\\ +\end{exempledos} + +Fixa't, és temptador canviar tot l'ordre de la frase quan fas una pregunta com +aquesta en català (el \catala{què} se'n va cap al començament de la frase: +\catala{què estàs mirant?}). Si proves de fer-ne una traducció directe, seria +una cosa semblant a \toki{e seme lukin sina?}, però això és incomprensible en +Toki Pona. Tant \toki{pipi} com \toki{seme} són noms, i l'ordre de la frase no +canvia tant si és una frase com si és una pregunta. Aquí hi ha més exemples + +\begin{exempledos} +\toki{sina pakala e seme?} & Què has atacat?\\ +\toki{sina lon seme?} & On estàs?\\ +\toki{ona li jo e seme?} & Què té ell?\\ +\end{exempledos} + +\toki{seme} també es pot fer servir com adjectiu. L'ordre de la frase tampoc +canvia, sigui la frase que sigui: + +\begin{exempledos} +\toki{jan seme li moku?} & Qui menja?\\ +\toki{jan seme li tawa poka sina?} & Qui anava amb tu?\\ +\toki{sina lukin e jan seme?} & Qui vas veure?\\ +\toki{sina toki tawa jan seme?} & Amb qui parles?\\ +\toki{ma seme li pona tawa sina?} & Quins països t'agraden?\\ +\toki{sina kama tan ma seme?} & De quin país vens?\\ +\end{exempledos} + +La única raó per la qual aquest concepte pot semblar difícil és que et sentis +temptat a canviar l'ordre de les paraules, ja que molts idiomes (inclòs el +català) ho fan. Un truc per saber si has fet la pregunta bé és pesar-se la +pregunta com una frase normal, i llavors canviar la paraula \toki{seme} per +\toki{ni}. Si la frase no té sentit després d'aquest canvi, segurament està +malament. + +\toki{seme} també es fa servir per demanar \catala{perquè?}. Alhora, no oblidis +que \toki{tan} vol dir \catala{degut a}. + +\begin{exempledos} +\toki{sina kama tan seme?} & Perquè has vingut?\\ +\end{exempledos} + +Diria que és força fàcil d'entendre, això que no donaré més exemples. + + +\subsection*{Miscel·lània} + +Bé, ara ja estàs cap a la meitat d'aquest curs de Toki Pona. Felicitats per +haver arribat fins aquí! Amb l'excepció d'un o dos conceptes, ja coneixes totes +les parts essencials de la Toki Pona. La majoria de les lliçons d'ara en +endavant només seran per polir alguns detalls. + +Abans, per això, s'han d'explicar uns quants petits detalls, que són massa +petits per explicar-los en una lliçó apart. Per això, en algunes de les pròximes +lliçons (però no en totes), hi trobaràs una petita secció de miscel·lània com +aquesta. La secció de miscel·lània simplement t'introduirà una mica de +vocabulari i et mostrarà com s'usa. Així doncs, en la secció de miscel·lània +d'avui, explicarem les paraules \toki{supa}, \toki{suwi}, \toki{sin} i +\toki{olin}. + +\subsubsection*{\toki{supa}} + +Si busques aquesta paraula al diccionari, et dirà que vol dir qualsevol +superfície horitzontal. Tot i que es pot fer servir segons aquesta definició, +pel seu ús actual essencialment vol dir una taula, una cadira, o un sofà. A més, +els Tokiponencs fem servir \toki{supa lape} (\catala{superfície de dormir}) per +dir \toki{llit}. + + +\subsubsection*{\toki{suwi}} + +No hi ha cap dificultat en particular amb aquesta paraula. Com a adjectiu, vol +dir \catala{dolç} o \catala{maco}. Només recorda que \catala{maco} no vol dir +\catala{sexy}, \catala{atractiu}, o cap altra cosa per l'estil. Com a nom, +\toki{suwi} vol dir \catala{caramel} o algun altre tipus de menjar dolç. Aquí hi +ha uns quants exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{jan lili sina li suwi.} & El teu nadó és maco.\\ +\toki{telo kili ni li suwi.} & Aquesta fruita és dolça.\\ +\toki{mi wile e suwi!} & Vull una galeta!\\ +\end{exempledos} + +\subsubsection*{\toki{sin}} + +Aquesta paraula es fa servir quasi sempre com un adjectiu, i simplement vol dir +\toki{un altre} o \toki{més}. Aquí hi ha dos exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{jan sin li kama.} & Vé més gent. / Vé una altra persona.\\ +\toki{mi wile e suwi sin!} & Vull una altra galeta! / Vull més galetes!\\ +\end{exempledos} + +\subsubsection*{\toki{olin}} + +Aquesta paraula es fa servir per dir amor. Tot i això, només es refereix a amor +d'afecte, com estimar a la gent. No es pot fer servir amb coses com la música +(\catala{estimar la música}). En aquest cas, s'ha de fer servir l'estructura +estudiada anteriorment: + +\begin{exempledos} +\toki{ni li pona tawa mi.} & Això m'agrada.\\ +\toki{ni li pona mute tawa mi.} & M'agrada molt.\\ +\end{exempledos} + +\section*{Pràctica} + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +Què vols fer? \\ +% sina wile pali e seme? +Qui t'estima? \\ +% jan seme li olin e sina? +És dolç això? \\ +% ni li suwi ala suwi? +Me'n vaig al llit. \\ +% mi tawa supa lape. +Vé més gent? \\ +% jan sin li kama ala kama? +Dóna'm una piruleta! \\ +% o pana e suwi tawa mi! +Qui hi ha per aquí? \\ +% jan seme li lon? +Quin insecte t'ha pessigat? \\ +% pipi seme li pakala e sina? +Amb qui anaves? \\ +% sina tawa poka jan seme? +A ell li encanta menjar \\ +% moku li pona tawa ona. +\end{exemple} + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{jan Ken o, mi olin e sina.} \\ +% Ken, t'estimo. +\toki{ni li jan seme?} \\ +% Qui és aquest?. +\toki{sina lon seme?} \\ +% On estàs? +\toki{mi lon tan seme?} \\ +% Perquè estic aquí? +\toki{jan seme li meli sina?} \\ +% Qui és la teva xicota/dona? +\toki{sina tawa ma tomo tan seme?} \\ +% Perquè vas anar a la ciutat? +\toki{sina wile tawa ma seme?} \\ +% On vols anar? +\end{exemple} + + + +\chapter{\toki{pi}} + +\section*{Vocabulari} +\begin{exempledos} +\toki{pi} & essencialment vol dir \catala{de}; veure lliçó\\ +\toki{kalama} & só, soroll; fer soroll, tocar un instrument\\ +\toki{kulupu} & grup, comunitat, societat\\ +\toki{nasin} & carretera, camí, doctrina, mètode\\ +\end{exempledos} + +\section*{Lliçó} + +\subsection*{\toki{pi}} + +Segurament aquesta paraula no t'agradarà. És probablement la paraula més mal +utilitzada de la llengua, i personalment, en prou feines ho tolero. Ja +m'agradaria que aquesta partícula es pogués treure de la Toki Pona, però és +absolutament necessària degut a com s'ha construït la Toki Pona. Sigui com +sigui, si quedes frustrat aprenent sobre aquesta partícula, relàxa't, fes-ho +tant bé com puguis, i sàpigues que tens tot el meu suport. + +Tal com he dit, aquesta paraula es fa servir molt malament. He vist errades de +tota classe mentre la gent està aprenent aquesta paraula. D'aquí a un moemnt +veurem una errada divertida que va passar quan una persona no va fer servir +\toki{pi}, i ho havia d'haver fet. + +Ara, deus recordar de la lliçó cinc +% referència +que \toki{tomo telo} (\catala{habitació d'aigua}) vol dir \catala{lavabo}. +Hauries de recordar també que \toki{nasa} vol dir \catala{boig}, +\catala{estúpid}, i coses per l'estil. Mirem doncs ara aquesta frase: + +\begin{exempledos} +\toki{mi tawa tomo telo nasa.} & Vaig anar al lavabo boig.\\ +& lit: \catala{Jo a la habitació aigua boja}\\ +\end{exempledos} + +Bé, suposo que estaràs d'acord amb mi quan dic que la frase no sona gens bé. Em +fa pensar amb un lavabo estrany, amb tot de neons, llums i flaixos. Ara bé, el +que volia dir aquesta persona és que havia anat a un bar. Tal com segurament +recordes, \toki{telo nasa} vol dir alcohol. Per tant, una \toki{tomo} amb +\toki{telo nasa} és un bar. L'únic problema és que no pots ajuntar \toki{tomo} i +\toki{telo nasa}, ja que voldria dir \catala{lavabo boig} tal com hem vist. La +única manera d'arreglar aquest problema és fent servir \toki{pi}: + +\begin{exempledos} +\toki{tomo pi telo nasa} & Edifici d'alcohol; un bar, un pub, etc.\\ +\end{exempledos} + +El problema ja està solucionat. Així, com hem vist, \toki{pi} es fa servir per +separar un nom d'un altre nom que té un adjectiu. Si vols pensar-ho d'una manera +més algebràica, de patró, aqui tens una manera de fer-ho: + +\begin{exemple} +(nom 1) pi (nom 2) (adjectiu que modifica nom 2 però NO nom 1) \\ +\end{exemple} + +Fixa't que hi ha d'haver un adjectiu per descriure el nom 2. Si no, \toki{pi} no +es fa servir, i obtens: + +\begin{exemple} +(nom 1) (nom 2) \\ +\end{exemple} + +A més, si estàs familirialitzat amb notació esquemàtica (si no, salta't aquest +paràgraf), aqui tens un model de l'exemple \toki{tomo (pi) telo nasa}: + +\begin{exemple} +lavabo boig = ((tomo telo) nasa) \\ +bar = (tomo (telo nasa)) \\ +\end{exemple} + +Ja està. Espero haver explicat \toki{pi} perquè sigui fàcil d'entendre. Ara +veurem molts exemples que fan servir \toki{pi}; però abans, t'has de +familiralitzar amb algunes de les combinacions de noms que hem après. Moltes +d'aquestes estaven a la lliçó cinc, +% referència +si vols revisar-les. Però també pots veure una llarga llista de combinacions de +noms \href{http://www.geocities.com/tokipona/learn/noun.html}{aquí}, tot i que +no està pas pensata per aquest curs, és en anglès, i encara no saps totes les +paraules que s'hi fan servir. Sigui com sigui, anem ara als exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{jan pi ma tomo} & Persona de la ciutat, un ciutadà\\ +\toki{kulupu pi toki pona} & Grup de toki pona. La comunitat Toki Pona.\\ +\toki{nasin pi toki pona} & Camins de toki pona, la ideologia darrera la +Toki Pona\\ +\toki{jan lawa pi jan utala} & Líder de soldats, un comandant o un general\\ +\toki{jan lawa pi tomo tawa kon} & Líder d'avions, un pilot\\ +\toki{jan pi nasin sewi Kolisu} & Persona de religió cristiana, un cristià\\ +\toki{jan pi pona lukin} & Persona bona visualment, una persona atractiva\\ +\toki{jan pi ike lukin} & Persona dolenta visualment, una persona lletja\\ +\end{exempledos} + +Si no entens com estan fets aquests exemples (especialment els primers cinc), el +millor és que tornis enrera i estudiis de nou el \toki{pi}, vinguis al xat de +Toki Pona demanant ajuda, o trobar algú que et pugui ajudar a entendre-ho. + +Bé, ara parlem dels possessius. Si vols dir \catala{casa meva}, dius \toki{tomo +mi}. De manera semblant, \catala{casa teva} és \toki{tomo sina}. Però si vols +parlar d'una persona concreta que té la casa, has de fer servir \toki{pi}: + +\begin{exempledos} +\toki{tomi pi jan Ape} & La casa de l'Albert\\ +\end{exempledos} + +Fixa't que no pots dir \toki{tomo Ape}. Això canviaria per complet el significat +de la frase. Aquí tens més exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{kili mi} & La meva fruita\\ +\toki{kili pi jan Susana} & La fruita de la Sussana \\ +\toki{ma ona} & El seu país\\ +\toki{ma pi jan Josepe} & El país d'en Josep\\ +\toki{len jan} & La roba d'algú\\ +\toki{len pi jan Luwi} & La roba d'en Lluís\\ +\end{exempledos} + +A més, si vols fer servir els pronoms plurals \toki{mi mute} +(\catala{nosaltres}) o \toki{ona mute} (\catala{ells}), has de fer servir +\toki{pi}: + +\begin{exempledos} +\toki{nimi pi mi mute} & Els nostres noms\\ +\toki{tomo pi ona mute} & Casa seva, la casa d'ells\\ +\end{exempledos} + +Si et deixes el \toki{pi} aquí, l'ordre dels adjectius seria il·lògic i la frase +no tindria sentit. + +També fem servir \toki{pi} per mostrar l'oposat d'algunes paraules: + +\begin{exempledos} +\toki{jan wawa} & Una persona forta\\ +\toki{jan pi wawa ala} & Una persona que no és forta; una persona feble\\ +\end{exempledos} + +No podries haver dit \toki{jan wawa ala} perquè això hagués volgut dir +\catala{el que no és gent forta}. + +\subsubsection*{Errors típics} + +Un error típic que em trobo és que la gent prova de fer servir \toki{pi} per +voler dir \catala{sobre/de} (com en \catala{hem parlat d'alguna cosa}). Tot i +que \toki{pi} es pot fer servir d'aquesta manera, la majoria de gent el fa +servir massa. Aquí hi ha una manera típica, però incorrecte, de fer servir +\toki{pi} per voler dir \catala{sobre/de} en una frase, i llavors la manera +correcte de dir-la: + +\begin{exempledos} +Incorrecte: \toki{mi toki pi jan} & He parlat sobre gent\\ +Correcte: \toki{mi toki jan} & He parlat sobre gent\\ +\end{exempledos} + +El \catala{sobre} és implícit a la frase. Aquí hi ha una altra frase que és +correcte i en la que \toki{pi} vol dir \toki{sobre/de}: + +\begin{exempledos} +\toki{mi toki pi jan ike} & He parlat de gent dolenta\\ +\end{exempledos} + +La raó per la qual aquí es pot fer servir \toki{pi} és perquè \toki{jan ike} és +un concepte singular, individual, i la frase combinada \toki{jan ike} actua +sobre \toki{toki} com una sola cosa; \toki{pi} simplement es fa servir per +distingir la frase \toki{jan ike}. +% Lleig com està dit. +Si et deixes el \toki{pi}, tan el \toki{jan} com l'\toki{ike} esdevindrien +adverbis, i la frase voldria dir alguna cosa molt estranya com +\catala{humanament, vaig parlar endimoniat}. + +Un altre error típic és que la gent simplement queda molt contenta amb el +\toki{pi}, i el comencen a fer servir per tot. Per exemple, ja sabem que +\toki{jan lawa} vol dir \catala{líder}. Però després d'aprendre el \toki{pi}, hi +ha gent que diu coses com \toki{jan pi lawa}. O, per dir \catala{pagès} (que +s'hauria de dir \toki{jan ma}), diuen \toki{jan pi ma}. No sé perquè hi ha +aquest error; no ho entenc. Però, sigui com sigui, aquestes frases estan +malament, perquè el segon nom no té cap adjectiu que el modifiqui. Recordes la +petita fórmula? + +\begin{exemple} +(nom 1) pi (nom 2) (adjectiu que modifica nom 2 però NO nom 1) \\ +\end{exemple} + +La paraula immediatament després del \toki{pi} ha de tenir una altra paraula que +la descrigui. + +Un altre error que fa la gent és utilitzar \toki{pi} quan haurien de dir +\toki{tan}: + +\begin{exempledos} +Correcte: \toki{mi kama tan ma Mewika} & Vinc d'Amèrica\\ +Incorrecte: \toki{mi kama pi ma Mewika} & \\ +\end{exempledos} + + +\subsection*{Miscel·lània} + +Donat que aprendre \toki{pi} ja és prou difícil per si sol, ens ho prendrem abm +calma i només aprendrem una paraula a la lliçó d'avuí: \toki{kalama}. + +Bé, \toki{kalama} es fa servir per dir \catala{so} o \toki{soroll}: + +\begin{exempledos} +\toki{kalama ni li seme?} & Què ha estat aquest soroll?\\ +\end{exempledos} + +\toki{kalama} es fa servir combinada amb la paraula \toki{musi} per dir +\toki{música} o \toki{cançó}: + +\begin{exempledos} +\toki{kalama musi li pona tawa mi.} & M'agrada la música.\\ +\end{exempledos} + +Tal com \toki{jan} precedeix els noms de persona, \toki{kalama musi} precedeix +els noms de cançons específiques: + +\begin{exempledos} +\toki{kalama musi `La Balanguera' li pona tawa mi.} & M'agrada la cançó +`La Balanguera'.\\ +\end{exempledos} + +I podem fer servir la paraula \toki{pi} per parlar de música d'un cert grup o +artista: + +\begin{exempledos} +\toki{kalama musi pi jan Pau Riba li nasa.} & La música d'en Pau Riba és de +bojos.\\ +\end{exempledos} + +Finalment, \toki{kalama} es pot fer servir com a verb: + +\begin{exempledos} +\toki{mi kalama kepeken ilo.} & Faig soroll amb un instrument.\\ +\toki{o kalama ala!} & No facis soroll!\\ +\end{exempledos} + +\subsubsection*{Fent servir \toki{nasin} per demanar \catala{com}} + +En aquesta lliçó em parlat de la paraula \toki{nasin}, i per això fa falta +remarcar-ne una cosa. Fixa't en la frase: + +\begin{exempledos} +\toki{sina pali e ni kepeken nasin seme?} & Has fet això de quina manera? +Com ho has fet?\\ +\end{exempledos} + +Diria que és prou fàcil, així que no m'hi entretindré més. Però t'has adonat com +\toki{seme} es fa servir per demanar qualsevol cosa? A la última lliçó, vam +veure \toki{jan seme} (\catala{qui}) i \toki{tan seme} (\catala{perquè}), i ara +tenim \toki{kepeken nasin seme} per a \catala{com}. + +\section*{Pràctica} + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +El fill de l'Anna és divertit. \\ +% jan lili pi jan Ana li musi. +Sóc un Tokiponista. \\ +% mi jan pi toki pona. +És un bon músic. \\ +% ona li jan pona pi kalama musi. +El capità del vaixell menja. \\ +% jan lawa pi tomo tawa telo li moku. +Bup bup. \\ +% mu. +La música d'en Canimas és bona. \\ +% kalama musi pi jan Kanima li pona. +Qui del grup és important? \\ +% jan seme pi kulupu ni li suli? +Casa nostra està feta un fàstig. \\ +% tomo pi mi mute li pakala. +Com s'ho ha fet? \\ +% ona li pali e ni kepeken nasin seme? +\end{exemple} + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{kili pi jan Nuja li ike.} \\ +% La fruita de la Núria és dolenta. +\toki{len pi jan Susana li jaki.} \\ +% La roba de la Sussana és bruta. +\toki{mi sona ala e nimi pi ona mute.} \\ +% No sé el nom d'ells. +\toki{mi wile ala toki pi kalama musi.} \\ +% No vull parlar de música. +\toki{mi wile toki meli.} \\ +% Vull parlar de noies. +\toki{sina pakala e ilo kepeken nasin seme?} \\ +% Com has trencat l'eina? +\toki{jan Wasintan li jan lawa pona pi ma Mewika.} \\ +% Washington va ser un bon líder d'Amèrica. +\toki{wile pi jan ike li pakala e ijo.} \\ +% La voluntat de la mala gent espatlla les coses. +\end{exemple} + +\chapter{Conjuncions, temperatura} + + +\section*{Vocabulari} + +\begin{exempledos} +\toki{ante} & altre, diferent\\ +\toki{anu} & o\\ +\toki{en} & i\\ +\toki{kin} & encara, també, i tant\\ +\toki{lete} & fred; congelar\\ +\toki{lipu} & paper, fulla, pàgina, butlleta, etc.\\ +\toki{mani} & diners, moneda\\ +\toki{pilin} & sentir, pensar\\ +\toki{taso} & però, només\\ +\end{exempledos} + + +\section*{Lliçó} + +\subsection*{\toki{anu}, \toki{en}, i \toki{taso}} + +Tot i que aquestes tres són totes les conjuncions de Toki Pona, es fan servir de +manera diferent, i per això la millor manera d'explicar-les és d'una en una. +Així doncs, endavant. + +\subsubsection*{\toki{anu}} + +Aquesta paraula es fa servir per fer preguntes quan s'ha d'escollor entre dues +opcions diferents. Per exemple, arribes a casa i veus una persona que s'ha +menjat totes les a galetes. Saps que la persona que se les ha menjat és o l'Anna +o la Maria, però no saps segur qui ha estat. Ho has de demanar així: + +\begin{exemple} +jan Ana anu jan Mali li moku e suwi? \\ +\end{exemple} + +De manera mig literal, aquesta frase diu \catala{L'Anna o la Maria s'han menjat +les galestes?}. Si fem aquesta pregunta en el català del dia a dia, diríem +alguna cosa com \catala{S'ha menjat les galetes l'Anna, o la Maria?}. Ja veus +que no pots pas traduir directament del català a la Toki Pona, especialment si +es fa servir \toki{anu}. Pensa diferent. Aquí tens més exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{sina jo e kili anu telo nasa?} & Tens la fruita o el vi?\\ +\toki{sina toki tawa mi anu ona?} & Em parles a mi, o a ell?\\ +\toki{ona anu jan ante li ike?} & És ell el dolent, o l'altra persona és +dolenta?\\ +\toki{sina toki pi mama anu jan lili?} & Parles del pare o del fill?\\ +\end{exempledos} + +Saps com a vegades en català diem coses com: \catala{vindràs o què?} Bé, ho +podem fer igual en Toki Pona: + +\begin{exempledos} +\toki{sina kama anu seme?} & Vens o què?\\ +\toki{sina wile moku anu seme?} & Vols menjar o què?\\ +\toki{sina wile e mani anu seme?} & Vols els diners o què?\\ +\end{exempledos} + +Aquesta és una altra manera de fer les preguntes amb resposta de sí o no. És +qüestió de gustos fer servir aquesta manera, o l'apresa a la lliçó vuit. +% referència. + +\subsubsection*{{en}} + +Aquesta paraula simplement vol dir \toki{i}. Es fa servir per ajuntar dos noms +al subjecte d'una frase: + +\begin{exempledos} +\toki{mi en sina li jan pona.} & Tu i jo som amics.\\ +\toki{jan lili en jan suli li toki.} & El nen i l'adult parlen.\\ +\toki{kalama musi en meli li pona tawa mi.} & M'agrada la música i les +noies.\\ +\end{exempledos} + +Fixa't que \toki{en} no serveix per connectar dos complements directes. Per a +això, fés servir la tècnica de la múltiple \toki{e} que vas aprendre a la lliçó +quatre. +% Referència + +\begin{exempledos} +Correcte: \toki{mi wile e moku e telo.} & Vull menjar i aigua.\\ +Incorrecte: \toki{mi wile e moku en telo.} & \\ +\end{exempledos} + +També fixa't que \toki{en} no es fa servir per connectar dues frases senceres, +tot i que això es sol fer en català. Per fer això, fés servir la tècnica del +múltiple \toki{li} de la lliçó quatre +% Referència +o trenca la frase en dues: \catala{Menjo fruita, i parlo en toki pona} + +\begin{exemple} +\toki{mi moku e kili li toki kepeken toki pona.} \\ +o bé \toki{mi moku e kili. mi toki kepeken toki pona..} \\ +\end{exemple} + +\toki{en} també es pot fer servir amb \toki{pi} si dues persones tenen alhora +una cosa: + +\begin{exempledos} +\toki{tomo pi jan Mali en mije ona li suli.} & La casa de la Maria i el seu +xicot és gran. \\ +\toki{jan lili pi jan Ana en jan Luwi li suwi.} & El fill de l'Ana i en Lluís és +dolç.\\ +% Cutre. +\end{exempledos} + +\subsubsection{\toki{taso}} + +\toki{taso} té dos usos: com adjectiu, i com a conjunció. Parlem del seu ús com +a conjunció primer. + +Bé, és molt simple. Si no entens els pròxims exemples, és perquè has oblidat +altres conceptes; \toki{taso} és fàcil d'entendre veient-ne l'ús. + +\begin{exempledos} +\toki{mi wile moku. taso mi jo ala e moku.} & Vull menjar. Però no tinc +menjar. \\ +\toki{mi wile lukin e tomo mi. taso mi lon ma ante.} & Vull veure casa meva. +\\ +& Però estic en un altre país.\\ +\end{exempledos} + +La única cosa que has de recordar és començar una nova frase quan vulguis fer +servir \toki{taso}. No ho ajuntis tot amb una coma! Això es pot fer en català, +però no en Toki Pona. + +\begin{exempledos} +Correcte: \toki{mi pona. taso meli mi li pakala.} & Estic bé, però la meva +xicota està ferida.\\ +Incorrecte: \toki{mi pona, taso meli mi li pakala.} & \\ +Incorrecte: \toki{mi pona taso meli mi li pakala.} & \\ +\end{exempledos} + +Molt bé. Com he dit fa un minut o dos, \toki{taso} també es pot fer servir com a +adjectiu. Va després del nom, com tots els altres adjectius en Toki Pona. + +\begin{exempledos} +\toki{jan Lisa taso li kama.} & Només ha vingut la Lisa. \\ +\toki{mi sona e ni taso.} & Sé només això.\\ +\end{exempledos} + +I ja que pot usar-se com adjectiu, també es pot fer servir com a adverbi. + +\begin{exempledos} +\toki{mi musi taso.} & Només faig broma. \\ +\toki{mi pali taso.} & Només treballo. Tot el que faig és treballar.\\ +\toki{mi lukin taso e meli ni! ali li pona.} & Només mirava aquella noia! No +\\ +& passa res (tot està bé). \\ +\end{exempledos} + +\subsection*{kin} +\toki{kin} vol dir \catala{també}, \catala{encara}, o \catala{i tant}. Per +exemple: + +\begin{enumerate} +\item +\begin{exempledos} +\toki{mi tawa ma Elopa.} & Vaig anar a Europa. \\ +\toki{pona! mi kin tawa ma Elopa.} & Oh! També jo vaig anar a Europa!\\ +\end{exempledos} + +\item +\begin{exempledos} +\toki{mi mute o tawa.} & Anem. \\ +\toki{mi ken ala. mi kin moku.} & No puc. Encara estic menjant.\\ +\end{exempledos} + +% SEGUR? +\item +\begin{exempledos} +\toki{a! sina lukin ala lukin e ijo nasa ni?} & Oh! Veus aquesta cosa rara? \\ +\toki{mi kin lukin e ona.} & I tant que la veig.\\ +\end{exempledos} + +\end{enumerate} + + +\subsection*{Temperatura i \toki{pilin}} + +Ara tornem a una paraula que ja has après a la lliçó sis, +%referència +però que necessita més atenció. Alhora, aprendrem una cosa nova. + +Bé, si ho has oblidat, \toki{seli} vol dir \catala{calent} o \catala{calor}. +Podem fer servir aquesta paraula per parlar del temps. En aquesta lliçó, també +has après que \toki{lete} vol dir \toki{fred}. Podem fer servir aquestes +paraules per descriure la temperatura: + +\begin{exempledos} +\toki{seli li lon.} & \catala{Hi ha calor}. Fa calor.\\ +\toki{lete li lon.} & \catala{Hi ha fred}. Fa fred.\\ +\end{exempledos} + +També pots fer servir \toki{lili} i \toki{mute} per ser més específic. + +\begin{exempledos} +\toki{seli mute li lon.} & \catala{Hi ha molta calor}. Fa molta calor.\\ +\toki{lete lili li lon.} & \catala{Hi ha poca calor}. Fa poca calor.\\ +\toki{lete mute li lon.} & \catala{Hi ha molt de fred}. Fa molt de +fred.\\ +\toki{lete lili li lon.} & \catala{Hi ha poc fred}. Fa fresca.\\ +\end{exempledos} + +El que passa és que aquestes frases són només per parlar de la temperatura dels +voltants en general. Per exemple, si surts de casa, pots fer servir una +d'aquestes frases per descriure com és la temperatura. O si entres en una cova +on hi fa fred, també els pots fer servir. Però si et refereixes a que un objecte +és fred, sigui quina sigui la temperatura ambient, has de fer servir +\toki{pilin}. + +Imagina't que agafes una destral i t'adones que el mànec és fred. Això és el que +dius: + +\begin{exempledos} +\toki{ilo ni li lete pilin.} & Aquesta destral és freda-al-tacte.\\ +\end{exempledos} + +Aquesta estructura és com \toki{pona lukin}. \toki{pilin} actua com a adverbi +aquí. Una traducció estricta de la frase seria: \catala{Aquesta destral és +tactement freda.} Fixa't que \toki{pilin} es fa servir per descriure la +temperatura d'objectes específics, mentre que \toki{lon} es fa servir per +descriure la temperatura general de l'entorn. A més, igual que amb les frases de +\toki{lon}, les frases de \toki{pilin} poden fer servir \toki{mute} i +\toki{lili} per intensificar les descripcions: + +\begin{exempledos} +\toki{ni li lete pilin mute.} & Això és molt fred.\\ +\toki{ni li seli pilin lili.} & Això és una mica calent.\\ +\end{exempledos} + +\subsubsection*{Altres usos de \toki{pilin}} + +També es fa servir \toki{pilin} per descriure com et sents: + +\begin{exempledos} +\toki{mi pilin pona.} & Em trobo bé. Em sento feliç.\\ +\toki{mi pilin ike.} & Em trobo malament. Em sento trist.\\ +\toki{sina pilin seme?} & Com et trobes? Com et sents?\\ +\end{exempledos} + +També vol dir \catala{pensar}: + +\begin{exempledos} +\toki{mi pilin e ni: sina ike.} & Penso això: ets dolent. Crec que ets dolent.\\ +\end{exempledos} + +Quan demanes a algú \catala{en què penses?} en Toki Pona, ho fas així: + +\begin{exempledos} +\toki{sina pilin e seme?} & Què penses?\\ +\end{exempledos} + +Tot i això, la resposta a la pregunta, ha de ser com la apresa en una lliçó +anterior: +% referència. + +\begin{exempledos} +\toki{mi pilin ijo} & Penso en alguna cosa.\\ +\toki{mi pilin pi meli ni} & Penso en aquella dona.\\ +\end{exempledos} + + +\section*{Pràctica} + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +Vols venir o què? \\ +% sina wile kama anu seme? +Vols menjar o aigua? \\ +% sina wile e moku anu telo? +Encara vull anar a casa meva. \\ +% mi kin while tawa tomo mi. +Aquest paper és fred. \\ +% lipu ni li lete pilin. +M'agraden els diners d'altres països. \\ +% mani pi ma ante li pona tawa mi. +Me'n vull anar, però no puc. \\ +% mi wile tawa. taso mi ken ala. +Estic sol. \\ +% mi taso li lon. +% Consell: Només jo sóc present +\end{exemple} + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{mi olin kin e sina.} \\ +% Encara t'estimo. +\toki{mi pilin e ni: ona li jo ala e mani.} \\ +% Em sembla que no té diners. +\toki{mi wile lukin e ma ante.} \\ +% Vull veure altres països. +\toki{mi wile ala e ijo. mi lukin taso.} \\ +% No vull res. Només estic mirant. +\toki{sina wile toki tawa mije anu meli?.} \\ +% Vols parlar d'un home, o d'una dona? +% POR. Està bé? +\end{exemple} + + +\chapter{Colors} + + +\section*{Vocabulari} + +\begin{exempledos} +\toki{jelo} & groc\\ +\toki{kule} & color; pintar, acolorir\\ +\toki{laso} & blau\\ +\toki{loje} & vermell\\ +\toki{pimeja} & negre\\ +\toki{sitelen} & dibuix, imatge; dibuixar, escriure\\ +\toki{walo} & blanc\\ +\end{exempledos} + + +\section*{Lliçó} + +\subsection*{Combinacions de color} + +De ben segur algun cop a la vida has utilitzat llàpissos de colors. Quan tenies +pocs llàpissos, podies aconseguir els colors que faltaven barrejant-los. Per +exemple, barrejant blau i groc s'obtenies el color verd. Així, igual que un +pintor, es descriuen els colors en Toki Pona: combinant-ne uns quants de bàsics. + +Els colors actuen com a adjectius, així que van després del nom. Exemplificant, +combinarem blau i vermell per parlar d'un vestit lila: + +\begin{exempledos} +\toki{len} & vestit\\ +\toki{len laso} & vestit blau\\ +\toki{len laso loje} & vestit blau vermellós. Així doncs, un vestit lila!\\ +\end{exempledos} + +Utilitzant aquest mètode, es poden mesclar diferents colors per obtenir-ne molts +de nous. Aquí tens una llista dels més comuns: + +\begin{exempledos} +\toki{laso loje} & lila (blau vermellós)\\ +\toki{laso jelo} & verd (blau grogenc)\\ +\toki{loje jelo} & taronja (vermell grogenc)\\ +\toki{walo pimeja} & gris (blanc fosc)\\ +\end{exempledos} + +Pots ajuntar tants colors com vulguis, però no et passis. Al capdevall la Toki +Pona té a veure amb simplicitat. + +Recorda que els colors tot sols no segueixen cap patró lògic, així que els pots +barrejar amb l'ordre que vulguis: + +\begin{exempledos} +\toki{laso loje} & blau vermellós = lila\\ +\toki{loje laso} & vermell blavós = lila\\ +\toki{laso jelo} & blau grogenc = verd\\ +\toki{jelo laso} & groc blavós = verd\\ +\end{exempledos} + +\subsubsection*{Els colors amb \toki{pi}ç} + +Si has entès la combinació de colors, ja quasi saps tot el que cal per fer un ús +pràctic dels colors en Toki Pona. Però si en tens ganes, podem parlar del seu +aspecte més tècnic. Si et vols saltar aquest apartat, no passar res. El que +aprendràs aquí es fa servir molt poc sovint. Però si ho vols aprendre igualment, +continua llegint. + +Imagina't que en comptes de tenir una peça d'un sol color, tens una peça de més +de dos colors. Per exemple, la senyera. Està formada del color vermell i del +groc. Però no pots pas ajuntar els dos colors com hem fet fins ara, perquè +parlariem d'una bandera (\toki{len lipu ma}) taronja (\toki{jelo loje}). El +que hem de fer és utilitzar \toki{en} per separar esl dos colors, i llavors +utilitzar \toki{pi} mostrant que tot i que hi han dos colors, cada un d'ells +parla de la bandera: + +\begin{exempledos} +\toki{len lipu ma pi jelo en loje} & Bandera groga i vermella\\ +\end{exempledos} + +Ho has entès? Ara veiem què hauria passat si no haguéssis utilitzat \toki{pi} +aquí: + +\begin{exempledos} +\toki{len lipu ma jelo en loje li pona.} & Una bandera groga i el vermell +són bons.\\ +\end{exempledos} + +Sense \toki{pi}, \toki{loje} queda sol, no està modificant res. Per tant, la +frase és incorrecte. Has d'utilitzar \toki{pi} per mostrar que tant \toki{loje} +com \toki{jelo} modifiquen \toki{len lipu ma}. + +\subsection*{\toki{kule}} + +Aquesta és molt fàcil d'entendre. \toki{kule} té dos grans usos, i els explicaré +d'un en un. + +\subsubsection*{Ús de \toki{kule} per demanar el color} + +Això no necessita pas gaire explicació, si has entès \toki{seme}. + +\begin{exempledos} +\toki{ni li kule seme?} & Quin color és aquest? De quin color és això?\\ +\end{exempledos} + +\subsubsection*{\toki{kule} com a verb} + +\toki{kule} com a verb vol dir \catala{acolorir} o \catala{pintar}. Per exemple: + +\begin{exempledos} +\toki{mi kule e lipu.} & Pinto el paper.\\ +\end{exempledos} + +\subsection*{Miscel·lània} + +La paraula per la secció miscel·lània d'avui és \toki{sitelen}. Com a nom vol +dir \catala{dibuix} o \catala{imatge}. Com a verb, vol dir \catala{dibuixar} o +\catala{escriure}. + +\toki{sitelen} és més útil pels noms compostos que pots fer amb ell. +\toki{sitelen tawa} (\catala{dibuix que es mou}) vol dir o bé una película o bé +una sèrie de televisió. Aquí tens un parell d'exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{sitelen tawa Els Joves li pona tawa mi.} & M'agrada la sèrie Els Joves.\\ +\toki{sitelen tawa Els Sense Nom li pona kin .} & La pel·lícula Els Sense Nom +també és bona.\\ +\end{exempledos} + +\toki{sitelen} també es pot fer servir amb \toki{ma} per voler dir mapa: + +\begin{exemple} +\toki{o pana e sitelen ma tawa mi.} \\ +\end{exemple} + +\toki{sitelen ma}, per suposat, vol dir \catala{dibuix del terreny}. + +\section*{Pràctica} + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +No veig la bossa blava. \\ +% mi lukin ala e poki laso. +Una persona petita i verda va venir del cel. \\ +% jan laso jelo lili li kama tan sewi. +M'agrada el color lila. \\ +% kule loje laso li pona tawa mi. +El cel és blau. \\ +% sewi li laso. +Mira aquell insecte vermell! \\ +% o lukin e pipi loje ni! +Vull el mapa. \\ +% mi wile e sitelen ma. +Mires Els Aurons? \\ +% sina lukin ala lukin e sitelen tawa Els Aurons? +Quin color t'agrada? \\ +% kule seme li pona tawa sina? +\end{exemple} + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{suno li jelo.} \\ +% El sol és groc. +\toki{telo suli li laso.} \\ +% El mar (gran aigua) és blau. +\toki{mi wile moku e kili loje.} \\ +% Vull menjar una fruita vermella. +\toki{ona li kule e tomo tawa.} \\ +% Ell pinta el cotxe. +\end{exemple} + +I ara prova de llegir aquest poema de Toki Pona. Fa servir expressions +poètiques, però si has estudiat, podràs gaudir i apreciar aquest poema perquè ja +hem explicat tots els conceptes i el vocabulari que s'hi fa servir. Aquí el +tens: + +{\center +\toki{ma mi li pimeja.} \\ +\toki{kalama ala li lon.} \\ +\toki{mi lape. mi sona.} \\ +} + +% El meu món és fosc. +% No hi ha sorolls. +% Dormo. Ho sé. +\vspace{6pt} + + +\chapter{Éssers vius} + + +\section*{Vocabulari} + +\begin{exempledos} +\toki{akesi} & groc\\ +\toki{kala} & color; pintar, acolorir\\ +\toki{kasi} & blau\\ +\toki{moli} & mort; morir, matar\\ +\toki{soweli} & mamífer\\ +\toki{waso} & ocell, au\\ +\end{exempledos} + +No oblidis que \toki{pipi} és qualsevol tipus d'insecte. + + +\section*{Lliçó} + +\subsection*{Ambigüitat dels noms dels éssers vius} + +Estic segur que a les alçades d'aquesta lliçó, ja hauràs vist que el vocabulari +de Toki Pona és força inespecífic. Bé, el mateix passa amb els noms de plantes +i animals. Farem una ullada ràpida sobre els diferents grups, i pel camí +comentarem detalls específics de cada un. + +\subsubsection*{\toki{akesi}} + +\toki{akesi} inclou tots els rèptils i amfibis. Les serps, les granotes, i les +tortuges són, per exemple, animals que s'anomenen \toki{akesi}. + +Molts monstres també cauen dins la categoria d'\toki{akesi}. La gent normalment +s'imagina els monstres lletjos i llefiscosos, amb una pel fastigosa, i hi ha +molts \toki{akesi} que són així. Els dinosaures també serien \toki{akesi}. + +Es veu, doncs, que no es pot ser massa específic quan tractem amb noms d'aquests +animals. Però aquesta és realment part de la bellesa única de la Toki Pona. +Quantes altres llengües coneixes en què una sola paraula vol dir: sargantana, +drac, cocodril, serp, iguana, dinosaure, tortuga, i molts animals més? + +Hem de remarcar, però, que encara pots fer servir adjectius i frases amb +\toki{pi} per precisar significat. Per exemple, una bona manera de parlar de +serps verinoses és: \toki{akesi pi telo moli} (\catala{reptil/amfibi de líquid +mortal}). Aquest terme es podria aplicar tant a serps verinoses com a granotes +amb verí que poden matar una persona només saltant-li a sobre. + +\subsubsection*{\toki{kala}} + +\toki{kala} es fa servir per parlar de peixos i altres animals que viuen a +l'aigua. Una sardina, un tauró, o fins i tot un cranc són anomenats amb +\toki{kala}. + +\toki{kala} també es pot fer servir com a adjectiu. És útil (especialment) quan +es vol parlar d'un ``mermaid'': \toki{jan kala} = ``mermaid''. + +\subsubsection*{\toki{kasi}} + +\toki{kasi} es fa servir per parlar de totes les plantes o coses que siguin com +plantes. \toki{kasi} va des de l'arbre més gran fins al bolet més petit. També +es fa servir per voler dir \toki{fulla}. Un matoll, un lliri, un xampinyó, o un +noguer són exemples de \toki{kasi}. + +Generalment, quan es parla de flors, es pot dir \toki{kasi kule}, ja que les +flors tenen color. I això ajuda a distingir una flor d'una planta típica. + +Quan es parla d'arbres, és millor dir \toki{kasi suli}. Per plantetes, podem fer +servir \toki{kasi lili}. Per voler dir fulla o herba, es pot utilitzar +\toki{lipu kasi}. + +Hi ha una planta particular (ehem) que és il·legal en la majoria de nacions, +però que ha inspirat molt a la Toki Pona, i que es fa servir tant per plaer com +per medicació per algunes persones. Si es fa servir per plaer, se li diu +\toki{kasi nasa}. Si es fa servir per medicació, es diu \toki{kasi sona}. + +També pots dir \toki{ma kasi} per voler dir \catala{bosc} o \catala{jungla}. + +\subsubsection*{\toki{pipi}} + +\toki{pipi} es fa servir per tot tipus d'insectes, incloent aranyes, formigues, +escarabats i papallones. Un grill, una llagosta, o una marieta són exemples de +\toki{pipi}. + +\subsubsection*{\toki{soweli}} + +\toki{soweli} es fa servir bàsicament per tot tipus de mamífers. Un lleó, una +llebre, o fins i tot un koala són \toki{soweli}. + +Si menges carn que ve d'un \toki{soweli} (com vedella o porc), encara s'anomena +\toki{soweli}. No hi ha una paraula diferent per carn; tot és el mateix: + +\begin{exempledos} +\toki{soweli ni li pona moku.} & La vaca és bona per menjar.\\ +\end{exempledos} + +Fem servir \toki{pona moku} quan volem dir \catala{amb bon gust} o +\catala{deliciós}. + +\subsubsection*{\toki{waso}} + +\toki{waso} inclou tots els ocells i animals voladors. Un ànec, un corb o un +pardal són \toki{waso}. + +Com \toki{soweli}, si menges carn que ve d'un ocell, encara s'ha d'anomenar +\toki{waso}. Per exemple: + +\begin{exempledos} +\toki{mi wile moku e waso.} & Vull menjar pollastre.\\ +\end{exempledos} + +\subsection*{\toki{moli}} + +Aquesta paraula no és gens complicada, però m'agradaria mostrar alguns exemples +per assegurar-me que l'entens. Es pot fer servir per dir que alguna cosa és +morta: + +\begin{exempledos} +\toki{pipi li moli.} & L'insecte és mort.\\ +\end{exempledos} + +Si vols dir que alguna cosa s'està morint, però encara no ha mort, fes servir +\toki{kama moli}. \toki{kama} dóna a \toki{moli} un efecte de progressió, com +hem vist a les frases \toki{kama jo} (\catala{obtenir}) i \toki{kama sona} +(\catala{aprendre}). + +\begin{exempledos} +\toki{soweli li kama moli.} & El cavall s'està morint.\\ +\end{exempledos} + +I si vols fer servir \toki{moli} per parlar de matar a un altre: + +\begin{exempledos} +\toki{jan li moli e waso.} & La persona ha matat l'ocell.\\ +\end{exempledos} + +\section*{Pràctica} + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +Vull un gatet. \\ +% mi wile e soweli lili. +Ah! El dinosaure se'm vol menjar! \\ +% a! akesi li wile moku e mi! +El mosquit m'ha mossegat. \\ +% pipi li moku e mi. +Les vaques diuen muu. \\ +% soweli li toki e mu. +Els ocells volen en l'aire. \\ +% waso li tawa lon kon. +Vinga, mengem peix. \\ +% mi mute o moku e kala. +Les flors són maques. \\ +% kasi kule li pona lukin. +M'agraden les plantes. \\ +% kasi li pona tawa mi. +\end{exemple} + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{mama ona li kepeken e kasi nasa.} \\ +% La seva mare feia servir marihuana. +\toki{akesi li pana e telo moli.} \\ +% La serp va escupir verí. +\toki{pipi li moku e kasi.} \\ +% Els insectes mengen plantes. +\toki{soweli mi li kama moli.} \\ +% El meu gos s'està morint. +\toki{jan Pawe o, mi wile ala moli.} \\ +% Forrest, no vull morir. +\toki{mi lon ma kasi.} \\ +% Estic al bosc. +\end{exemple} + + +\chapter{El cos} + + +\section*{Vocabulari} + +\begin{exempledos} +\toki{ko} & substància semisòlida (cola, pols, etc.)\\ +\toki{kute} & sentir (d'oïda), escoltar\\ +\toki{linja} & línia, cabell, pèl\\ +\toki{luka} & braç, mà\\ +\toki{lupa} & forat, orifici, porta, finestra\\ +\toki{nena} & muntanya, protuberància, bony\\ +\toki{noka} & cama, peu\\ +\toki{oko} & ull\\ +\toki{palisa} & pal, bastó, cosa punxaguda\\ +\toki{selo} & pell, superfície externa\\ +\toki{sijelo} & cos\\ +\toki{sike} & cercle, pilota, rodona\\ +\toki{sinpin} & paret, tors\\ +\toki{uta} & boca\\ +\end{exempledos} + +\section*{Parts del cos} + +Totes les paraules del vocabulari es fan servir per donar nom a les parts del +cos. Algunes d'aquestes paraules, però, tenen altres usos. A continuació hi ha +una taula on hi ha la traducció de diferents parts del cos: + + +\noindent +\vspace{4pt} +\begin{tabular}{lp{0.8\textwidth}} +\catala{ull} & \toki{oko} vol dir ull en Toki Pona. Al contrari que altres +paraules, aquesta no té altres usos.\\ +\catala{nas} & Per dir \catala{nas} en Toki Pona, normalment es fa servir +\catala{nena}. Però la paraula \toki{nena} vol dir qualsevol tipus de +protuberància; pot voler dir un turó, per exemple. També es fa servir per altres +parts del cos. Si vols especificar, pots dir \toki{nena kon} (ja que el teu nas +és qui detecta olors en l'aire, al capdavall). \\ +\catala{boca} & Per dir boca, es fa servir \toki{uta}. Aquesta paraula també +es pot utilitzar per dir \catala{dent}: \toki{ijo uta walo}, que literalment vol +dir \catala{coses blanques de la boca}. \\ +\catala{cabell} & En general la paraula per \catala{pèl} és \toki{linja}. Si +vols especificar el cabell del cap, digues \toki{linja lawa} (\catala{cabell del +cap}). \toki{linja} també pot voler dir qualsevol cosa en forma de línia, no +només pèls. \\ +\catala{cap} & A més del sentit de \catala{líder} que has après a lliçons +anteriors, \toki{lawa} també vol dir \catala{cap}. \\ +\catala{coll} & El que més s'aproxima a \catala{coll} en Tokipona és +\toki{anpa lawa}, que vol dir \catala{capdavall del cap}. \\ +\catala{braç} & \toki{luka} vol dir tant \catala{mà} com \catala{braç}. No hi +ha cap manera concreta d'especificar a quin dels dos et refereixes. És una altra +de les peculiaritats de la Toki Pona. Pots fer servir aquesta paraula per voler +dir \catala{guants}: \toki{len luka} (\catala{vestit de la mà}) \\ +\catala{costat} & Ja has après aquesta paraula en lliçons anteriors, però també +té a veure amb el tema d'aquesta lliçó. La paraula es \toki{poka}, i ja n'has +estudiat els altres usos. \\ +\catala{cama} & Semblant a \toki{luka}, \toki{noka} vol dir tant cama com peu. +Les pots combinar amb \toki{len} també. \toki{len toka} normalment vol dir +sabata, però també podria voler dir \catala{pantalons}, o qualsevol altra tipus +de vestit per les cames o els peus. \\ +\catala{tors} & La paraula per tors i abdòmen és \toki{sinpin}. Inicialment va +ser pensada per voler dir \catala{frontal} o \catala{paret}, però el tors i +l'abdòmen al capdavall són la part davantera del cos, i destaquen per ser una +gran superfície, com una paret. Ocasionalment \toki{sinpin} també pot +utilitzar-se per referir-se a la \catala{cara}. + +Dues altres parts particulars del cos que pots trobar en el \toki{sinpin} d'una +dona són els \toki{nena sike}, que vol dir \catala{protuberàncies rodones}. Pots +afegir \toki{meli} al final de l'expressió si creus que hi pot haver alguna +confusió. \\ +\catala{penis/vagina} & Aquesta part del cos varia depenent de si la persona +és mascle o femella. Per dir \catala{penis}, fem servir \toki{palisa}. De fet, +\toki{palisa} es fa servir per qualsevol objecte que sigui llarg i punxagut, com +una branca d'un arbre. Els testicles de l'home es poden anomenar \toki{sike}. +Depenent de la situació i el contexte, pots necessitar afegir \toki{mije} al +final de cadascuna d'aquestes paraules per assegurar que no hi ha confusió. + +Si parles de les parts d'una dona, simplement utilitza \toki{lupa}. \toki{lupa} +pot denotar qualsevol forat o obertura, com una porta o una finestra. De nou, +depenent del contexte, pots voler afegir \toki{meli} després de \toki{lupa} per +claredat. \\ +\catala{orella} & Per dir \catala{orella} en Toki Pona, diem \toki{nena kute}, +que vol dir \catala{protuberància de sentir}. Després de tot, una orella és una +protuberància del cap, i es fa servir per sentir o escoltar coses. + +\toki{kute} pot usar-se com a verb: + +\begin{exempledos} +\toki{mi kute e toki sina.} & Et sento parlar. Sento el que dius. \\ +\toki{mi kute e kalama musi.} & Escolto música. \\ +\end{exempledos}\\ +\catala{esquena} & Per referir-nos a l'esquena, utiltzem \toki{monsi}.\\ +\catala{pell} & Per la pell, \toki{selo}. També pot voler dir l'escorça d'un +arbre, o qualsevol altre tipus de coberta. \\ +\end{tabular} +\vspace{4pt} + +\section*{Fluïds i deixalles corporals} + +\noindent +\vspace{4pt} +\begin{tabular}{lp{0.8\textwidth}} +\toki{telo walo mije} & Aquest és el fluïd que allibera un home a +l'\toki{unpa}. Si tens un bon contexte, i és obvi de què parles, pots treure els +adjectius \toki{walo} i/o \toki{mije}, i dir només \toki{telo}.\\ +\toki{telo jelo} & Això vol dir orina. De fet vol dir \catala{fluïd +groc}. Aquí hi ha una frase típica utilitzant \toki{telo jelo}: + +\begin{exempledos} +\toki{mi pana e telo jelo.} & Acabo de pixar. \\ +\end{exempledos}\\ +\toki{ko jaki} & Això es refereix a la femta. +% Ole paraula! + +\begin{exempledos} +\toki{mi pana e ko jaki.} & Vaig a cagar. \\ +\end{exempledos}\\ +\toki{telo sijelo loje} & Això vol dir \catala{fluïd vermell del cos}, i es fa +servir per a la \catala{sang}.\\ +\end{tabular} +\vspace{4pt} + +\section*{Pràctica} + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +Fes-me un petó. \\ +% o pilin e uta mi kepeken uta sina. +\end{exemple} +{\small Això és una mica idiomàtic. Pensa en: Toca la meva boca utilitzant la +teva boca} + +\begin{exemple} +He de pixar. \\ +% mi wile pana e telo jelo. +Tinc el cabell moll. \\ +% linja mi li telo. +Tinc alguna cosa a l'ull. \\ +% ijo li lon oko mi. +No sento el que dius. \\ +% mi ken ala kute e toki sina. +He d'anar a cagar. \\ +% mi wile pana e ko jaki. +Aquell forat és gran. \\ +% lupa ni li suli. +\end{exemple} + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{a! telo sijelo loje li kama tan nena kute mi!} \\ +% Ah! Em surt sang de l'orella!. +%\toki{selo mi li wile e ni: mi pilin e ona.} \\ +% . +\toki{o pilin e nena.} \\ +% Toca el botó. +\toki{o moli e pipi kepeken palisa.} \\ +% Mata l'insecte amb el bastó. +\toki{luka mi li jaki. mi wile telo e ona.} \\ +% Tinc les mans brutes. Me les vull rentar. +\toki{o pana e sike tawa mi.} \\ +% Dóna'm la pilota. +\toki{mi pilin e seli sijelo sina.} \\ +% Sento la calor del teu cos. +\end{exemple} + + +\chapter{Números} + + +\section*{Vocabulari} + +\begin{exempledos} +\toki{luka} & cinc\\ +\toki{nanpa} & número\\ +\toki{tu} & dos; dividir\\ +\toki{wan} & u, un; unir\\ +\toki{weka} & lluny; treure, eliminar\\ +\end{exempledos} + +\section*{Lliçó} + +\subsection*{Ús infreqüent dels números} + +Bé, abans de començar aquest a lliçó, vull advertir d'una cosa: el mètode que +aprendràs per fer números grans s'ha d'evitar tant com sigui possible. Tot i que +és possible dir números com 23 en Toki Pona, per res hauries d'especificar +aquests números particulars a menys que sigui crucial. + +Si intentes utilitzar aquest mètode tota l'estona per cada número del que vols +parlar, un \toki{akesi} gran i dolent vindrà i et tallarà el dit petit. + +\subsection*{Cardinals} + +Bé, ja t'hauràs adonat que només hi ha tres números en Toki Pona: \toki{wan} 1, +\toki{tu} 2 i \toki{luka}¡ 5. + +Quan fa falta fer números més grans, els combinem. Bàsicament, els dius un +darrera l'altre i vas sumant fins al número que vols. Per exemple: + +\begin{exemple} +\toki{tu wan} = 2 + 1 = 3\\ +\end{exemple} + +Curiós, eh? Aquí tens més exemples: + +\begin{exemple} +\toki{tu tu} = 2 + 2 = 4\\ +\toki{luka wan} = 5 + 1 = 6\\ +\toki{luka luka} = 5 + 5 = 10\\ +\toki{luka luka tu} = 5 + 5 + 2 = 12\\ +\end{exemple} + +Els números s'afegeixen als noms com si fossin adjectius: + +\begin{exemple} +\toki{jan luka tu} = 7 persones\\ +\toki{jan lili tu wan} = 3 nens\\ +\end{exemple} + +Tal com veus, pot ser molt confús palrar de números més grans que 14 o així. Per +exemple, 25 seria \toki{luka luka luka luka luka}. O fins i tot encara pitjor... +Imagina't traduïr la cançó ''100 ampolles de cervesa sobre la paret''. La Toki +Pona simplement no està pensada per parlar de números grans. És una llengua +simple. Si no pots suportar no poder parlar del número 523 en un idioma, llavors +la Toki Pona no és per a tu. Potser t'agradaria més el llatí. En tot cas, la raó +per la que ho menciono és que una vegada vaig veure en un fòrum de Toki Pona una +persona que feia servir una versió horrible, vomitiva, de la Toki Pona per poder +escriure números grans ràpidament. Bàsicament feia servir \toki{pi} com a signe +per multiplicar els números. Per exemple, ell escrivia 25 així: + +\begin{exemple} +\toki{luka pi luka}\\ +\end{exemple} + +Recorda que això NO és correcte. Francament, aquest mètode és completament +oposat a la raó per la qual es va crear la Toki Pona en un primer moment. + +\subsection*{Utilitzar \toki{mute}. Mantenir els números.} + +Bé, per tant és una mala idea utilitzar els números quan no els necessites en +absolut. En canvi, utilitzem \toki{mute} per qualsevol número més gran que dos: + +\begin{exempledos} +\toki{jan mute li kama.} & Va venir molta gent.\\ +\end{exempledos} + +Sí, de fet és força poc precís. \toki{mute} en la frase anterior podria voler +dir 3 o podria voler dir 3.000. Per sort, \toki{mute} només és un adjectiu, i +per tant li podem enganxar més adjectius al seu darrera. Això és el que hauries +de dir si hi havia molta i molta gent: + +\begin{exempledos} +\toki{jan mute mute mute li kama!} & Ve molta, molta i molta gent!\\ +\end{exempledos} + +Segurament, aquesta frase vol dir que venen més de mil persones. Ara +imagina't que tens més de dues persones, però no gaires més. Posem-hi que quatre +o cinc. Diries això: + +\begin{exempledos} +\toki{jan mute lili li kama.} & Ve una mica de gent.\\ +\end{exempledos} + +De nou, aquestes descripcions són relatives, i serien diferents segons de què +parlessis. Simplement fes servir el sentit comú, i recorda que la Toki Pona no +té a veure amb ser exacte. + +\subsection*{Ordinals} + +Si has entès com funcionen els cardinals, els números ordinals només necessiten +un petit pas més. Així traduiries la \catala{quarta persona}: + +\begin{exempledos} +\toki{jan pi nanpa tu tu} & persona del número quatre; quarta persona\\ +\end{exempledos} + +Com he dit abans, si has entès els números cardinals, és fàcil perquè només has +d'afegir \toki{pi nanpa} entre el nom i el número. Aquí tens més exemples, si +creus que et fan falta: + +\begin{exempledos} +\toki{ni li jan lili ona pi nanpa tu.} & Aquest és el seu segon fill.\\ +\toki{meli mi pi nanpa wan li nasa.} & La meva primera xicota estava sonada.\\ +\end{exempledos} + +\subsection*{Altres usos de \toki{wan} i \toki{tu}} + +\toki{wan} es pot fer servir de verb. Vol dir \catala{unir}. + +\begin{exempledos} +\toki{mi en meli mi li wan.} & Jo i la meva xicota ens hem unit. \\ +& Jo i la meva xicota ens hem casat.\\ +\end{exempledos} + +\toki{tu} com a verb vol dir \catala{dividir} o \catala{partir}. + +\begin{exempledos} +\toki{o tu e palisa ni.} & Parteix aquest bastó. Trenca'l en dos trossos.\\ +\end{exempledos} + +\subsection*{Miscel·lània} + +La paraula d'avui és \toki{weka}. Com a verb, vol dir \catala{eliminar}, +\catala{desfer-se de}, etc. + +\begin{exempledos} +\toki{o weka e len sina.} & Treu-te la roba.\\ +\toki{o weka e jan lili tan ni. ona li} & Aparta el nen d'aquí. No\\ +\indent \toki{wile ala kute e ni.} & hauria de sentir això.\\ +\end{exempledos} + +\toki{weka} també es fa servir molt sovint com a adjectiu i com a adverbi. + +\begin{exempledos} +\toki{mi weka.} & Era lluny.\\ +\toki{mi wile tawa weka.} & Vull anar-me'n lluny. Vull marxar.\\ +\end{exempledos} + +També es pot fer servir com a equivalent de \catala{llunyà} o \catala{distant}. + +\begin{exempledos} +\toki{tomo mi li weka tan ni.} & Casa meva és lluny d'aquí.\\ +\toki{ma Elopa li weka tan ma Mewika.} & Europa és lluny d'amèrica.\\ +\end{exempledos} + +I afegeix \toki{ala} per voler dir que alguna cosa està a prop: + +\begin{exempledos} +\toki{ma Kanse li weka ala tan ma Italija.} & França no és lluny d'Itàlia.\\ +\end{exempledos} + +\section*{Pràctica} + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +Vaig veure tres ocells. \\ +% mi lukin e waso tu wan. +Ve molta gent. \\ +% jan mute li kama. +La primera persona és aquí. \\ +% jan pi nanpa wan li lon. +Tinc dos cotxes. \\ +% mi jo e tomo tawa tu. +Venen algunes (no gaires) persones. \\ +% jan mute lili li kama. +Uniu-vos! \\ +% o wan! +\end{exemple} + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{mi weka e ijo tu ni.} \\ +% Em vaig desfer d'aquestes dues coses. +\toki{o tu.} \\ +% Partiu-vos. Separeu-vos. +\toki{mi lukin e soweli luka.} \\ +% Veig cinc mamífers. +\toki{mi weka.} \\ +% Era lluny. +\end{exemple} + + +\chapter{\toki{la}} + +\section*{Vocabulari} + +\begin{exempledos} +\toki{la} & Separa l'adverbi de contexte de la frase\\ +\toki{mun} & lluna; llunar\\ +\toki{open} & obrir, començar, engegar\\ +\toki{pini} & final; acabar, aturar, apagar\\ +\toki{tenpo} & temps\\ +\end{exempledos} + +Assegura't també de recordar què volen dir tant \toki{kama} com \toki{ni}, +perquè les farem servir molt amb les frases de \toki{la}. + +\section*{Lliçó} + +\subsection*{\toki{la}} + +Per a la majoria de gent, aprendre com fer servir aquesta paraula és el concepte +més difícil de tot l'idioma. Per sort, aquest és l'últim concepte que aprendràs +en aquest curs! + +\toki{la} es pot dividir en tres usos diferents. Per tant, els cobriré d'un en +un. Comencem. + +\subsection*{\toki{la} precedit per una sola paraula} + +Primer mirem-nos una frase normal, i després mirem a la mateixa frase amb un +frase de \toki{la} engangxada: + +\begin{exempledos} +\toki{ilo li pakala.} & L'eina està espatllada.\\ +\toki{ken la ilo li pakala.} & L'eina potser està espatllada. \\ +\end{exempledos} + +Ja veus que les frases de \toki{la} van al començament. La frase que afecta va +primer, llavors \toki{la}, i finalment la frase principal (afectada). + +M'agradaria explicar de manera lògica perquè \toki{ken}, quan va abans del +\toki{la} vol dir \catala{potser}. Però no hi ha cap bona explicació. Si no ho +entens, aquesta és una de les coses que hauràs d'acceptar i utilitzar-la tal +qual. De tota manera aquí tens més exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{ken la jan Lisa li jo e ona.} & Potser ho té la Lisa.\\ +\toki{ken la ona li lape.} & Potser està dormint. \\ +\toki{ken la mi ken tawa ma Mewika.} & Potser puc anar a Amèrica. \\ +\end{exempledos} + + +\subsection*{El temps i \toki{la}} + +Abans de que aprenem com fer servir \toki{tenpo} amb \toki{la}, hem d'aprendre +\toki{tenpo} tot sol. \toki{tenpo} és molt simple, de fet. Actua simplement com +qualsevol altre nom. Aquí tens una llista pràctica de moltes de les frases +típiques que es poden fer amb \toki{tenpo}. + +\begin{exempledos} +\toki{tenpo suno} & dia de sol - dia\\ +\toki{tenpo pimeja} & temps fosk - nit \\ +\toki{tenpo ni} & aquest temps - ara (present)\\ +\toki{tenpo suno ni} & aquest temps de sol - avui\\ +\toki{tenpo pimeja ni} & aquest temps fosc - aquesta nit\\ +\toki{tenpo kama} & temps que ve - (futur)\\ +\toki{tenpo kama lili} & temps que ve poc - aviat\\ +\toki{tenpo pini} & tenps que ha passat - (passat)\\ +\toki{tenpo suno pini} & temps de sol passat - ahir\\ +\toki{tenpo pimeja pini} & temps fosc passat - aquesta nit passada\\ +\toki{tenpo suno kama} & temps de sol que ve - demà\\ +\toki{tenpo mute} & molt de temps - sovint\\ +\end{exempledos} + +Ara, pots posar aquestes frasetes abans del \toki{la} per dir quan una cosa ha +passat: + +\begin{exempledos} +\toki{tenpo pini la mi weka.} & Abans, jo era lluny.\\ +\toki{tenpo ni la mi lon.} & Ara, hi sóc.\\ +\toki{tenpo kama la mi lape.} & En el futur, dormiré.\\ +\toki{tenpo pimeja pini la mi kama nasa.} & Aquesta nit passada, em vaig +emborratxar.\\ +\end{exempledos} + +També fem servir \toki{tenpo la} per parlar de l'edat. Només per avisar-te, +parlem de l'edat fent servir una expressió una mica idiomàtica. Aquí tens com +demanar \catala{quants anys tens?}: + +\begin{exempledos} +\toki{tenpo pi mute seme la sina sike e suno?} & Quantes vegades de quina \\ +& quantitat (\toki{la}) has donat voltes al sol?\\ +\end{exempledos} + +Sí, sé que sembla una tonteria. Però això és essencialment el que has estat fent +cada vegada que celebres un aniversari. Els aniversaris venen un cop cada any, i +cada cop que tens un aniversari, has fet una volta més al sol. I d'aquí ve la +frase. Per respondre-la i dir a algú quants anys tens, simplement canvia +\toki{pi mute seme} amb la teva edat: + +\begin{exempledos} +\toki{tenpu tutu la mi sike e suno.} & Quatre vegades he donat la volta al +sol. \\ +\end{exempledos} + + +\subsection*{Expressant \catala{si}/\catala{quan} amb \toki{la}} + +Fixa't en aquest exemple: + +\begin{exempledos} +\toki{mama mi li moli la mi pilin ike.} & Els meus pares moren, em sento malament. \\ +\end{exempledos} + +En català normal, ho traduiríem com \catala{si els meus pares moren, estaré +trist}. Totes les frases \toki{la} tenen el mateix ordre que l'exemple. Si vols +fórmules i patrons, aquí tens una bona manera de representar-ho: + +\begin{exempledos} +\toki{1 la 2.} & Si/quan 1 passa, 2 també passa. \\ +\end{exempledos} + +Si no ets gaire bo en patrons, t'ho explicaré una mica més. Quan dius en català +una cosa com \catala{Si aprenc, sóc espavilat}, pots canviar-ho a Toki Pona +així: + +\begin{exemple} +Jo aprenc (\toki{la}) sóc espavilat.\\ +\end{exemple} + +La paraula \catala{si} (o \catala{quan}, depenent de la frase; tots dos volen +dir bàsicament el mateix) es perd. La part de la frase que venia amb el +\catala{si} (que en l'exemple és la part \catala{Jo aprenc}) va abans del +\toki{la}. La resta de la frase (la part \catala{sóc espavilat}) vé després del +\toki{la}. Aquí tens més exemples: + +\begin{exempledos} +\toki{mi lape la ali li pona.} & Quan dormo, tot va bé. \\ +\toki{sina moku e telo nasa la sina nasa.} & Si beus cervesa, estaràs +borratxo. \\ +\toki{sina moli la sina ken ala toki.} & Si ets mort, no pots parlar. \\ +\toki{mi pali mute la mi pilin ike.} & Quan treballo molt, em trobo malament. \\ +\end{exempledos} + +\subsection*{Miscel·lània} + +Com a última cosa que has d'aprendre en aquest curs, t'ensenyaré com fer el +comparatiu i el superlatiu. Si et preguntes què és el comparatiu i el +superlatiu, és bàsicament el que fas servir quan en català dius \catala{és més +que}, \catala{és el més}. Aquí tens dos exemples en català, amb comparatiu o +superlatiu en negreta: + +\begin{exemple} +És \textbf{el més ràpid} del món .\\ +En Joan és \textbf{més simpàtic} que l'Albert.\\ +\end{exemple} + +Ara, per fer servir aquest concepte en Toki Pona, has de separar la teva idea en +dues frases separades. Així diries \catala{La Maria és millor que l'Alba.}: + +\begin{exempledos} +\toki{jan Malija li pona mute. jan Ala li pona lili.} & La Maria és molt bona. +L'Alba \\ +& no és gaire bona.\\ +\end{exempledos} + +S'entén? Dius que una cosa és molt, mentre dius que l'altra és poc del mateix. +Aquí tens més exemples: +\begin{exempledos} +\toki{mi suli mute. sina suli lili.} & Jo sóc més gran que tu.\\ +\toki{mi moku mute. sina moku lili.} & Jo menjo més que tu.\\ +\end{exempledos} + + +\section*{Pràctica} + +Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: + +\begin{exemple} +Potser la Maria vindrà. \\ +% ken la jan Malija li kama. +Aquesta nit passada he mirat Els Joves. \\ +% tenpo pimeja pini la mi lukin e sitelen tawa Els Joves. +Si ve l'enemic, crema aquests papers. \\ +% jan ike li kama la o seli e lipu ni. +Potser està a l'escola. \\ +% ken la ona li lon tomo sona. +He de treballar demà. \\ +% tenpo suno kama la mi wile pali. +Quan fa calor, suo. \\ +% seli li lon la mi pana e telo tan selo mi. +\end{exemple} + +{\small Pensa: Quan hi ha calor, trec un fluïd de la meva pell} + +\begin{exemple} +Obre la porta. \\ +% o open e lupa. +La lluna és gran aquesta nit. \\ +% tenpo pimeja ni la mun li suli. +\end{exemple} + +I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: + +\begin{exemple} +\toki{ken la jan lili li wile moku e telo.} \\ +% Potser el nen té set. +\toki{tenpo ali la o kama sona.} \\ +% Aprèn sempre! +\toki{sina sona e toki ni la sina sona e toki pona.} \\ +% Tradueix-te-la tu mateix. :) +\end{exemple} + + +\chapter{Conclusió (de \toki{jan Pije})} + +\emph{mi sitelen e kama sona pi toki Inli tawa toki Kataluna. +taso mi sitelen ala e ni. jan Pije sitelen e ni:} + +pona! tenpo ni la sina sona e toki pona mute. toki pona li pona ala pona tawa +sina? mi wile e ni: ona li pona tawa sina. + +sina sona e toki pona mute. taso sina ken kin kama sona e ijo sin. sina wile +sona pona e toki pona la o kama tawa tomo toki pi toki pona. -- sina jo e ilo +mIRC la o pilin e \href{irc://irc.freenode.net/tokipona}{nena ni}. sina lukin +e nena \emph{Proceed} la o pilin e ona. -- sina +jo ala e ilo \emph{mIRC} la sina ken pali e ijo tu: sina ken kama jo e ilo +mIRC. anu +sina ken tawa ijo irc://irc.freenode.net/tokipona kepeken ilo sina. + +sina wile ala kama tawa tomo toki la o pana e lipu tawa nimi +(bknight009@yahoo.com). mi wile mute toki tawa sina! sina ken la o kepeken e +toki pona taso. + +toki awen pona li lon li kepeken e toki pona. tenpo pini la toki awen ni li +kepeken e toki Inli. taso jan li pana e toki pona tawa ona. + +\begin{description} +\item[kasi pona] +kasi suli en jan lili li jan pona. taso ali li ante. ni li toki pona. +\item[jan ike Kin li pakala e tenpo pona Kolisu!] +jan ike Kin li wile pakala e tenpo pona Kolisu. ona li ken ala +ken pona e wile ike ni? +\item[jan Lowe] +jan Wansa li wile moli e kasi. taso jan Lowe li wile +ala e ni. +\item[soweli Kipa li lili. - tenpo suno pi jan moli] +tenpo suno pi jan moli li pona tawa soweli +Kipa. +\end{description} + +sina wile e toki awen ni la mi jo e ona. +sina pana e lipu tawa nimi +(bknight009@yahoo.com) la mi pana e toki +awen tawa sina. o kepeken e toki pona taso! + +sina sona e toki pona. pona! tenpo ni la +sina ken pali. o pana e sona pi toki pona +tawa jan ante. o pali e toki awen. o toki +kepeken toki pona! toki pona li toki pona. +mi wile e ni: jan mute li sona e ona. sina +ken kama e ni. + +{\center \LARGE o pona!\\} + +% %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%% SOLUCIONS %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%% + +\chapter{Solucions als exercicis} + +% *** Posar que el número de secció comenci al 3 +\section*{Frases bàsiques} + + +\noindent +\begin{exempledos} +La gent és bona. & \toki{jan li pona.} \\ +Estic menjant. & \toki{mi moku.} \\ +Ets alt. & \toki{sina suli.} \\ +L'aigua és simple. & \toki{telo li pona.} \\ +El llac és gran. & \toki{telo li suli.} \\ +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{suno li suli.} &El sol és gran \\ +\toki{mi suli.} &Sóc important / Estic gras \\ +\toki{jan li moku.} &Algú menja \\ +\end{exempledos} + +\section*{Complement directe} + + +\noindent +\begin{exempledos} +Tinc una eina. & \toki{mi jo e ilo.} \\ +Ella menja fruita. & \toki{ona li moku e kili.} \\ +Alguna cosa m'està mirant. & \toki{ijo li lukin e mi.} \\ +Ell vol aixafar l'aranya. & \toki{ona li wile pakala e pipi.} \\ +La pera és un menjar i és bona. & \toki{kili li moku li pona.} \\ +L'escarabat té set. & \toki{pipi li wile moku e telo.} \\ +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{mi lukin e ni.} &Estic mirant allò. \\ +\toki{mi wile unpa e ona.} &Vull fer sexe amb ell/ella \\ +\toki{jan li wile jo e ma.} &La gent vol posseir el país. \\ +\toki{mi jan li suli.} &Sóc algú i sóc important \\ +\end{exempledos} + +\section*{Adjectius, noms compostos i adverbis} + +{\center +\toki{mi jo e kili.} \\ +\toki{ona li pona li lili.} \\ +\toki{mi moku lili e kili lili.} \\ +} + +\vspace{6pt} + +{\center +Tinc una fruita \\ +És bona i petita \\ +Mossego una mica la fruita petita \\ +} +\vspace{6pt} + +\noindent +\begin{exempledos} +El líder va beure aigua bruta. & \toki{jan lawa li moku e telo jaki.} \\ +Necessito una forquilla. & \toki{mi wile e ilo moku.} \\ +Un enemic els ataca. & \toki{jan ike li utala e ona mute.} \\ +Aquella mala persona té roba estranya. & \toki{jan ike ni li jo e len nasa.} \\ +Vam beure molt de vodka. & \toki{mi mute li moku e telo nasa mute.} \\ +Els nens miren els adults. & \toki{jan lili li lukin e jan suli.} \\ +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{mi lukin sewi e tomo suli.} &Miro enlaire cap al gran edifici. \\ +\toki{seli suno li seli e tomo mi.} &La calor del sol escalfa casa meva. \\ + \toki{jan lili li wile e telo kili.} &La mainada volen suc de fruita. \\ +\toki{ona mute li nasa e jan suli.} &Ells van fer tornar bojos els adults. \\ +\end{exempledos} + + +\section*{Preposicions 1: \toki{lon}, \toki{kepeken}, i \toki{tawa}} + + +\noindent +\begin{exempledos} +He arreglat la llanterna amb una eina petita. & \toki{mi pona e ilo suno +kepeken ilo lili.} \\ +M'agrada la Toki Pona. & \toki{toki pona li pona tawa mi.} \\ +Els hem donat menjar. & \toki{mi mute li pana e moku tawa ona mute.} \\ +Aquest és pel meu amic. & \toki{ni li tawa jan pona mi.} \\ +Les eines són al contenidor. & \toki{ilo li lon poki.} \\ +Aquella ampolla és al fang. & \toki{poki ni li lon jaki.} \\ +Vull anar a la seva casa amb el meu cotxe. & \toki{mi wile tawa tomo ona} \\ +& \toki{kepeken tomo tawa mi.} \\ +S'estan queixant. & \toki{ona mute li utala toki.} \\ +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{sina wile kama tawa tomo toki.} &Hauries de venir al xat. \\ +\toki{jan li toki kepeken toki pona lon tomo toki.} &La gent parla en Toki Pona +al xat. \\ +\toki{mi tawa tomo toki. ona li pona tawa mi.} &Vaig al xat. És bo per a mi. \\ +\toki{sina kama jo e jan pona lon ni} &Faràs amics allà. \\ +% Comentari: lon significa tant aquí com allà. Pots entendre el significat +% literal? +\end{exempledos} + +\section*{Preposicions 2} + + +\noindent +\begin{exempledos} +El meu amic està al meu costat. & \toki{jan pona mi li lon poka mi.} \\ +El sol és sobre meu. & \toki{suno li lon sewi mi.} \\ +La terra és sota meu. & \toki{ma li lon anpa mi.} \\ +% el país / la terra +Les coses dolentes són darrera meu. & \toki{ijo ike li lon monsi mi.} \\ +Estic bé perquè estic viu. & \toki{mi pona tan ni: mi lon.} \\ +% "lon" també vol dir existir, ser real. Ja estava a vocabulari anterior. +Miro el paisatge al costat del meu amic. & \toki{mi lukin e ma poka jan pona +mi.} \\ +La gent semblen formigues. & \toki{jan li lukin sama pipi.} \\ +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{poka mi li pakala.} &Em fa mal al costat. \\ +% què és un "hip"? +\toki{mi kepeken e poki e ilo moku.} &Faig servir un bol i una cullera. \\ +\toki{jan li lon insa tomo.} &Algú està dins la casa. \\ +\end{exempledos} + +\section*{Negació - Preguntes de sí o no} + +\noindent +\begin{exempledos} +És divertit? Sí. & \toki{ni li musi ala musi? musi.} \\ +M'has de dir perquè. & \toki{sina wile toki e tan tawa mi.} \\ +Hi ha un insecte darrera meu? & \toki{pipi li lon ala lon poka mi?} \\ +T'agrado? & \toki{mi pona ala pona tawa sina?} \\ +No puc dormir. & \toki{mi ken ala lape.} \\ +No vull parlar amb tu. & \toki{mi wile ala toki tawa sina.} \\ +Ell no ha anat cap al llac. & \toki{ona li tawa ala telo.} \\ +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{sina wile ala wile pali? wile ala.} &Vols treballar? No. \\ +\toki{jan utala li seli ala seli e tomo?} &El guerrer crema la casa?. \\ +\toki{jan lili li ken ala moku e telo nasa.} &La mainada no pot beure +cervesa. \\ +\toki{sina kepeken ala kepeken e ni?} &Ho fas servir això? \\ +\toki{sina ken ala ken kama?} &Pots venir? \\ +\end{exempledos} + +\section*{Gènere, paraules no oficials i ordres} + + +\noindent +\begin{exempledos} +La Sussana està boja. & \toki{jan Susana li nasa.} \\ +Vés! & \toki{o tawa!} \\ +Mare, espera. & \toki{mama meli o awen.} \\ +Vinc d'Europa. & \toki{mi kama tan ma Elopa.} \\ +Hahaha! Això és divertit. & \toki{a a a! ni li musi.} \\ +El meu nom és Ken. & \toki{nimi mi li ken.} \\ +Hola, Anna. & \toki{jan Ana o, toki.} \\ +\&@\#\$! (com en els còmics, quan algú s'emprenya) &\toki{pakala!} \\ +Vull anar a Austràlia (Austràlia = Oselija). & + \toki{mi wile tawa ma Oselija.} \\ +Adéu! (dit per qui marxa) &\toki{mi tawa!.} \\ +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{mu.} &Meuu, bup bup, muu, etc. \\ +\toki{mi wile kama sona e toki Inli.} &Vull aprendre anglès. \\ +\toki{jan Ana o pana e moku tawa mi.} &Anna, dóna'm menjar. \\ +\toki{o tawa musi poka mi!} &Balla amb mi! \\ +\toki{jan Mose o lawa e mi mute tawa ma pona.} &Moisès, guia'ns cap a la bona +terra. \\ +\toki{tawa pona.} &Adéu (dit per la persona que es queda). \\ +\end{exempledos} + + +\section*{Preguntes utilitzant \toki{seme}} + + +\noindent +\begin{exempledos} +Què vols fer? & \toki{sina wile pali e seme?} \\ +Qui t'estima? & \toki{jan seme li olin e sina?} \\ +És dolç això? & \toki{ni li suwi ala suwi?} \\ +Me'n vaig al llit. & \toki{mi tawa supa lape.} \\ +Vé més gent? & \toki{jan sin li kama ala kama?} \\ +Dóna'm una piruleta! & \toki{o pana e suwi tawa mi!} \\ +Qui hi ha per aquí? & \toki{jan seme li lon?} \\ +Quin insecte t'ha pessigat? & \toki{pipi seme li pakala e sina?} \\ +Amb qui anaves? & \toki{sina tawa poka jan seme?} \\ +A ell li encanta menjar &\toki{moku li pona tawa ona.} \\ +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{jan Ken o, mi olin e sina.} &Ken, t'estimo. \\ +\toki{ni li jan seme?} &Qui és aquest?. \\ +\toki{sina lon seme?} &On estàs? \\ +\toki{mi lon tan seme?} &Perquè estic aquí? \\ +\toki{jan seme li meli sina?} &Qui és la teva xicota/dona? \\ +\toki{sina tawa ma tomo tan seme?} &Perquè vas anar a la ciutat? \\ +\toki{sina wile tawa ma seme?} &On vols anar? \\ +\end{exempledos} + +\section*{\toki{pi}} + +\noindent +\begin{exempledos} +El fill de l'Anna és divertit. & \toki{jan lili pi jan Ana li musi.} \\ +Sóc un Tokiponista. & \toki{mi jan pi toki pona.} \\ +És un bon músic. & \toki{ona li jan pona pi kalama musi.} \\ +El capità del vaixell menja. & \toki{jan lawa pi tomo tawa telo li moku.} \\ +Bup bup. & \toki{mu.} \\ +La música d'en Canimas és bona. & \toki{kalama musi pi jan Kanima li pona.} \\ +Qui del grup és important? & \toki{jan seme pi kulupu ni li suli?} \\ +Casa nostra està feta un fàstig. & \toki{tomo pi mi mute li pakala.} \\ +Com s'ho ha fet? & \toki{ona li pali e ni kepeken nasin seme?} \\ +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{kili pi jan Nuja li ike.} &La fruita de la Núria és dolenta. \\ +\toki{len pi jan Susana li jaki.} &La roba de la Sussana és bruta. \\ +\toki{mi sona ala e nimi pi ona mute.} &No sé el nom d'ells. \\ +\toki{mi wile ala toki pi kalama musi.} &No vull parlar de música. \\ +\toki{mi wile toki meli.} &Vull parlar de noies. \\ +\toki{sina pakala e ilo kepeken nasin seme?} &Com has trencat l'eina? \\ +\toki{jan Wasintan li jan lawa pona pi ma Mewika.} &Washington va ser un \\ +& bon líder d'Amèrica. \\ +\toki{wile pi jan ike li pakala e ijo.} &La voluntat de la mala \\ +& gent espatlla les coses. \\ +\end{exempledos} + + +\section*{Conjuncions, temperatura} + +\noindent +\begin{exempledos} +Vols venir o què? & \toki{sina wile kama anu seme?} \\ +Vols menjar o aigua? & \toki{sina wile e moku anu telo?} \\ +Encara vull anar a casa meva. & \toki{mi kin while tawa tomo mi.} \\ +Aquest paper és fred. & \toki{lipu ni li lete pilin.} \\ +M'agraden els diners d'altres països. & \toki{mani pi ma ante li pona tawa mi.} \\ +Me'n vull anar, però no puc. & \toki{mi wile tawa. taso mi ken ala.} \\ +Estic sol. & \toki{mi taso li lon.} \\ +% Consell: Només jo sóc present +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{mi olin kin e sina.} &Encara t'estimo. \\ +\toki{mi pilin e ni: ona li jo ala e mani.} &Em sembla que no té diners. \\ +\toki{mi wile lukin e ma ante.} &Vull veure altres països. \\ +\toki{mi wile ala e ijo. mi lukin taso.} &No vull res. Només estic mirant. \\ +\toki{sina wile toki tawa mije anu meli?.} &Vols parlar d'un home, o d'una dona? +\\ +% POR. Està bé? +\end{exempledos} + +\section*{Colors} + +\noindent +\begin{exempledos} +No veig la bossa blava. & \toki{mi lukin ala e poki laso.} \\ +Una persona petita i verda va & \toki{jan laso jelo lili li kama tan sewi.} \\ +venir del cel. & \\ +M'agrada el color lila. & \toki{kule loje laso li pona tawa mi.} \\ +El cel és blau. & \toki{sewi li laso.} \\ +Mira aquell insecte vermell! & \toki{o lukin e pipi loje ni!} \\ +Vull el mapa. & \toki{mi wile e sitelen ma.}\\ +Mires Els Aurons? & \toki{sina lukin ala lukin e sitelen tawa Els Aurons?} \\ +Quin color t'agrada? & \toki{kule seme li pona tawa sina?} \\ +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{suno li jelo.} &El sol és groc. \\ +\toki{telo suli li laso.} &El mar (gran aigua) és blau. \\ +\toki{mi wile moku e kili loje.} &Vull menjar una fruita vermella. \\ +\toki{ona li kule e tomo tawa} & Ell pinta el cotxe. \\ +\end{exempledos} + +{\center +\toki{ma mi li pimeja.} \\ +\toki{kalama ala li lon.} \\ +\toki{mi lape. mi sona.} \\ +} +\vspace{6pt} + +{\center +El meu món és fosc. \\ +No hi ha sorolls. \\ +Dormo. Ho sé. \\ +} +\vspace{6pt} + +\section*{Éssers vius} + +\noindent +\begin{exempledos} +Vull un gatet. & \toki{mi wile e soweli lili.} \\ +Ah! El dinosaure se'm vol menjar! & \toki{a! akesi li wile moku e mi!} \\ +El mosquit m'ha mossegat. & \toki{pipi li moku e mi.} \\ +Les vaques diuen muu. & \toki{soweli li toki e mu.} \\ +Els ocells volen en l'aire. & \toki{waso li tawa lon kon.} \\ +Vinga, mengem peix. & \toki{mi mute o moku e kala.} \\ +Les flors són maques. & \toki{kasi kule li pona lukin.} \\ +M'agraden les plantes. & \toki{kasi li pona tawa mi.} \\ +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{mama ona li kepeken e kasi nasa.} & La seva mare feia servir marihuana. \\ +\toki{akesi li pana e telo moli.} & La serp va escupir verí. \\ +\toki{pipi li moku e kasi.} & Els insectes mengen plantes. \\ +\toki{soweli mi li kama moli.} & El meu gos s'està morint. \\ +\toki{jan Pawe o, mi wile ala moli.} & Forrest, no vull morir. \\ +\toki{mi lon ma kasi.} & Estic al bosc. \\ +\end{exempledos} + +\section*{El cos} + +\noindent +\begin{exempledos} +Fes-me un petó. & \toki{o pilin e uta mi kepeken uta sina.} \\ +He de pixar. & \toki{mi wile pana e telo jelo.} \\ +Tinc el cabell moll. & \toki{linja mi li telo.} \\ +Tinc alguna cosa a l'ull. & \toki{ijo li lon oko mi.} \\ +No sento el que dius. & \toki{mi ken ala kute e toki sina.} \\ +He d'anar a cagar. & \toki{mi wile pana e ko jaki.} \\ +Aquell forat és gran. & \toki{lupa ni li suli.} \\ +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{a! telo sijelo loje li kama tan nena kute mi!} & Ah! Em surt sang de +l'orella! \\ +%\toki{selo mi li wile e ni: mi pilin e ona.} \\ +% . +\toki{o pilin e nena.} & Toca el botó. \\ +\toki{o moli e pipi kepeken palisa.} & Mata l'insecte amb el bastó. \\ +\toki{luka mi li jaki. mi wile telo e ona.} & Tinc les mans brutes. Me les vull +rentar. \\ +\toki{o pana e sike tawa mi.} & Dóna'm la pilota. \\ +\toki{mi pilin e seli sijelo sina.} & Sento la calor del teu cos. \\ +\end{exempledos} + +\section*{Números} + +\noindent +\begin{exempledos} +Vaig veure tres ocells. & \toki{mi lukin e waso tu wan.} \\ +Ve molta gent. & \toki{jan mute li kama.} \\ +La primera persona és aquí. & \toki{jan pi nanpa wan li lon.} \\ +Tinc dos cotxes. & \toki{mi jo e tomo tawa tu.} \\ +Venen algunes (no gaires) persones. & \toki{jan mute lili li kama.} \\ +Uniu-vos! & \toki{o wan!} \\ +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{mi weka e ijo tu ni.} & Em vaig desfer d'aquestes dues coses. \\ +\toki{o tu.} & Partiu-vos. Separeu-vos. \\ +\toki{mi lukin e soweli luka.} & Veig cinc mamífers. \\ +\toki{mi weka.} & Era lluny. \\ +\end{exempledos} + + +\section*{\toki{la}} + +\noindent +\begin{exempledos} +Potser la Maria vindrà. & \toki{ken la jan Malija li kama.} \\ +Aquesta nit passada he mirat Els Joves. & \toki{tenpo pimeja pini la mi} \\ +& \toki{lukin e sitelen tawa Els Joves.} \\ +Si ve l'enemic, crema aquests papers. & \toki{jan ike li kama la o seli} \\ +& \toki{e lipu ni.} \\ +Potser està a l'escola. & \toki{ken la ona li lon tomo sona.} \\ +He de treballar demà. & \toki{tenpo suno kama la mi wile pali.} \\ +Quan fa calor, suo. & \toki{seli li lon la mi pana e telo tan selo mi.} \\ +Obre la porta. & \toki{o open e lupa.} \\ +La lluna és gran aquesta nit. & \toki{tenpo pimeja ni la mun li suli.} \\ +\end{exempledos} + +\noindent +\begin{exempledos} +\toki{ken la jan lili li wile moku e telo.} & Potser el nen té set. \\ +\toki{tenpo ali la o kama sona.} & Aprèn sempre! \\ +\toki{sina sona e toki ni la sina sona e toki pona.} & Tradueix-te-la tu +mateix. :-) \\ +\end{exempledos} + +\end{document}