<!DOCTYPE HTML PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 3.2//EN">
<html>
<head>
<title>Ètxelon - Frequently Asked Questions</title>
<meta http-equiv="Content-Type" content="text/html;charset=iso-8859-1">
</head>
<body>
<h1 align=center>Ètxelon - Frequently Asked Questions</h1>
<A HREF="#faq1">1. Què és l'Ètxelon?</A> <BR>
<A HREF="#faq2">2. Què són les <em>compres</em>?</A> <BR>
<A HREF="#faq3">3. Què són els <em>pagaments</em>?</A> <BR>
<A HREF="#faq4">4. Què és el preu d'una compra?</A> <BR>
<A HREF="#faq5">5. Com funcionen les <em>excepcions</em>?</A> <BR>
<A HREF="#faq6">6. Nosaltres fem servir <em>pot comú</em>.
Com el fem participar al programa? </A> <BR>
<A HREF="#faq7">7. Tenim un servei que s'ha de pagar a través del banc. Podem
contar-lo amb el
programa?</A> <BR>
<A HREF="#faq8">8. Per anar més ràpid, podem crear una persona que representi
a un
conjunt?</A> <BR>
<A HREF="#faq9">9. Quina diferència hi ha entre els habitants i els no
habitants?</A> <BR>
<A HREF="#faq10">10. Perquè haig de tenir fitxada a la gent, encara que només
hi
tingui un sol deute?</A> <BR>
<A HREF="#faq11">11. Puc borrar a una persona?</A> <BR>
<A HREF="#faq12">12. Si dec diners, com sé a qui els dec?</A> <BR>
<A HREF="#faq13">13. Com sé que el programa compta bé?</A> <BR>
<A HREF="#faq14">14. En quina moneda funciona el programa?</A> <BR>
<A HREF="#faq15">15. Què volen dir els números en vermell?</A> <BR>
<A HREF="#faq16">16. Puc estafar o ser estafat amb l'Ètxelon?</A> <BR>
<A HREF="#faq17">17. Fa l'Ètxelon que no em tornin mai més els diners que
em deuen?</A> <BR>
<A HREF="#faq18">18. Al afegir una compra, què significa <em>a parts
iguals</em>?</A> <BR>
<A HREF="#faq19">19. Al afegir una compra, no em quadra al utilitzar
repartiment <em>"cal pagar"</em></A>
<HR WIDTH="70%">
<h2><A NAME="faq1">1. Què és l'Ètxelon?</A></h2>
<p>L'Ètxelon és un programa pensat per portar les comptes entre un grup de
persones. Va ser inicialment creat per fer-ho entre companys de pis, però el seu
ús es pot extendre a grups d'amics, o de fet, a qualsevol grup de persones que
moguin diners entre ells. </p>
<p>El programa controla tots els moviments diferenciant-los en dos tipus:
<em>compres</em> i <em>pagaments</em>.
Altres preguntes en aquesta FAQ fan referència als dubtes
que hi puguin haver.</p>
<h2><A NAME="faq2">2. Què són les <em>compres</em>?</A></h2>
<p>Les <em>compres</em>
ofereixen el control de diners quan es pagen diners a una tercera
persona (normalment una empresa, una botiga), sense que aquesta els hagi
de tornar mai. El
cas més típíc és quan es compra alguna cosa a alguna botiga (d'aquí el nom de
<em>compres</em>). </p>
<p>En una compra hi ha dos moviments a destacar: pagar i haver de pagar. Hi ha
persones que paguen la compra, i n'hi ha que són les que els tocaria pagar-la.
Això depen de cada compra, i el programa ha de saber quina és la quantitat que
ha pagat cadascú, i la que li tocaria pagar en realitat.</p>
<p>El camp <em>pagat</em> determina com s'han pagat els diners a la botiga, i en
total ha de sumar el <em>preu</em> de la compra. </p>
<p>Els diners que paguen en una compra es consideren perduts (justificadament,
clar). No es controla quants diners es dóna a una botiga). </p>
<h2><A NAME="faq3">3. Què són els <em>pagaments</em>?</A></h2>
<p>Els <em>pagaments </em>
controlen els diners que es dónen d'una persona a una altra.
Al contrari de les compres, estan pensats per moure diners <strong>entre les
persones</strong>. S'entenen casos així els préstecs de diners, o bé quan volen
saldar deutes (ja sigui parcial o totalment). De fet, no hi ha cap diferència
entre aquests dos casos, ja que sempre és que unes persones paguen a unes
altres. D'aquí el nom de <em>pagaments</em>.</p>
<h2><A NAME="faq4">4. Què és el preu d'una compra?</A></h2>
<p>El preu d'una compra és la quantitat de diners total que s'ha donat a la
botiga. El programa es cuida de repartir les coses quan hi ha excepcions. </p>
<h2><A NAME="faq5">5. Com funcionen les <em>excepcions</em>?</A></h2>
<p>Les <em>excepcions </em>
són parts d'una compra que s'han de repartir entre els
compradors de diferent manera a la especificada de manera general. De moment (i
per comoditat), només es poden repartir les
<em>excepcions </em> a parts iguals.</p>
<p>A les <em>excepcions </em>
hi pot participar gent diferent que a la especificada de
manera general a la compra, o bé els mateixos que han participat.
El programa es
cuidarà de controlar quant ha de deure o pagar cadascú als resultats finals.</p>
<h2><A NAME="faq6">6. Nosaltres fem servir <em>pot comú</em>.
Com el fem participar al programa?</A></h2>
<p>El programa serveix per evitar els problemes que comporta utilitzar un pot
comú. El que pretén és saber en qualsevol moment els deutes que es tenen amb la
gent; aquests es poden saldar regularment, o anant-los equilibrant amb el temps.
Això es pot fer fent que el que deu més diners pagui les compres, o bé que el
que deu doni diners al que li deuen. O fins i tot, el que deu pot pagar a un
altre que també deu. El programa s'encarrega de controlar-ho tot, perquè en
qualsevol moment es vegi com van els deutes.</p>
<p>És important <strong>no intentar barrejar</strong> l'ús d'un pot comú i
l'Ètxelon.</p>
<h2><A NAME="faq7">7. Tenim un servei que s'ha de pagar a través del banc. Podem
contar-lo amb el
programa?</A></h2>
<p>Sí, i a més és un dels casos on el programa és més útil. S'ha de crear una
persona "virtual" que serà el banc en qüestió. Llavors, ingressar diners al banc
s'ha d'apuntar com si la gent donés diners a la persona <em>banc</em>. Quan
l'empresa a qui hem de pagar ens cobra diners pel banc, ho apuntem com una
compra que ha pagat la persona <em>banc</em> per nosaltres (nosaltres som els
compradors, i ell és el que paga).</p>
<p>A més, així sempre es veu reflexat a les comptes finals quants diners hi ha
al banc. S'ha de mirar de que el banc sempre degui diners a la gent (perquè li
n'hem deixat perquè ens pagui el servei), i no que li deguin, indicador de que
no hi ha prous diners a la compta.</p>
<h2><A NAME="faq8">8. Per anar més ràpid, podem crear una persona que representi
a un
conjunt?</A></h2>
<p>Es pretén poder fer grups de persones, però encara no està fet. Es pot crear
una persona que representi a un conjunt, però llavors no quedarà clara la
relació entre aquesta persona i les que representa.</p>
<h2><A NAME="faq9">9. Quina diferència hi ha entre els habitants i els no
habitants?</A></h2>
<p>En realitat no hi ha cap diferència. Simplement, els habitants són els únics
que surten en alguns llistats poc detallats. També venen colocats per defecte a
les compres, i a les comptes finals surten a devant de la resta de gent.</p>
<p>Convertir en habitant a una persona (o cosa) que no sol itervenir a les
compres només farà que haguem de retocar sovint els paràmetres que venen per
defecte al afegir una nova compra. </p>
<p>Aquí també es veu que el programa està molt enfocat a un pis d'estudiants. En
el cas de grups d'amics, es podrien considerar habitants els que més tenen a
veure en compres (els que compren les coses més sovint). Sempre hi ha d'haver
com a mínim <strong>un</strong> habitant.</p>
<h2><A NAME="faq10">10. Perquè haig de tenir fitxada a la gent, encara que només
hi
tingui un sol deute?</A></h2>
<p>El programa controla deutes entre "entitats", que s'enten com a persones, o
bé com a altres coses (com l'exemple del banc, vist més amunt). No es referencia
pel nom de la gent, ja que podria portar problemes si alguns noms s'apunten de
manera diferent.</p>
<p>És possible que per qüestions d'escriptura diferent del nom, a algú se li
acudeixi afegir una persona que ja existeix, però utilitzant un nom diferent per
referenciar-lo. És fàcil preveure els problemes que això comportarà.</p>
<h2><A NAME="faq11">11. Puc borrar a una persona?</A></h2>
<p>Encara no està implementat, però és evident que no es pot borrar una persona
que hagi tingut a veure en alguna compta. Quan hi hagi la opció, només es podrà
fer si aquesta persona està lliure de qualsevol moviment (ja siguin compres o
pagaments), perquè sinó faria desquadrar per sempre les comptes. </p>
<h2><A NAME="faq12">12. Si dec diners, com sé a qui els dec?</A></h2>
<p>El programa funciona d'una manera global; tothom ha tingut a veure en compres
i pagaments amb moltes persones diferents (si més no, és possible que sigui
així). Per tant, els diners es deuen a qui es deuen diners. </p>
<p>En realitat no és important a qui es dónen els diners. Si algú vol quedar sense deutes, que els
pagui a qualsevol altre, i els deutes passaran a ser de l'altre. De tota manera
segurament és més còmode per a tothom que els diners es paguin a qui es deuen.
</p>
<h2><A NAME="faq13">13. Com sé que el programa compta bé?</A></h2>
<p>Jo (l'autor) no garanteixo que funcioni bé. Només puc dir que l'utilitzo per
les meves compres, i pel que he provat, no té cap error. Diria que
només hi poden haver errades en el seu ús, bé sigui perquè no s'entenen bé els
conceptes de funcionament, o bé perquè s'han entrat les dades malament. </p>
<p>Cada cop que s'afegeix una compra o un pagament val la pena anar a
visualitzar com ha quedat, ja que el programa ens oferirà un balanç total de la
compra. Aquest ha de ser sempre de zero, ja que és la resta del que s'ha pagat
amb el que s'ha de pagar en total. Si no és així, és que els valors s'han entrat
malament. </p>
<p>Les errades en entrar comptes o pagaments haurien de ser controlades pel
programa, i avisar abans d'insertar els moviments a la base de dades. Ho sento,
encara no està fet! He assumit que la gent l'utilitzarà correctament. </p>
<h2><A NAME="faq14">14. En quina moneda funciona el programa?</A></h2>
<p>Funciona per a qualsevol, sempre que totes les quantitats de diners
estiguin en la mateixa moneda! En principi està pensat per a Euros, i per això
s'ofereixen els resultats en dos decimals.</p>
<h2><A NAME="faq15">15. Què volen dir els números en vermell?</A></h2>
<p>Als balanços finals, són quantitats de diners que es deuen. En realitat,
qualsevol número negatiu es mostra en vermell, per fer més còmode la lectura.
</p>
<h2><A NAME="faq16">16. Puc estafar o ser estafat amb l'Ètxelon?</A></h2>
<p>Evidentment, tothom ha de fer servir el programa bé. Si algú canvia compres
per altres, o les apunta intencionadament malament al seu favor, l'Ètxelon no
hi pot fer res. Per tant, el bon càlcul dels deutes també està relacionat amb si
la gent que utilitza l'Ètxelon és de confiança o no. </p>
<h2><A NAME="faq17">17. Fa l'Ètxelon que no em tornin mai més els diners que
em deuen?</A></h2>
<p>Això queda a l'elecció de la gent que utilitza el programa. Evidentment, si
no es paguen els deutes, quedaran tots reflexats als comptes finals.</p>
<p>La manera normal d'utilitzar el programa és anar equilibrant els deutes
fent pagar més en les compres a qui deu més diners, o bé que el més deutor
dóni directament diners a l'altra gent una vegada superada una quantitat
límit de diners. L'Ètxelon, evidentment, no controla res d'això; simplement
ofereix xifres.</p>
<h2><A NAME="faq18">18. Al afegir una compra, què significa <em>a parts
iguals</em>?</A></h2>
<p>Significa que els diners s'haurien d'haver pagat entre tots, repartits a
parts iguals. Per exemple, si es fa una compra de 100 Euros, i es sel·leccionen
quatre persones, a cadascuna li tocarà pagar-ne 25. </p>
<p>Aquesta és l'opció que vé per defecte al afegir una nova compra. També es pot
escollir repartir-ho amb percentatges, o bé directament indicant el que ha de
pagar cadascú. L'opció de triar com repartir la compra està a l'esquerra de la
forma de repartiment.</p>
<h2><A NAME="faq19">19. Al afegir una compra, no em quadra al utilitzar
repartiment <em>"cal pagar"</em></A></h2>
<p>Això passa perquè hi ha excepcions. La suma del que es paga amb <em>"cal
pagar"</em>
no ha d'incloure les excepcions, tot i que aquestes estan incloses en el preu
total. </p>
<p>Per tant, la suma del que es paga d'aquesta manera ha de ser el total del
preu de la compra <strong>menys</strong> el total de les excepcions segons cada
persona. De fet, la suma del que es paga amb <em>"cal pagar"</em> és el que
s'anomena <em>preu a repartir</em> quan es visualitza una compra.</p>
<HR WIDTH="70%">
<BR>
<A HREF="index">Tornar al menú d'inici</A>
</BODY>
</HTML>