|
1 <!DOCTYPE HTML PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 3.2//EN"> |
|
2 <html> |
|
3 <head> |
|
4 <title>Ètxelon - Frequently Asked Questions</title> |
|
5 <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html;charset=iso-8859-1"> |
|
6 </head> |
|
7 |
|
8 <body> |
|
9 |
|
10 <h1 align=center>Ètxelon - Frequently Asked Questions</h1> |
|
11 |
|
12 <A HREF="#faq1">1. Què és l'Ètxelon?</A> <BR> |
|
13 <A HREF="#faq2">2. Què són les <em>compres</em>?</A> <BR> |
|
14 <A HREF="#faq3">3. Què són els <em>pagaments</em>?</A> <BR> |
|
15 <A HREF="#faq4">4. Què és el preu d'una compra?</A> <BR> |
|
16 <A HREF="#faq5">5. Com funcionen les <em>excepcions</em>?</A> <BR> |
|
17 <A HREF="#faq6">6. Nosaltres fem servir <em>pot comú</em>. |
|
18 Com el fem participar al programa? </A> <BR> |
|
19 <A HREF="#faq7">7. Tenim un servei que s'ha de pagar a través del banc. Podem |
|
20 contar-lo amb el |
|
21 programa?</A> <BR> |
|
22 <A HREF="#faq8">8. Per anar més ràpid, podem crear una persona que representi |
|
23 a un |
|
24 conjunt?</A> <BR> |
|
25 <A HREF="#faq9">9. Quina diferència hi ha entre els habitants i els no |
|
26 habitants?</A> <BR> |
|
27 <A HREF="#faq10">10. Perquè haig de tenir fitxada a la gent, encara que només |
|
28 hi |
|
29 tingui un sol deute?</A> <BR> |
|
30 <A HREF="#faq11">11. Puc borrar a una persona?</A> <BR> |
|
31 <A HREF="#faq12">12. Si dec diners, com sé a qui els dec?</A> <BR> |
|
32 <A HREF="#faq13">13. Com sé que el programa compta bé?</A> <BR> |
|
33 <A HREF="#faq14">14. En quina moneda funciona el programa?</A> <BR> |
|
34 <A HREF="#faq15">15. Què volen dir els números en vermell?</A> <BR> |
|
35 <A HREF="#faq16">16. Puc estafar o ser estafat amb l'Ètxelon?</A> <BR> |
|
36 <A HREF="#faq17">17. Fa l'Ètxelon que no em tornin mai més els diners que |
|
37 em deuen?</A> <BR> |
|
38 <A HREF="#faq18">18. Al afegir una compra, què significa <em>a parts |
|
39 iguals</em>?</A> <BR> |
|
40 <A HREF="#faq19">19. Al afegir una compra, no em quadra al utilitzar |
|
41 repartiment <em>"cal pagar"</em></A> |
|
42 |
|
43 <HR WIDTH="70%"> |
|
44 |
|
45 <h2><A NAME="faq1">1. Què és l'Ètxelon?</A></h2> |
|
46 |
|
47 <p>L'Ètxelon és un programa pensat per portar les comptes entre un grup de |
|
48 persones. Va ser inicialment creat per fer-ho entre companys de pis, però el seu |
|
49 ús es pot extendre a grups d'amics, o de fet, a qualsevol grup de persones que |
|
50 moguin diners entre ells. </p> |
|
51 <p>El programa controla tots els moviments diferenciant-los en dos tipus: |
|
52 <em>compres</em> i <em>pagaments</em>. |
|
53 Altres preguntes en aquesta FAQ fan referència als dubtes |
|
54 que hi puguin haver.</p> |
|
55 |
|
56 <h2><A NAME="faq2">2. Què són les <em>compres</em>?</A></h2> |
|
57 |
|
58 <p>Les <em>compres</em> |
|
59 ofereixen el control de diners quan es pagen diners a una tercera |
|
60 persona (normalment una empresa, una botiga), sense que aquesta els hagi |
|
61 de tornar mai. El |
|
62 cas més típíc és quan es compra alguna cosa a alguna botiga (d'aquí el nom de |
|
63 <em>compres</em>). </p> |
|
64 <p>En una compra hi ha dos moviments a destacar: pagar i haver de pagar. Hi ha |
|
65 persones que paguen la compra, i n'hi ha que són les que els tocaria pagar-la. |
|
66 Això depen de cada compra, i el programa ha de saber quina és la quantitat que |
|
67 ha pagat cadascú, i la que li tocaria pagar en realitat.</p> |
|
68 <p>El camp <em>pagat</em> determina com s'han pagat els diners a la botiga, i en |
|
69 total ha de sumar el <em>preu</em> de la compra. </p> |
|
70 |
|
71 <p>Els diners que paguen en una compra es consideren perduts (justificadament, |
|
72 clar). No es controla quants diners es dóna a una botiga). </p> |
|
73 |
|
74 <h2><A NAME="faq3">3. Què són els <em>pagaments</em>?</A></h2> |
|
75 |
|
76 <p>Els <em>pagaments </em> |
|
77 controlen els diners que es dónen d'una persona a una altra. |
|
78 Al contrari de les compres, estan pensats per moure diners <strong>entre les |
|
79 persones</strong>. S'entenen casos així els préstecs de diners, o bé quan volen |
|
80 saldar deutes (ja sigui parcial o totalment). De fet, no hi ha cap diferència |
|
81 entre aquests dos casos, ja que sempre és que unes persones paguen a unes |
|
82 altres. D'aquí el nom de <em>pagaments</em>.</p> |
|
83 |
|
84 <h2><A NAME="faq4">4. Què és el preu d'una compra?</A></h2> |
|
85 |
|
86 <p>El preu d'una compra és la quantitat de diners total que s'ha donat a la |
|
87 botiga. El programa es cuida de repartir les coses quan hi ha excepcions. </p> |
|
88 |
|
89 <h2><A NAME="faq5">5. Com funcionen les <em>excepcions</em>?</A></h2> |
|
90 |
|
91 <p>Les <em>excepcions </em> |
|
92 són parts d'una compra que s'han de repartir entre els |
|
93 compradors de diferent manera a la especificada de manera general. De moment (i |
|
94 per comoditat), només es poden repartir les |
|
95 <em>excepcions </em> a parts iguals.</p> |
|
96 |
|
97 <p>A les <em>excepcions </em> |
|
98 hi pot participar gent diferent que a la especificada de |
|
99 manera general a la compra, o bé els mateixos que han participat. |
|
100 El programa es |
|
101 cuidarà de controlar quant ha de deure o pagar cadascú als resultats finals.</p> |
|
102 |
|
103 <h2><A NAME="faq6">6. Nosaltres fem servir <em>pot comú</em>. |
|
104 Com el fem participar al programa?</A></h2> |
|
105 |
|
106 <p>El programa serveix per evitar els problemes que comporta utilitzar un pot |
|
107 comú. El que pretén és saber en qualsevol moment els deutes que es tenen amb la |
|
108 gent; aquests es poden saldar regularment, o anant-los equilibrant amb el temps. |
|
109 Això es pot fer fent que el que deu més diners pagui les compres, o bé que el |
|
110 que deu doni diners al que li deuen. O fins i tot, el que deu pot pagar a un |
|
111 altre que també deu. El programa s'encarrega de controlar-ho tot, perquè en |
|
112 qualsevol moment es vegi com van els deutes.</p> |
|
113 |
|
114 <p>És important <strong>no intentar barrejar</strong> l'ús d'un pot comú i |
|
115 l'Ètxelon.</p> |
|
116 |
|
117 <h2><A NAME="faq7">7. Tenim un servei que s'ha de pagar a través del banc. Podem |
|
118 contar-lo amb el |
|
119 programa?</A></h2> |
|
120 |
|
121 <p>Sí, i a més és un dels casos on el programa és més útil. S'ha de crear una |
|
122 persona "virtual" que serà el banc en qüestió. Llavors, ingressar diners al banc |
|
123 s'ha d'apuntar com si la gent donés diners a la persona <em>banc</em>. Quan |
|
124 l'empresa a qui hem de pagar ens cobra diners pel banc, ho apuntem com una |
|
125 compra que ha pagat la persona <em>banc</em> per nosaltres (nosaltres som els |
|
126 compradors, i ell és el que paga).</p> |
|
127 |
|
128 <p>A més, així sempre es veu reflexat a les comptes finals quants diners hi ha |
|
129 al banc. S'ha de mirar de que el banc sempre degui diners a la gent (perquè li |
|
130 n'hem deixat perquè ens pagui el servei), i no que li deguin, indicador de que |
|
131 no hi ha prous diners a la compta.</p> |
|
132 |
|
133 <h2><A NAME="faq8">8. Per anar més ràpid, podem crear una persona que representi |
|
134 a un |
|
135 conjunt?</A></h2> |
|
136 |
|
137 <p>Es pretén poder fer grups de persones, però encara no està fet. Es pot crear |
|
138 una persona que representi a un conjunt, però llavors no quedarà clara la |
|
139 relació entre aquesta persona i les que representa.</p> |
|
140 |
|
141 <h2><A NAME="faq9">9. Quina diferència hi ha entre els habitants i els no |
|
142 habitants?</A></h2> |
|
143 |
|
144 <p>En realitat no hi ha cap diferència. Simplement, els habitants són els únics |
|
145 que surten en alguns llistats poc detallats. També venen colocats per defecte a |
|
146 les compres, i a les comptes finals surten a devant de la resta de gent.</p> |
|
147 |
|
148 <p>Convertir en habitant a una persona (o cosa) que no sol itervenir a les |
|
149 compres només farà que haguem de retocar sovint els paràmetres que venen per |
|
150 defecte al afegir una nova compra. </p> |
|
151 |
|
152 <p>Aquí també es veu que el programa està molt enfocat a un pis d'estudiants. En |
|
153 el cas de grups d'amics, es podrien considerar habitants els que més tenen a |
|
154 veure en compres (els que compren les coses més sovint). Sempre hi ha d'haver |
|
155 com a mínim <strong>un</strong> habitant.</p> |
|
156 |
|
157 <h2><A NAME="faq10">10. Perquè haig de tenir fitxada a la gent, encara que només |
|
158 hi |
|
159 tingui un sol deute?</A></h2> |
|
160 |
|
161 <p>El programa controla deutes entre "entitats", que s'enten com a persones, o |
|
162 bé com a altres coses (com l'exemple del banc, vist més amunt). No es referencia |
|
163 pel nom de la gent, ja que podria portar problemes si alguns noms s'apunten de |
|
164 manera diferent.</p> |
|
165 |
|
166 <p>És possible que per qüestions d'escriptura diferent del nom, a algú se li |
|
167 acudeixi afegir una persona que ja existeix, però utilitzant un nom diferent per |
|
168 referenciar-lo. És fàcil preveure els problemes que això comportarà.</p> |
|
169 |
|
170 <h2><A NAME="faq11">11. Puc borrar a una persona?</A></h2> |
|
171 |
|
172 <p>Encara no està implementat, però és evident que no es pot borrar una persona |
|
173 que hagi tingut a veure en alguna compta. Quan hi hagi la opció, només es podrà |
|
174 fer si aquesta persona està lliure de qualsevol moviment (ja siguin compres o |
|
175 pagaments), perquè sinó faria desquadrar per sempre les comptes. </p> |
|
176 |
|
177 <h2><A NAME="faq12">12. Si dec diners, com sé a qui els dec?</A></h2> |
|
178 |
|
179 <p>El programa funciona d'una manera global; tothom ha tingut a veure en compres |
|
180 i pagaments amb moltes persones diferents (si més no, és possible que sigui |
|
181 així). Per tant, els diners es deuen a qui es deuen diners. </p> |
|
182 |
|
183 <p>En realitat no és important a qui es dónen els diners. Si algú vol quedar sense deutes, que els |
|
184 pagui a qualsevol altre, i els deutes passaran a ser de l'altre. De tota manera |
|
185 segurament és més còmode per a tothom que els diners es paguin a qui es deuen. |
|
186 </p> |
|
187 |
|
188 <h2><A NAME="faq13">13. Com sé que el programa compta bé?</A></h2> |
|
189 |
|
190 <p>Jo (l'autor) no garanteixo que funcioni bé. Només puc dir que l'utilitzo per |
|
191 les meves compres, i pel que he provat, no té cap error. Diria que |
|
192 només hi poden haver errades en el seu ús, bé sigui perquè no s'entenen bé els |
|
193 conceptes de funcionament, o bé perquè s'han entrat les dades malament. </p> |
|
194 |
|
195 <p>Cada cop que s'afegeix una compra o un pagament val la pena anar a |
|
196 visualitzar com ha quedat, ja que el programa ens oferirà un balanç total de la |
|
197 compra. Aquest ha de ser sempre de zero, ja que és la resta del que s'ha pagat |
|
198 amb el que s'ha de pagar en total. Si no és així, és que els valors s'han entrat |
|
199 malament. </p> |
|
200 |
|
201 <p>Les errades en entrar comptes o pagaments haurien de ser controlades pel |
|
202 programa, i avisar abans d'insertar els moviments a la base de dades. Ho sento, |
|
203 encara no està fet! He assumit que la gent l'utilitzarà correctament. </p> |
|
204 |
|
205 <h2><A NAME="faq14">14. En quina moneda funciona el programa?</A></h2> |
|
206 |
|
207 <p>Funciona per a qualsevol, sempre que totes les quantitats de diners |
|
208 estiguin en la mateixa moneda! En principi està pensat per a Euros, i per això |
|
209 s'ofereixen els resultats en dos decimals.</p> |
|
210 |
|
211 <h2><A NAME="faq15">15. Què volen dir els números en vermell?</A></h2> |
|
212 |
|
213 <p>Als balanços finals, són quantitats de diners que es deuen. En realitat, |
|
214 qualsevol número negatiu es mostra en vermell, per fer més còmode la lectura. |
|
215 </p> |
|
216 |
|
217 <h2><A NAME="faq16">16. Puc estafar o ser estafat amb l'Ètxelon?</A></h2> |
|
218 |
|
219 <p>Evidentment, tothom ha de fer servir el programa bé. Si algú canvia compres |
|
220 per altres, o les apunta intencionadament malament al seu favor, l'Ètxelon no |
|
221 hi pot fer res. Per tant, el bon càlcul dels deutes també està relacionat amb si |
|
222 la gent que utilitza l'Ètxelon és de confiança o no. </p> |
|
223 |
|
224 <h2><A NAME="faq17">17. Fa l'Ètxelon que no em tornin mai més els diners que |
|
225 em deuen?</A></h2> |
|
226 |
|
227 <p>Això queda a l'elecció de la gent que utilitza el programa. Evidentment, si |
|
228 no es paguen els deutes, quedaran tots reflexats als comptes finals.</p> |
|
229 |
|
230 <p>La manera normal d'utilitzar el programa és anar equilibrant els deutes |
|
231 fent pagar més en les compres a qui deu més diners, o bé que el més deutor |
|
232 dóni directament diners a l'altra gent una vegada superada una quantitat |
|
233 límit de diners. L'Ètxelon, evidentment, no controla res d'això; simplement |
|
234 ofereix xifres.</p> |
|
235 |
|
236 <h2><A NAME="faq18">18. Al afegir una compra, què significa <em>a parts |
|
237 iguals</em>?</A></h2> |
|
238 |
|
239 <p>Significa que els diners s'haurien d'haver pagat entre tots, repartits a |
|
240 parts iguals. Per exemple, si es fa una compra de 100 Euros, i es sel·leccionen |
|
241 quatre persones, a cadascuna li tocarà pagar-ne 25. </p> |
|
242 |
|
243 <p>Aquesta és l'opció que vé per defecte al afegir una nova compra. També es pot |
|
244 escollir repartir-ho amb percentatges, o bé directament indicant el que ha de |
|
245 pagar cadascú. L'opció de triar com repartir la compra està a l'esquerra de la |
|
246 forma de repartiment.</p> |
|
247 |
|
248 <h2><A NAME="faq19">19. Al afegir una compra, no em quadra al utilitzar |
|
249 repartiment <em>"cal pagar"</em></A></h2> |
|
250 |
|
251 <p>Això passa perquè hi ha excepcions. La suma del que es paga amb <em>"cal |
|
252 pagar"</em> |
|
253 no ha d'incloure les excepcions, tot i que aquestes estan incloses en el preu |
|
254 total. </p> |
|
255 |
|
256 <p>Per tant, la suma del que es paga d'aquesta manera ha de ser el total del |
|
257 preu de la compra <strong>menys</strong> el total de les excepcions segons cada |
|
258 persona. De fet, la suma del que es paga amb <em>"cal pagar"</em> és el que |
|
259 s'anomena <em>preu a repartir</em> quan es visualitza una compra.</p> |
|
260 |
|
261 <HR WIDTH="70%"> |
|
262 |
|
263 <BR> |
|
264 <A HREF="index">Tornar al menú d'inici</A> |
|
265 |
|
266 </BODY> |
|
267 </HTML> |
|
268 |