viricblocviricblochttp://vicerveza.homeunix.net/~viric/bloc/viricblocikiwiki2010-12-14T22:18:52ZTecnorealismehttp://vicerveza.homeunix.net/~viric/bloc/posts/Tecnorealisme/2010-12-14T22:18:52Z2010-12-12T16:08:05Z
<h1>Tecnorealisme</h1>
<h2>Introducció</h2>
<p>En aquesta era capdaventera de ràpids canvis tecnològics, tots ens esforcem per
mantenir-nos serens. Els avenços de cada dia en
comunicacions i informàtica poden espantar-nos i desorientar-nos. Una reacció
comprensible és preguntar-se: aquests canvis són bons o dolents? Els hem
d'acceptar o val més témer-los?</p>
<p>La resposta és totes dues coses. La tecnologia ens fa la vida més còmode i
agradable, i a molts ens fa més sans, més rics i més savis. Però també
afecta la feina, la família i l'economia de maneres impredibles, introduint
noves formes de tensió i distracció, i establint noves amenaces a la cohesió de
les nostres comunitats físiques.</p>
<p>Tot i les implicacions complicades i sovint contradictòries de la tecnologia,
la saviesa convencional és tristament simplista. Experts, polítics, i
auto-anomenats visionaris ens fan un mal servei quan intenten reduir aquestes
complexitats a contes bé de fatalitats tecnològiques, bé de ciber-excitació.
Aquest pensament polaritzat ens porta a falses esperances i a un neguit
innecessari, i ens impedeix entendre la nostra pròpia cultura.</p>
<p>Al llarg dels últims anys, tot i que el debat sobre la tecnologia ha estat
dominat per les veus extremistes més cridaneres, un nou consens, més
equilibrat, ha anat agafant forma poc a poc. Aquest document intenta articular
algunes de les idees comunes darrera aquest consens que hem acabat
anomenant tecnorealisme.</p>
<p>El tecnorealisme ens demana que pensem críticament en el rol que les eines i
les interfícies juguen en l'evolució humana i la vida de cada dia. Aquesta
perspectiva inclou la nostra idea de que l'actual marea de transformació
tecnològica, tot i que és important i potent, és de fet una continuació de les
onades de canvi que han anat passant al llarg de la història. Mirant, per
exemple, la història de l'automòbil, la televisió o el telèfon -- no només els
aparells, sino les grans institucions en què s'han convertit -- hi veiem grans
beneficis però també costos substancials. De manera semblant, anticipem
benediccions de les tecnologies emergents, i esperem estar sempre a
l'aguait de possibles conseqüències inesperades - que hauríem de resoldre a
través d'un disseny ben pensat i un ús apropiat.</p>
<p>Com a tecnorealistes, intentem expandir del fèrtil camp entre el tecno-utopisme
i el neo-ludisme. Som "crítics" tecnològics de la mateixa manera i per les
mateixes raons que altres són critics d'alimentació, crítics d'art o crítics
literaris. Podem ser apassionadament optimistes sobre algunes tecnologies, o
escèptics i descontents d'altres. Tot i així, el nostre objectiu no és ni
premiar ni despreciar la tecnologia, sino més aviat entendre-la i aplicar-la de
manera més consistent amb els valors humans bàsics.</p>
<p>A continuació hi ha alguns principis bàsics que ajuden a explicar el
tecnorealisme.</p>
<h2>PRINCIPIS DEL TECNOREALISME</h2>
<h3>1. Les tecnologies no són neutrals.</h3>
<p>Un gran malentès del nostre temps és la idea de que les tecnologies no són gens
esbiaixades -- com si per ser artefactes inanimats, no promouen
certs tipus de comportaments sobre d'altres. De fet, les tecnologies venen, tan
intencionadament com no intencionadament, amb inclinacions socials, polítiques
i econòmiques. Cada eina dóna als seus usuaris una manera particular de veure
el món, i maneres específiques d'interactuar amb els altres. És important per
a tots nosaltres considerar els biaixos de vàries tecnologies, i cercar aquelles
que reflexen els nostres valors i aspiracions.</p>
<h3>2. L'Internet és revolucionari, però no Utòpic.</h3>
<p>La Xarxa és una eina de comunicació extraordinaria que dóna un surtit de noves
oportunitats per a gent, comunitats, negocis i governs. Però tan com el
ciber-espai va essent més i més poblat, cada cop més s'assembla a la societat,
amb tota la seva complexitat. Per cada aspecte beneficiós de la vida
connectada, també hi haurà dimensions que són malicioses, perverses, o més
aviat vulgars.</p>
<h3>3. El govern té un rol important a jugar a la frontera electrònica.</h3>
<p>Al contrari de com diuen alguns, el ciberespai no és formalment un lloc o una
jurisdicció separada de la Terra. Mentre que els governs haurien de respectar
les regles i els costums que han aparegut al ciber-espai, i no hauria d'afogar
aquest nou món amb un reglament ineficient o censura, és estúpid dir que el
públic no té cap sobirania sobre el que un ciutadà errant o una empresa
fraudulenta fa en línia. Com a representant del poble i guardià dels valors
democràtics, l'estat té el dret i la responsabilitat d'ajudar a integrar el
ciberespai i la societat convencional.</p>
<p>Els estàndards tecnològics i les qüestions de privacitat, per exemple, són
massa importants per a confiar-les exclusivament al mercat. Les empreses de
programari tenen poc interès a preservar estàndards oberts que són essencials
per a una xarxa funcional totalment interactiva. Els mercats encoratgen la
innovació, però no necessàriament asseguren l'interès públic.</p>
<h3>4. La informació no és coneixement.</h3>
<p>Al nostre voltant, la informació es mou més ràpid i esdevé més fàcil
d'aconseguir, i els beneficis són manifestos. Dit això, la proliferació de
dades també és un repte seriós, que requereix de noves mesures de disciplina
humana i escepticisme. No hem de confondre l'emoció d'adquirir o distribuir
informació ràpidament amb la feina més feixuga de convertir-la en coneixement i
saviesa. Independentment de com avancin els ordinadors, no els hauríem de fer
servir mai com a substitut de les nostres habilitats cognitives bàsiques
d'atenció, percepció, raonament i judici.</p>
<h3>5. Connectar les escoles no les salvarà.</h3>
<p>Els problemes amb l'escola pública d'Estats Units -- subvenció dispar, promoció
social, massa alumnes per aula, infrastructura ruinosa, manca de models -- no
té quasi res a veure amb la tecnologia. Així doncs, no hi ha cap quantitat de
tecnologia que porti a la revolució educativa profetitzada pel president
Clinton i altres. L'art d'ensenyar no pot ser reproduït pels ordinadors, la
xarxa, o l'ensenyament a distància. Aquestes eines poden, és clar, augmentar
una experiència educativa que ja sigui d'alta qualitat. Però confiar en elles
com si fossin alguna mena de panacea seria un error molt car.</p>
<h3>6. La informació vol estar protegida.</h3>
<p>És cert que el ciber-espai i altres avenços recents són reptes per a les
nostres lleis de drets d'autor i per als marcs per protegir la propietat
intel·lectual. La resposta, però, no és la d'estripar els estatuts i principis
actuals. En comptes d'això, hem d'actualitzar les lleis i les interpretacions
de manera que la informació rebi més o menys la mateixa protecció que tenia en el
contexte dels antics mitjans. L'objectiu és el mateix: donar als autors un
control suficient sobre les seves obres de manera que tinguin un incentiu per a
crear, tot i mantenir el dret del públic de fer un ús just d'aquesta
informació. En cap contexte la informació "vol ser lliure". Més aviat, cal que
sigui protegida.</p>
<h3>7. El públic posseeix les ones; el públic s'hauria de beneficiar del seu ús.</h3>
<p>Els regals recents d'espectre electromagnètic a grans emissores subratlla el
corrupte i ineficient mal ús de recursos públics en l'àrea de tecnologia. La
ciutadania hauria de gaudir i beneficiar-se de l'ús de freqüències públiques, i
hauria de mantenir una part de l'espectre per a usos educatius, culturals i
d'accés públic. Hauríem d'exigir més, per l'ús privat de la propietat pública.</p>
<h3>8. Entendre la tecnologia hauria de ser un component essencial per a la</h3>
<p>ciutadania global.</p>
<p>En un món dirigit pels fluxes d'informació, les interfícies (i el codi
subjacent) que fa la informació visible s'estan convertint en poderoses forces
sociails. Entendre els seus punts forts i limitacions, i fins tot participar en
la creació d'eines millors, hauria de ser una part important de convertir-se en
un ciutadà involucrat. Aquestes eines afecten les nostres vides tan com ho fan
les lleis, i hauríem de sotmetre-les a un escrutini democràtic semblant.</p>
<p><em>Traducció personal de la font original
<a href="http://www.technorealism.org/">technorealism.org</a>, per Lluís Batlle i Rossell</em></p>
dvb025http://vicerveza.homeunix.net/~viric/bloc/posts/dvb025/2010-11-03T21:55:32Z2010-11-03T21:47:47Z
<p>Avui m'he entretingut una mica més a esbrinar coses del demodulador de TDT que tenim endollat a la tele.</p>
<p>La caixa l'identifica com "Sansui DVB025". Mirant la <a href="http://www.sansui-global.com/">web de
Sansui</a>, no hi surt res de televisió digital ni
res de DVB025. I mirant a l'apartat de
<a href="http://www.sansui-global.com/english/worldwide.php">distribuïdors</a> veig que per
Europa distribueix una empresa italiana, <a href="http://www.motom.com">Motom Italia
Spa</a>, que per la seva web només venen motos i peces de
motos.</p>
<p>Per altra banda, obrint l'aparell, veig que a la placa hi diu DVB-T-130, i
un integrat gran etiquetat amb el nom
SPHE1003Ax. Dies enrera en vaig buscar la <em>datasheet</em> a google i altres
cercadors, però no vaig trobar res. Només n'havia trobat una <a href="http://w3.sunplus.com/products/STB/sphe1003.asp">lleugera
descripció</a> a la web del
fabricant, <a href="http://www.sunplus.com">sunplus</a>. I avui, tot buscant altres coses, finalment l'he trobada: la
<a href="http://www.vita-desarrollos.com/documentacion/SPHE1003A_Datasheet.pdf">datasheet del
SPHE1003Ax</a>.</p>
<p>No és que hi expliqui gaire res. Però entenc que la CPU que gasten és una
<a href="http://www.sunplus.com/products/S%2Bcore.asp">S+Core</a>. Fa gràcia que parlin de
que té un joc d'instruccions privatiu, i que en canvi s'hi compila amb el
compilador GNU C/C++. Potser els hi podria demanar el codi font i tot. Però
tampoc en trauria gaire res.</p>
<p>Un amic té un receptor semblant, i de fet les cadenes que identifiquen tan el
programari com el maquinari coincideixen amb el meu (hw DVB-TV1.1, sw
sunplus_box_tv1.20). Jo en buscava codis (firmware), ja que tant el meu com el
seu permeten actualitació a través d'un fitxer en una memòria USB. Jo pel meu no
n'he trobat cap d'aquests fitxers, però ell m'ha passat un enllaç a <a href="http://www.vitecom.com/descargas/software/96-DVB2602.zip">un del
seu</a>. Mirant les
cadenes de texte (poques), he acabat ensopegant amb una cosa que apuntava
clarament al sistema operatiu de temps real
<a href="http://ecos.sourceware.org/ecos/">ecos</a>. No el coneixia pas! Ja m'ha fet gràcia
trobar-lo. I cercant una mica més, he anat a parar a una altra connexió entre
<em>sunplus</em> i ecos, en una
<a href="http://sourceware.org/ml/ecos-maintainers/2007-09/msg00000.html">carta</a> a la
llista de correu d'<em>ecos</em>.
La placa del DVB025 té un altre punt interessant; quatre forats sense soldar on
hi diu "GND/RX/TX/+5V". Avui he rebut un <a href="http://ftdichip.com/Products/Cables/USBTTLSerial.htm">cable FTDI
USB-sèrie</a>, el
<a href="http://ftdichip.com/Support/Documents/DataSheets/Cables/DS_TTL-232R_CABLES.pdf">TTL-232R-3V3</a>,
que he comprat per accedir a això i al <a href="http://en.qi-hardware.com/wiki/Serial_console">port
sèrie</a> del
<a href="http://en.qi-hardware.com/wiki/Ben_NanoNote">nanonote</a>, de 3,3V també. I
espero que em serveixi també per aplicacions de ports sèries 5V, com la
<a href="http://wiki.gp2x.org">gp2x f200</a> potser, tot i que en tinc la
<a href="http://wiki.gp2x.org/wiki/Extra_Hardware">Cradle</a>. El port sèrie del DVB025 he
vist que sortia per
l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Euroconnector">euroconnector</a>, on els pins són:
10-rx, 12-tx, 14-gnd. Per comprovar-ho, mireu que al 'tx' hi ha, la major part
del temps, nivell alt de 3,3V.</p>
<p>Connectant-me a allò que semblava un port sèrie, doncs, he vist que anava a
115200 bauds (per les traces que he vist per pantalla només amb aquesta
velocitat), i que per molt que hi enviés coses, no m'ha reaccionat. No n'he pas
pogut treure res més, per aquest camí; he mirat si hi havia cap
<a href="http://sourceware.org/redboot/">Redboot</a> que em permetés remenar coses, però
res. Pel port sèrie, doncs, he rebut això:</p>
<pre>
sp8200tv_setup_ntsc
sp8200tv_setup_pal
## timerw_isr_install ##
TV_FORMAT 128
[DEMOD DEBUG] ## SPDC210/SPDC230/SPHE1003 Full Driver Version 5.21.0 2009/05/06
[DEMOD DEBUG] ## RF_MODULE: NXP TDA18218
[DEMOD DEBUG] TS output [F7:0xA0] [F8:0x19] [F9:0x0C]
[DEMOD DEBUG] ## Demod Init OK!! (1003)
[DEMOD DEBUG] TDA18218_TunerChipProgramming: SAW_8MHz!!!
[DEMOD DEBUG] tmTDA18218Init!!!
[DEMOD DEBUG] TDA18218_TunerChipProgramming: IF_FREQ = [3880000] [DEMOD DEBUG] ## Tuner Init OK!! ## [DEMOD DEBUG] TS output [F7:0xA0] [F8:0x19] [F9:0x0C]
TV_FORMAT 128
[DEMOD DEBUG]
## tuner_connect_signal 594000000 Hz ...
[DEMOD DEBUG] SPDC_SetBandwidth: IF_4MHz!!!
[DEMOD DEBUG] TDA18218_TunerChipProgramming: SAW_8MHz!!!
[DEMOD DEBUG] tmTDA18218Init!!!
[DEMOD DEBUG] TDA18218_TunerChipProgramming: IF_FREQ = [3880000]
[DEMOD DEBUG] ====> Fail!!
</pre>
<p>No hi tenia pas ni l'antena ni la tele endollada. Potser per això les traces
sembla que indiquin desgràcies.</p>
vfork a mipshttp://vicerveza.homeunix.net/~viric/bloc/posts/vfork_a_mips/2010-11-03T21:54:21Z2010-11-01T22:51:52Z
<p>Fa uns dies que un test d'automake va fallar a mips, però no m'havia fallat mai
gaire abans. Vaig dir-ho a la
<a href="http://lists.gnu.org/archive/html/bug-automake/2010-10/msg00017.html">llista
d'automake</a>
però al final, comentant-ho amb en Ralf de freenode (el que es cuida del linux
a mips), sembla que tot va lligat amb un problema de linux 2.6.36 i unes
històries que van afegir relacionades amb <em>syscall restarts</em>, que fa fallar
(almenys) la crida vfork() de tant en tant.</p>
<p>Els problemes no passen a 2.6.35. A veure si en Ralf ho arregla aviat.</p>
<p><em>Actualització:</em> fent proves amb en Ralf, hem determinat que el problema és en
<a href="http://git.linux-mips.org/?p=linux.git;a=commit;h=d27240bf7e61d2656de18e158ec910a902030847">aquest
canvi</a></p>
vicerveza paganthttp://vicerveza.homeunix.net/~viric/bloc/posts/vicerveza_pagant/2010-10-24T14:25:06Z2010-10-24T14:23:51Z
<p>Avui un de l'irc m'ha avisat de que el nom
<a href="http://vicerveza.homeunix.net/">vicerveza.homeunix.net</a> no se li resolia a
res. Després d'investigar una estona, perquè jo tampoc el podia resoldre, he
vist que no podia entrar a <a href="http://dyndns.org">dyndns.org</a>. Usuari no existent.
I buscant a la meva bústia de correu, he vist que fa cinc dies em van avisar
que em tancarien el compte si no el renovava fent un click a un enllaç.</p>
<p>Ara <a href="http://dyndns.org">dyndns.org</a> ja no dóna dominis gratuïts sota
<em>homelinux.net</em>, així que per conservar el domini durant un any he pagat $15.
Tampoc és tant. Així, <a href="http://vicerveza.homeunix.net/">vicerveza.homeunix.net</a>
continua la seva marxa.</p>
pce ht71 a linuxhttp://vicerveza.homeunix.net/~viric/bloc/posts/pce_ht71_a_linux/2010-11-03T21:51:18Z2010-10-24T11:27:03Z
<p>Ahir al vespre vaig tornar-me a posar a fer "enginyeria inversa" del sensor de temperatura <a href="http://www.pce-iberica.es/medidor-detalles-tecnicos/logger-de-datos/registrador-climatologico-pce-ht71.htm">PCE-HT71</a>.</p>
<p>Vaig utilitzar un Windows XP sobre <a href="http://qemu.org/">qemu</a> sobre Linux 2.6.35,
amb el programa original de PCE. Vaig utilitzar el mòdul <tt>usbmon</tt> i el
<a href="http://www.wireshark.org/">wireshark</a> per veure les trames USB.</p>
<p>El resultat és que passades les 3 de la nit tenia un programa que funcionava per tot el que em cal. Ho he pulit una mica, i ho he publicat <a href="http://vicerveza.homeunix.net/~viric/soft/pce">a la meva web</a>.</p>
Douglas Rushkoffhttp://vicerveza.homeunix.net/~viric/bloc/posts/Douglas_Rushkoff/2010-10-19T16:57:17Z2010-10-19T16:57:17Z
<p>Aquest dissabte vaig llegir una xerrada que em va agradar molt d'en <a href="http://www.rushkoff.com/">Douglas
Rushkoff</a>. La podeu <a href="http://www.generalsemantics.org/misc/akml/akmls/rushkoff-akml.pdf">llegir en
anglès</a> o bé
<a href="http://rushkoff.com/videoaudio/general-semantics/">escoltar en anglès</a>.</p>
<p>Intento traduir-la al català, a veure si la puc enviar a amics que no acaben
d'entendre l'anglès gaire bé. Però tampoc sé si una traducció meva els ho
permetrà entendre bé. Ja la publicaré aquí si de cas l'acabo.</p>
HP260http://vicerveza.homeunix.net/~viric/bloc/posts/HP260/2010-10-19T16:57:17Z2010-10-19T16:57:17Z
<p>Dissabte va venir en <a href="http://www.langmeier.com/">Robert Langmeier</a> a casa i es
va endur tot el que tenia relacionat amb l'hp260. Ell té <a href="http://hp260.net">una web dedicada a
aquest ordinador</a>, almenys des de fa dos anys, i feia temps
que buscava un hp260 que funcionés completament. Ell havia treballat durant més
de deu anys programant per a hp260.</p>
<p>Em va escriure fa un parell o tres de setmanes, en part a través d'en <em>lant</em>
perquè no m'acabava d'anar bé el servidor de correu de
<a href="http://vicerveza.homeunix.net/">vicerveza</a>, demanant-me si li venia l'hp260.
Ell havia vist <a href="http://vicerveza/~viric/oldcomps/hp260.html">l'article de
l'hp260</a> que tenia a la meva web,
que per cert surt encara a Google abans que la seva. Li vaig dir que, vistos
els seus objectius nobles exposats a <a href="http://hp260.net">http://hp260.net/</a> ja
li regalava.</p>
<p>Doncs va venir dissabte, ell i un parell de caixes de bombons de regal, i s'ho
van endur. Vam tirar una foto un cop ho va tenir carregat al cotxe, per
recordar el moment, que no publico perquè tampoc té res d'interès public
suposo. A mi sí que em va fer gràcia fotografiar-ho, sobretot després d'haver tingut
l'hp260 tant de temps.</p>
<p>El dilluns mateix em va escriure enviant-me el volcat del disc dur. Vuitanta
megaoctets! Ara queda esperar que la resta de peces li vagin bé.</p>
public_html cgi-bin 666http://vicerveza.homeunix.net/~viric/bloc/posts/public__95__html_cgi-bin_666/2010-10-12T17:14:20Z2010-10-12T17:14:20Z
<p>Feia temps que em preguntava com podia tenir scripts a public_html/cgi-bin que
tinguessin accés a fitxers meus.</p>
<p>El problema que tenia era que el servidor <em>apache</em> s'executava amb l'usuari
<em>wwwdata</em>, i per tant els meus <em>cgi-bin</em> s'executaven també com a <em>wwwdata</em>.</p>
<p>Cercant per google, alguna cosa m'ha fet pensar que el <em>setuid</em> (chmod u+s)
seria la solució, però no m'ha funcionat mentre els cgis que tenia començaven
amb un shebang #!. Resulta que el linux no aplica el setuid/setgid a scripts.</p>
<p>Al final m'he fet un petit programa en C que bàsicament feia un <em>execl</em> del que
m'interessava, i el setuid llavors m'ha solucionat tots els problemes.</p>
Condensadors al sheevaplughttp://vicerveza.homeunix.net/~viric/bloc/posts/Condensadors_al_sheevaplug/2010-10-10T17:48:15Z2010-10-10T17:48:15Z
<p>Per segon cop aquest any he hagut de canviar condensadors a la font del
Sheevaplug perquè havien explotat. El primer cop va ser fa un parell de mesos
crec.</p>
<p>Finalment ja són tots nous, i tot i que només faig anar el Sheevaplug sense
connectar-hi res per USB, noto que ara s'escalfa ben ben poc. En prou feines hi
noto escalfor després de tenir-lo 10 minuts corrent un 'openssl speed'. I a la
banda de la font de l'alimentació no n'hi noto gens d'escalfor.</p>
<p>A part de canviar-hi els condensadors de 10V per condensadors de 16V (a la
botiga no en tenien de 10V), un de petit l'he canviat de 22µF a 33µF, perquè no
en tenia cap altre a mà.</p>
<p>Ara suposo que el tindré per fer invents; quan van petar aquest últim cop, va
ser en una tempesta dos dies abans d'anar a Brasil (el divendres 17 de setembre), i
això volia dir que no tindria pas temps de comprar condensadors nous fins al cap
de més d'una setmana. Per això vaig moure ràpidament 'vicerveza' cap a un
Fuloong Mini-PC (amb poca cosa més que copiar les parts relevants
configuration.nix) i connectar-hi el disc dur USB.</p>
<p>Amb vicerveza servit des d'un (sorollós) Fuloong, potser faré proves amb el
sheevaplug, tan sols per la mandra de canviar-los un altre cop.</p>
<p>Sort que de feia un parell de setmanes tenia el NixOS per Fuloong apunt!</p>
A freenode amb sslhttp://vicerveza.homeunix.net/~viric/bloc/posts/A_freenode_amb_ssl/2010-05-01T21:51:13Z2010-05-01T21:51:13Z
<p>Avui m'he configurat l'<a href="http://www.irssi.org">irssi</a> per accedir als servidors IRC
de <a href="http://freenode.net">freenode</a> amb SSL. M'ha costat una mica aconseguir que funcionés bé la verificació de certificats, però ja m'ha anat.</p>
<p>L'<code>irssi</code> fa servir opcions d'SSL directament relacionades amb l'API d'openssl, i això m'ha permès utilitzar <code>openssl s_client</code> per a estudiar què fallava de la verificació.</p>
<p>He après com funcionen els directoris de certificats (<code>openssl s_client -CApath</code>); especialment desconeixia l'eina <code>c_rehash</code>. I m'he hagut d'espavilar a resoldre les baules de la cadena de signatures dels certificats de <em>freenode</em>. La web de la <a href="http://freenode.net/faq.shtml">FAQ de freenode</a> conté el certificat de l'entitat certificadora del seu servidor, però la resta de baules les he hagut de treure d'<a href="http://www.usertrust.com">usertrust</a>, concretament de la secció de <a href="http://support.comodo.com/index.php?_m=downloads&_a=view">descàrregues</a> de la seva <a href="http://support.comodo.com/">web de <em>support</em></a>.</p>
<p>Després de tenir això funcionant, ja apareixo a la xarxa amb el <code>mode +Z</code>. A més, també he demanat a la gent de <em>freenode</em> que m'activessin l'<em>invisibilitat de nom de host</em> (<em>cloak</em>, en diuen). L'he hagut de demanar a <code>#freenode</code>, però me l'han donat de seguida un cop els he donat l'adreça de correu.</p>
<p>Els ha semblat estrany que estigués registrat a <em>freenode</em> sense adreça de correu, ja que fa temps que la demanen. Jo m'hi vaig registrar fa més, per això: <code>Registered : Feb 16 22:59:31 2004 (6 years, 10 weeks, 5 days, 11:57:33 ago)</code>.</p>